Virgili en la literatura catalana

VIRGILI EN LA LITERATURA CATALANA Jaume Medina Vi gili, l'amic d'Ho aci (del qual se celeb i el bimil.lena i l'any 1935), comp a, igualmen com aques da e , amb un bimil.lena i que en comme- mo i les ob es i la adició en la nos a li e a u a. L'ac e commemo a iu que celeb i el nos e país ingué com a ma c el Pa anim de la Uni e si a de Ba celona, el diumenge dia 14 de desemb e de 1930, a dos qua s de do ze, al com en dóna aó la p emsa d'aquells dies1. Pe a Joan Es el ich, que éu un pa lamen en aques a diada, igualmen com pe a o s els ca alans, és una da a memo able pe qu8, segons ecull La Veu de Ca alunya, aques a "és po se la p ime a egada que la nos a llengua pa icipa en una ce imbnia acadkmica o icial". La celeb ació, que ou anunciada en els medis pe iodís- ics ja des de comen~amen s de l'any, puix que a I dia i a F an~a s'ha ia des e lla de bona ho a la ememo ació d'aques esde enimen , p esen a a pe a Ca alunya o un u u ple d'espe ances (que no es eia pas gai e llunyi). Així, Al ons Mase es sap elaciona d'una mane a mol adien les dues es es de la "medi e ani a " de l'any 30: la naixenca de Vi gili i la independincia de la No a ~ icia~ o enlla~an -ho amb les pa aules p onun- ciades pe Camille Julian al Col.legi de F an~a pe pa la de la da a signi i- ca i a en qu8 es commemo a en aques país el bimil.lena i de Vi gdi. "Ell 1 EI Ma i, 16 de desemb e de 1930, p. 7; La Veu de Ca alunya, 16 de desemb e de 1930;~. 4. 2 A. MASERAS, "El món g eco-lla í celeb a aques any la commemo ació de dos esde enimen s: la naixen~a de Vi gili i la independbncia de la no a G bcia", La Veu de Ca alunya, 6 d'ab il de 1930, p. 7. sabia -diu l'ilhs e Camille Julian- que de les ibus di e ses immig ades a les alls i alianes, de les ibus dels e uscs, dels gil.lics, dels g ecs o dels lla ins, el clima i la e a n'ha ien e una sola aqa d'homes, i que els des- ins ha ien de con e i aques a aqa en un sol poble. D'aques a I ilia, Vi gili n'ha gus a o es les seduccions i n'ha comp es o s els deu es. El p ime can eixi dels seus lla is és una c ida al eball, al con eu del e e na al. El seu més bell poema és un ac e de end esa i de de oció, ag ain als déus o s els dons que s'inclinen pels pendissos, les abelles que b unzen a la llinda dels boscos i, sob e o ,els bla s que ossegen en les planu es. La ima ge simbblica que des e lla en nosal es el nom de Vi gili no és pas Eneas b an- din l'espasa conque ido a de la ba alla, sinó les ga bes d'espigues que els segado s s'empo en, o can an a la cla o del sol mo en ". En aques a icle semp e és p esen , en la da a de la commemo ació de Vi gli, la G kcia an iga, la I Alia medie al i la poesia: "Més de mil anys abans de l'E a C is- iana, pe b, hom celeb a a a Del os i en o s els emples d'Apol, p ecisamen a l'equinocci de la p ima e a, la naixenca dlO eu. El dia, doncs, que hom ha ia pe a celeb a Vi gili és el dia en quk Dan e el conegué i és el dia de la naixenca d70 eu, aixb és el dia de la naixenqa de la Poesia", segueix dien Camille Julian, segons Mase es, a l'audi o i del Col.legi de F an~a. Al cap i a la i o a lliga pe Al ons