El llibre a la Catalunya Baix-Medieval. Notes per a un estat de la qüestió

EL LLIBRE A LA CATALUNYA BAIX-MEDIEVAL. NOTES PER A UN ESTAT DE LA QUESTIO J. An oni Iglesias Uni e si a Au bnoma de Ba celona ABSTRACT Since he g ea con ibu ion o Rubió i Lluch o he his o y o medie al cul- u e in Ca alonia, a big numbe o s udies on la e medie al pe iod ela- ed wi h he book has been made by some esea che s as J. Mas, J. Rius i Se a, J. Rubió i Balague , J. M. Madu ell i Ma imon, LI. Ba lle i P a s and muny o he s. The au ho does a e iew o hese s udies main con i- bu ions and jus i y he need o elabo a e a Co pus Biblio heca um Medii Ae ii Ca aloniae. El pe qui? d'un es udi sob e el llib e a Xa Ca alunya baix-medie al Són mol es les apo acions que po o e i el coneixemen dels ca híegs de biblio eques medie als. Poden indica -nos els ecu sos in el.lec uals exis en s en un lloc i en una &poca de e mina s, les classes de lec o s i els seus in e essos, els e mini an e quem o la da a ap oximada de composició dels ex os - ins i o d'exempla s conc e s- que s'hi esmen en, l'auge de de- e mina s mo imen s, com l'humanisme, el p eu dels llib es, els í ols d'o- b es en llengua ca alana o lla ina a a no conegudes, indicacions d'ob es ig- no ades d'au o s ja conegu s, l'en iquimen de la nbmina d'esc ip o s i de aduc o s (no s'ha d'oblida que les aduc;cions an se ambé un impo an elemen de ixació de la llengua, jun amen amb la c eació o iginal) i un lla g e c& e al. ' Abans de es, m'ag ada ia deixa cons ancia que aques es udi s'ha desen olupa g acies ais bene icis &una beca de FP1 de la Uni e si a Au bnoma de Ba celona. Ag aeixo al p o esso D . J. Al u o la e isió de l'o iginal i els seus sugge imen s pe millo a -10. A. DEROLEZ, Les ca alogues de biblio hdques, Typologie des Sou ces du Moyen Age Occi- den al, L. Genico , Tu nhou , 1979, asc. 31, esp. pp. 66-71. En aques a exposició podem o- ba aques es possibili a s en de all, a més d'una bibliog a ia basica, p ecisions sob e I'e olució dels ca llegs ai lla g de I'eda mi jana i un es udi dels p oblemes c í ics que plan eja el seu Ús. Des del inal del segle XIX s'ap ecia un in e bs c eixen en mol s pa'isos d'Eu opa pe ecolli i edi a els ells ca hlegs de biblio eques. Espanya es a bene icia d'aques co en g acies a l'ob a Handsch i enscha ze Spa- niens, de l'aus íac Rudol ~ee ~. Aques a admi able i enca a indispensable ob a essenya a en 616 apa a s, o gani za s opog h icamen , o es les bi- blio eques an igues i mode nes de qui: Bee enia no ícia, ecollia quasi o a la documen ació an e io i dona a un esum suma i del seu con ingu ; de les biblio eques an igues publica ex ensos ex ac es dels in en a is. Malau a- damen , aques es o s no a eni con inul a en l'hbi espanyol. Men e que en al es pdisos es publica en impo an issimes edicions col.lec i es de ca h- legs an ics3, a Espanya no a ha e -hi es de semblan . Aixb no ol di , com eu em en aques es udi, que no s'es udiessin els ca degs medie als ca alans i espanyols. De e , hi ha una a lubncia d'edicions pa cials i comple es d'in- en a is de biblio eques medie als i, a una escala meno , d'es udis sob e aques es biblio eques. El p oblema és que o a aques a ob a queda a essen- cialmen agmen ada, sense el consegüen es udi que a iculés o el que s'ha e i que elabo és una sín esi sob e aques a base. No és un desig nou: un dels es udiosos des aca s de la his b ia del llib e a Ca alunya, Jo di Rubió i Ba- lague , ja a exp essa el 19554 la con enibncia de euni un co pus d'an ics in en a is de biblio eques. La se a publicació alllada é poca e ichcia i obliga a mul iplica la asca d'iden i icació de llib es i d'au o s; o i que es- bossa a un p og ama d'in es igació sob e la cul u a del segle x , c eiem que les pa aules de Rubió de ineixen el que s'ha e i el que s'hau ia de e pe a la eali zació, algun dia, d'una his b ia comple a de la cul u a a Ca alunya: sense l'exis bncia p b ia d'aques co pus, ins umen de eball imp escin- dible, aques p ojec e és impossible de du a e me. Dels es udis i les edicions e es ins a a, se'n po eu e una p ime a con- clusió: enim mol issima in o mació sob e les biblio eques de l'anomenada Co ona d'A agó da an la ela i a escasse a pel que a a la Co ona de Cas- ella. En pa , aixb és conseqübncia del p ime enc es ablimen dels a xius no a ials a Ca alunya - on inesgo able d'apo acions lib iuies-; pe b ambé és degu al e que, a Ca alunya especialmen , hi ha hagu una sb ie cons an de p o esso s, d'a xi e s i d'e udi s locals que s'han dedica pacien men i a ec uosamen a desen e a aques s an ics documen s, ac i i a que no ha oba un pa al.lelisme a Cas ella. Cal esmen a noms com els Bo a ull, els Aques a ob a, publicada en e 1891 i 1894 en una publicació alemanya, a se eimp esa I'any 1894 a Viena. Exemples com la monumen al Mi elal e liche Biblio hekska aloge Os e eichs, Akademie de Wissenscha en, Viena, 1915-1971,5 ols., o Mi elal e liche Biblio hekska aloge Deu sch- lands und de Schweiz, Baye ische Akademie de Wissenscha en, Munic, 1918-1979,4 ols. <<Sob e la cul u a en la Co ona de A agón en el siglo x n, dins Ac as del IV Cong eso de His o ia de la Co ona de A agón, Ponencias 7, Palma de Mallo ca, 1955, p. 13. Rubió (An oni i Jo di), Josep Ma ia Madu ell i Ma imon, Josep Mas, Ga- b iel Llab és, Pe e Pujol i Tubau, Josep Rius i Se a, Josep Gudiol, J. E. Ma ínez Fe ando, Ramon d'Alós, Pascual Galindo, Manuel Sei ano i Sanz, Joaquim Mi e i Sans, Joan Segu a i Valls, Rica d Ca e es i Valls, Lluís Ba lle i P a s, Edua d Junyen , Manuel Be í, Josep Sanchís i Si e a, Gab iel Llompa , Tomas i Es anislau K. Aguiló, i al es, sense comp a els e udi s es ange s que ambé han e apo acions aluoses, com Jacques Mon in, Jocelyn N. Hillga h i A. Maie . En aques es udi ac a em amb més p o- undi a aquelles igu es que c eiem indispensables pe a la hipo k ica ela- bo ació d'un Co pus Biblio heca um Medii Ae ii Ca aloniae, e e i a la baixa eda mi jana5. C onologia dels es udis sob e la his b ia del llib e a Ca alunya En e els e udi s esmen a s, old íem ema ca l'apo ació des acada d'alguns d'ells pe la quali a i con inuació inin e ompuda dels seus eballs en elació amb la his b ia del llib e a la Ca alunya baix-medie al. Cal pa la , p ime , de Josep Co oleu i Inglada, de Josep Mas i de Josep Rius i Se a. Pel que a al p ime , ja des d'un p ime enc a icle publica el 187@ o e eix dades sob e la pe i a biblio eca del ei Pe e de Po ugal7, pos- sei'do , en e al es ob es, d'un Ti o Li io i d'uns llib es in i ula s E hica de A is o il, Tulli de O iciis e de Vi is Zllus ibus de l'any 1464. Un in en a i de la capella de Jaume I (1258?) ens ansme la no ícia d'un Missale i d'un Des d'aques momen aig cons a que, pe a aques s a us quaes ionis, no ens es end em gai e en els es udis que puguin e e i -se a la biblio eca dels eis o nobles ca alans, com ambé a pe sona ges cbleb es del món de la cul u a baix-medie al es udia s a a és de les se es lec- u es i que diposen d'una implia bibliog a ia (pe exemple, A nau de Vilano a o F ancesc Ei- ximenis). Nosal es in en a em cenyi -nos a un g up social més he e ogeni, com e a la bu ge- sia de l'bpoca. Ine i ablemen , an se aquells qui des d'un p ime momen an a eu e l'a enció dels es udiosos -mol s dels quals són ep esen a s aquí. ((El Condes able de Po ugal, ey in uso de Ca aluñaw, Re is a de Ge ona, I1 (1878), pp. 410-420,449-458.500-509. Ap o i an els ma e ials dona s sumi iamen pe COROLEU, J. E. MART~NEZ FERRANDO en éu ús pe dona de alls més comple s i exhaus ius sob e o all6 elaciona amb el condes able Pe e de Po ugal: a Pe e de Po ugal, " ei dels ca alans", is a a és dels egis es de la se a cancelle ia, Ba celona 1936, pp. 164-170,239-240, doni 21 e e hcies a llib es (1464-1466), i a T agedia del insigne condes able don Ped o de Po ugal, Mad id, 1942, pp. 229-234, en p opo cioni 36 e e bncies pe al ma eix pe íode. To i se una biblio eca pa icula , no espe- ciali zada, hi obem o ipus de ma k ies. Del ma eix MART~NEZ FERRANDO enim al es e- balls que donen impo an s e e bncies pe al nos e eball, pe bé que cen a s en el egna de Jaume LI: Jaime II de A agdn: su ida amilia , Ba celona, 1948, 2 ols., amb sis mencions lib bies, i (<La cá na a