Els "Hispani" de Qurtuba a meitat del segle III

ELS aHISPANb DE QURTUBA A MEITAT DEL SEGLE 111* Miquel Ba celó En e les no ícies e e en s a al-Andalus, compilades pe al-Khu - diidhbehl a la se a enciclop2dia de cancelle ia?, igu a la següen : wa kina malik al-Andalus bina u iha yuqilu la-hu Ludh iq min ah1 IsbahSin wa bi-Isbahin summiya ah1 Qu uba al-IsbZn3. El ex po se adu'i així: El sobi a d'al-Andalus en el momen de la conques a es deia Ludh iq; p o enia de la gen d'IsbahZn i dlIsbahSn p en el nom la gen de Qu - uba: al-Isbiin. S'u ili za p e e en men el campu pe la hija. El campu c is i2 s'indica pe D.C. 1 Sob e Abü ai-Q%im 'Ubayd All& b. 'Abd Allah Ibn Khu dZdhbeh, eu e A. MI. QUEL, La géog ahpie humaine du monde musulman jusqua'au milieu du 11' si2cle I Mou on-Pa is-La Haye, 19732, pp. 87-92; i ambé R. PARET, acon ibu ion i l'é ude des milieux cul u els dans le P oche-O ien médié al: al'encyclopédisme~ a abo-musulman de 850 i 950 de I'P e ch é ienne~, a Re ue His o ique CCXXXV (1966) pp. 47-100. 2 La ó mula es 2 inspi ada pe R. PARET, acompila ions de chanceiie ie~ (op ci . p. SO). 3 Ki ab al-masdik wa al-mamdlik ed. M.J. de Goeje BGA VI, Leyde 1889, p. 90 ( ex ) i p. 65 ( ad.) I ambé M. Hadj-Sadok Desc $ ion du Magh eb e de I'Eu ope au IIIk IIX" Si2cle (ex ai s), eds. Ca bonell, Algue , 1949, p. 10. És la a ian ii ab més an iga a la mí ica e imologia d'un Hispanus, descenden de Tubal, que dona ia nom a Hispania*. La a ian consis- eix a inden i ica la p oced ncia mí ica de la dinas ia de Rode ic amb Is; bahin (P sia). Ibn al-Faqih, i ania, l'accep a ; i es con e eix en una adició quelcom ma ginal a la codi icada pe Abmad al-Rizi (p ime a mei a del segle IV), pe o p ou coneguda pe a se ecollida, en e al es, pe al-Mas'üdi (mo en o n de 355-356), Ibn al-Shabba (618-681) i i- nalmen pe al-Maqqa i (mo el 1011)6. La a ian Isbahiin espec e al adicional Ishbin, una {id en lloc d'una sbin, p o é d'un col-lec iu al-Isbin que adueix pe ec amen el plu al bispani. És p ecisamen la shin la que pe me a alguns au o s7 e d'Ishbiin el undado de Ishbiliyya (Se~illa)~. Tanma eix, pe 6, el ex d'Ibn Khu didhbeh, an a en a in en a ia els ag upamen s ibals be ebe s o a indica les dis ancies en e les ciu a s andalusines, a e e ncia a un denominado nic, al-Isbin, an coe ani com qualse ol ibu be ebe o les llengües pa lades pels me cade s adhaniyyas i no a un emo íssim ances e p e-islamic. En o cas l'ele- 4 Pe o aixa, eu e D. CATALÁN, y M? SOLEDAD DE ANDRBS. C ánica del Mo o Ra is, e sión del ajbli mulük d-andalus de abmad ibn muQammad ibn müsii al- azi 888-9>S, Mad id, 1975, pp. LXXVI - IXXX 5 Ki üb al-buldün a M. Hadj-Sadok Descnp ion du Magh eb.. . p. 38. Ibn al-Faqihcom- posi la se a enciclopedia en o n el 290. 