Mase es amb la G kcia no a, an icipació d'allb que sed Ca alunya: "G ecia dóna el p ime exemple, polí icamen eeixi , dins d'Eu opa, de o aques es ol de elles nacionali a s que el segle XIX ha is enéixe ". De la celeb ació d7aques a diada a casa nos a en enim abundan s no icies a La Veu de Ca alunya i a El Ma i del dima s següen . Del p ime en aiem les ca ac e ís iques: "La p esidkncia de l'ac e ou ocupada pel ec o de la Uni e si a , doc o Sole i Ba lle, qui es a a acompanya dels senyo s Maluque i Vilado , p esiden de la Dipu ació; Masso , en ep esen- ació de l'alcalde; cbnsol d'I dia; ice-cbnsol d'I Alia; p esiden de la Casa degli I aliani; p esiden del "Dan e Alighie i"; doc o Joaquim Balcells; doc o Pe e Bosch Gimpe a; doc o Pi i Sunye ; di ec o de la "Fundació Be na Me ge", senyo Joan Es el ich; senyo Ca les Riba; senyo M. Da oli, di ec o de les Escoles I alianes (...) Da e a la p esidkncia hi ha ia el bus de Vi gili co ona de llo e y7. Hi e en pa lamen s M. Da oli, Joan Es el ich i Joaquim Balcells, el discu s del qual és ansc i ín eg amen a El Ma i3. Ca les Riba en i ambé al Pa anim , pe b com a poe a, no pas com a dbleg o com a e udi . Les se es mani es acions da an el públic són ecollides pe El Ma i: J. BALCELLS, "Publi Vigili Ma Ó", El Ma i, 16 de desemb e de 1930, p. 7; 17 de desemb e de 1930, p. 8; 18 de desemb e de 1930, p. 8. Abans de p ocedi a la lec u a de la aducciÓ4, Ca les Riba mani es i que pe a designa -li el lloc que ocupa, només ha es a inguda en comp e la se a quali a de poe a. També a di que a ho es &a a el seu amo pe lapoesia ugiliana, ill del seu amo pe la poesia pu a, és el ma eix que quan a ing esa a la Fundació Be na Me ge. A con inuació mani es i que si ha ia la Bucblica IV és pe qus en ella s'hi oba amb més in ensi a I'espe i de la poesia pu a. Duicu que en aques a Bucblica, la pa aula és més pa aula; i 1'Cnica cosa que lamen o és que la aducció no hau i conse a o el que jo old ia. Finalmen a i mi que en aques a &poca de eno ació, la Bucblica de Vi gili ens posa da an els uiis un ins an de naixenga. A con inuació Ca les Riba llegi la aducció ca alanaque ell ha e de la IV Bucblica de Vi gili. Al inal de la lec u a ou sub a lla pe una en usiis ica o ació i o hom coincidia a i man que Ca les Riba,poe a, ha e una aduc- ció ní ida, pe ec a. L'any 1930 e a,en e ec e, un bon momen pe llegi aques a composició. Si els omans de l'kpoca de Vi gili la an pode gaudi en el momen de més esplendo pe a Roma, si, més a d, els c is ians la in e p e a en com a p o ecia del naixemen del C is , e a en ce a mane a lbgic que els ca alans del 1930 la poguessin aplica a la naixenqa a quk Ca alunya es p epa a a. Un dels pe sona ges des aca s en aques esde enimen és Joaquim Balcells, p o esso de lla í a la Uni e si a de Ba celona, que col.labo i en di e en s llocs, e is es i publicacions a la di ulgació de l'ac e commemo a iu. Així, a pa de l'edició in eg a del discu s a El Ma i, ja esmen ada, sabem pe Joan Es el ich o d'al es ac uacions i p ojec es de 1'il.lus e p o esso 5 : "La Fundació Be na Me ge (...) celeb a el bimil.lena i del naixemen de Vi gili assis in a ac es