eal en el einado de Jaime iI (1291-1327). Relaciones de en adas y sa- lidas de obje os a ís icosn, Anales y Bole ín de 10s Museos de A e de Ba celona (ABMAB), 11 (1953), p. DL-XM, 1-230, amb 42 esmen s. 0J3cia ium8 i, inalmen , la co espondbncia amilia al segle x1 9 ambé ens dóna una g an quan i a de dades pe al nos e es udi: les ca es eials con- se ades als egis es de Cancelle ia pe me en obse a l'in e bs biblib il de mona ques com Pe e el Ce imoniós o Joan I; malau adamen , pe b, no hem conse a epís oles de pa icula s en un nomb e su icien pe e un es udi compa able al eali za pe Co oleu en aques s dos egna s. Així, enim e- e bncies de llib es des del 137 l (amb un Paulo O osio) ins al 1394 (Lo Po ga o i de Sen Pa ici). C eiem que a se l'insigne i p olí ic Josep Mas'O (1860-1942), amb els seus es udis monog a ics sob e bibliologia, qui a dona un nou impuls a la his b ia del llib e a Ca alunya (ja abans, l'ob a de Rubió i Lluch, que eu- em hmpliamen desp és, a e al e an ). Recull in e essan íssiml' de no- es ela i es a comp es i deixes de llib es a dis in es esglésies i pe sones, o es e es del nos e a xiu ca ed alici, pe me conbixe aspec es e e en s a la biblio eca de la Seu. Així, eiem com la no a més an iga és de l'any 1016 -pe la qual, el eb e d'aques any, el bisbe Deoda pe mu a unes cases pe copia uns Dec e alia Pon $cum- i no pas la del 1046 donada pe Bee (op. ci ., p. 65, on el bisbe Guislabe en un casal a can i de lib os duos ob- imos G ama ice a is, unus qui oca u P iscianus maio e al e qui oca u Cons ucciones P isciani G ama ice a is)12, que e a conside ada ins alesho es la més ella no icia conse ada de l'exis bncia d'aquella lli- b e ia. Dades sob e el p eu dels llib es (les no es an e io s al segle XII són ela i amen abundan s i pe me en obse a , ul a la pe mu a del 1046 ja ~Colección de documen os ca alanes his ó icos y has a hoy inidi os,, Re is a de Ciencias His ó icas, 5 (1887), pp. 367-378,405-418. Documen s his o ichs ca alans del sigle XIV: colecció de ca as amilia s co esponden s als egna s de Pe e del Punyale y Johan I, Ba celona, 1889, amb in mencions pel pe iode 1350-1394. 'O E udi au odidac e, des de mol jo e es dedica a la ece ca his b ico-a xi ís ica als ons dels a xius Diocesi, de la Co ona &A agó, i His b ic de la Ciu a . L'impo an issim No es his h- iques del Bisba de Ba celona, Ba celona, 1906-1921, 13 olums, ambé con é b eus mencions de llib es espa ses: egeu, pe exemple, II (1907): p. 114; 111 (1909): pp. 37-38; X (1914): p. 12; XIII (1921): p. 231; mencions d'un a c c onolbgic mol ample: anys 931-1500. I' ({No es documen als de llib es an ichs a Ca alunya,), Bole ín de la Real Academia de Bue- nas Le as de Ba celona (BRABLB), 8 (1915-1916), pp. 155-167,238-251,330-345,400-406, 444-463. L'any abans ja s'ha ia publica un al e eball seu, (<No es sob e an ichs illuminado s a Ca alunyan, ibíd., 7 (1913-1914), pp. 280-284, on ecollia ui esmen s en e el 1391 i el 1500. l2 Ambdues esc ip u es es poden eu e a I'ob a de S. PUIG I PUIG, Episcopologio de la Sede Ba cinonense, Ba celona, 1929, pp. 374-375,385-386. J. E. MARTÍNEZ FERRANDO dedica al do- cumen del bisbe Guislabe un b eu a icle: ((Un con a o excepcional en la Ba celona del si- glo XID, Ba celona. Di ulgación His ó ica (BDH), III (1947), pp. 134-138. To i que en aques eball puguem dona esmen s lib a is al o-medie als, hem de eco da que aques no és el nos- e objec iu. L'es udi d'aquella Bpoca me eixe ia un ac amen dis in del que hem dona en aques es línies. assenyalada, el can i d'un llib e -ips0 lib o, no especi ica - pe una aca amb la se a edella l'any 998; com eiem, o s dos can is es an e en espB cie), les ma b ies i llengües dels llib es, con ac es de copis es, llib e e s i il.luminado s, enquade nado s, e c. Una al a pega impo an d'aques eball és l'in en a i dels llib es de la Seu de IBa celona, e el 1421, amb mo iu d'una isi a pas o al, el més an ic dels conse a s, on es de alla la se a ubi- cació: així, ano em com el amós ca ula i de la Ca ed al (els qua e olums dels Lib i An iqui a um) omana cus odia a la sag is ia; no hi igu a un sol llib e en ca alh i hi manquen ambé els ex os clhssics i els llib es d'a s: o s són llib es es e amen elaciona s amb l'o ici di í. Dels es udis de J. Rius i Se a (1891-1966) elaciona s amb la his b ia del llib e, hem de p escindi en el nos e eball dels e e i s a Cas ella13 i a l'bpoca al o-medie al de Ca alunya14. Sob e la se a p ime a apo ació amb esmen s lib a is baix-medie als, cla amen inspi ada pe l'ob a del g an mes e de medie alis es Rubió i Lluch15, en pa lem en phgines següen s. Un dels pocs in en a is lib a is a agonins conse a s a pe hye a l'a que- bisbe d'aques a ciu a A nau Ces~omes'~: el 1346, uns no an a olums, de emh ica a iadíssima, cons i u'ien la se a biblio eca. Sense deixa aques a emh ica, Rius dedica un eball17 a les biblio e- ques que es oba en als in en a is dels béns &An oni de Colell (bisbe de Mallo ca, 1363), Pe e de Luna (bisbe &U gell, 1370), Ba omeu de Vi gili (pa ia ca de Je usalem, 1400), Ba omeu Pey ó (bisbe &Elna, 1408) i G. Fe nández de He edia (bisbe de Sa agossa, 1412), amb un bon g apa de dades in e essan s pe al nos e eball, o i que algunes depassen els lími s espacials de ini s. l3 <Subsidios pa a la his o ia de nues a cul u as, A chi o Español de A e y A queologia, 5 (1929), pp. 87-106.247-273, amb 24 esmen s de biblio eques en e el 796 i el 1473; uBiblio- ecas medie ales espaiiolas)), Re is a Eclesiás ica, 2 (1930), pp. 318-326, dóna els in en a is de es biblio eques cas ellanes en e el 1364 i el 1:370, dues d'elles dels bisbes de Sego ia i de Lisboa; <<Un ull isigb ic del segle IX*, Analec a Sac a Ta aconensia (AST), 12 ( ambé a l'Homena ge a An oni Rubió i Lluch, 11, Ba celona, 1936), pp. 441-50, amb un in en a i de 22 olums de Sigüenza de I'any 1242; i, inalmen , i'dn en a io de 10s manusc i os de la Ca ed al de Sigüenza,,, Hispania Sac a (HS), 3 (1950), pp. 431-465, amb qua e esmen s de llib es de 1190 ca-1339. l4 <<Ca es an igues de San Ma í Sacos an, AST, 4 (1928), pp. 343-394. Con é es e- e kncies a llib es d'aques a ila gi onina da a s en e el 1064 i el 1152, i els poquíssims esmen s -ue donen una idea del eball en a que es po e en buida un ca ula i al o-medie al pe busca aques es e e kncies-, oba s a l'ob a més coneguda de I'au o , el Ca ula io de San Cuga del Vallés, Ba celona, 1945-1947, 3 ols.: I (1945): p. 158, iI (1946): p. 248. Les bi- blio eques del Besbs (986) i 01k dola (1045), cadascuna amb cinc olums, només con enen Ili- b es li ú gics. l5 Vegeu la no a 24. l6 &'in en a i dels béns d'A nau Cescomes, A quebisbe de Ta agona,, Es udis Uni e si- a is Ca alans (EUC), 15 (1930), pp. 231-249. l7 <In en a is episcopalsn, ibíd., 17 (1932), pp. 221-233. Si a ell de em dades de la his b ia lib h-ia a Ta agona, el ma eix podem di pel que a a la ciu a de ~leida'~: els llib es in en a ia s el 1339 a Fe e bisbe de Lleida, pe me en obse a una pe i a biblio eca pa icu- la amb ob es de cikncia, d e (com a e lex de la se a o mació de ju is a, obem p esen el d e canbnic i el d e omh, amb unes Ins i u iones, a més del d e p opi, ep esen a pels Usa ges) i hagiog a ia. Un úl im a icle de Rius i Se az0, esul a de les se es ece ques a 1'A - xiu Va ica (com g an pa dels que hem ex ac a aquí) p esen a ui docu- men s que con enen mencions lib h ies comp eses en e els anys 1321 i 1423; en e ells, n'hi ha un e e i a l'in en a i de béns de Dalmau de Pon- ons -p oceden de 1'A xiu de la ca ed al ba celonina i ali5 a aques a mis- cel.lhnia. La his b ia de la cul u a medie al a Ca alunya i el eball de Rubió i Lluch No es po pa la de la his b ia del llib e i de les biblio eques al nos e país sense esmen a el g an undado dels es udis sob e his b ia de la cul u a, que no és al e que, com o s els lec o s ja deuen ha e suposa , el p o es- so , his o iado i home de lle es An oni Rubió i Lluch (1856-1937). La se a ob a, única en mol s aspec es, que ingué un g an essb dins i o a de Ca a- lunya, no ha pe du enca a la se a igkncia: Documen s pe l'his d ia de la cul u a ca alana mig-e al, publicada en 2 olums (1908 i 1921). Deixeble de Milh i Fon anals, he eu in el.lec ual seu a la cked