Recensions

CIZEK, Eugen S uc u es e idéologie dans [(Les Vies des Douze Césa s~ de Sué one Buca e s-Pa is, Edi u a Acade- mie-Les Belles Le es, 1977, X + 264 pp. El p o esso E. Cizek de la Uni e si a de Buca es ens d6- na ací una no a mos a dels seus es udis sob e la his o io- g a ia lla ina que ma ca una no- a i a --ja ho éu el seu an e- io llib e, L'époque de Né on e ses con o e ses idéologiques (Leiden 1972)- an en la se a ajec b ia, puix que és el e- sul a de la se a esi de doc o a d'Es a a la Uni e si a de Li6 I1 (1973)~ com en camp dels es- udis ilolbgics als quals in en a apo a nous m odes d'ap oxi- mació. Les nou pa s que cons i uei- xen el seu llib e enen o es elles uns objec ius de ini s i an p esen an amb g an cohe hncia als ulls dmel lec o un pano ama con incen i d'una ameni a que amaga una e udici6 eal- men mol no able. La in oducció ens a i ma la se a in enció d'inc iu e's en el que cum g ano salis denomina c e olució sue oniana)), e que ealmen es p odueix en aques. es da e es d cades. Només una e isió dels manuals ja clissics en compa ació a l'es a ac ual de la ece ca en aques camp ens ho po p o a . El p ime capí ol es mou en un Bmbi que ja li és mol a- milia , com és d de con ex ua- li za his b ica nen i li e i ia un pe sona ge, en aques cas Sue oni, i la se a ob a. Dedica una a enció mol ma cada al seu cu sus, l'es udi del qual ha so e subs ancioses a iacions al lla g dels úl ims anys amb no es p ecisions epig i iques so- b e la se a ca e a i un ap o- undimen en el coneixemen de les uncions dels di e sos ci - ecs dins el ma c de la ida polí ica de 1'2,poca an onina. Comple en la isió de la p ime- a pa una si uació dels Do ze Cksa s en el conjun de la p o- ducció de Sue oni i pun uali - zacions sob e els seus concep es es ilís ics, o pa in de1 ma c de les idees del seu emps i a i- ban a la plasmació lingüís ica de la se a ob a. E. Cizek mani- es a que l'es il és clissic din- e de les opcioils del segon das- sicisme, pe b que és abandona en els casos en qu c eu pode a iba a una majo cla eda o ol ésse d'una majo b e e a i p oximi a a 1'6s co en del seu emps. En un imbi més gene al es clou el capí ol amb un in en de si uació de Sue oni dins del g ne e que cul i a, la biog a ia, especialmen la oma- na; l'au o u ili za el seu con- empo ani Plu a c com a e me de compa ació i a una anAli- si de les elacions en e TBci i Sue oni on ei e a la se a a i - mació de la p eshcia del p i- me com a on his b ica del se- gon i Adhuc com a possible ins- pi ado d'algunes de les se es e en s es ilís iques, alo an ambé les concomi incies, no exemp es de di e gkncies, en e ambdós au o s i no només aques es úl imes. Pel que a a la se a o iginali a , pe a E. Ci- zek es i o a de dub e, din e pe b dels condicionamen s del gkne e, de la se a p bpia ca e- a i classe social i dels co en s del seu emps. La cccomposició)) de les bio- g a ies és l'objec e del segon dels capí ols que di ideix l'au- o en dues pa s, la p ime a de les quals a dedicada al sen- i his b ic de Sue oni i la sego- na a la disposició de la ma ia. Una e isió acu ada de les opi- nions dels es udiosos sob e Sue- oni dóna pas a una anAlisi més p o unda sob e l'ac i ud de Sue- oni en on de la his b ia on E. Cizek descob eix els indicis d'una iloso ia de la his b ia i ambé d'una comp ensió dels e- nbmens, que el ca ic e de la se a p bpia ob a ocul a, i que C en da e e me un cai e po- libih. L'anecdo a i, pe b, i la passió pe les coses pin o esques i cu ioses con ibueixen a en e - boli aques aspec e gene al i a adap a l'ob a de l'his o iado al gus del seu públic al