públics, donan con e kncies i p epa an la publica- , ió de 1'Apkndix Vi gilia con ia al doc o Balcells6. /El doc o Balcells dóna comp e de com s'ha ingu p esen , a la Uni e si a , la Fundació Be na Me ge, pe a la celeb ació de la es a del bimil.lena i, enla qual pa icipa en el senyo Es el ich, el senyo Riba i el p opi doc o Balcells. En aques a es a la llengua ca alana s'escol a i pe p ime a egada al pa anim de la Uni e si a . Dóna comp e ambé de la in i ació que ebé pe a col.labo a en els núme os in e nacionals de la e is a S udi Medi enani, dedica s al bimil.lena i, ep esen an Espanya, i de com ob ingué que el seu eball 4 Hi llegí ~'~~loga ZV. Com és conegu , Ca les Riba ha ia publica les Bucbliques de Vi gili I'any 1911, seguin el i me dels hexime es o iginals. Pel ca ic e p imice i a caic d'aques a e sió e a quan enia disse anys, i ambé pe les a i macions que an els c onis es de La Veu de Ca alunya i El Ma í és del o segu que Riba éu una e sió de la Bucolica ZV exp essamen pe a aques a ocasió. 5 "VIIIB Apa Anual de la Fundació Be na Me ge", La Veu de Ca alunya, 17 de desemb e de 1930, p. 6. Malg a aixb, aques a ob a no es publici. os publica en a a li."^. I publich enca a d'al es eballs de emi ica i - giliana8. L'any de la commemo ació no passa desape cebu a d'al es publica- cions pe iodiques: D'ací i d'alla i Mi ado ambé se'n e en essb9. De la da e a ex aiem les seguen s pa aules de G. Diaz Plaja1 O: Aques a és la alo i 1'au ;n ica mode ni a de Vi gili. El seu oman icisme que el Renaixemen no a sabe comp end e. El Renai- xemen sols a copsa l'esplhdida miquina o mal; la mise en scdne. El Renaixemen ep odueix els diiieg de Ti i i Melibeu, de Co idÓ i d'Alexis, i en anspo a la g icia i giliana de les Bucbliques. I ilia, amb els pe a quis es, amb Sannaza o, amb Gio anni de la Casa, e a- lo i za Vi gili, que és expo a a eu amb la lla o enaixen . El ina- men impassible, Gaicilaso de la Vega, l'empel a d'una mane a magni- ica al cas elli. Les cla o s i gilianes esplendeixen en una olun a ha mbnica de poesia. La adició de Vi gili omple i encunya la lia ini a . Pe b el Vi gili que ens in e essa a nosal es, camina sub e inia- men . Po se ins a ui no ha .es a p ecisada la se a en e gadu a de poe a anímic, i ex a- eal. Agus í Esclasans ambé dedica des de Mi ado uns mo s a Vi gdi i, pos e io men , en ocasió del bimil.lena i d'Ho aci oma a insis i en el nos e pe sona ge en un eball publica a La Re is a ' '. Assenyalem, de passada, que la celeb ació del bimil.lena i ingué eco a les Illes: "També mossBn Llo enq Ribe dóna comp e.dluna es a Vi giliana celeb ada al Ci colMallo quíel mes de ma $ passa , pe inicia i a de 1'Asso- ciació pe la Cul u a, de Mallo ca, en la qual elí doni lec u a a la se a a- ducció, en e s, del llib e IV de l'Eneida"l2. I ambé és de cons a a , com ja assenyalhem de bon p incipi, que la commemo ació es a so a el signe de la "medi e ani a ", e que po se 7 Aques a col.labo aci6 es conc e i en el eball "Vi gili i la usió a ec i a amb la na u alesa", que ou publica al Bolle ino dellYsociazione Zn e nazionale pe gli S udi Medi e anei I, 4 (oc ub e de 1930) i ep odu aca alunyape Es udis F ancis- cans, Ba celona, gene -ma $ de 1931 i pe La Pa aula C is iana, Ba celona, ab il de l'any 1931, pp. 362-366. 