a de Ba celona, el 1904 inicia la se a docbncia de li e a u a ca alana als cu sos anomena s Es udis Uni e si a is Ca alans (EUC), inesgo able ped e a de bona pa dels millo s his o iado s medie alis es pos e io s. Com ja és sabu , dues g ans línies d'es udi ocupa en la majo pa de la se a ac i i a : la dominació ca alana a G bcia (pe a la qual dedica di e ses publicacions i el seu conegu Diplo- ma a i de 1'O ien ca ald (1301-1409), ob a pbs uma apa eguda el 1947) i la li e a u a ca alana medie al. De ensa semp e que, pa al.lelamen a la in es igació bibliog h ica i a l'ob a c í ica, s'ha ia de e ece ca a xi ís ica, la qual cosa p opo ciona ia ambé una aluosa documen ació pe a la his b- ia de la li e a u a i la cul u a ca alanes. Des de la se a docbncia als EUC, com ja hem di abans, omen a en els seus deixebles l'in e ks pe aques a mena de ece ques i o mi una escola que o ní no ables col.labo- l8 To i se seu del p ime Es udi Gene al a Ca alunya, no disposem de cap eball d'his b- ia del llib e compa able als que s'han e pe a Ba celona i Gi ona, com eu em més enda an . l9 <La colec o ia de Alma az Cab espi con el in en a io de 10s bienes del obispo Fe e Co- lom (1334-1340)~, AST, 15 (1942), p. 361-396: esp. p. 371. 20 aMiscelánea a icanan, ibíd., 22 (1949), pp. 179-202. ado s a l'Ins i u &Es udis Ca alans -alguns dels quals són ac a s b eumen en pagines següen s-. Aques a és la sblida base del seu monumen al es udi. En una publicació del segle passa , amb mo iu de l'homena ge a Me- néndez y Pelayo21, aques au o ci a en el b eu apbndix documen al esmen s de llib es elaciona s, o s, amb una igu a que quali ica de cep edeceso de 10s g andes Mecenas del Renacimien o clásico, un émulo de 10s Be cheu e y Colluccio Sallu a o, si no po sus p opios abajos, po 10s que inspi ó, compiló o mandó aduci >>: el g an mes e de Rodes, Juan Fe nández de He edia, p opie a i ambé d'una biblio eca desi jada an pe eis com pe hu- manis es. Una ca a de Joan I a aques mes e a agonbs da ada el 1383 ecull la queixa del ei pe qub un exempla del dib o clamado Juse us, De bel10 judayco>>, que aquell li ha ia en ia , e a incomple . Més a d, en una al a epís ola (1384), on demana aus de alcone ia i gossos de caGa -no obli- dem que aques ei és conegu amb l'epí e d'el Ca~ado - ambé ecull la pe- ició d'un cclib o T ogo Pompeo e de 10s que os anslada el di 0 philoso o o anslado de aquellos>> (un aduc o -copis a es a a en aques a asca pe comp e del g an mes e de Rodes). Finalmen , la ca a de condol de Joan I a algun p io de l'o de de Rodes pel aspas del g an mes e Fe nández de He edia (1396), eclaman cdib os ... i ula um Plu a cum, C onicam mag- nam Ispaniae e C onicam G ecie e quendam alium lib um oca um dels empe ado s>>, demos a, un cop més, l'es i na que aquell ei sen ia pe les se- es aduccions i encimecs. Un segon a icle, aques amb el comen a i de Lluís Nicolau d'ol~e ~~, ecull no es dades sob e els in e essos dels eis ca alans pe les ob es es- c i es: així, pe exemple, Jaume 11, el 1308, demana al conegu A nau de Vi- lano a ccopus p edic um seu Speculum Medicine ... p o conse a ione nos e salu isw, i, més a d, el 1333, Al ons I11 o dena al pin o Fe e Bassa que il.lus i ccquendam lib um, in quo sun sc ip i Usa ici Ba chinone, e con- sue udines Ca halonie>>. Com a complemen p o a o i de l'au en ici a de la c bnica del ei Jaume I, Rubió edi a els es imonis i documen s que en el segle XIV donen e, d'una mane a o d'una al a, de l'exis bncia d'aquell llib e i la se a di u- siÓZ3. Pe aixb, apo a cinc esmen s que comp enen des de l'any 1313 (on el ei Jaume I1 comunica al seu cosí, el ei San~ de Majo ca, que ha o de- na e la cbpia que ell demana del Lib um ac uum elicis eco da ionis Re- 2' A. RUBIO I LLUCH, ((La lengua y la cul u a ca alanas en G ecia en el siglo Xi a, Homenaje a Menéndez y Pelayo en el año igésimo de sup o eso ado, Mad id, 1899, ol. I: pp. 95-120. 22 A. Rus16 I LLUCH i L1. NICOLAU D'OLWER, (Ca es li e k ies del segle XN,,, EUC, 1 (1907), pp. 40-42. En aques b eu a icle ja es pa la d'una ((Coleccib (en p emsa) de documen s del XIV sigle e e en s a la nos a cul u a li e a is),, que sembla la monumen al ob a de Rus16 I LLUCH, Documen spe l'his o ia ..., apa eguda i'any següen . 23 aLa C bnica del Rey en Jaume en el XIV segle,, ibid., 1 (1907), pp. 349-357. gis Jacobis) ins al 1371 (on, explíci amen -com es eu pe l'incipi ans- c i - hi ha la e e bncia al Lib e dels Fey s que ens ha pe ingu ). L'indispensable, enca a a ui, Documen s pe l his & ia de la cul u a ca alana mige al24, ab aqa la his b ia de la cul u a ca alana des de la da- e ia del segle XIII (amb el egna de Jaume I) ins al comenqamen del se- gle x , en qub s'ex ingeix la dinas ia ca alana, i comp bn els egna s &Al- ons 11, Jaume 11, Al ons 111, Pe e 111, Joan I i Ma í l Humb Pe de e mina la se a ex ensió es a p end e com a pun de pa ida l'apa ició del e li e- a i en llengua ulga , enca a que no es an deixa de banda al es aspec es cul u als impo an spe se. Així, la bibliog a ia ca alha no es p esen a, en igo , en els egis es de l'A xiu de la Co ona &A agó (ACA) ins a la da- e ia del segle XIII: la p ime a dada impo an que egis a en aques o d e de la p oducció és la aducció ca alana de la Biblia e a pe Jaume de Mon - ju'ic pe enckec &Al ons I1 el 128725. Com l'au o ma eix indica, les dues g ans bases pe a la con ecció del seu diploma a i són la bibliog a ia ja pu- blicada i el eball d'a xiu. Mol s al es au o s --que se ia p olix d'enume- a a a- an publica documen s amb esmen s lib a is, pe d mol so in aques es dades, pe la se a dispe sió o pe la es ingida di usió de la pu- blicació, omanen enca a en l'obli pe pa dels es udiosos; pe aixb, alguns dels documen s aquí ep odu'i s no són inbdi s. En o cas, a l'ho a de eco- lli -los, les ansc ipcions han es a compulsades amb els o iginals, i s'han omple bui s i esmena e ades. Pe b aixb no es a alo a la g an asca d'a - xiu po ada a e me pe Rubió i els seus impo an s col.labo ado s, dels quals pa la é més enda an . T es anys els an pe me e un buida sis ema ic dels egis es i de mile s de ca es eials, conse a s a l'ACA, del pe íode c o- no¡bgic ja esmen a : uns dos mil egis es des del inal del segle xII ins al p incipi del segle x . Com l'au o econeix, aques a asca eixuga, supe io a l'es o q indi idual, a se possible g hcies a la col~labo ació d'un en usias a i emp enedo g up d'es udian s de la se a classe de li e a u a ca alana dels 24 C eiem que cap essenya d'aques es udi no po supe a la e a pe un dels seus col.labo- ado s més es e s, el seu ill Jo di RUBI~I BALAGUER, publicada al Bu lle íde la Biblio eca de Ca alunya (BBC), VI (1920-1922). al qual eme en pe la se a exposició didac ica sob e as- pec es com els llib e e s, els copis es i il.luminado s o el p eu dels llib es, o s ells elemen s p e- sen s en aques a abundosa i so p enen in o mació documen al: bb iamen , els esmen s lib a- is més in e essan s su en en aques a essenya. 25 6s el doc. IV del Diploma a i, ol. I, pp. 6-7. Da a el 25 de desemb e de 1287, a se do- na a conkixe pe F. CARRERAS I CANDI, <P ime a aducció ca alana de la Biblia (segle x~n)n, Re is a de Bibliog a ia Ca alana, 4 (1904), pp. 48-58, an icipa a en més de mig segle les dades que sob e la se a exis kncia es enien ins alesho es. Desp és d'aques es udi p ime enc, al es han ap o i a el es imoni: pe posa només uns exemples, sense Bnim d'exhaus i i a , pod íem esmen a P. BOHIGAS, <<La Bíblia a Ca alunya>, II Cong és Li ú gic de Mon se a , 11, Mon se a , 1967, pp. 125-140; J. PERARNAU, apo ació al ema de les aduccions bíbliques ca alanes me- die als,, Re is a Ca alana de Teologia (RCT), 3 (1978), pp. 17-98, o el olum monog *c de P. RICHB & O. LOBRICHON, Le Moyen Age e la Bible, Pa ís, 1984. mí ics Es udis Uni e si a is Ca alans (IEUC) des del cu s 1905-1906~~. Alumnes a an a ja s, com demos a la se a ajec h ia in el.lec ual pos e io : pa lem del seu p opi ill, Jo di Rubió i Ralag~e ~~, de Ramon &Albs i de DOU~~, de F ancesc Ma o ell i T abal129 o de Fe an Valls i ~abe ne ~~ - no podem deixa d'esmen a que al es alumnes des aca s d'aques s cu sos als EUC an se Lluís Nicolau d'Olwe 3', Fe an S~lde ila~~, Ramon d'A- bada133 o A. Du an i San~e e~~: o s plega s cons i ul en l'equip de <<macips 26 En pa aules de RUBIO I LLUCH: <<Tal es l'o igen del p esen Diploma a i. Be's po di que ell, en el seu pensamen y en el seu desen o llamen , es ui dels Es udis Uni e si a is Ca a- lans; es ob a més a ia colec i a que pe sonal, ob a de compene ació en e'l mes e y els dei- xebles, ob a d'al uisme cien i ich, modes a y abnegada ... n (Documen s ..., op. ci ., I, p. XII). 