6 Pe la codi icació d'al-RZzi, eu e D. CATALAN. y MP SOLEDAD DE ANDRES. C ánica del Mo o Rasis . . . pp. LXXVI - IXML i M. SWCHEZ MARTINEZ, aRIzi, uen e de al-'Ud i pa a la España p eislámica~ a Cuade nos de Hi o ia dellsh 3 (1971), pp. 7-48. Ela comen a- is d'al- Ma'südi es oben a Mimja/- dhahab wa-ma'din al jawhd ed. i ad. ancesa de B. de Meina d i Pa e de Cou eille. Pa ís 1861-1867, ol. I pp. 350 i 370, i ol. I1 p. 326. Els ex os d'Ibn al-Shabbi e e en s a al-Andalus han ? a adux s pe E. de San iago Si- món amb el í ol de aUn agmen o de la ob a de Ibn al-Sabba; (s. XIII) sob e al-Andalusn a Cuade nos de Hi o ia dellslam 5 (1973). pp. 7-91, ex sob e la mí ica ibu dels Isbahi- niyyün 6 IshbPniyyün, a pp. 25-26. El ex d'al-Maqqa i, malau adamen e alla pels edi- o s, es po eu e a D., CATALAN i M. SOLEDAD DE ANDRES, C ánica del Mo o Rasis.. . p. LXXXIV. 7 En gene al, a o s els qui adop en el ex d'al-Rizi; a la egada basa en un ex d'Isi- do -apos ea ab Ispalo Spania es cognomina am- que indu'ia a ambigüi a s. Veu e el ex d'al- Bak i (mo a inals del s. ) assenyala pe J. VALLVE, (.Fuen es La inas de 10s geóg a os á abes~ a al-Andahs XXXII. 1967, pp. 252-253) i publica pe E. G i P o en al a I1ap?ndix del Ki Zb d- awd d-mi' a d'al-uimya i Leiden. 1938 p. 245. També al-'Udh i, na u almen , com ho comen a M. Sánchez a uRizi, uen e de al 'Ud i ... s PP. 15-20. 8 La a ian d'Ibn Khu dhsbeh no pe me de e -ho. Ibn al-ShabbZ sembla, pe h. coneixe -la i dóna dos noms de la mí ica ibu de la qual so i en els sobi ans hispinics p e- musulmans: Isbahiniyyün i Ishbsniyyün ( eu e n. 6). 9 Cal ad e i que les in o macions d'Ibn Khu dhibeh p ocedien de unciona is del se - men ances al mí ic explica l'o igen diniis ic de Ludh iq, pe 6 no el nom de la gen de Qu uba o, en igo , de ce a gen de Qu yuba. Qui e en, doncs, aques s al-Isbin o hispani de Qu uba? La edacció del Ki db en dues ongades, en e el 230 i el 234, amb ad- dicions del 2701°, sos eu el ex d'Ibn Khu d2dhbeh de qualse ol in en d'iden i ica els hispani es ic amen amb els dhimmi(s)ll de Qu iuba i, més especí icamen , amb els g ups socials que p o agoni za en l'episodi que la uculen a li e a u a d'Eulogi i d'Alba in en a p esen a com a mo imen do a de cong uencia i d'un g au inde e mina de coo dinaciól*. Pe al a banda, I'exp essió s... i d'Isbahin p en el nom la gen de Qu guba: al-Isbin~ només es po en end e co ec amen si es limi a el seu abas signi ica iu a la població d'o igen indígena, a es que, a Qu u- ba, la població hegem6nica e a 1'P ab. Al amen , 1'apel.la iu hi@ani hau ia de designa un g up social que s'a o gués a si ma eix el nom o, senzillamen , que p opiciés el seu ús, especialmen dins una socie a o - gani zada socialmen en o n de g ups ibals i knics13. És a di , que cal- d ia eu e en els hispani una denominació d'o igen del g up més in e- g a uncionalmen dins la socie a andalusina no a, e e escen i iidhuc g a ida de con lic es, pe 6 no més que o es les al es o macions socials ei de co eus (diwün al-ban-4 I'objec iu p incipal del qual e a, en pa aules de R. Pa e , nde ecueilli , de assemble e de é i ie pou en ai e appo au Khali e, les in o ma- ions conce nan la si ua ion économique des e i oi es sous au o i é abbbide. I'é