8 J. BALCELLS, "El paisa ge bucblic", La Re is a, gene -juny de 1930, pigi- na 105-113; "En o n de Vi gili", EIMa í, 23 de desemb e de 1930, p. 10. 9 Un au o que signa M. F. publica "La naixenqa i la mo del c eado de l'EneidaM, a D'ací id'alld, no emb e de 1930, p. 374-375; i J. C., "El bimil.lena i de Vi gili'l, a Mi ado , 3 d'ab il de 1930, p. 4. 10 G. D~AZ PLAJA, "Commemo aciÓdeVi gili", Mi ado , 30 d'oc ub e de 1930, pigina 4. 11 A. ESCLASANS, "G andesa de Roma", Mi ado , 25 de desemb e de 1930, p. 4; "Els amics d'Ho acin, La Re is a, juliol-desemb e de 1935, pp. 48-59. 12 Vegeu no a 5. explica ia que dels pobles de la península, el ca ali sigui I'únic que la celeb a. Així ho diu G. Diaz plaja' : "Ba celona -una egada més excepció hispl- nica- dona a al bi nil.lena i i gilii un essb de cul u a, dins un ambien p epa a . Po se ó a una ped a de oc pe a mesu a l'essbncia lla ina de cada e a, aques a commemo ació i giliana que celeb en els pobles d'occiden ". Pe i, de les col.labo acions ca alanes a la celeb ació d'aques acomme- mo ació en d'al es pai'sos, és in e essan de ema ca la d'un dels nos es més g ans e udi s d'aques segle: " ambé el senyo Nicolau d'Olwe eco da que la e is a S udi Medie ali, que ha ep 6s, a dos anys, la se a ac i i a , desp és d'una lla ga in e upció, commemo a din e l'es e a de la se a espe- ciali zació aques bimil.lena i. Consis eix en la publicació d'un oluminós ecull de eballs so a el í ol Vi glio zel Medio Ae o, al qual o en in i a s a col.labo a -hi en ca al;, els senyo s Ramon d7Albs i Nicolau dlOlwe "' 4. Vis , doncs, el essb d'aques a commemo ació, in en a em desc iu e, des d'un ol pano lmic, i pa in de l'es udi de Nicolau d'Olwe sob e la p esbncia de Vi gili en les nos es lle es medie als, la ajec b ia que aques poe a ha segui en la li e a u a ca alana. 2.- DE L'EDAT MITJANA A LA RENAIXENFA La no icia més eculada que posseiin de la adició de Vi gdi en elació al nos e país és la que ens donen ~adu ell-~ubiól', que a e e bncia al cbdex F i que ens emun a als segles V-VI. Lluny, pe b d'allb que és opinió, comencem de oba as es ce s de l'exis bncia de cbdexs amb les ob es de Vi gili als mones i s ca alans a pa i dels segles XI i XII 6. Tan R. Bee com M. Diaz y Diaz coincideixen a assenyala (pa in de l'in en a i d ega 13 Vegeu no a 10. 14 Vegeu no a 5. Igno o si Ramon d'Albs hi col.labo i o no. El eball de LI. NICOLAU D'OLWER, "No ules sob e Vi gili a Ca alunya a l'eda mi jana", ou publica a S udi Medie ali 1932, X, pp. 345-348. 1 S Madu ell-Rubió, Docu nen os pa a la his o ia de la i np en a y lib e ía en Ba celona, Ba celona 1955, p. 15: "Sabbadini ... opinó que el códice i giliana F, hoy en el Va icano, de 10s siglos V-VI, con minia u as, ui copiado en Ca aluña". 