Alguns aspectes de la col·lecció de pergamins del Priorat de Santa Maria de Terrassa (Segle X)

ALGUNS ASPECTES DE LA COL.LECCIO DE PERGAMINS DEL PRIORAT DE SANTA MARIA DE TERRASSA (Segle X) M. D. Mo eno To s els es imonis conside a s no li e a is o bé ali e a u a meno , són o ca impo an s pel es imonia ge que ens donen d'una epoca. Aques es imoni po ésse an in e essan com el d'unes c bniques e udi es o d'al es esc i s, enin en comp e a més, que ens pe me de llegi amb sob ada cla eda les o mes lingiiís iques i els ac es de les capes popula s de la socie a . La impo incia que e elen els Pe gamins del P io a de San a Ma- ia de Te assa a mol lligada a o es aques es ap eciacions. Pe la se a posició his b ica exp essen la quasi o ali a documen al d'una comuni- a que, ha en es a ja p bspe a en epoca omana ( eco dem que la co- lbnia ega enca ou nomenada municipi pe An oni Pius) man é el seu c eixemen a 1'Eda Mi jana enca a que les necessi a s b?l.liques del mo- men acin desplaca els seus habi acles al ol del cas ell de Te assa. Aixb no ol di pas que s'anuleli la ida de les odalies de les esglésies de San Pe e i San a Ma ia, an ics nuclis de la omana Ega a. Cen em-nos, pe b, ien un momen conc e del nos e ambien me- die al: les acaballes del segle X, en una egió assolada pe les expedicions i abs i en una ila com Te assa que, si bé no e a, en aques momen , es més que un cen e u al, i ia enca a del p es igi que li dona a la se a an igui a , p es igi que ha ia es a econegu pel ma eix Ca les el Calb, el ei ances que l'iguali a Ba celona en els seus p i ilegis. Resul a, doncs, un momen o ca in e essan dins la his d ia del poble: el P io a de San a Ma ia, el seu cen e eligiós, ha es a despossei' de la se a ca e- go ia bisbal a poc, pe 6 els seus idels i minis es s'es o cen a eco da aques an ic hono ; aixa ens ho demos a el pe gamí núme o sis de la col~lecció esmen ada (in a e mine Te acensis in locum p ope es de sede ega ense), denominació que es epe eix o ~a so in ins al segle XII, essen l'exemple més conegu i e iden el de l'ac a de consag ació de San Ma í de So be . D'al a banda exis eix una endsncia mol ma cada a senyala el cen e del e me dins la ci cumsc ipció del cas ell men e Ega a, és a di , el lloc de les esglésies ominiques, és com un ind e més dels del e me e assenc'. Aixa es po eu e en gai ebé o s els documen s de la di a col~lecció. Aques s pe gamins, que es oben ac ualmen a 1'A xiu His 6 ic de Te assa, inclouen segons la se a ca alogació o iginal cen ui an a-se documen s dels quals a ui en manquen cinc, pe du s a l'úl ima gue a espanyola, i que an des del segle x ins al segle XVI. En aques in en a i p ime al qual ens hem e e i -i que s'es i e en -, els pe gamins co esponen s al segle x són nume a s del dos al do ze, i ens cal acla i que un dels pe gamins pe du s és un aslla del p i ilegi de Ca les el Calb de l'any 844, e segu amen al segle XIV. Ens obem, doncs, amb onze documen s e e en s a donacions (5), endes (5) i un can i d'hono s e i o ials du a e me en e un e assenc i l'aba de San Cuga i bisbe de Gi ona, 0 h. No es ac a, pe 6, de e sols una anilisi his a ica ja que aques ha es a l'objec e d'al es ob es localse, a pa que cald ia e un plan eja- men ben di e en en la limi ació c