Recensions

comp e). Un índex de noms i un al e de concep es a odoneixen la u ili a del llib e. J.L. Vidal On :he Func ion o Abs ac: Nous in Ldn. Ac a Uni e si a is Upsaliensis. S udia La ina Upsaliensia 11. Uppsala 1977. Fo man pa de la col~leció S udia La ina Upsaliensia, dedicada a la publicació de esis doc o als, se'ns o e- eix aques es udi de H, Helande sob e els noms abs ac es en lla í. En aqueix eball hom es p oposa de e una e isió de la unció desen olupada pels noms abs ac es a la llengua del Laci, i més en conc e de llu capaci a pe ac ua com a p edica s l igics. Desp és de dona una de inició del que cal en end e pe un subs an iu abs ac e (subs an ius que exp essen acció, quali a o es a i que en conse- qiiencia enen una unció p edica i a i que endemés són suscep ibles de p end e com a a ibu s les o mes d'exp essió de les nocions de les quals els di s subs an ius p ediquen alguna cosa), I'au o p ocedeix a classi ica -10s o posan esmen en els dos aspec es conside a s a la de inició: I'aspec e sin lc ico-supe icial i el 1 igico.- p o und. Com a pun de pa ensa es conside a que o nom abs ac e quan apa eix dins una ase, semp e ho a elaciona amb algun al e elemen ; aques conjun de dos memb es, nom abs ac e i I'elemen que es elaciona amb aques ep el nom de p edicació (PN). To a PN e de inida ipol igica- men com a in eg ada pe un subjec e l igic (s) i un p edica , ambé l igic (p). Pe exemple la PN co esponen a la ase: Cic. Diu. 1,6. qui cum in en2um exe ci us nun iauisse . es desc iu ia així: PN ....... s+p s ....... exe ci u p ....... in en2um Hem d'acla i que el model de desc ipció que e lec im aquí és el més simple possible i que, de e , apa- eixen es uc u es més complicades. Volem ad eni , ambé, que al e em a consciencia, pe necessi a s ipog &- ques la o ma o iginal de p esen ació, p ocu an en o momen de no ai I'o iginal. Desp és, aques es p edicacions in- eg ades pe un p eesc i com a subs- an iu abs ac e, es poden inse i dins d'al es p edicacions de es mane es di e en s, segons que la elació en e les dues p edicacions sigui de cai e modal, de cai e causal o de cai e no- causal ( empo al, local, e c.). La elació és modal quan la p edi- cació que con é el subs an iu abs ac e deph d'una alqa in eg ada essencial- men pe e ba dicendi, com se ia el cas de la ase ci ada sua a. Pe pode ecolli aques e H. Helande p opo- sa de e e I'an e io egla de eesc ip- u a de la PN, donan -li la o ma se- güen : PN ....... modali zació + dic u n nodaii zació ....... (decla ació) dic um ....... s + p s ....... exe ci u ....... p in e i um A aques a p edicació en qui? la modali zació p ecedeix el nucli se I'anomena PN modali zada. Pe o sob e d'aques a ind íem la PN moda- li zan do ada d'una ca ac e i zació di e en , al com es ep odueix a con- inuació: PN ....... s+p s ....... diqui p ....... nucli + modali zació nucli ....... nun iiuuis e modaii zació ....... (decla ació) La adecla ació~ és la ma eixa pe a les dues p edicacions i cons i ueix, pe an , el lligam na u al en e elles. La segona elació, la causal, s'es- ableix en o ma d'una eacció CAUSA EFECTE, on una PN és la causa i I'al a I'e ec e. Si es p e, pe exemple, en conside ació la ase: Caes. B.G. 3.2,3: (Gal/) le- gionem.. .p op e pauci a em despi- cieban . la oba em desc i a així: CAUSA EFECTE ((IegionI~)~ (pouc~ alcm)~b~((GJ/~)~ (de~pic~eban ) P~N &s combinacions de elació no- causal no o e eixen di icul a s especial a esa la i ual absencia de lligam amb les al es p edicacions. Pa in d'aques es bases, que hem sin e i za ai mhim, H. Helande a una e isió ap o ondida dels subs an- ius abs ac es en lla í. Aques a anili- si és ú il, pe al com apo a o ien a- cions i cons a acions mol aluoses, de mane a mol especial en all6 que a e- e ncia a la elació CAUSA EFECTE, que mol so in es o a obscu ida i amagada so a cons uccions sin l i- ques mol allunyades de les ípiques o acions causals. Des d'aques a 6p ica el eball que ha e H. Helande és impecable. Menys ilids, ens semblen, pe d, els esquemes amb qui? es uc u a les se es classi icacions, mol en pa icula la o ma de lligam que emp a pe ela- ciona les di e en s p edicacions; així en la elació causal, enca a que sigui exp essada de o ma gen ica, de e , la elació no p en consis i?ncia ma e- ial, no e ecollida pe mi jans sin ic- ics; i pel que a a les elacions modals, la se a hipa esi és quasi bé insos e- nible des del momen en qu? p oposa o mes di e en s de eesc ip u a pe a les PPNN. La da e a pa del llib e és dedica- da a un in en de ca ac e i za es ilís icamen di e sos au o s a a és de 1'6s que an dels subs an ius abs- ac es. La cons a ació del esul a s ob- ingu s de l'aplicació de I'esquema classi ica o i a unes mos es de Cba i Amii Ma cel.li semblen con i ma la idea que una in es igació en aques sen i po se mol p oduc i a. Pe e J. Que gles