27 Sob e la con ibució a la his b ia del llib e i les biblio eques d'aques au o en pa la em en pagines successi es. Aquí olem dona , només, la e e bncia bibliog a ica sob e el olum IX de les se es ob es comple es, i ula Mes es, companys i amics, Ba celona, 1991, que e- cull 43 eballs, d'ex ensió i d'abas mol di e en s, en els quals el D . Rubió es e e eix a mes- es, amics, companys i deixebles, o comen an -ne algun aspec e, en e els quals cons a la g an in lubncia que, en un p ime momen de les se es ajec b ies pe sonals, a ep esen a el mes- a ge de Rubió i Lluch. En dona em alguns exemples en no es successi es. 28 Ibíd., p. 58. Com eco da Rubió, <(Ramon &Albs i de Dou, que desp és a anomena -se Ramon &Albs-Mone , (p. 185), a esc iu e una sb ie d'a icles on les biblio eques i esmen s lib a is enen un impo an pape exposi iu. 29 Ibíd., pp. 57-58. Sol o en col.labo aci6, a con inua ambé amb qües ions elacionades amb el ema que ens ocupa en una sb ie d'a icles. 30 Ibíd., pp. 81-84, 125. Que se sipiga, el p ime es udi o iginal &in es igació del g an his- o iado del d e ca ala és una pe i a col.lecciÓ de documen s de ca lc e cul u al del egna de Jaume I, oba s a l'a xiu an ic de Poble , conse a a I'AHN de Mad id: uDocumen s de cul u a del egna de Jaume I, en 1'A xiu de Poble s, EUC, 4 (1910). pp. 476-482. Enca a que amb esul a s mol pob es -inco po a s al Ii olum del Diploma a i de Rubió i Lluch, amb e e bn- cies a es biblio eques en 1232-1242-, aques es udi és impo an pe un doble mo iu: signi ica el p ime con ac e amb el eball d'a xiu, un dels eixos de la se a ida pos e io , i, a més, se í pe posa -10 en con ac e amb Guillem Bo e , l'au o de Cos ums de Lleida, qui se ia objec e de la se a esi doc o al (1912). Sense oblida en cap momen les se es p e e bncies, jun amen amb F. MARTORELL I TRABALL, publici una lla ga i documen ada memb ia sob e <<Pe e Bece (1365?-1430)~. Anua i Ins i u d'Es udis Ca alans (AIE Ca .), 4 (191 1-1912), pp. 576-656. Aques al unciona i del p ime qua del segle x e a un biblib il p opie a i d'una biblio eca de 144 olums, segons l'in en a i e a la se a mo l'any 1430. 3' Ibíd., p. 177. Com se sap, la dedicació d'aques au o a la cul u a al o-medie al a que ambé p es i a enció, si escau, al enomen de la lec u a en una bpoca ja allunyada del nos e es udi. 32 Ibíd., p. 160. Veiem com en un p ime momen de la se a ajec b ia in el.lec ua1, Solde- ila s'inclina pels es udis d'his b ia cul u al, com quan, apassiona pe la p ojecció li e h ia del d ama conjugal de la eina Ma ia de Cas ella, mulle &Al ons el Magnhim, decidí dedica la se a esi doc o al (1916) a la biblio eca de la eina. 33 Jun amen amb J. RUBIOI BALAGUER, el g an his o iado de la Ca alunya al o-medie al pu- blica l'a icle <(No es sob e la o mació de les compilacions de "Cons i ucions y al es D e s de Ca alunya ..." >>, EUC, 4 (1910), pp. 409-445, on hi ha e ze e e hncies a llib es compos os o copia s en e 1415 i 1424. 34 Ibíd., p. 177. No podem deixa de menciona els seus es udis sob e esmen s lib a is a lo- cali a s conc e es o sob e els p ime s emps de la in oducció de la imp em a. aixb ja dóna una idea de les aluoses apo acions d'aques a p ime a ece ca de Madu ell. Jun amen amb Jo di Rubió i Balague , l'au odidac e a xi e publica una no a aluosíssima con ibució pe a l'es udi del llib e a Ca alunya: es ac a del ja classic i esmen a Documen os pa a la his o ia de la imp en a y li- b e ía en Ba celona (1474-1533jS6, que p opo ciona més de cinc-cen es e- e bncies de llib es en e 1427 i 1553, pe la qual cosa aques a ob a de í ol equí oc ambé és consul a obligada pe a l'elabo ació de la his b ia del lli- b e manusc i al nos e país. Amb un al e in es igado , Josep M. Llo ens Cis e ó, publica el 1956 un a icle, ambé monog h ic, sob e llib es musicals dels segles XIV i x S7. Aques pe i epe o i con é esmen s de 39 llib es a di e ses locali a s ca a- lanes i en el pe íode comp bs en e 1344 i 1590. Si hi ha un llib e pe excel.lbncia a l'eda mi jana, que es oba p esen a l'in en a i de béns d'un me cade o d'un cle gue o és objec e d'un encb ec sump ua i pe pa d'algun noble o dels ma eixos eis, aques és la Bíblia. Les desc ipcions an de cbdexs com de llib es imp esos apa eixen amb més o menys minuciosi a de de alls, amb b eus e e bncies al.lusi es a les p in- cipals ca ac e ís iques d'aques s exempla s. A egades, la ansc ipció de ci- acions, pa icula men d'incipi i explici , e a pe l'esc i i, és so in es- anya i poc ajus ada, degu en pa al e que aques no copia a a is a del manusc i o de l'edició, sinó al dic a d'un lec o . Pe al penode que a nos- al es ens in e essa, enim 76 documen s de locali a s a eu del P incipa i amb da es des del 1336 ins al 149458. Amb mo iu del cinqub cen ena i del p ime llib e imp bs en ca ala, les T obes en laho s de la Ve ge Ma ia, so ides del alle de Palma , de Valbn- cia, el 1474, es a e un llib e commemo a iu i es a pensa en la igu a de l'e udi Madu ell i Ma imon. Con inuan la se a asca dins de la his b ia del llib e, dona un eballs9 amb el eges documen al e e en a més de 650 ma- nusc i s, con ingu s en 147 ins umen s da a s en e els lími s esmen a s al 56 Ba celona 1955. To i que I'apbndii documen al d'aques a oluminosa i aluosíssima ob a comenqa el se emb e de 1474, en les no es a peu de plgina obem e e kncies sob e ex os an- e io s a la imp em a. Cal des aca la iden i icació de allada dels llib es in en a ia s. 57 (<Documen os de a chi o: lib os de can o (siglos x -XVI)~, Anua io Musical (A. Mus.), 11 (1956), pp. 219-232. Un segon lliu amen , aques cop eball indi idual, apa eguk amb el poc o iginal í ol de (<Documen os de a chi o: manusc i os e imp esos musicales (siglos XIV-XVIII))), ibíd., 23 (1968-1970), pp. 199-221. Aquí obem el eges s pa cials de en a documen s on s'es- men en 58 manusc i s musicals comp esos en el pe íode 1356 i 1464. 58 (<Reges a documen al de biblias manusc i as e imp esas (1336-1600))), AST, 47 (1974). pp. 27-63. 59 Manusc i s en ca ala an e io s a la imp em a (1321-1474). Con ibució al seu es udi, Bi- blio eca P o esional de Anaba, 1, Bibliog a ías, Ba celona, 1974. Sense cap mena de dub e, de g an alo , enca a que només assenyala els manusc i s en ca all i no iden i ica els ex os. i ol del eball, e s Únicamen i exclusi amen d'ins umen s d'a xiu. Sis ín- dexs a odoneixen aques excel-len eball: el de í ols dels manusc i s, una llis a d'incipi i explici , d'au o s que ha pogu iden i ica , un qua onomhs ic, un cinqub geog h ic i un úl im i sis5 índex de ma b ies mol especi icades. En e les cu ioses pa icula i a s consignades en la eges a documen al, assenyala íem un No el Tes amen en qui: s'indica que les cap- i es (sic) es a en o es dau ades i his o iades (1406); el cbdex que pa la de <<Fe s de Sgleya, go és, com 10 p e e e se is a la missa>>, i un <<Ca ó, en o- mans>> (ambdós d'un in en a i de 1432); la in e enció de Guillem Fon ana, aduc o del lla i en oman$ del manusc i De laudibus di inio, com ho co - obo a el ex que el egis a (1441); en aques ma eix in en a i, al llib e ane mena Lh ze cons a que el pin o Pe e Ro i a el enia en p ésFec pe Ilegi - 10; ambé se ce i ica que un exempla del Lib e apella dels Angells e a en pode de Joan Ca alh, esc i h de lle a odona (1461); ambé obem, pe i- nali za , el ccLib e de S2neca de les epís oles que ell ambs a Lucil, ans- ladades de la i en ancbs e puys en ca hala>> (1448), i el cclib e appella S&- neca, sc i en ulga , es e glosa,, (1474). Com un ac e d'homena ge al g an his o iado de la cul u a ca alana me- die al An oni Rubió i Lluch, l'úl im es udi de Madu ell i Ma imon que no- sal es coneixem i que cau de ple dins de la his b ia del llib e a Ca alunya es i ula Documen s Cul u als Medie als (1307-1485). Con ibució al seu es udi60. Una pa impo an de la codicologia, la ep esen a l'es udi de les mi- nia u es, il.lus acions i inicials his o iades que alguns cbdexs poden p e- sen a . A més deis í ols dels ex os i el seu au o , i desc ipcions dels ipus assenyala s, els in en a is ambé ens o neixen no icies in e essan s sob e al- guns dels a í exs, con eccionado s i il.lus ado s d'aques s manusc i s: la nbmina es compond ia de noms com A nau de la Pena, Ra ael i Ramon Des- o en s, F ancesc Becca, Be na d Gon e , Joan Pasqual, Jaume Ci e a -il.lus ado del Llib e dels Angels-, Al ons Rod íguez -pin o i il.lumina- do &Al ons el Magnhim-, Guillem Roge , el mes e Vicen~ Panyella i els seus deixebles, Joan Ma o ell i mol s ai es més. A més, enim una llis a bas an hplia de cbdexs il.lumina s i manusc i s minia s en els 85 eges s documen als61. Sense deixa aques ema, Madu ell ens donh di ui no icies més sob e llib es a la Ca alunya dels segles XIII-x en un a icle p~s e io ~~. 