Recensions

tórico de 10s temas estudiados no he tan ejemplar y sublime como si de la suma perfección se tratase, o de que 10s romanos, guiados por el hado, hubiesen olvidado sus propios intereses y ambiciones terrenas. Ofrece el volumen 10s índices de nombres propios, anaiítico y general, minuciosos y completos, y ocho páginas de ilustraciones relacionadas con 10s temas tratados. Es justo reconocer que una obra de tanta envergadura colma un vacio de nuestra bibliografia y ya est6 al alcance de 10s estudiosos. Hemos de agradecer, pues, este colosal esfuerzo. Documentos lingühticos catalanes (S. x-XZZ) Departamento de Filología Románica. Universidad de Murcia, 1979, 354 pp. El Dr. Luís Rubio Garcia, cateddtic de Filologia Romanica de la Universitat de Múrcia, ens ofereix amb la seva obra Documentos fingiiijticos catdanes (S. X-XII) un recull important de diplomes que a tall d'antologia ha seleccionat amb bon criteri de diverses publicacions, alienes i fins i tot pr6pies, enriquides alhora amb aportacions noves degudes a ell mateix amb el propasit de procurar a Catalunya un aplec semblant al dut a terme per I'eminent R. Menéndez Pidal pel que fa a la documentació lingüística de Castella. Encapgaia el llibre un pr6leg breu on I'autor presenta el seu projecte i incideix sobre la importlncia d'un diplomatari com el que comentem pel que respecta no sols a I'examen de les característiques de la llengua catalana en el seu estadi preliterari sinó també, i mol especiaiment, a I'estudi de I'antropon'mia i topon'mia. El prof. Rubio justifica també ací la decisió d'adoptar una classificació dels diplomes basada en un punt de vista cronolbgic, per6 aplicat separadament als textos segons la seva procedtncia dels distints comtats catalans. Hom pretén amb aquesta actitud de no esborrar, amb la presentació barrejada dels documents, les possibles empremtes de trets dialectals qui exterioritzin les difertncies entre el cata19 occidental i l'orientai. S'inclouen així mateix dins aquest apartat les fonts d'on han estat extrets els documents i se'ns crida I'atenció sobre la redacció dels índexs onombtics i ltxics, i la prefertncia de I'autor per aquest últim catlleg, circumscrit fonamentalment a adjectius, substantius i verbs. Després d'un gr&c que il.lustra la situació geogriifia dels principals comtats representats en la documentació, s'obre aquesta, que suma en total 232 diplomes repartits de la manera següent: 25 textos pertanyents al comtat de la Ribagorga amb els docs. 19,28 i 31 intdits i extrets tots tres de ]'Arxiu Capitular de Lleida; a continuació uns altres 43 relatius al d'urgell, amb els doc. 45,50,56,66,70,71 i 73 impublicats fins ara i provinents en la seva totalitat de I'important Archivo Histórico; en segueixen 5 1 més referents al de Cerdanya sense cap nova aportació; després en vénen uns altres 18 concernents a Osona i Manresa amb els docs. 136,137 i 147 originals i procedents també del A.H.N.; el comtat de Barcelona esta representat per 46 instruments, 4 dels quals -els números 175,178,179 i 185originaris així mateix del A.H.N. són igualment inedits; i s'acaba la col~lecció amb 18 pergamins que fan referencia al comtat de Girona i 2 1 al del Rosselló sense cap nova contribució documental. La divisió per comtats s'indica amb xifres romanes i la catalogació general amb números irabs. Els documents, precedits, com és de rigor, per la datació, el resum del contingut. i la signatura, són reprodu'its amb una fidelitat tal que exclou tota puntuació moderna així com la regularització de 1'6s de majúscules i minúscules, aspectes aquests que, al nostre entendre, hauria estat millor de normalitzar. Es clou I'obra amb els índexs. Val a dir, pera, que aquí hauríem preferit també que les llistes d'onombtica haguessin estat més completes. El vocabulari de mots extrets dels textos, un dels millors encerts del treball, se'ns dóna amb la seva correspondencia castellana. El llibre del prof. Luís Rubio, d'utilitat inqüestionable per al lingüista, pot constituir alhora un instrument de treball molt profitós per al professor que vulgui introduir els estudiants de filologia en el com més va més atractiu camp d'estudi dels orígens de la nostra llengua. Jesús Alturo i Perucho GRIERSON, PHILIP Les monnaies Typologie des sources du moyen $ge occidental. Fasc. 2 1. Brepols, Turnhout-Belgium 1977, 49 pigs. L'Institut d'Estudis Medievals de la Universitat Catalica de Lovaina, que sota la direcció del seu president Eopold Genicot publica amb tiptim criteri 1'excel.lent aTypologie des sources du moyen bge occidentals, ens ofereix en el fascicle 21 de la col~lecció el treball Les monnaies de Philip Grierson, professor a les universitats de Cambridge i de Brussel~les. L'opuscle ve introdu'it per una succinta notícia bibliogrkfica classificada segons els diversos aspectes monetaris de que s'ocupa la ciencia numismitica i precedida al seu torn d'unes guies bibliogr~~ques de caricter general. S'obre tot seguit l'exposició del tema amb un primer capítol on Ph. Grierson defined la numismitica en un sentit ampli, en el qual no solament tenen cabuda com a tema d'estudi les monedes, sinó també els principals objectes monetiformes, aixa és, els patrons i les mostres monetiries,