onol6gica del ma e ial. D'al a ban- da l'in e es lingüís ic d'aques s documen s com a ma e ial a eballa en la ece ca del desen olupamen del ca al2 és ja p ou conside able. Ens hem ixa especialmen en el pe gamí núme o deu pe que, pe les se es ca ac e ís iques, ens po se i de mos a pe a la lec u a i es udi dels al es; de més a més, en aques documen en conc e , s'hi poden apo a una ss ie d'inno acions impo an s espec e als in es igado s que pogue en llegi -10 o conegue en la se a exis sncia amb an e i0 i a. ; ' CARDOS, S., Te assa medie al. Visió his d ica, Te assa, 1960, ce amen , no o en pocs els p eocupa s pels documen s que e ela en l'es a de la de ui'da Ega a. En p ime lloc o e im la lec u a F uilo pe al nom de l'au o a de la donació a la qual es e e eix el pe gamí que esmen em2 en on de E - i10 accep a ins a a pe Pujadess i del qual copien To es Ama i Fidel Fi a 4, aques s, segui s mol de p op pe Sole i Pale 5, el qual no pogué locali za mai aques a col~lecció o i ha en -la busca amb o ca in e ss. És a di , que de o a aques a gen que es p eocupa en pe la pe sonali a de la donan i la da a del documen -com eu em més enda an - , no- més Pujades pogué llegi possiblemen l'o iginal. El p e e e Fo ii Soli, en can i, sí que pogué llegi aques a col.lec- ció, de la qual ou idel conse ado du an els anys 1937-1939, ap o i an aques pe íode pe a e -ne un es udi i ansc ipció6 dels quals di e gim en di e ses ocasions, puix Soli cau so in en e o s ocilics de pes, que son icilmen comp o ables. I o nan al nom F uilo, em sembla que una lleu comp o ació amb la F majúscula inicial de Fac a.. . al capda all de la a lla 12, és su icien pe a p o a l'exac i ud de la no a lec u a. Es po a egi ambé, pe si aques es p o es no ossin p ou cla es, que el nom F uilo és ja conegu en "e a aques a epoca poden esul a ú ils les ob es de Sal ado Ca dús -com la ci a- da a la no a an e io - i d'al es his o iado s locals. Ci a em: CARD~S, S.. La ciu a i la seu episcopal d'Ega a, Te assa, 1964. CARDOS, S., Nom i escu de Te assa, Te assa, 1961. DURAN I SANPERE, A., uEga a-Ba cino* a La sede de Ega a. C ón ca de las solemnidades celeb adas en la ciudad de Ta asa en conmemo ación del X V cen ena i0 de la undación del Obispado de Ega a, Te assa, 1956. GUIA monog d ica de San Llo enc del Mun , Te assa, 1935, MARTI BONET, J. M., E olució paleog d ica del nom de Te assa, Te assa, 1975. MASDEU CASTELLET, R., *Els p ime s mil anys d'una ciu a : Ega a (de I'any 300 a. C. al 700 d. C. pe íode ibe ic, oma, i isig6 ic)m. Bu lle í del C. E. T., núms. 122, 141, 1966- 1971. SOLER I PALET, J., Monog a ía de la Iglesia Pa oqu al de Ta asa, Ba celona, 1898. SOLER I PALET, J., Monog a ia de la Iglesia de San Julid de Al u a, Ba celona, 1898. VENTALL^ VINTR~, J., Ta asa an igua y mode na, Te assa, 1879. bis AHT Pe g. Ca p. I, púm. 10. Vegeu no obs an la da e a ob a de ca alogació Pe gamins del P io a de San a Ma a de Te assa (anys 977-1633) a cu a de Pe e PUIG, Te assa, 1979. C ónica Un e sal del P incipado de Ca aluña, esc i a a p incipios del s. X VII po GERONIMO PUJADES, Ba celona, 1832, om. VII, p. 231; om. VIII, p. 104. FITA, F., *Biblio eca His ó ica Te assenca* BRAH, XXXIII, 1898, pp. 31-79. SOLER I PALET, J., ~Ca ula io del P io a o Ega