Itaque en lloc de ita en llatí tardà

ITAQUE EN LLOC DE ZTA EN LLATÍ TARDA Lambe Fe e es Al seu comen a i sob e la Didascalia apos olo um 2,ii Tid- ne plan eja una discussi6 que apa en men no :sembla excedi de l'imbi de la pun uació del ex . El passa ge segpns l'edició de Connolly ,es llegeix així: una lex es simplex, ue a, sine quaes- ione ~h is ianiscons i u a, i a: 'Quod ibi ie i a15 alio non uis, u alio ne ece is'. Ja abans, aques passa ge ha ia es a comen a pe Co ssen que, o seguin una obse ació de GVendland, p o- posi de llegi : . . .sine quaes ione Ch is ianis cons i u a i a: 'Quod.. .', disposició que a Funk li semblP ence ada i aixi ho " In his commen a y o Didascalia apos olo um 2,11, l'idne ejec s he manusc ip 's eading i aque because he illa i e alue o£ his pa icule had no meaning in he ex ; he doesn' accep ei he he pos:ible analogy be - ween i aque and i a, since such analogy canno be ound in nei he o£ he s udies accomplished, among o he s, specially by Lo s ed abu he ossilized -que, Bu he e a e wo quo a ions ha p o e such an:~logy as possible. Thus, we can w i e wi hou objec ion he Didascalia apc s olo um passage aking he eading i aque. i. Sp achliche Kommen a %u la einischen Didascalia apos olo um, S ockholm 1938, p. 24. 2. Didascalia apos olo um, he Sy iac Ve sion ansla ed and accompanied by he Ve ona La in agmen s, Ox o d 1929. 3. Recensi6 al ex ai ic de Haule (c . n. 5), Be l ne philologische Wochensch i (~goo), p. 1225. 4. Didascalia e Cons i u ones apos olo um, Pade bonae 1905. El ex que d6na Funk no és una edici6 c i ica sinó un in en de eco~ls ucció de I'o i- gina i con ingu lla í, basa en les Cons z u iones apos oloium i en les a- duccions lla ina i si íaca (c . TIDNER, OP. c ., p. VI1 n. I). a ecolli al seu ex . Fins aquí el p oblema no ind ia mes im- po incia si no os pe qu al manusc i en lloc de i a es llegeix i aq. Haule a c eu e que aques i aq del manusc i calia lle- gi -10 i aque, possibili a ebu jada pels al es edi o s, donan , pe b, al passa ge una disposició conco de amb l'ús il la iu de l'esmen ada pa ícula : . . .sine quaes ione Ch is ianis cons i u- a. I aque, quod.. . No obs an , aques a es uc u a del ex pe d consis ncia, com ho insinua Tidne , si hom la compa a amb el co esponen passa ge de la e sió g ega, C.A.1,1,7 : 6poS baoú ánAoüS, &A iO{S, 6G 0620s ~VU~C~IPXEI . "O e b ~LQE?~ ... I aque, doncs, no es po en end e en sen i il la iu com ol Haule , puix aques a in e p e ació no oba supo en el ex g ec =. Tampoc no sem- bla lbgic, pe a la comp ensió del passa ge, conside a el -que amb alo copula iu, unin i a amb cons i u a, si a més conside- em que aques ús, lle a d'un quique en 56,20, no apa eix en cap al e pun del ex '. Així, si s'accep a i aque, aques es a ia en lloc de i a i amb el seu alo modal. L'equi al ncia, pe b, no sembla p obable a Tidne que p e e eix pensa que la llisó i aq s'hau ia o igina pe di og a ia da an de quod. La Sin axi de Ho mann-Szan y en ac a el p oblema del -que enclí ic, especialmen da e a d'ad e bis, p onoms que in- odueixen ase i conjuncions, obse a com pa allelamen a la p og essi a desapa ició de l'esmen ada pa ícula es p oduí un en- osquimen de la se a signi icació, i hom oba so in -que al comensamen de l'apbdisi. To segui es p egun a si hi ha pos- sibili a de eu e en eIs casos assenyala s una unió ja ossili - zada, sense cap alo copula iu, o si cal explica la p esencia del -que mi janqan la pa a axi, cosa gene almen no possible. El e que la pa icula es obi ambé al comenqamen de ases subo dinades a con ibui al p océs de ossili zació i conseqüen p dua de sen i . Lij s ed ac i la p oblemi ica del -que ossili za a di e sos es udis, on queda pal s l'ús sense cap alo copula iu d'aques elemen uni a p onoms, ad e bis i conjuncions, en esc ip o s de 5. Didascalia apos olo um F agmen a Ve onensia La ina, accedun Ca- nonum, qui dicun u apos olo um e Aegyp o um eliquiae, Lipsiae 1900. 6. Ni ampoc en la e si6 si íaca, com ho sembla e lec i la aducci6 anglesa de Connolly: one law, simple and ue and nild -wi hou ques ion o Chcis ~ans- his, ha .. . 7. TIDNER, OP. ci ., p. 24. 