60 Publica a BRABLB, 38 (1979-1982), pp. 301-473. D'un o al de 170 documen s, p op &un cen ena -alguns ja publica s- ecullen no icies de llib es: comp es, endes, enchecs de cb- pia, ple s pe possessió de llib es (com pe exemple el man ingu el maig de 143 1 en e el con- en de la Me ce i Melcio Ica pe la p opie a d'una Biblia), ebu s de ecepció, en iamen s de lo s de llib es, e c. Els esmen s es an comp esos en e els anys 1312 i 1485, i es comple- men en amb un índex Ú il de ma b ies i noms. 6' acódices miniados,,, Gesa nmel e Au sa ze zu Kul u geschich e Spaniens (GAKS), 16 (1960), pp. 85-1 14. Ap o i an aques ma e ial p opo ciona pe Madu ell, P. GALINDO ROMEO, Els es udis sob e his b ia de l'a ambé p opo cionen dades pe a l'ela- bo ació d'una his b ia del llib e a Ca alunya: Madu ell ha exhuma , de on s no a ials, exemples com les capi ulacions e es l'any 1418 a la Seu &U gell en e els ep esen an s del capí ol de San a Ma ia d'U gell i l'esc i h Guillem Roge , pe a la con ecció i il.luminaci6 d'un llib e i ula Legende Sanc o- al63 -al p eu de 4 sous el ull o ca a, d'aco d amb el pa ó o mos a escollida- o les aco dades, el 1498, en e els ju a s de la ila &A eny i l'es- c i h Pe e dels Senyo s, pe les quals es comp ome ia a con ecciona dos lli- b es anomena s Response , San u all e Fe iall, sc iu e, no a , caple a s e pe ila s e eliga s, segons són 10s de la Seu d1U ge164. En la se a apo ació al I Col-loqui d'His b ia del Monaquisme Ca alh (San es C eus, 1966), amb una comunicació so.b e les possibili a s de do- cumen a l'a monacal an ic a les e es ca alanes ni janqan les e e bncies e es dels a xius his b ics ba celo nin^^^, ambé dona un in en a i de es lli- b es eolbgics del mones i cis e cenc de San es C eus del 1318 (en e ells, un Libe Sen en ia um). Els es udis monog a ics sob e ins i ucions eligioses ambé han ecolli , en els eballs de Madu ell, mencions lib h ies. Les ece ques du es a e me pe il.lus a la his b ia del p io a de San a Ma ia de Na za e de Ba celona (1311-1660)66 pe me en conbixe cinc esmen s, comp esos en el pe iode 1403-1466, elaciona s amb el ema que ens ocupa: així, pe exemple, sabem que el ei Ma í l'Humh, du an la se a e en ual es ada a Valbncia, el 15 de ma q de 1403, o dena a al p io de Na za e que deixés un Missal a Joan de Casano a, pe eu e'n cbpia pe al ei de Sicília67; en l'in en a i de F an- cesc Si en , e el 2 de se emb e de 1422, hi obem inclbs <<un al e lib e pe i sc i en pe gamins appella Suma Romandi glosada>>, que enia en penyo a pel p io de Na za e ; a Que al , d'aques mones i , adqui ia a l'en- can públic dels béns del mes e Felip de Malla un exempla d'Augus inus de Ci i a e Dei de la se a selec a biblio eca, amb la in e enció del enedo de llib es con e s Guillem Sacoma; un al e monjo na za i?, a Joan To el- aIn en a ios y lib os,, Suma de es udios en homenaje al Ilus ísimo oc o &el Canellas M- pez, Sa agossa, 1969, pp. 459-502, in en a dona un quad e de conjun de la cul u a bibliog h- ica d'aquells dos segles (1340-1540). 62 aIl.luminado s, esc i ans de lle a odona o mada i de llib es de co ),, GAKS, 23 (1967), pp. 147-170. 63 aEl a e en la coma ca al a de U geb, ABMAB, 3 (1945), pp. 298-299, 307. 64 Ibid., 4 (1946), pp. 27, 333-334. 65 ((No es &a monacal an ic,, I Col.loqui d'His b ia del Monaquisme Ca ali. San es C eus, 1966, San es C eus, 1967, ol I, pp. 149-177. 66 (<El p io a de San a Ma ia de Na za e de Ba celona (131 1-1660): no es pe a la se a his b ian, Miscellanea Popule ana, Sc ip o ium Popule i, 1, Poble , 1966, pp. 267-283. 67 Aques e ja el ecollí A. RUBI~ I LLUCH, Documen s pe . .., op. ci ., I, p. 425, doc. CCCCLXXX . les, adqui ia en encan públic, l'agos de 1439, el llib e Dialogus G ego i, p oceden de la biblio eca del di un canonge de la seu ba celonina F ancesc Be an; inalmen , enim ambé no ícies de com a Joan Ma í, eligiós d'a- ques mones i , el no emb e de 1466, adqui ia pe enda en encan públic dels béns de Pe e de Vall dos llib es, que co espond ien a la p ime a i se- gona pa de l'ob a de san Agus í sob e el Sal i i (l'in en a i pa la d'una P ima pa s Agos ini supe Psal e ium i d'una segona pa d'aques a ma eixa ob a). Unes (( apides i imp o isades ece ques (...) g acies a la [se a] condició de jubila )) an pe me e a Madu ell la edacció d'una monog a ia sob e el mones i de Valld~nzella~~. Aquí, els llib es ambé apa eixen: l'abadessa de Valldonzella, l'agos de 1430, con oca a una eunió de la se a comuni a pe al de ac a com la di un a eina Ma ga ida ( ídua del ei Ma í i monja p o essa d'aques mones i desp és de la mo d'aquell), pe 40 lo ins d'o &A agó, enia en penyo a amb el canonge Pe e Palau un Missal, segons o d e de la li ú gia cis e cenca. L'assemblea capi ula aco da ecupe a el ma- nusc i li ú gic pe des ina -10 al se ei del cul e del mones i , desp és del pa- gamen p e i de la quan i a de dine endeu ada. També enim no ícia del llega e l'agos de 1473 pe domna Timbo s de Ca dona, eligiosa d'aques mones i , al qual llega a qua e llib es: B e ia i, Diii nal, Psal e i i Ho es. Un in e essan aspec e de la his b ia de les a s del llib e a Ba celona és el de l'exis bncia de jueus que in eg a en lles amen d'enquade nado s, ulga men anomena s digado s de lib es)), i d'al es indi idus que negocia- en amb manusc i s, en la se a g an majo ia ambé jueus, ins a la des uc- ció del Call el 1391, eempla~a s desp és pe llib e e s con e sos amb noms c is ians. Aques a b anca del co ne $ bibli~g ~c, conside ada una de les més nobles i hon oses, a adqui i un g an desen olupamen du an l'eda mi jana en consonhcia amb el g au de cul u a li e h ia de l'bpoca. Les no es d'a xiu ce i iquen una duplici a d'ac i i a s desen olupades pe alguns jueus i con e sos, els quals simul aneja en l'exe cici de les p o essions d'enquade - nado s i llib e e s amb d'al es, idbn iques o complemen iuies, com les de co edo s o enedo s de llib es. ~adu ell~~ no a passa pe al aques eno- men i a dona un epe o i onomhs ic d'enquade nado s jueus i con e sos, segui del de llib e e s, enedo s i co edo s de llib es, ambé con e sos, i en- ca a d'aquells que, sense indicació especí ica del seu o ici, come cia en MADURELL I MARIMON, Miscel.ldnia de no es his d iques del mones i de Valldonzella, Es- udis Cis e cencs, 12, Ba celona, 1976, pp. 30-31, 58-59. 