ense., BRAH, XXXIV, pp. 6-27. SOLA, F., Relíquies del P io a de San a Ma ia, 2 ols. (Insdi a). aques Bmbi 7 i que, pe les se es ca ac e ís iques ge mpniques, es oba mol lliga als al es an opbnims del documen . Re e en al p oblema de da ació al qual m'he e e i an e io men , al a di que ja ou in ui' pels au o s esmen a s8 i que, pel e de no ha e pogu e una lec u a di ec a la majo ia d'ells, no pogue en dona -ne una solució e ec i a o i ha e -se adona que en les e e ncies que enien hi de ia ha e algun con asen i : la lec u a d'any des* és indiscu- ible i, pe an , seguin la c onologia de A. M. MundÓ9 pe al ei Robe , ens cal co egi la da a de Soll (997) pe la de 996, desp és d'ac- cep a que l'esc i en no coneix la mo del ei Hug Cape esde inguda uns dos mesos abans de la da a del pe gamí que enim a les mans. El pe gamí núme o deu ens o e eix una mos a del que són els al es documen s de la col~lecció i si, com ja s'ha comen a , podia apo a no- es dades a es udis an e io s és, en can i, dil an pe a l'es udi dels e s lingiiís ics bbics del lla í medie al a Ca alunya. Les lleus di e ncies que pugui p esen a són, més que es, e s p opis de l'au o o o mes ípiques del lloc. El ex es e e eix a una donació es amen i ia eid pe F uilo, p o- ec o a de les esglésies de Te assa, l'any 996, en la qual llega Pos obi- um o s els seus bens a les di es esglésies de San Pe e. Aques pe gamí ens pe me de eu e cla amen la omani zació dels mo s lla ins, mol in lui'da pe la on ica dels pa lan s del poble, que es ansme sense gai es p ohibicions a la g a ialo: els dub es que es oben, pe exemple, a l'ho a d'esc iu e les hacs ens diuen que ben poc coneixien les pa aules ma es els ma eixos edac o s dels esc i s. Pe 6 ambé és im- po an i cal que ema quem que la eqüen con usió de ica i a pe , an no mal i ca ac e ís ica del mossl ab", és mol poc ep esen ada en aques s pe gamins; és a di , que la ba eja de pa les, o i se p ou co- negudes les incu sions i a acs pel Vall s, no degué ésse massa o a. 7 MIRET I SANS, J., ~LOS noms pe sonals y geog i ichs de la encon ada de Te assa en 10s segles Xe y x1e.T Bole ín de la~eal Academia de Buenas Le as de Ba celona, XIV, núm. 55, 1914, pp. 385-407, 485-509 (docs. núms. 34, 106,113). s Vegeu no es 3, 4 i 5. MUNDÓ, A. M., .La da ació de documen s pel ei Robe (996-1031) a Ca alunya*, Anua io de Es udios Medie ales, IV, pp. 13-34. 10 MEN~NDEZ PIDAL, R., O ígenes del Español. Es ado lingiiis ico de la Península Ibi- ica has a el siglo XI, Mad id, 196a6. 1' BASTARDAS PAREJA, J., <El la in medie al , ELH, I, p. 268. Dí~z Y D ~z, M., ~Mo imien os oné icos en el la ín nsigodo , Emenka, XXV, 1957, p. 383. 29 de Desemb e de 996 1 In nomine Domini. Ego F uilo, emina, deodica a. Dona ice sum domum Sanc i Pe i apos oli sede ega ense. Mani es um es enim quia placui ani- mis meis / 2 e place nullis quoque agen is nes suaden is ingeni0 se p op ia expon a- nea mea mihi hoc elegi cum Deo bona olump as, u a sup a / 3 dic o domo ca a donacionis ecissem, sicu i e acio p op e Deum e e- medium anime mee. E p op e anima de E memi i, condam, monaci. / - - 4 Dono namque ad sup adic o domo casas cum cu es, solos e supe posi os, e as e ineas e a bo ibus, cul um e he emum, e ascula maio e el mi. no / 5 e e omnem