ma eix emps que se eixen a una ce a bp ica pe sonal en e s els em- pe ado s. Les on s dels Do ze C2sa s me eixen pe llu di e - si a un ac amen especial que no li es al ia E. Cizek que, o ecollin apo acions an e io s i alo an de nou Taci , ens mos- a la ia i c í ica que p ac icP Sue~oni de les se es on s, bé que so meses en Úl ima ins in- cia al model de biog a ia esco- lli . La segona pa del capí ol que examinem ens o e eix una cu a pe b in e essan e lexió sob e el que el p opi his o ia- do pensa de la mane a d'es- uc u a les ui ae. Segueix un es udi mol ú il sob e les úb i- ques d'o gani zació de la bio- g a ia de Sue oni on en un A- pid pano ama es e isen les di- e ses eo ies pe acaba jus i i- can -nos la posició de l'au o : enca a que les species sembIin espond e a l'aspec e eidolbgic, la c onologia hi és p esen en un segon e me. Val la pena de ecolli l'esquema: comensa- men c onolbgic segui d'una desc ipció leidolbgica al e nan amb un e o n a la c onologia pe al de desc iu e la mo * oposició summa im-singilla im que s'apa ella a la oposició c o- nologia-eidologia- oposició ui - u es-ui ia a l'in e io del sec o ~eidolbgi@posiciÓ excen ica del e a es ingi que depen de l'eidolbgic pel que a al seu con ingu i del c onolbgic pe la concen ació de la na ació d'es uc u a mol suma ia. Tanca el capí ol l'exempli i- caci6 i iden i icació en les Vi- des dels di e sos sec o s i una anhlisi b eu de l'o gani zació del sec o eidolbgic on no és p esen la diac onia. La c i- si de l'oposició ui a pu blica-ui a p iua a po a l'es udiós oma- nes a p oposa l'oposició p e- alen uz u es-ui ia que depas- sa o almen els lími s de l'ei- deolbgic. La e ce a pa del llib e és o a dedicada a exposa la eo- ia dels e s: posi ius, nega- ius, neu es, con adic o is, a- cillan s inclina s a la i u i acillan s inclina s al ici. Les exempli icacions in ex ens0 es limi en a les ides de Chsa , Augus i Tibe i, ecollin no- més les o ali zacions dels e s de les al es nou. Amb aques sis ema o iginal de alo ació, E. Cizek consegueix, bé que en alguns pun s po juga la sub- je i i a , un c i e i cohe en que li pe me de alo a l'opo- sició impo an iden i icada com a onamen al al capí ol an e io i que dóna peu a l'es- udi de les capes més p o undes de les es uc u es dels Do ze C sa s, a e que ocupa el qua capí ol. Aques qua capí ol es udia en p ime lloc el mo imen pendula dels e s ui u es- ui ia, la se a d'e inició i sob e- o l'e iden in a iabili a , a Sue oni, dels ca hc e s dels em- pe ado s que no e olucionen si- nó que s'anuncien p og essi a- men . Aixb po a e iden men a oblida ce s aspec es c ono- Ibgics; d'al a banda el joc de e s neu es i con adic o is con ibueix no malmen a po- sa en elleu la pa des a o a- ble pe més que no manquin casos de p epa ació de la pa a o able dins la endkncia sue- oniana a no espec a una no - ma es ic a. Les g adacions dels e s ins el seu climax i el es- udi d'aques e a les di e ses biog a ies ocupen les pagines se- güen s, amb p esencia d'una so- la o gani zació en an iclimax a la ida de Ti us. Són es udia s a con inuació els sis emes de ca- ac e i zació dels Cesa s des del ma eix pla de les Vides, ins a la llengua i les desc ipcions i- siques. El pape dels umo s és ambé mol nol.able, com ho és la p bpia opini6 de Sue oni que cal no menysp ea i que E. Ci- zek des aca amb aó; en úl im e me, l'es udi de les conclu- sions sob e cadascun dels Cba s és decisiu puix que són en el ons l'o igen gai ebé ap io ís ic de o es les al es es uc u es que les jus i iquen. La classi ica- ció, segons E. Cizek, de e mina- ia qua e ca ego ies : millo s, bons, dolen s, pi jo s C sa s, més ma isada que l'oposició simplle ui u es-ui ia: I, Augus , O ó, Ti us; 11, Cksa , Vespa- sia; 111, Tibe i, Galba, Domi- cia; IV, Caligula, ,Ne Ó, Vi el- li; amb l'ambigiii a de si ua- ció de Claudi, més ap op de la ca ego ia I11 que de la 11. Pe a Sue oni es més impo - an la conclusió de cada bio- g a ia que la del conjun de les ui ae, i aixb ho a, en opinió de l'au o , des de la pe spec i a d'un sen i de la humani as que ei po a a pe i s comen a is o judicis aylla s i mai a conclu- sions gene als que de o a ma- ne a el sis ema de e s p opo- sa pe me de quan i ica i aconsegui . L'úl ima pa d'aques llib e en a en el camp de les opcions ideolbgiques on e idencia en p ime lloc el sis ema de Sue o- ni de po a el lec o a les con- clusions que ell ha ia p e is o emmasca an -les i ingin da no in luencia -hi; d'al a ban- da hi ha un ecolzamen ilosb- ic en opinió de E. Cizek, enca- a que aques e sigui nega pe la es a de la c í ica, que ens po a ia a les eo ies de Ca - néades i Cice ó: un ce ((pla- onisme)) oma. Els os en a i el espec e pe a la eligió a- dicional ma quen la p ag na i- ca bp ica de la eligió a Sue oni en la qual juga, segons l'au o , de nou el ((pla onisme)). Pel que a a Ia ideologia polí ica, l'es udi que ens ocupa és un g an pas enda an ca enca amb la doc ina quasi o icial de la men ali a eqües e de Suc- oni pe a iba a pensa en un mona quisme absolu is a amb base en els ca alle s pe b deci- di a gua da la adició i l'he- ncia sena o ial en la se a ma- jo pa . Mol més complica i insegu és el plan ejamen d'una elació dels Do ze C sa s amb l'empe- ado Had ii i les al~lusions al seu p opi momen his b ic de les quals l'au o es a mode ada- men con enp i que emanen de la p eskncia de Sue oni en el ((pa i )) de Sep ici Cla . Lli- gada a aques a qües ió es a ia la desg acia de Sue oni, si s'ac- cep a, com a E. Cizek, una c o- nologia de 119-122 (o millo 12 1-122) pe a l'ob a, jun amen amb la da allada polí ica del g up de Sep ici. Les conclusions que anquen aques a monog a ia ecullen la in lukncia pos e io de Sue oni en la his o iog a ia g eco- oma- na i medie al, en un ma c no- més es uc u al, pe du ja el sen i del con ingu ideolbgic, que ei indica l'au o , en on d'una ce a c i ica, com a sos e- nido d'un humanisme adap a al seu momen en una c eaci6 li e i ia d'o iginali a i in enci6 eals i cla es, o ecollin a con- inuació l'essencial de les con- clusions pa cials que ja hem e- e i . Un ,apkndix amb la es a de les aules de e s no ecollides en el ex i una comple a bi- bliog a ia clouen aques llib e que é l'hon adesa d'a egi una addenda amb la b eu c i ica de les apo acions apa egudes en- e el sos enimen de la esi de la qual és conseqükncia, i l'apa- ici6 del llib e. L'index que acompanya aques a ob a és su- icien i ú il pe a la comp o- ació de les dades en les p bpies on s, especialmen en els ma- eixos Do ze C2sa s, i la se a u ili zaci6 pos e io pe I'au o . E, Cizek ens ha o e un pa- no ama eno a pe 1'6s d'una me odologia o iginal i igo osa d'un his o iado al qual els b pics dels ma elxos es udiosos ha ien deixa en un es a de e- ce ca mol es ingi que a a guanya amb la se a apo ació una pe spec i ,a d'impo an p o undi a . El seu llib e s'ha de con e i en mo iu d'accep a- ció o discussi6 ineludible pe a o s aquells que en el momen ac ual es dediquen a l'es udi de Sue oni, i demos a una egada més que els es udis ilolbgics clissics es en enca a obe s a o es les inno a4:ions me odolb- giques in el.ligen s sense que es p odueixi un encamen amb o a la adicii~ an e io . - M. MAYFR.