69 <<Encuade nado es y lib e os ba celoneses judios y con e sos (1322-1458)~, Se a ad, 21 (1961), pp. 300-338; 22 (1962), pp. 345-372 i 23 (1963), pp. 74-103. En aques a icle, dona en un p ime lliu amen explica iu i dos més d'ap ndix documen al, podem oba un conjun de p op de cinquan a esmen s lib a is, amb llib es de o ipus, no necessi iamen jueus, com es po O~S~NX. di ec amen , o indi ec amen , i que pe di e en s mo ius in e enien en - - ansaccions de cbdexs manusc i s, especialmen de llib es heb aics. La comuni a jue a ambé a os en a , a la Ba celona baix-medie al, el come g de la seda. I un nou epe o i70 al abb ic-onomas ic de me cade s ne- gocian s en seda i sede s po p opo ciona , de passada, aspec es in e essan s pe a la his b ia del llib e, com pe exemple el es amen del sede Ma c d'A- inyó, el qual, l'oc ub e de 1445, disposa a, en e al es coses, que en pa- gamen del deu e de 100 lo ins con e amb la se a ge mana Leono , li ce- dia wnum lib um in pe gameno sc ip um oca um Biblia e duos lib os oca os Ca holicon, unum in pe gameno e alium in papi o sc ip os, e alios eciam lib os meos eb aice sc ip os>>. Els es udis 1ul.lis es de Madu ell ambé o e eixen no es dades lib h ies. Un dels p o ec o s de l'Escola Lul.liana de Ba celona, Felip de Fe e a, dis- posa al es amen (ca. 1425) que la se a Bíblia, en e al es béns, os donada en concep e de llega al mones i de San es C eus, pe a l'ús comú dels monjos de la comuni a cis e cenca. L'adquisició, el 1494, d'un lo de lli- b es pe pa del conegu biblib il i a xi e Pe e Miquel Ca bonell, que passa a eng uixi la ja nod ida biblio eca d'aques pe sona ge, és una p o a més de l'in e bs pe la lec u a o, si més no, pel col~leccionisme, de ce s sec o s de la socie a ba celonina de la da e ia del segle x 71. No es apo - acions pe a la his b ia del 1ul.lisme a la Ciu a Com al donen no es docu- men als d'in en a is de béns elic es de pe sones de di e en s classes i condicions (des d'un ba xille en a s i medicina ins a un a gen e , passan pe un me cade i un misse ), amb esmen s de 22 cbdexs i imp esos 1ul.lians ins al 1500, o iginals o apbc i ~~~. Finalmen , un úl im lliu amen sob e aques ema73 ens pe me conbixe l'in en a i dels béns del p e e e i p o- ec o de 1'Escola Lulsliana de Ba celona Ba omeu Bols, que el 1438 disposa a d'una biblio eca ben o nida compos a pe uns no an a olums, amb un nomb e impo an d'ob es del mes e mallo quí. Aques a biblio eca, com mol es al es, no passa a una pe sona o ins i ució, sinó que ou subhas ada en encan públic pocs dies desp és de la se a de unció i epa - ida en e di e en s comp ado s (co edo s i enedo s de llib es, no mal- men ). A més, enim el es amen de Ma ga ida Sa on , noble dama ba ce- lonina, que decla a he e a uni e sal dels seus béns 1'Escola Lul.liana de 70 (<El a e de la seda en Ba celona en e judíos y con e sos. No as pa a su his o ia)), Se a- ad, 25 (1965), pp. 247-281. El es amen és el doc. 10 de l'ap ndix, pp. 279-281. 7' <<La escuela luliana de Ba celona (Nue os da os pa a su his o ia))), AST, 23 (1950), pp. 31-66. L'esmen lib a i es amen a i es po eu e a la p. 40, i el lo de llib es, manusc i s i es ampa s, adqui i pe Pe e Miquel Ca bonell, a la no a 52, pp. 59-60. 72 aMiscelAnea lulianas, Es udios Lulianos (EL), 12 (1958), pp. 59-76. El eges d'ob es 1ul.lianes és a les pp. 64-71. 73 (<La escuela de Ramón Llull, de Ba celonan, EL, 6 (1962), amb indicacions sob e el p o- ec o Ba olom6 Bols (pp. 204-205) i 8 (1964). docs. 13, 17 i 18. Ba celona, a la qual dona a, en e al es, una nomb osa col~lecció de ma- nusc i s d'ob es de Ramon Llull; al memo ial o in en a i del maig de 143 l hi ha consigna s 77 olums. El lec o d'aquella escola, Be na d F igola, ambé deixa a qua e manusc i s lul.lians a an ics alumnes seus en o ma- li za el es amen el mes de juny de 1439. A més del mes e mallo quí, un al e au o ha cen a les ece ques do- cumen als de Madu ell: es ac a de F ancesc Eiximenis (ca. 1340-ca. 1409). En el seu documen a es udi74 obem més de qua an a esmen s lib a is comp esos en e 1400 i 1475, e e i s a ob es se es o a ibuides a aques ancisca in e nacional, la qual cosa demos a la se a di usió, ja abans de la se a mo , con inuada i augmen ada du an el segle x : el Llib e dels ~n- gels i la Vi a Ch is i són els seus dos ex os més ep esen a s en els in en- a is pa icula s d'aques a cen ú ia. Quan Madu ell i Ma imon a e es udis conc e s sob e pe sona ges his b ics de l'eda mi jana ca alana, des aca s pe les se es con ibucions dins de l'a , la eligió o la li e a u a ju ídica, ampoc no menys ingué les se es biblio eques, si en enien. Ja en l'a icle que dedica al pin o Lluís Bo - en els lla gs apbndixs documen als que exhuma pe a la con ecció d'una nbmina dels pin o s ca alans dels segles XIII al XVI, obem ambé es- campa s cinc ins umen s no a ials que con enen e e bncies lib i ies com- p eses en e 1403 (amb documen s elaciona s amb la con ecció d'un Mis- sale mix um pe 1'il.luminado Ra ael Des o en s) i 1444 (in en a i de béns de Ra ael Ise n, amb e ze llib es, en e els quals hi ha el c<Lucida i e pe en Be na Me ge, un Dona meno o Pa s (...) e 10 Ca ó e 10 Con en uss). Un g an pe sona ge, el bisbe de Ba celona F ancesc de Blanes76, deixa en es amen , el 1410, llib es seus especi ican els des ina a is i usos possi- bles. Els con ac es d'ap enen a ge ambé esmen en e e bncies lib i ies: l'oc- ub e de 1441, el magis e sc ibendi Viceng Pan~ella~~ en signa a un amb el cle gue de la dibcesi de Ta azona Pe e Eximeno, a eina a la ciu a de Ba celona i esiden a la casa del seu oncle, el me cade Ma í Eximeno, pel qual l'alu nne es comp ome ia, un cop acabada la p ac ica d'aques o ici i pe al que se li con i més el í ol p o essional de mes e d'esc iu e, a p esen a 74 <<Manusc i s eximinians: pe i epe o i documen ab, Ma ínez Fe ando, A chi e o: miscelánea de es udios dedicados a su memo ia, Ba celona, 1968, pp. 291-313. 75 <<El pin o Lluís Bo assa: su ida, su iempo, sus seguido es y sus ob as , ABMAB, 7 (1949), pp. 7-325; 8, (1950), pp. 7-387; 10 (1952), pp. 7-365. 76 e es amen os e in en a ios episcopalesn, AST, 34 (1961), pp. 103-40, 305-40; és el do- cumen 10 i la dis ibució la a de la mane a següen : a Pe e Saga iga, a quebisbe de Ta a- gona, un llib e a la se a elecció; al seu gami a Vidal de Blanes, monjo de San es C eus, si iu el dia del seu aspls, el Llib e dels Angels &Eiximenis; en les ma eixes condicions, a a Jau ed de Blanes, ge ml seu, amb els llib es d'ube inus, Vi a Ch is i i Viciis e Vi u ibus, e c. 77 <<Vicen e Panyella, maes o de esc ibi cua ocen is ax, BRABLB, 22 (1948), pp. 183-192. com a peqa de passan ia, pe al de demos a la se a su icibncia, {{de p o- pia manu ... in pe gamenis unum Sal e ium pe ec um cum an i onis e es- ponsos e dues do zenes de Psalms Peni encials,,. Ell ambé a in en a p o a , pe mi ja de l'exhumació d'esc ip u es pd- bliques no a ials, que Ra ael Des o en s, il.luminado de llib es, ill del cbleb e minia u is a i pin o de la co de Pe e el Ce imoniós, Ramon Des o - en s, e a l'au o del conegu Missal de San a EuMlia de la Seu de Ba celona, egal del bisbe Joan A mengol pel se ei cul ual del emple que se ia enca - ega el ma q de 1403 i que es eali za ia el se emb e d'aques any78. Ob a se a se ia ambé la il-luminació d'un Missale mix um, no especi ica , enca - ega pe un con ac e del juny del ma eix any. Un segon lliu amen de Madu ell a Sc inium in en a a, amb no es e- ce ques sob e aques pe sona ge, iden i ica Ra ael G ego i, sace do i mi- nia u is a a í ex de la il.lus aci6 polic oma el 1410 del Missal dels Con- selle s, amb el ja es udia Ra ael ~es o en s~~. {{Mice Jaume Callis y su biblio eca ju ídica,,80 és el í ol signi ica iu d'un al e es udi de l'inquie a xi e Madu ell i Ma imon. Un in en a i es- pecial exclusiu de la biblio eca del conegu ju isconsul misse Jaume Cal- lis, e a an de la se a mo du an el mes de eb e de 1434 i conse a quasi ín eg amen a l'AHPB, pe me de conbixe la gai ebé o ali a dels cb- dexs que la in eg a en, indub ablemen nomb osa i especiali zada, la g an majo ia dels quals són ela ius al d e oma, canbnic i ci il, amb algun exempla ailla de les lleis ge miniques, i un g up o ma pe ob es del d e ca ala lleis i cons i ucions de la e a, ob es de Guillem de Vallseca, e c., al- guns llib es de medicina i ci u gia (amb ob es d'A nau de Vilano a), d'his b ia na u al, i, pel que a a li e a u a, enia alguns llib es del gay sabe i ob es li ú giques i eolbgiques, un exempla de la Bíblia i al es de con- co dances d'aques a, a més d'una secció de a ia o cbdexs inde e mina s. La biblio eca de Jaume Callis es a a o mada pe un conjun de 118 cbdexs, 78 aEl iluminado de lib os Ra ael Des o en s, ja í ice del Misal de San a Eulalia?