meum a e e mobile el inmobile. Omnia quan um ego abeo eneo e posideo haec omnia meum p op ium qui mihi ad eni de ieni o es / 6 meos el pe (co)mpa acione el pe oce iam dic i E memi i monaci, si e pe omnesque oces. E es in comi a u Ba chinona in e minio Te acia, in iocum / 7 que dicun R(o)sedo s, el in locum que dicun A elanedo. A on a de o ien e in lumine Riopullo. De me idie in e minio de Ulias elo. De occi- duo / 8 in e minio de Vuol e a. De ci ci in sil a de Galano. Quan um is as a on- aciones includun , sic dono ad sup adic o domo quan um / 9 ego habeo eneo e posideo, o um ab in eg e cum exios el eg essios ea um ad p op io. De meo iu e in po es a e Sanc i Pe i ado e eneam ego in diebus / 10 i e mee, secundum meam olump a em pos obi um e o meum, enean se ien es Sanc i Pe i, is os p esen es e successo es eo um. Quod si ego do- na ice au ullus / 11 que hom0 qui con a hanc is a ca a donacione ene i ad in umpendum, ;on hoc hoc alea indica e se conpona au conponam hoc quod sup a / 12 inse um es , in duplo ad domum Sanc i Pe i cum omnes illo um imme- lio aciones. E inan ea is a ca a donacio i ma pe manea omnique em- p e. Fac a / 13 ca a donacione 1111 Kalendas Ianua ii. Anno X egnan e Ugone ex. Sig- num. F uilo qui is a ca a donacione eci e i ma e oga i / 14 (Au og a .) E memi us le i a. (Au og a .) Gumila. Signum. Richul (es- bo a ) Ricul o. (Au og a .) Giska edus p esby e subsc ipsi / 15 Iohannes p esby e qui is a ca a donacione sc ipsi e sub (sc ipsi) die e an- no quod sup a /. En can i, d'al es p oblemes one ics del momen , com són la ica- i zació i pala ali zació i augmen de sibilan s en on d'oclusi es 1la inesle, és un enomen mol ex ens i an gene ali za a a com ho se i a la composició del ca ali pos e io I3. El cas de les cons uccions sin ic iques i la o mació i delimi ació de ca ac e ís iques mo emi iques en el lla í medie al, és un p oblema mol més complex i cu iós, puix la ma eixa a iació de les pa aules a ec- a l'es uc u a de o a la aseI4. Di em només g osso modo que es eu mol bé que les p eposicions s'emp en en quasi o s els casos de la decli- nació i especialmen amb 1'Acusa iu que, con ós del o amb un *cas uni- e sal~'~, po supli qualse ol al e cas segons quina sigui la pa ícula modi icado a que po i. D'al a banda cal ambé ema ca la llui a pe la subsis encia dels p onoms i adjec ius p onominals, que es i condi- cionada al cas i gene e en que acos umen a usa -seI6; pe exemple, o- ba em mol es egades eo um i ea um peio mai ha um i ho um i, en can- i, és eqüen 1'Gs de hanc, haec, hoc i no el de eum, eam, id, pe pa la de mo s ípics. Aixb ens ensenya com s'in e e eixen els signi ica s de mo s semblan s, i com la se a supe i encia la de e mina simplemen una qües ió eu bnica o el cos um ap es. El lexic d'aques s pe gamins es oba a mig camí en e una adició escola no massa ica i la in luencia popula p ou pode osa pe a e oblida a l'esc i en la se a educació manusc i a1'. Val a di en el seu desci ec, que se se eix amb o a ideli a de les ó mules no a ials de adició ca olina que són an usuals a o Ca alunyaI8; pe b, com és e i- den , si pa lem de end e cases, e es, ho s, e c., semp e s'hi ba eja- an exp essions de la llengua ominica que és la quecacos uma a pa la d'aques es coses. To aixb es eu més cla enca a si enim en comp e que 12 MOHRMANN, Ch is ine, La in ulgai e, lahn des ch é iens, la in medie al, Pa ís, 1955, p. 14. 