8. La einische Syn ax und S ilu ik, München 1965. p. 475. la a dana lla ini a , i, pe an , s'es ableixen les analogies en e les o mes simples i les acompanyades pel -que, amb u ili zació indi e en . Especialmen documen a és el capí ol que a la qües. ió dedica en els seus Ve nisch e S udien 9. Allí s'anali zen nom- b osos es imonis que pe me en d'es abli sense cap dub e l'equi- alkncia, e. g., en e ideoque-ideo, ide nque-ide n, u inamque-u i- nam, iamque-ia n, p oblemes alguns ac a s ja pel ma eix Lo s- ed l0 o bé pe al es es udiosos ll. A cap eball, pe b, sob e aques a qües ió no hem pogu oba documen acid~ ocan la pos- sible analogia en e i aque-i a. Quan a aixb, a Ho mann-Szan y la només es dóna com a dub osa l'analogia, o eme en al comen- a i de Tidne sob e el passa ge de la Didascalza apos olo u n abans esmen a . Aques a apa en al a de es imonis po explica la ecelosa pos u a de Tidne que només plan eja el p oblema sense conce- di massa p obabili a a la lli~ó i aque. Tanma eix, la al a de documen ació sob e l'analogia no és pas absolu a : nosal es podem addui -ne dos esi imonis in e es- san s. L'un co espon al cap. I del ac a de Lu l e de Cala is Mo iundum esse p o dei ilio (p. 285, 17 Ha el): u enz n uos 9. Ve misch e S udien zu la einischen Sp achkunde und Syn ax, Lund 1936, PP. 36-46. 10. L'analogia iamque-iam és ac ada a p oposi d'un passa ge de Dic ys C e ensis (35.7) a ~Die neue Dic yshandsch i )), E anos 7 (1go7), p. 57. De idemque-idem en pa la al seu Phzlologische Kommen a zu Pe eg ina io Ae he iae, Uppsala 1911 ( eimp. 1970). p. 87. Al es analogies apa eixen a Zu Sp ache Te ullians, Lund 1920, pp. 96 s. i a Syn ac ica. S udien und Bei age zu his o ischen Syn ax des La eins, Lund 1933, I1 p. 342. 11. Ci em, e. g., sob e idemque- dem, BONNET, La la iln de G égoi e de Tou s, Pa is 1890 ( eimp. 1968), p. 385; quique-qui, BAEHRENS, ((Bei aege zu la einischen Syn axn, Phzlologus, Suppl. 12,~ 1912, p. 402 i ambé, SA- LONIUS, Vi ae Pa um, K is zsche Un e suchung iibe Tex , Syn ax und Wo - scha z de spz la . Vi ae Pa um, Lund 1920, p. 20. TIDIVER, De pa icuiis cop.ula iuis apud Sc ip. His . Aug. quaes zones selec ae, Diss., Uppsala 1922, pp. 123 SS., del ma eix Tidne l'esmen a comen a i a la Didascalia,. pp. 74-77 i NORBERG, Zn Regis um G ego ii Magni S udia C i ica, Uppsala-Leipzig 1939, 11 pp. 182-183; quan a ideoque-ideo, Junel, In Casium Fclicem S udia, Up; psala 1939, PP. 123-124, E ikson, Sp achliche Beme kungcn zu Epiphanzus Zn e p e a io Euangelio um, Lund 1939, PP. 77-78 i NORBERG, OP. ci ., I1 p. 203; de cumque-cum en pa len CAVALLIN, Li e a lais o ische und ex k i i- sche S ud2e.n zu V a S. Caesa ii A ela ensis, Lund 1934. p. 80 n. 1 i NORBERG, op. ci ., I1 pp. 202-203; pe iamque-iam i i emque-i em, 'NORBERG, Bei age zu spü la einischen Syn ax, Uppsala 1944, PP. 94-96. A egim, pa Úl im, les obse acions de Ahlbe g sob e el -que u ili za pe ab d'exigkncies me iques: ( Naag a anmae kinga ill 'Camina Epig aphica')), E anos e' (1908)~ PP. 41-43. 12. OP. ci ., p. 476. negundo ilium dei domos esse inmundi spi i us uocibus p o- phe a um apos olo um a que sac o um euangelio um designami- ni, i aque ilium dei con z emu , empla dei esse os endimus, on l'e iden co elació u .. . i aque eque eix que aques a úl ima s'en engui no en sen i illa iu sinó modal, com a equi alen d'i a 13. L'al e passa ge pe any a la Vi a sanc i Ge mani 44,123 (p. 21,2 K usch), a ibuida pe san G ego i de Tou s 14 al p e e e Venanci Fo una : eadem quoque die ac a ues is nobilis quasi impe us luminis, i aque qua anae eb is ignis omnis ex inc us es . La iden i icació i aque-i a esde é necessi ia pe la p esencia del quasi co ela iu 15. Aixb de banda, ni en aques passa ge ni en l'an e io , la comp ensió del ex no pe me p end e i aque amb el seu habi ual sen i il.la iu. C eiem, doncs, que els dos es imonis esmen a s donen o qa pe a llegi el passa ge de la Didascalia apos olo um aixi: una lex es simplex, ue a, sine quaes ione Ch is ianis cons i u a, i a- que: 'Quod ibi ie i ab alio non uis, u alio ne ece is', i es po dona com a alida i documen ada l'analogia i aque-i a, almenys en lla í a di. 13. I aque es la lec u a de o s dos manusc i s i aixi ho ecollim al ex de la nos a edicib d'aques ac a (en p emsa), al amen , els Cole i (Ven&- cia 1778) i Ha el (CSEL XIV, Viena 1886) esmena en la lliqb i aque en i a qui da an del p oblema que plan eja la insbli a co elaci6 u ... i aque. 14. His o ia F anco um 5,8, ed. A nd . 5. La lliqb i aque cal accep a -la com a bona, puix dels ui manusc i s u ili za s pe K usch o s donen i aque menys un, on el -que es eu esbo a .