Papiae Elementarium, ed. V. de Angelis

Papiae Elemen a ium Li e a A ( ecensui V. de Angelis) I (A- AEQUUS), Milano, Cisalpino- Golia dica, 1977, LI1 + 100 pági- nas.Tes i e Documen i pe s udio dell'h ichi i L VIII-I. L'edició que és objec e de e- censió a la nos a e is a és un dels p ime s i pe aixb més impo an s passos en el camí de la ecupe ació d'una pa cel.la de la cul u a medie- al que més ha so e el menysp eu dels dblegs. T eballs com el que ens ocupa i, cal di -ho pe enda- an , bé que pe ec ibles enen i ind an en el u u un lloc de p i- ilegi semblan als escassos i bene- mk i s que els p ecedi en. L'elogi que no és gens habi ual a l'encap- plamen d'una essenya, é ací anma eix una jus i icació pel que ep esen a una asca comla que es p oposa V. de Angelis que hau i de eni essb immedia en les e- ce ques de o s aquells quees p eo- cupen de ecupe a aques passa an p ope i ensems an allunya de la nos a cul u a ac ual. La in oducció ens plan eja la complexa sk ie de p oblemes que p esen a an l'ob a iles se es on s com la pe sonali a de I'au o , Pa- pias. La da ació sembla cla que s'ha de si ua , d'aco d amb el que a gumen a l'au o a, en el pas de la p ime a a la segona mei a del se- gle XI, en o n del 1050, dis ingin cla amen el seu inici an e io pos- siblemen adhuc un decenni a la publicació. Mol in e essan , i poc habi ual de passada, és l'es udi de la o una pos e io de l'ob a de Papias que cons i ui l un ma c de g an alo pe a la in es igació del que en po- d íem di " o unes més locali za- des", camí que enca a es a obe i inexplo a . Segueix a o aixb una bibliog a ia dels es udis sob e Pa- pias que s'ha de comple a , pe b, amb les no es del ex i la es a de la in oducció. L'aniiisi de la adició manus- c i a ocupa la segona pa dels p e- limina s de l'edició i pa eix de cons a a lYexis &ncia de codices paene innume abiles, i conseqüen - men de la limi ació de les se es col.lacions a in -i-cinc manusc i s ia s del ca hleg que dóna Goe z seguin un c i e i d'an igui a . Una desc ipció sin k ica pe b excel.len acompanya ilu enume ació. Limi- a ambé la se a u ili zació d'edi- cions imp eses a les de Mili 1476 i Venkcia 1496, p inceps i da e a espec i amen publicades a cu a de Bonino Momb icio. Mol ú il és l'anhlisi i desc ipció de cinc al es cbdexs no u ili za s pe a l'apa a en unció de ac a -se d'a ibu- cions e bnies o d'ésse ab euja- men s de Papias, com és el cas del T ecensis 539 (1) del Ma i ensis 78 14 (2), que ens mos en I'in e ks de l'es udi del Papias con ac us. Abans de passa als esul a s del eball c í ic ex ual de V. de Angelis, hem de e anma eix una obse ació sob e un elemen que hau ia en iqui mol la se a in o- dució enca a que no s'ens escapa l'a dui' a de la asca: es ac a de l'in en d'es abli una p ime a llis a p o isional (el més comple a possi- ble) dels manusc i s conegu s, omplin les llacunes e iden s del ca deg de Goe z amb la in o mació que po p opo ciona la es a de la bibliog a ia i amb la inkdi a que segu amen posseeix l'au o a. Ja hem indica les nos es ese es i cal accep a d'an u i els esc úpols cien í ics de V. de Angelis pe a emp end e un eball suma i pe 6 d'u ili a innegable, que po se é in enció d'o e i -nos en un u u p ope , i així ho desi gem. Cal des aca el igo de l'anilisi de les elacions en e els es imonis i la con enció p uden d'una gene- ali zació excessi a de lase a andisi limi a a la lle a A, i que ep esen- en una lligó de ilologia medie al. La iden i icació de dues adicions, ai p, i la hipo esi de la p eskncia d'un ex genuí a P que a modi- ica, semblen e s adqui i s pe més que la p udkncia, modks ia i cu a de l'au o a la po in a ma isa semp e amb les omb es del dub e en unció de les con aminacions que s'e idencien a o es les e apes de la adició que de i a dels dos suba que ips i que es e lec eix adhuc en llu p bpia econs ucció. La ixació explici a dels c i e- is d'edició és un pun o ga impo - an i so in deixa de banda pels edi o s. En el cas de V. de Angelis aixo es p odueix en o ma mod8li- ca i l'explicació és de inguda i exac a de mane a que podem com- p end e sense cap es o g els dos apa a s que acompanyen el seu ex , el p ime de on es i es i- monia, i el segon de a ian s. De l'edició i de les se es ca ac e ís i- ques i excel.lkncies no cal di es més que cal espe a la apida apa- ició de la es a dels lemes de la lle a A i que cons i ueix ja en el seu es a ac ual una i a en els es- udis de la lexicog a ia lla ina medie al. Ma c Maye