a des pays oisins e hos iles, le compo amen des popula ions, I'ac i i é des aopposan sw poli ico- eligieux, le loyalisme des gou e neu s, su ou dans les zones pé iphe iques: les di ec eu s de la pos e é aien en ai les che s de la police d'E a w. con ibu i on a l'é ude des milieux cul u els dans le P oche-O ien médie al.. . p. 50-5 1). Ibn Khu dhlbeh e a el cap del diwdn al-ba idque, en eali a , eia les uncions de se ei d'in el.lig?ncia i in o - mació. 10 A. MIQUEL, Lagéog aphie humaine du monde musulman.. . p. XXI: R. Pa e .Con- ibu ion a I'é ude des milieux cul u els dans le P oche-O ien médie al ... w p. 57. 11 Un ebuig c í ic i es ic e del e me mossi ab (mus 'a iba com a denominado col.lec iu d'una comuni a c is iana dins al-Andalus ha es a p oposa pe R. HITCHOCK, a aEl supues o moza abismo andaluz , a Ac as I Cong eso His ona de Andduc b. Diciemb e 1976. Andaluc b Medie al, I, 1978, pp. 149-150. Cal, doncs, u ili za ahlal-dhimma i els seus de i a s. 12 Aques a qües ió lleuge amen sugge ida pe J. WALTZ. (uThe signi icance o he Vo- lunia y Ma y s o Có dobas, a The Mush Wo LdLX, 2 i 3, 1970, pp. 143-159 i 226-236) me eix se es udiada més p o undamen . 13 Desp és del eball de P. GUICHARD, (Al-Andalus. E uc usa an opológica de una sociedadislámica en Occiden e, Ba celona 1976; i la e sió ab eujada pe d en qualque lloc ampliada, S n c u es sociales ao ien ales e n~CC~den ale~# dans I'Espagne musulmane, Pa is-La Haye, 1977) poc po dub a -se'n. musulmanes en aques a pocal4. Es ac a ia, doncs, dels g ups de un- ciona is de l'adminis ació, islami za s o no, pe 6 e iden men a abi - za s, com els qimi (os) o qüd-(s) a ni ell supe io 1>; i d'al es a ni ells menys elle an s que, pe aixa ma eix, esul en ex ualmen in isibles. En suma, l'ampli sec o que, a poc a poc, s'ana a in eg an i col.labo- an , successo en aques sen i de Tudmi d'O iola i dels ills de Wi i - za: el sec o p ecisamen con a el qual els ams i s olun a is* p o a- ien, debades, d'aixeca una consciPncia c is iana més mili an pe al d'a u a el p océs de deg adació de les comuni a s c is ianes, desc i c i- dane amen pe 6 amb p ou exac i ud, sembla, pe Eulogi, Alba i SamsÓl6. Aques sec o , anma eix, anscendia de mol el unciona ia es ic e, que enia g an elleu a les compilacions de khaba , i abas a a ambé im- po an s g ups de p o essionals. Els dels me ges, pe exemple, que és p ou conegu g kies a l'ob a de Sulayman b. Hassan b. Juljul . . 14 Cal ema ca el que és ob i, a b que la his o iog a ia espanyola p e én de eu e en les e ol es i a alo s de la segona mei a del s. 111 un senyal de la impossibili a de con o mació - d'una socie a musulmana i d'un es a andalusí. Pe les e ol es en e el 65-86 a O ien s'ha de eu e 'Abd al-Amee 'Abd Dixon Tbe Umayyad Calipba e 65-86/684-701 A Poli- ical S udy London 1971; pe la ic 6 ia abbasida, M. A. SHABAN. Tbe 'AbbüsidReuolu- ion, Camb idge Uni e si y P ess, 1970; i del ma eix au o , Islamic His o y. A New In e - p e acions Il. A.D. 750-1011 (A.H. 132-#8), Camb idge Uni e si y P ess, 1976. 