~, Sc i- nium, VIII-X (1953), pp. 1-8.La p o a apo ada pe Madu ell és un con ac e no a ial del 8 de ma $ de 1403 pe a la eali zació, pe pa d'aques il.luminado , d'un <<misale ... de le es pe - ilades e lo ejades e dau ades e de ys o iis>,. Aques enck ec del bisbe Joan A mengol es complemen a amb una ca a de pagamen signada, el dia següen , pe aques il.luminado , ac e- di a i a de I'abonamen e ec iu en ne hl.lic ebuda de mans d'un canbnic p ocu ado gene al de l'esmen a bisbe 79 Les se es conclusions es poden eu e a <<Ra ael Des o en s, sace do e y minia u is a,,, ibíd., XI-XV (1954-55), pp. 1-5. Aques p e e e ind ia l'enchec d'aillumina d'au , d'azu e d'al es collo s, ab es b ies e en al e mane a solemnamen 10 missal, en pe gamí con eccio- na p k iamen pe l'esc i h de lle a odona A nau Decoll, a is a que ja ha ia eballa en la ac u a del llib e in i ula Vale io Ma imo i en la ansc ipció dels p i ilegis de la ciu a . Anua io de His o ia del De echo Espaiiol, 33 (1963), pp. 539-607. L'in en a i és ans- c i a les pp. 571-582. com es po comp o a a l'in en a i, minuciosamen de alla : pe exemple, si e en en pape o pe gam', ipus d'enquade nacions, amb ansc ipcions ag- men hies de ex os -que en gene al encapgala en el segon co ondell o co- lumna i els de l'úl im de la da e a ca a--. Alguns olums comp enien ex- os d'una o més ob es i, al com apa eixen desc i s en l'in en a i, no acili en la se a iden i icació, enume a s sense cap o d e, amb g a ies di e ses de noms d'au o s i a ie a de í ols, possiblemen quan o en ca alani za s i, pe an , mol des igu a s, e que dóna lloc acilmen a con usions lamen ables. A l'in en a i obem ambé les p bpies ob es manusc i es de Jaume Callís (Glosas dels Usa ges, P agma iques, Ob a de pau e e a...). Madu ell dedica, així ma eix, un apa a on es ecull la pa ició d'aques a biblio eca en e els dos ills de Jaume Callis, An oni i Joan. Un índex al- abk ic d'au o s dels manusc i s i una classi icació pe ma k ies de la selec- cionada llib e ia del conegu ju is a complemen en aques es udi. A peu de pagina ambé obem algunes no es acla ido es que donen més e e kncies sob e llib es esmen a s en aques in en a i que es oben en al es p o ocols. La biblio eca del g an ju isconsul i p ime compilado del nos e d e dóna una kplia idea de les on s ju ídiques del seu emps i con ibueix, jun a- men amb al es in en a is semblan s, indub ablemen , a l'elabo ació acu ada i idedigna de la his b ia del d e ca alh. Un al e pe sona ge impo an de mi jan segle XIV a Ca alunya, el poli- ack ic sace do ba celoní mes e Felip de Mallas1, és objec e de I'a enció del nos e in es igado . El seu in en a i de béns del 1431-1432 pe me cons a a l'exis kncia de 64 manusc i s pos e io men enu s en encan públic, ambé conse a . Amb ob es de cikncia, classics, d e , escolhs ica, iloso ia, i alianes (un <<Dan en y alib), li ú giques, pa n's iques, eolbgiques, e c. Finalmen , un Úl im a icle dedica monog a icamen a una igu a és el dedica a l'imp esso Joan Rossenbachs2. Desp és de la lec u a dels eballs de Madu ell i Ma imon, es é la sen- sació d'ha e cons a a , com un ma eix documen , po se es udia des de pe spec i es di e en s i se p esen en di e sos eballs. En o cas, en podem eu e un segui de conclusions aplicables a o ipus de ece ca en aques a línia, que donen elemen s p opis de la codicologia i la paleog a ia: en pa h- g a s successius in en a em es abli -10s. De l'examen de les no es de les ansc ipcions documen als, comp o- em cla amen com aquelles indicacions bibliog a iques es mos en en o mes més o menys p ecises quan als í ols de les ob es, noms i cognoms 8' <Mes e Felip de Malla,,, BRABLB, 30 (1963-1964), pp. 499-625. L'in en a i de llib es es oba a les pp. 557-562. 82 <han Rossenbach y la ediciÓn del b e ia i0 a aconense de 1522n, Bole ín A queológico Ta aconense, 52 (1952), pp. 59-65. Com que són e e hncies a llib es li ~í gics imp esos ja al inal del segle x , no ens es enem gai e sob e aques pe sona ge de la ipog a ia ca alana. dels seus espec ius au o s, aques s omesos en g an pa . Amb o , en de- e mina s casos no és possible ilia -les degudamen , sob e o quan es an mancades dels co esponen s í ols i noms dels au o s, p incipalmen , a causa de les sensibles mu ilacions dels manusc i s o, millo di , de llib es de di ícil iden i icació pe la ague a de les no ícies dels documen s coe- anis examina s. Algunes desc ipcions de allades de cbdexs ja ens pa len coe aniamen del seu mal es a de conse ació, com en el cas d'algun d'ells, pe exemple el de la <<Lec u a de pape osegada de a es>> esmen a en un lo de llib es enu en encan públic el 1400. Un de all pe i i in e essan , digne de no a, es elaciona amb les ansc ipcions del comenpmen (inci- pi ) i inal de pa hg a s (explici ) de de e minades pagines dels cbdexs, ob- jec e a ui de la nos a a enció; o i aixb, la iden i icació dels ex os pe mi ja d'aques es dades -si, a més, hi manca el í ol i el nom de l'au o - és mol di ícil. No manquen e e kncies documen ades al.lusi es als cbdexs, esc i s indis in amen en pe gamí o en pape , i, ins i o , sob e la se a o ma i dis- posició, com ambé de alls p ecisos de elliga s de llib es, cobe es de pe - gamí, pape , o ipell, albadina blanca i e mella, aludes blanques, bla es, ne- g es, e des i e melles, co do a neg e lo eja , i cui s o pells de di e en s colo s. Pel que a als pe gamins, comp o em com e en u ili za s indis in amen an pe a l'esc ip u a com pe a la elligadu a; així, pe exemple, cobe a blanca de pe gam' (<<cohope a alba de pe gamenb). També s'indiquen les a iades o mes o o ma s dels olis: de ull de pape , de qua e ca es el ull, a més de la o ma, la majo i la mi jana. Quan al pape , obem indicades mides de llib es, o sigui de les o mes: comuna, de ull, de qua e ca es el ull, majo , meno , mi jana i de o el ull. Obse em ambé que com a elligadu a e a emp a el pape eng u a . Les enquade nacions, en gene al, e en de cui s blancs, blaus, neg es, e mells, e ds, i ambé de edell e mell, de edell pelós i as emp em a . També s'aplica en albadines blanques, e des i e melles, i aludes, ambé e des i e melles. A egades hi ha e e kncies a ellu i a cobe es de pos s nues. Si hem de e deduccions a pa i de les minucioses desc ipcions, els el- liga s dels llib es manusc i s se ien més o menys a ís ics, en e els quals n'hi hau ia de ics i modklics, gene almen deco a s amb ga e s o ancado s d'a - gen , a gen sob edau a , llau ó, cui o seda; boles galonades de llau ó, bolle es, bo ons de pe les amb locs de seda blanca i e da; claus, escude s i pla ons, ambé de llau ó i d'a gen dau a ; gi ado s de seda, de edossa e da i e mella, o complemen a amb bagues, ossos de ela, seda bla a i e mella, i co e ges de cui blanc i e mell, i, ins i o , can one es. D'al a banda, es donen de alls cu iosos elaciona s.amb la ansc ipció dels ex os, amb no es de classes i ipus de lle a: an iga, g ossa, bolonyesa, ancesa, e ^^^. Es donen no icies de in es neg es i e melles, amb les quals s'ob enien belles i llegibles cal-lig a ies, inal e ables pe l'acció des uc o a dels segles. . Bona pa de les desc ipcions dels cbdexs explíci amen decla en la llengua en qub es an desc i s: en pla, omanq, ca ali ulga i, al e na i a- men , en pla i en lla í, o en omanq i en lla í, i, ins i o , en llemosí i en pla a agonbs. A més, ambé s'indica quan es ac a de llengua ancesa o i a- liana, e c. Finalmen , an en les esc ip u es de enda pa icula o p i ada de ma- nusc i s, com en els d'aquells adjudica s en encan o subhas a pública, no manquen les indispensables e e bncies sob e els p eus dels llib es objec e de ansacció, ja en o ma global o pa cial d'aques s llib es. El seu p eu ambé és una dada a eni en comp e en el momen de e una alo ació del enomen de la lec u a i la o mació de les biblio eques. Pe 6 Ba celona no a se l'únic cen e p eocupa pe la his b ia del lli- b e a l'eda mi jana; Gi ona ambé ingué un in e essa en aques a ma b ia. Lluís Ba lle i P a s (1909-1983), a xi e municipal de Gi ona, és conegu es- pecialmen pe la se a asca in es igado a sob e els llib es que an en iqui en al e emps les biblio eques i els a xius dels mones i s i esglésies gi oni- nes, ins al pun que po a i ma -se que aques a a cons i ui la se a espe- ciali a dins del camp gene al de la in es igació. Un dels seus p ime s es udis, en col~labo ació amb Josep M. Millhs i Vallic osa, a ixa -se en la impo an comuni a jue a del call de Gi ona84. El eball és esul a del descob imen , pe pa de Lluis Ba lle, a l'amiu de la cú ia episcopal d'aques a ciu a , de dos pe i s llib e s o quade ns que con- enen in en a is de llib es, especialmen eligiosos i li ú gics, d'un o al de dinou biblio eques dels p incipals jueus gi onins del comenqamen del se- gle x (l'au o dóna una da a del 1415 a quo). Ba lle a comp a amb la col~labo ació de l il.lus e Millis i Vallic osa pe a la ansc ipció heb aica i la iden i icació i el comen a i bibliog h ic dels í ols. Del 1931 és un segon a icles5, en qui3 pa la de la donació de llib es del bisbe A nau de Mon odó a la se a casa pai al el 1344, mol poc in e essan , an pel nomb e com pe la quali a (bhsicamen ob es de G ego i IX: De- c e um, Dec e ales i G ego iane Cons i uciones); una pa d'un in en a i del segle x , que no s'ha pogu iden i ica ni da a , con é una llis a de 61 o- Aques ipus d'indicacions ambé po p es a se ei a la paleog a ia, a l'ho a d'emp a un quali ica iu o un al e pe designa un ipus d'esc ip u a. J. TRENCHS I ODENA, *El llib e i l'es- c ip u a en in en a is ca alans i alencians del segle x ,, L'Espill, 13-14 (1982), pp. 71-85, ho a aplican -ho a l'esc ipu a anomenada ca alana. 