16 R. BEER, "Los manusc i s del monas i de San a Ma ia de Ripoll" ( aducció del'alemany dlEnPe e Ba nils) Bole ín de la Real Acade nia de Buenas Le as de Ba ce. lona,TomoV, Ba celona, 1909-1910,pp. 230-278;Ll. NICOLAU D'OLWER, "L'Escola poi ica de Ripoll en elsseglesx-XIII", Anua i de l'lns i u d'Es udis Ca alans, VI, 1915-20, pp. 5-84; "La li é a u e la ine au XB siicle"; "La li é a y e la ine au XI~ si8cle"; "La li é a u e la ine au XII~ siicle", dins La Ca alogne a I'Epoque Romane, Uni e si a de Pa is, Ins i u d'A i d'A queologia, Biblio eca d'A Ca ali, Fundació Ca nbÓ, con e incies donades a la So bonne I'any 1930 pe M. M. Anglbs, Folch i To es, Ph. Laue , Nicolau dYOlwe , Puig i Cada alch, Pa is 1932 (Lib. E nes Le oux), pp. 181-257; ''No ules sob e Vi gili a Ca alunya a l'eda mi jana", S udi Medie ali, l'any 1046) que a Ripoll hi ha ia dos Vi gihs du an el segle XII, men e que Nicolau d'Olwe ens diu que n'hi ha cinc '. Pel ma eix Nicolau sabem que un in en a i de 114'1 ens assenyala l'exis bncia d'un Vi gili comple a la Seu d'u gelll '. El ca ileg del canonge Gudiol ambé ens dóna e e bncia d'un cbdex de Vi gili a Vic, pe anyen al segle XI, sense ha e es a massa cla i icada enca a la se a da aci619. ks de ema ca que aques da e manusc i és l'únic que ac ualmen es conse a. Vi gdi, doncs, pe les dades que hem assenyala , és un dels au o s classics més llegi s als mones i s ca alans du an 1'Eda Mi jana. Lluís Nico- lau d'Olwe oba, a més, que l'exis bncia d'aques manusc i s és la que a 1932, X, pp. 345-348; M. D~AZ y D~AZ, "E1 monas e io de Ripoll y la ansmisión de la cul u a clásica", Bole in del Ins i u o de Es udios Helinicos, 11, 2-1968, pp. 5-12; J. GUDIOL, "Ca ileg dels llib es manusc i s an e io s al segle XVIIi del Museu Epis- copal de Vich", Bu Ne i de la Biblio eca de Ca alunya, ols. VI, VI1 i VI11 Ba celona, 1934; A. MORAL GONZALEZ, El manusc i 0 197 del A chi o Capi ula de Vic, Publius Ve gilius Mu o (Memb ia de Llicencia u a) Ba celona, 1963. 17 Pa in de la publicació de Bee eu les següen s mos es: (181-182) Vi gil, 11.- (191) Commen um Vi gili.- (225)Eiusdem [~ isciang cu n XII Vi gilii e sibus.- (227) Cen ime um de Vi gilio si e Ju enale. A pa i del Vi gili, II, a iba a iden i- ica dos exempla s d'aques au o . A a, els assenyala s amb els núme os 225-227 no són p bpiamen ex os de Vi gili. 18 LI. NICOLAU D'OLWER, La Ca alogne a /'Époque Romane, p. 217. 19 "197.- P.Ve gilii Ma onis Bucolica Geo gicon Aeneidos. Manusc i de pe gamí; a dos co ondells; esc i en lle a ominica ca olíngia; en neg e i e mell, les dues p i- me es ob es i sols emp an el neg e en 1'Eneida; 88+ V olis; una g an inicial o nada, al comenpnen del ex . Folis 30 x 26 cms, caixa de 24 x 22 cms. Bona pa del olum es a ple de no es ma ginals i in e linials, quasi an an igues com el chdex, la majo ia. L'esc ip u a dela a almenys la in e enció de es amanuenses. Enquade nació de pe gamí, la qual da a d'uns cen anys. Segle XI. In ea a ia amb el núme o 7517, i ca aloga pel Villanue a amb LIII. Llib e de ipus ca ali" (Gudiol, op. ci ., p. 201). "L'exis kncia del p esen olum en la biblio eca canonical iga ana demos a que, al emps de e o de la econques a, no s'ha ien pas abandona del o els es udis clis- sics a la nos a e a. Les mol es ano acions que acompanyen els e sos i gilians són d'aixb la millo con i mació, la qual cosa demos a