15 Els seus noms igu en a o es les his 6 ies de amossi abs*: qümis Ibn An~uniin,qzimis Rabi' , qümis Se bandus, gü&- Ha s b. Alba , qüdiAbü Sa'id.. . e c. Les on s p incipals són semp e els ac a s d'Eulogi.Alba i Samsó i els ex os d'Ibn al-Qüyiyya i al-Khushani. Tanma eix, pe b, queda pe e un in en a i comple de o s aques s pe sona ges. Al Ma- g ib be ebe s c is ians igu a en ambé dins els quad es adminis a ius de 1'Es a aglabida i, segu amen , de 'Es a a imida (Ch. E. DUFOURG. .Le ch is ianisme dans le pays de 1'0c- ciden musulman des alen ou s de I'an mil jusqu'aux emps almohades* a Mélanges E. R. Labande. E udes de Ciuilisa ion Médiéual, IX' XII' sizcles, Poi ie s, 1974, pp. 241-242. 16 Els ex os són ben conegu s, especialmen el d'Alba , sob e la c eixen a abi zació cul u al dels jo es c is ians (Indiculus Luminosus a Co pus Muza abicon m I ed. I Gil, Ma- d id 1973, p. 314). També el de Samd De g adibus consaguini a is ac a ulus (op ci . I1 pp. 659-664) hau ia de se addu'i com a p o a d'aques a deg adació. Pe 6 cap desc ipció po se millo que la de la gemegan p osa de I. de las Cagigas: alnnecesa io se 5 deci que 10s p ime os (10s e olu i os) ep esen aban la mayo ía, la masa amo a de la comunidad mozá abe. .. En el apologé ico de Samdn emos has a qué pun o aquellos c is ianes p o e- gidos po la _dimma imi aban la ida muelle, cómoda y licenciosa de 10s ismaeli a; sabe- mos de uno que enia haem pa a su ec eo; de o o que se daba ~c icios ne andos de p o e- niencia o ien al (sic); 10s mh se ci cuncidaban como 10s musulmanes y judíos; en las comi- das abominaban del ce do, como ellos, y 10 conside aban animal inmundo; en sus es i- dos, en sus casas copiaban 10s e inamien os o ien ales; ol idaban, a la pa , su lengua y la lec u a de 10s lib os san os; se dedicaban al es udio concienzudo del á abe enian icas bi- blio ecas de au o es musulmanes~. Pe acaba dic aminan , solemne, que: <Exis ia, pues. (332-384?), de Qu uba, d'o igen p obablemen indígena i company de Abü Bak b. al-Qü iyya17. A I'epoca dels ami (s) Muhammed (238-273) i 'Abd Alliih (275-300), dels 6 me ges que sob eso i en, 4 e en c is ians18 i un e a de mol p obable o igen indígena; almenys així sem- bla indica -ho el nom del seu pa e Ubba < Oppasl9. Vi ien espkndida- men , es a en a abi za s i e en només els més expe s en la se a especia- li a , p ac icada segu amen pe un nomb e més g an d'indígenes. Igualmen pod ien conside a -se pa d'aques sec o bispani amílies de mawüLicom la del ilbleg i col~lec o de Rhaba Abü Bak Mu$am- mad Ibn al-Qü iyya al-Qu ubi (mo el 367)19bis descenden de Sa a i- lla d9Almund (ho en o n el 105), ill de Wi i za (mo : el 710 d.JC.); o de dhimmi(s) com Va s b. Alba al-Qü i al-Qu ubi ( . 