Els mosaics d'Empúries

ELS MOSAICS D 'EMPORIES INFORMACIO PRELIMINAR Xa ie Ba al i Al e Uni e si a de Pa is-So bona Els di ec o s de la e is a de FAVENTIA m'han demana , a an de la so ida del p ime núme o, d'in o ma els in es igado s, a queblegs i el públic en gene al, del eball que des d'uns anys po o en e mans sob e els mosaics dYEmpÚ ies. Aques a no a que po sembla supb lua pe als es u- diosos ca alans del món cl8ssic, ol in o ma els in es igado s de o a d'una emp esa que mol s espe a en. Un cop acaba el p ime olum del co pus gene al dels mosaics de la Ta aconesa, sob e la egi6 Laie ana que ha publica el depa amen de p ehis b ia i a queologia de la Uni e si a cen al de Ba celona, em a sem- bla indispensable, a mi i a d'al es, d'emp end e una asca de se ei a l'a queologia ca alana amb l'es udi sis emi ic, eali za amb els m6 odes I més mode ns, dels mosaics de l'única ciu a de les nos es e es que es pugui compa a en aques camp amb les més amoses del món g eco- om;, des de Delos a Pompeia. Desp és d'unes p ospeccions p elimina s eali zades du an els es ius de 1974 i 1975, un aco d es pogué es abli en e 1'Ins i u d'a queologia i p ehis b ia de la Dipu ació de Ba celona jun amb el Museu a queolbgic de Ba celona (D . Ripoll) i el Depa amen de p ehis b ia i a queologia de la Uni e si a cen al de Ba celona (D . Palol) pe al que jo hem dediqués, du an els anys que ossin necessa is, a l'elabo ació del co pus dels mosaics d'Empú ies. Aques eball es a acomplin en campanyes anuals egula s des del 1976. Zn si u es eali za o a la eina de dibuix, aixecamen de plan es i c oquis de si uació, ne eja i econeixemen de mosaics conegu s an igamen , o og a ia exhaus i a, e c. Pe aons de conse ació, una bona pa dels Mosaic d'Emph ies mosaics d'Empú ies han es a , a an de la descobe a, apa s de nou. En aques a asca puc comp a amb I'ajuda p eciosa dels ells dia is d'exca ació d'en Gandia, així com dels pos e io s. Aques es es i ucions g i iques donen esul a s in e essan s, com pe exemple el de es i ui els pe i s panells d'opus e micula um, com el del Sac i ici d'I ig6nia, dins del pa imen d'opus essella um o d'opus signinum que els ol a a. Així ens adonem ben bé que aques s "quad os"nocons i u~en més quelapa cen ald'unpa imen d'una habi ació i com que el pa imen és de egades en blanc i neg e, aixb po a implicacions c onolbgiques impo an s. Els mosaics, un cop calca s i in eg a s dins l'a qui ec u a que els acollia, s'es udien de mane a monog i ica i s'en a un ca deg aona i nume a pe b que p en en conside ació els g ups a qui ec bnics en qu6 es oben els pa i- men s. Aixb po a so in cap a la e isió de l'a qui ec u a i de la deco ació dels edi icis es udia s, així com de les plan es de les cases d'Empú ies. Empú ies ens ha conse a un nomb e impo an de pa imen s, dels més an ics de lapenínsula ib ica. A més dels esplkndids emblemes conse a s als museus d'Empú ies i de Ba celona i dels que ja he pa la 'la ciu a o e eix la possibili a d'es udia , dins d'un ma eix conjun , pa imen s d' poca di a he1.lenís ica i d' poca omana, ins a adona -nos que no hi ha pas g an di h- encia en e ells. Dins de la ciu a més an iga es conse en pa imen s en opus signinum que dibuixen composicions geom iques senzilles amb sane- es con ínues i insc ipcions en g ec amb ó mules de salu ació. Un dels p oblemes més impo an s i més in e essan s que hom es plan eja es udian Mosaic d'EmpÚ ies Mosaic d'EmpÚ ies Mosaic d'EmpÚ ies - 74 - Mosaic dYEmpÚ ies Mosaic d'EmpÚ ies - 75 - aques s mosaics que p ocedeixen de l'aglome ació més an iga de la ciu a és el de llu da ació. En aques s ba is de la ciu a s'hi i ia enca a en Bpoca omana i no s'hi a deixa de iu e. Així, sols una exca ació so a alguns mosaics ens pod ia pe me e de con ola si es ac ade pa imen s que da en del momen de la cons uccib de les di es cases o si co esponen més a ia a un momen de es au ació de la deco ació de les cases de l'aglome ació an iga. Dins la ciu a di a omana quasi o es les cases han conse a els pa i- men s en mosaic de llu s habi acions. Vol an un a i, algunes d'elles con- se en únicamen pa imen s en opus essella um blanc i neg e. Els mo ius igu a s són escassos. Els mo ius geomk ics a ien poc enca a que hom hi pugui oba se ies o qa di e en s que an a ia su en en blanc sob e neg e com en neg e sob e blanc. Les compa acions pe aques s mosaics cal busca - les, a més dels mosaics de casa nos a, a llocs p es igiosos de o a com són Glanum, Vaison-la- omaine, Ma sella, Pompeia, bs ia o Roma, sense oblida les se ies de G Bcia. Pe inc eible que aixb pugui sembla , enca a que els especialis es ja ho espe a en, el nomb e de mosaics ja es udia s puja a di e sos cen ena s, més de la mei a dels quals inBdi s i bas an s de g an quali a pe no di excep- cionals, com es po obse a en les o og a ies que acompanyen aques a no a. Les p incipals Bcniques que ambé s'hi oben o es: opus e micula- um, signinum, essela um, sec ile, e c. Aixb a d que la ciu a dyEmpÚ ies passi a ésse conside ada com la més impo an del Medi e ani occiden al pe a l'es udi d'aques a b anca de l'a , compa able únicamen a Pompeia i bs ia. Pe a nosal es és l'única que pe me l'es udi, de mane a gene al, de la in oducció del mosaic de pa imen a la Península ibe ica. Cal, dins d'aques pun , compa a les conclusions de l'es udi dels mosaics dYEmpú ies amb el que hom sap del mosaic a les ciu a s an igues del migdia anc&, p incipalmen p o enqal. No cal di , i el lec o ja ho ha no a , que sols ciu a s com Pompeia, bs ia, Delos o els g ans conjun s d'A ica del No d i d70 ien poden compa a llu pa imoni de mosaics conse a s als d'Empú ies. A la Península,, pe &poques més amples i so in més a danes, cal eco da MB ida o I dica. En aques es condicions, hom alo a d o a la impo hcia, si més.no ma e ial, d'aques a emp esa que ja des del comenqamen es bene icia d'una acollida gai ebé pa e nal i sob e o ben olen de la Di ecció de les exca acions d' Empú ies.