com les ob es del g an man ui no es a en pas com a cosa mo a ni e en ingudes Únicamen com a inú il cu iosi a del emps de la ellu a. El cbdex que mo i a les p esen s a lles enia ala biblio ecacapi ula iga ana un ge mi en I'Ho a ii ope a omnia; manusc ip um saeculi XI, cum a iis no is ma ginalibus; que ou is pe Villanue a i, pe an , inclbs en el ca ileg edac a en 1806, donan -li el núme o d'o d e LII, cbdex que és un dels pocs que des d'alesho es s'han pe du ". (Gudiol, op. ci ., pp. 202-203) Pel que a a la da ació, A. Mo al (op. ci ., p. 240), ens diu que: "El c. 197 se copió en Vic en 10s comienzos del siglo XI (años 1018-47?) si iendo de modelo uno o a ios de los Vi gilios exis en es en Ripoll y de cuya an igua adición se ia el Único ep esen an e ac ual". possible d'ende ina in lukncies i ames en algun dels poemes de l'aba 0libaZ0; així com ambé po di que a Ripoll "Vi gili no e a, doncs, ni un model li e a i ni un model de mk ica (...) e a, sob e o a al a cosa, el model de la llengua pu awz1. Pos e io men , anali zan el Somni, de Be na Me ge, a iba a a i ma : "En esum, l'in e n de Be na Me ge, o i eni més egus medie al que l'in e n dan esc, és cons ui' amb ca eus alla s de la ped e a i gdiana. Segons En ic de Villena, en el P ohemio de la se a aducció cas ellana de l'Eneida (1428), el poema de Vi gh ha ia ja es a du diminu i amen e e menguada, a l'i alil i al ca ail. Pod ia o e i -se el dub e de si ou aques ex ca all ab euja , semblan als a i di Enea, el que ap o i a ia en Me ge. El seu domini, pe b, de la llengua lla ina, el seu en usiasme pe la li e a u a clissica an pensa que no, que ind ia so a els ulls el ex genuí de Vi gili"2 2. Pe i, exposa alguns agmen s de Cu ial e Güel a on és lloada l'ob a de Vi gili. Finalmen , seguin en el camp de les lle es medie als, Miquel ens o e eix un bon nomb e de mos es de la in lukncia del man ul enla nos a li e a u a. Pel que a als segles XV i XVI, posseiin abundan s no icies de la pe ja i giliana als Pai'sos Ca alans, que ens subminis en Madu all-Rubió i A. Palauz4, a base dels in en a is de biblio equeszs. D'una al a banda, 20 "Po se només en alguns e sos del poema In laudem monas eiiiRi ipullensis de l'aba Oli a (esc i en e 1008 i 1020) com aquells Pos quoque Gui edus, c udeli mo e pe em us, nobilis a que po ens, quem uli a a dies ... Bellipo ens, o is, me uendus e ace in a mis ... hi ha un essb i gilii (indigna mo e pe emp um, Aen., VI, 164;abs uli a a dies, VI, 429; XI, 28; bellipo ens, X1, 8). "LI. NICOLAU D'OLWER, No ules ..., p. 345. z1 L1. NICOLAU D'OLWER, No ules ..., p. 346. 22 Ibid., p. 347. 23 MIQUEL DOLC, Vi gilinosal es, Valgncia, 1958, pp. 15-17. 24 MADURELL RUBIO, Documen os pa a la his o ia de la imp en a y lib e ía en Ba celona, Ba celona, 1955; A. PALAU y DULCET, Manual del lib e o hispano- ame icano, Ba celona-Ox o d, 1976, ( olumen XXVII). 