276), al egada ill o né dJAlba , que se ia així descenden de Romul, ill de Wi i za, segons Ibn al-Qü iuyya20. Po se ambé hau ien de se conside a s hispa- ni els descenden s de Yulynn de Sab a, documen a s pe Ibn al-Fa agi el 326, pe 6 que mol possiblemen e en ciu adans de Qu ~uba des de I' poca de la conques a. El descenden més an ic biog a ia pe Ibn al- Fa adi és Ayyiib b. Sulaymiin b. Hakam b. ' Abd Allah b. B(i)lKaysh b. lly& al-QüV21, en e a al cemen e i de Qu aysh22. És cla que el con- una g a e en e medad mo al y é ica en la comunidad c is iana, que apun aba, sob e odo, con un indicio muy signi ica i a: g an pa e, la mayo ía de la comunidad mozá abe co do- besa --co no la mayo ía oledana, eme i ense y de o as ciudades- ano se quejaba de su sue e,. (Los mozá abes I. Mad id, 1947-; pp. 196-197). 17 J. VERNET dos médicos andaluces en el "Lib o de las gene aciones de médicos" de Ibn ~ul~ul~ a Anuano de es udios medie a es 5. 1968. pp. 445-462. 18 J. VERNET. pp. 454-455. 19 kjamdin b. 'Ubbi - aTenía en Có doba oda clase de bienes y p opiedades. S610 mon aba en 10s caballos de sus cuad as, comía de sus cosechas, es ia del lino de sus incas y se hacía se i po 10s hijos de sus escla es, nacidos en su casa (bi- i adihi)w.( J. VERNET. op ci . p. 454). E a un descenden de la pa en ela wi i zana? El nom del pa e i la desc ip- ció d'unes p opie a s que poden p o eni d'un undus semblc~l sugge i ho. 19 bis Sob e aques pe sona ge I la se a ob a, eu e P. CHALMETA, aUna his o ia discon l- nua e in empo al &ba )* a Hispania 123 (1973) pp. 23-75; i sob e la se a genealogia M. BARCELO, aEl ei Akhila i eis ills de Wi i za: enca a una al a ece ca* a Misce l'anea Ba ci- noneizsia XIX (1978) pp. 59-79, especialmen pp. 72-74, 20 D.M. DUNLOP, nHa ~ b.Alba - he las o he Go hs?a a Jou nal o be Royal Asia ic Socie y (1954) pp. 137-151; la essenya de E. GARC~A G~MEZ a d-Andahs XIX (1954) pp. 481-482; i D.M. DUNLOP. asob e Ha ~ ibn Alba al -Qü i al-Qu yubi , a a¿-Andalus XX (19S5) PP. 210-213. 21 Ta' Ckj 'u ama'a -Anda us ed. d'El Cai e, 1966; n? 270, pp. 102-103. 22 Els seus dos descenden s biog a ia s ambé pe Ibn al-Fa adi o en en e a s, en can i, e s a 1'Islam ou el né de Yulyan, 'Abd Allah23, i que Yulyan e a go , o que els seus descenden s adop a en la nisba al-Qü~i. En qualse ol cas el seu man enimen indica ia que l'ascendencia goda a Qu pba e a p ou p es igiosa com pe a conse a -la almenys en e el sec o de col.la- bo ado s i de mawü¿i Ibn al-Fa a+ assenyala que l'o igen d'Ayyüb e a noble i que es a a elaciona amb l'en ada de 1'Islam a al-Andalus amb l'aju de Yulygn, el seu a an passa . El lloc d'en e amen indica que e a clien omeia. La majo ia d'aques s pe sona ges, na u almen , són p ou conegu s i acos umen a pul-lula sense cap di ecció ni sen i dins la iscosi a con- cep ual de les his b ies de <~mossa absu, des de, pe exemple, F. J. Simone Z4. El que aquí es sugge eix és p ecisamen que aques s hispani e en la pun a isible del indígenes islami za s, i a abi za s, a un lloc, Qu uba, on s'ana a e eb an , cons i uin i legi imi zan a a és dels uqah225, el nou es a omeia. Al amen , el con ex ibal P abo-be ebe es imula a el man enimen de denominacions d'o igen ~hispdu o go , als neo-musulmans i dhimmi(s) indígenes, especialmen si podien exhi- bi un passa amilia o un p esen de col.labo ado . És, pe al a banda, cla que el ex d'Ibn Khu dadhbeh només es e- e eix a Qu iuba, ciu a on aques enomen de ia necessa iamen se més pales. Hi ha, pe b, un ex de Bea i E e i que pe me pensa que a Tu1ay;ula una ascendencia wi i ziana e a desi jable, i aixb indica que no- més es alo a a la b anca o icial que pac a amb els habo-musulmans. Aques és el ex : U pu a, Vui iza ex ui : sed mul i hodie ab ipso nomen sumun Vui- i ani, e iam paupe es u pe nomen agnosca u quod de s i pe egia es , qui e ipse ex po ue a esse, si nomen ecisce egem.26 P ecisamen , el ex é una majo signi icació pe quan el epo sob e la gen que p en el nom de Wi i za és in odu'i com a exemple imme- dia amen econeixible que el nom no a la cosa: 23 ES el p ime nom P ab i que no malmen adop en els con e sos. 24 His o ia de os mozá abes de Espaea deducida de los mejo es y más au én icos es i- monio~ de /os esc i o es ch i ianos y á abes. 1903, (Ams e dam O ien al P ess, 1967). Ma- lau adamen I'es o ala i llib e de Simone segueu essen imp escindible com a dicciona i de noms i esde enimen s. 25 H. MONES, aLe Ble des hommes de eligion dans I'his oi e de 1'Espagne musulmane jusqu'l la in du Cali a s a S udia IsLamica XX (1964) pp. 47-88; i R. IDRIS, aRe lexions su le milikisme sous les Umayyades d'Espagnes, a A i del Teno Cong essi du S udi A abi e Islamici. 1961. Napoli, 1967, pp. 397-414. 26 aAd Elipandum Epis olas. a Pa ologia La ina 96, p. 930. sic Ch is ianus non es inde ch is us unde nomen sibi impone Ch is- ianum. Quod si nomen Ch is ianum ecisse ch is um, am bonis Ch is iani quam e iam mali ch is i dice e ~ .~' Bea i E e i compongue en el seu ac a con a Elipand el 785 d.JC. i al.ludien a un enomen ben iu lla o s a Tulaypla; un enomen d'ad- hesió a un suposa ances e p es igiós. Al amen , l'exis encia de hispanicom a denominació d'o igen o p o- ced ncia, a Qu yuba, a e ma el sen i simila del nom hispani u ili za a la documen ació ca olíngia, en o n del 781 d.JC. o e e in -se als g ups socials immig a s a la Sep imilnia28. Denominació d'o igen ambé és el nom hispani u ili za pe E mol- dus Nigelus en el seu poema hono an Lluís el Piadós i acaba de com- pond e el 826 d.JC.: Denique ad Hispanos con e ens conci u a ma, inibus a p opiis expu- li ipse p ocul.29 27 OP. ci . p. 930. 28 A. BARBERO. <La in eg aci6n social de 10s "hispani" del Pi ineo o ien al en el eino ca olingios, a Mélanges o e s a Reni C oze (1966) pp. 67-75. I ambé B. Sholod, Cba - le nagne in Spain. Tbe cul u ailegacy o Ronces a¿les,Genhe, 1966, pp. 39-53. Pe 6, na- u almen , les on s o en publicades p ime i es udiades pe R. ABADAL, a Ca ahnya ca- olíngia I1 i 111. Ba celona, 195 5 i Els p ime s com es ca alans, Ba celona, 1958. 29 Po2 ne su Louis le Pieux e épihs au oi Pepin, Pa ís, ed. E. Fa al, 1964, e sos 94- 95. L'au o dis ingeix ní idamen en e wasconi i bispani ( e sos 92-95).