13 COROMINES, J., *Algunes lleis onc iques no obse ades ins a a*, ER, 111, pp. 201- 230; BADIA I MARGARIT, A., ~L'a iculació de la c' en ca ali p imi iu i la se a acció en el p ocCs ce'- ei:, ER, VII, pp. 1-9. l4 MEN~~NDEZ PIDAL, R., OP. Ci ., pp. 379 i SS. 15 BASTARDAS PARERA, J., Pa icula idades sin ác icas del La in Medie al. (Ca ula- ios españoles de 10s siglos VIII al XI). Ba celona, 1953, cap. I, núm.8. 16 BASTARDAS PARERA, J., ib dem, cap. I, núms. 1 i 2; cap. IV, núms. 28-31. '7 MARINER BICORRA, S., *Léxicom, ELH, I, PP. 199-256. l8 RUBIO, J. A., Dona iones Pos obi um y dona iones esem o us u uc o^, Anua i0 de His o ia del De echo ipaliol, IX, 1932. les e es s'han de si ua en un lloc de e mina i que, aques lloc, é ico - malmen una denominació popula de la qual no po ugi l'es~ i~ o~~'~~ Els noms p opis que obem en aques ex segueixen endencies mlol acusades que, d'al a banda, són p ou - comp o ables i lbgiques. És e! i- den que l'e olució dels an opbnims és mes ipida que la dels opbninns, no sols pe que les pe sones mo en amb més eqiiencia que els llocs, siin6 ambé pe que aquelles obeeixen a modes i in lu ncies de di e sos ipus. Segons aixa no é es d'es any que, igual que F uilo, o s els al es noms pe sonals del documen siguin d'a el ge minica i icilmen emma - cables dins la adició i~igb ica~~, men e que els noms geog i ics espo- nen a una nomencla u a lla ina o ominica. Dels noms de lloc que apa eixen en el ex només el mo Rosedo s implica algun dub e o lleuge es acil.lacions a l'ho a d'aplica -li una ~ i- mologia ce a puix deixan de banda el e que no es conse a en la oponímia ac ual (la qual cosa a ia més senzilla una comp o ació), 2ns o e eix dues solucions: o bé es 2 o mada sob e la pa aula ~ os ,,~' i el lla í ho deum, o bé, el ma eix p e ix més au um, enca a que en aques da e cas, cal suposa que es a a emp a en sen i igu a iu. D'aques es possibili a s ja en pa la Bala i en di e en s llocsee. Els es an s opbnims no o e eixen pas gai es p oblemes: g ela nedo i Ulias elo han es a ja su icien men iden i ica s en al es llocs honlb- nims, Te acia sembla p ou explica i del seu o igen en pa len ob es a les quals m'he e e i an e io men , i Vuol e a p esen a sols lleuge s dub es en la se a locali zació, puix aques a e imologia ha es a ja a bé comen ada en al es ob esPs. En conjun , doncs, la lec u a d'aques s pe gamins ens dóna una isió o ca exac a i a ac i a de la si uació de la llengua lla ina a Ca alullya du an la segona mei a del segle x i, al ma eix emps, ens pe me de e- co da que aques s documen s .ge mans pe i sn de les C aniques eih dels ex ensos ac a s i p o ocols, no poden pas se menysp ea s, en iap ci cums ancia, pels a ecciona s a aques ipus d'es udis. 19 MONTENECRO DUQUE, A., ~Toponimia la ina*, ELH, I, p. 503 eo KREMER, D., Die gennanischen Pe sonennamen in Ka alonien*, ER, XIV, pp 1- 245; ER, XV, pp. 1-121. 21 Vegeu aques mo a ALCOVER-MOLL, Dicciona i' ca all- alencil-balea , Palmi de Mallo ca, 1930. 22 BALARI JOVANY., O igenes his ó icos de Ca aluña, 2 ols., Ba celona, 1899, pp.12 i 367. es MENENDEZ PIDAL, R., ELH, 1, p. LXVII.