25 Pels Documen os ..., pe exemple, sabem que el 10 de se emb e de 1470 "Ca - bonell comp a po 32 sueldos, en subas a, un lib o ' o me olei, in papi o sc ip um, sis e na um pe gameno um, oca um Vi gili Eneidos' que e a incomple (op. ci ., p. 26*). També que Gab iel Pou ha ia edi a una Eneida "y no es nada imp obable, si en 1497 se lla naba imp eso , que sea incunable la Eneida de Ba celona, hoy en el B i ish Museum" (op. ci ., p. 246). Pe un in en a i del 3 de desemb e de 1485 sabem que Ma eu de Mon cada enia "un al e lib e sc i en pape , e ab me es, de o ma de ull, ab cube as de pe gami;comenpLsic a u lac imans' (Aen.VI, 1);és ab hun bo ó" (op. ci , p. 69) Una es imació de la Biblio eca del di un no a i F ancesc Ma heu, e a el 3 de juliol de 1500 a cons a amb el núme o 5: "I em al e lib e apella Vi gili cum Se io sc i en pape s ampa , qui comensa: 'Vi gilius Ma o'. E ina en la da e a ulla 'a que agi in sege es e e e condi a a um' (da e e s delMo e um). Cube de pos s mig cube es de cuy o leona , ab dos ancado s de mige o ma" (op. ci ., G ego i Mayans i Sisca Z6 ens dóna una e 4 enciasob e la lec u ade Vi gili a la ciu a de Valkncia du an el segle XV; diu: "Es cosa memo able la que se lee en el Lib o de 10s Concejos i Es ablecimien os de 10s an iguos Ju ados de Valencia en el nume o 28 de Se iemb e del año 1424, ol. 83-B donde se e ie e un Acue do, que asladado a la le a de la lengua Valenciana en la Cas ellana, dice asi: 'Mas adelan e el dicho concejo p o eyó, que jiuessen dados, i pagados 10s dine os de dicha Ciudad al Maes o Guillem de Venecia Poe a, cien jlo ines, 10s quales 10s hono ables Ju ados de dicha Ciudad a ien p ome ido paga al dicho Maes o Guillem, que se ha o ecido lee po un año aquel Lib o, o Lib os de Poe as, que quisiessen, cuya leciu a ha ia públicamen e en las Casas de dicha Ciudad, i 10 qual dicho Maes o Guillem ya en el iempo de la Ju ade ia passada a ia comenzado, i después con i- nuado loablemen e po cada un dia, assi de hacienda, como de ies a, po al e nados dias, la lec u a de 10s Lib os de Vi gilio Aeneidos, i de Boecio de Consolación; i mandd. p o ehe , i o dena el dicho hono able Concejo, p. 31 1). L'in en a i de la llib e ia de l'esc i en eial Nicolau Pe e (14 de maig - 12 de maig de 1506) assenyala en p ime lloc: "P imo un Vi gili, de pape , cis e na de pe - gamí, sc i de ploma de bona lle a, ab caple es de o e de adzu , iliumina , cube de pos s, ol ad de cuy o lahona ab pichs de o , ab qua e ga e s de lau ó e pa xe de ellu ca mesí, ab sinch bolles en cada cube a. En 10 di Vi gili s6n les geb gicas e bucblicas, de o ma de ull" (op. ci ., p. 415). També hi ha ia un Vi gili en e els llib es que Jaume Rizo lliu i a 1'A quebisbe de Ta agona, Gonzalo Fe nindez de He edia, de pa d'An onio de la Rosa, el 27 d'agos de 1506 (op. ci , p. 441). L'in en a i del ciu adi ba celoni Felip de Fe e a, d eqa el 26 de se emb e -10 de no emb ede 1509 esmen a: "I em al e lib e semblan al p op di de s ampa apella Ve gili, en qui són o es les ob es ab comen " (op. ci ., p. 502). El 27 de eb e de 1527, es exempla s de les Bucbliques de Vi gili o en a alua s en un sou i sis dine s. Aixi cons a a la llis a dels llib es que Joan Bages ha ia enu d'en e els que l'any 1524 li lliu i en comissió el llib e e Joan T inxe . Igualmen 3 Ve gillis de le a cansele esca o en a alua s en e ze socs i sis dine s (op. ci ., p. 686). Nomb osos ex os de Vi gili hi ha a I'in en a i del 9 de desemb e de 1538 de la Uib e ia del llib e e Miquel Cab i : "80.