84 <In en a is de llib es de jueus gi onins,, BBC, 8 (1928-1932), pp. 5-45. 85 (<No ícies de llib es d'an ics in en a is del bisba de Gi ona>,, EUC, 16 (1931), pp. 333-339. Cibncies i Tbcniques His o iog h iques (Paleog a ia, Codicologia i Di- plomh ica) de la Uni e si a Au bnoma de Ba celona. A més d'una línia de ece ca dedicada bhsicamen a la his b ia de l'esc ip u a i dels ex os a Ca- alunya, ja impulsada pel p o esso A. M. Mundó, el p o esso Jesús Al u o, que la p osegueix, impa eix com a assigna u a de e ce cicle la His b ia del Llib e a la Ca alunya Medie a1112. Un exemple de les possibili a s de eali zació d'un eball d'aques es ca- ac e ís iques pe al pe íode baix-medie al es po obse a en els eballs desen olupa s da e amen en al es ind e s dels Pdisos Ca alans. A Valbn- cia, ui d'aques a endbncia és la esi doc o al de M. Luz Mandingo a, Lee en la Valencia del esc ien o^"^. Pe a les Balea s, deixan de banda els e- balls pe ibdics de G. Llompa 114, cal e esmen de l'ob a ecen de Jocelyn N. Hillga h, Reade s and books in Majo ca, 1229-1550115. Aques a ob a monumen al, ui de qua e dbcades de ece ca en els es amen s i in en a- Il2 El p o esso Al u o no a sinó ecolli el es imoni del seu mes e, l'e udi medie alis a i palebg a A. M. MUNDO, que des de a emps s'ocupa del llib e i de les biblio eques, de la cul u a en gene al, a la Ca alunya d' poca al o-medie al, bisicamen , com ho e lec eixen mol s dels seus a icles. J. Al u o ambé mos a in e s pels es udis sob e his b ia de la cul u a: un exemple n'és la ecen apo ació dins les ac es del Symposium In e nacional sob e els O i- gens de Ca alunya (Segles VIII-XI), amb <<La cul u a lla ina medie al a Ca alunya. Es a de la qües iós, pp. 21-48, limi ada c onolbgicamen en e els esmen a s segles. A <La publicació de col.leccions documen als*, ATCA, 5 (1986). pp. 305-324, es po obse a com no ha apa egu , des del 1938 enqi, cap es udi compa able al monumen al Documen s ... de Rm16 I LLUCH. També hi ha, en cu s d'elabo ació pe J. A. IGLESIAS, una esi doc o al so a la se a di ecció sob e Llib es i biblio eques a la Ca alunya baix-medie al. Els es amen s i in en a is de cle gues, me ges, ju is es i al es ciu adans. "' Tesi sub i ulada El lib o y la lec u a en Valencia a a és de la documen ación no a ial (1300-1410). Les dades que a a p opo cionem són les que J. HINOJOSA dóna a <<La His o ia Me- die al en la Comunidad Valenciana: un e o al u u on, pp. 151-197, de l'op. ci . a la no a 108. Reali zada so a la di ecció del p o esso J. TRENCHS, ens ha dona una mos a a <<El lib o y la lec u a en Valencia (1300-1410). No as pa a su es udio,,, Anua io de Es udios Medie ales, 21 (1991), pp. 549-569. Pe a Valbncia ambé disposem de la ja coneguda ob a de P. BERGER, Li- b o y lec u a en la Valencia del Renacimien o, Val ncia, 1987, des inada a anali za la di u- sió del llib e a la socie a alenciana, amb una especial incid ncia en la in oducció de la im- p em a i les se es conseqii ncies. Pe b aques es udi ja s'allunya del nos e sob e el llib e manusc i . ]I4 Com pe exemple <(El llib e ca ali a la casa mallo quina (1350-1550)n, AST, 48 (1975), pp. 193-240; 49-50 (1976-77), pp. 57-114; aLec u as de e mi a ios mallo quines en omo a 1400~, S udia Monas ica, 18 (1976), pp. 119-130, o <<In en a ios de emplos medie ales ma- llo quines~, Fon es Re um Balea um, 2 (1978), pp. 447-452. 'I5 Edi ions du CNRS, Pm's 1991.2 ols. Quan e a in di a, alguna egada a se ci ada com Lec o s i llib es a la Mallo ca c is iana del 1229 al 1550. Abans de la se a apa ició, l'au o ja doni, en di e en s a icles apa egu s en di e ses publicacions, un a anq del con ingu de la se a ob a. Vegeu, sinó, aUna biblio eca cis e ciense medie al. La Real (Mallo ca)>>, AST, 32 (19S9), pp. 89-191; <<A Lis o Heb ew Books (1330) and a Con ac o Illumina e Manusc ip s (1335) om Majo can, Re ue des E udes Jui es, 120 (1961), pp. 297-320; e c. is no a ials dels mallo quins d'aquells es segles, n'aplega, ul a els ca h- legs de les biblio eques con en uals, més de nou-cen s de pa icula s. Aixb no ol di que des del 1984, da a en qub es a anca el eball es- men a de Faulhabe 116, no s'hagin e no es apo acions al ema que ens ocupa. Un ephs hpid a algun dels epe o is bibliog h ics ac uals117 o un buida acu a de e is es de ema ica his b ica pe me ia eu e com la his b- ia del llib e s'ha pogu bene icia amb la publicació de més in en a is i es- amen s, on els llib es enen un pape impo an ; a més, mol s d'ells ja no es limi en a dona la ansc ipció de l'in en a i, sinó que in en en iden i ica els ex os i au o s esmen a s"*. Possibili a s d'es udi Un dels e s que ha ca ac e i za l'es udi del llib e,a la Ca alunya baix- medie al és l'opo unisme i la al a de sis ema i zació. Es mol co en la pu- blicació d'in en a is de llib es esul a d'una obada inespe ada en la ece ca d'a xiu (o un ecull de no es); pe b, amb comp ades excepcions119, no hi ha hagu un es udi sis emh ic del enomen de la lec u a en una ciu a i pe iode c onolbgic conc e que pe me i eu e una d ie de conclusions de ca hc e Il6 Op. ci ., no a 105. Malg a o , com ja hem indica , aques a ob a +om qualse ol e- pe o i bibliog A ic- no és exhaus i a i mol es e e sncies que s'hi hau ien pogu inco po a no hi són. Il7 Pe exemple, a ATCA, e is a ja esmen ada i mol impo an pe les se es ecensions i no- ícies bibliog i iques, que aplega mol s dels aspec es elaciona s amb la cul u a medie al ca- alana. [I8 Sense Bnim d'exhaus i i a i limi an -nos a la Ca alunya baix-medie al, podem ci a , en- e al es apo acions: B. MARQUES, aGuillem A nau i Pa au, bisbe &U gell (1362-1365)u, U gellia, 5 (1982), pp. 281-304; R. CONDE, &'a endamen i in en a i del p io a ce e í de San Pe e G os (1418))), Miscel.li2nia Ce e ina, 1 (1983), pp. 53-73; J. PERARNAU, aLa donació de la biblio eca d'A nau de Vilano a i la undació de la Lib a ia Sedis de Gi ona (1397-141 1)n, ATCA, 2 (1983), pp. 171-239; T. GARC~A PANADBS, ~LOS bienes de Fe e de Gualbes, ciudadano de Ba celona (hacia 1350-1423)n,Ac a Mediae alia, 4 (1983), pp. 149-204; A. MASOLIVER, <<Qui: llegi en i esc i i en els monjos de Poble du an sis-cen s anys (1 150-1835)),, Ac es Se ? Col.loqui In e nacional de Llengua i Li e a u a Ca alanes, Ba ce- lona, 1986, pp. 353-361; M. CASAS, aLa casa i els béns de Be engue Sespluga, ec o de Ca dona (m. 1375)n, Ca dene , 3 (1986). pp. 85-100; J. TRENCHS-M. L. MANDINGORRA, aLa capilla de Ped o el Ce emonioso: sus lib os)), Bole ín de la Sociedad Cas ellonense de Cul u a, LX111 (1987), pp. 581-607; J. RUBI~ I BALAGUER, <<La ins i ució de la Biblio eca Reial a Po- ble en emps de Pe e el Ce imoniós)), a icle inkdi dins del seu ecull d'ob es comple es, VI (His o ia i His o iog a ia), Ba celona, 1987, pp. 41 1-453; M. MAYER, <<Una biblio eca de es udian e del siglo x u, Cuade nos de Filologia Clásica, XXI (1988). pp. 97-104. 'I9 Pensem a a en els eballs de J. MAS i J. M. MADURELLJ~C~~~~S, O en el més ecen , de p o- pe a publicació, de J. HERNANDO. Les apo acions que pe a la in es igació his b ica - ambé dins del camp de la his b ia de la cul u a- pe me la secció his b ica de 1'A xiu de P o ocols ja s'ha posa de mani es en mol es publicacions i eballs que se ia p olix d'enume a .