- I em hal e plech en qu6 ha sis Vi giiis y sis pha a asis E asimi; ex us, de o made oc au descud s.- 98. I em al e plech en qu8 ha sinch Vi gilis, qua e se mones Gab ielis Ba le is.- 100. I eni al e plech en 10 qual ha se buchbliques de Man ui, qua e Pa henice Me iana cum comen o.- 110. I em hun plech en qui ha un Vi gili ab comen , una o i- cina Tex o is, es Te ensis pe i s de o ma la gue a y una suma Angelica.- 115. I em al e plech en qui ha sinch Vi gilis, qo és 10 ex , de o ma de oc au no cosi s.- 116. I em al e plech en quk ha qua e Vi gilis, CÓ és 10 ex , de o ma de oc au no cosi s.- 126.I em sinch bucaliquesde Man ui de o ma de oc au 1igades.- 133. I em un Ve gilide o ma de oc au iiga " (op. ci ., p. 790-792). To es aques es no es, especialmen les que an e e incia a les llib e ies palesen com l'in e ds pe Vi gili du an els segles XV i XVI és mol lluny de decau e -ho de- mos a abas amen el ma eix nomb e d'exempla s que en possei'en els llib e e s. 26 GR.FGORI MAYANS i SISCAR, Vida de Publio Vi gilio Ma ón, con la no i- cia de sus ob as aducidas al cas ellano, Valencia 1795. que odas las quan idades sob edichas uessen pagadas de 10s dine os de la dicha Ciudad' . Tan an igua como és a es la lec u a de Vi giho en la ciudad de Valencia". Les lec u es de Vi gili ingue en adició a la ciu a de Valhcia. F. Ma í G ajales2'j bis ens dóna no icia d'uns anys més a d. Diu: "El doc o Alonso Vi ués (i aquí posa una no a on explica: 'En el ejempla de El T agi iumpho, que se conse a en la Biblio eca Nacional, igu a es a no a del doc o Vi ués, y además a ias poesias de 10s hijos de es e Cl imo, de las cuales hablamos en el a iculo co espondien e. P ocede de la Biblio- eca Mayansiana') asegu a que 'Mosen Angel céleb e poe a lo eció en la ciudad de Valencia: y en su iempo y e a, ninguno le igual6 en la lición de Vi gilio' , a iadiendo que ue 'su discipulo del a í0 1527 has a el año 1532. Sed magis Amica e i as' ". Pos e io s a aques es lec u es són les edicions comen ades de l'ob a de Vi gili que edi i a Basilea i a Ven8cia l'humanis a alencii Lluís Vi es2 7. Són ambé nomb oses les edicions de Vi a (amb comen a i o sense) i les aduccions (gai ebé semp e en cas elli edi ades als Pai'sos Ca alans du an els segles XVI al XIX; de qu8 ens donen no icia A. PalauZ8 i 26 bis F. MART^ GRAJALES, Ensayo de un Dicciona i0 Biog á ico y Biblio- g ájico de 10s poe as que lo ecie on en el eino de Valencia has a el año 1700, Mad id, 1927, pigina 276. 27 M. MENENDEZ PELAYO, Bibliog a ía hispano-la ina clásica, San ande , 1952, VIII, pp. 202-203; i A. PALAU y DULCET, Manual ..., pp. 327-328. 28 A. PALAU, op. ci , pigina 327: "Con ine u in hoc olu nine. P. V.M. poe a- um p incipis omnia ape a summa cu a & diligen ia nouissime emacula a pe Ioannz Sob a iü Seciidum AlcagnicZsm ... (al in): Haec ope a P. V.M. summa diligen ia imp i- mis cu auai Geo gius Coci Theu onicus Caesa augus ae, Xi, Kl'as. sep emb is: Anno Millesimo Quingen esima decimo sex o (Esc. Imp . Deo g a ias (1516. 08. 22). 4a le a omana en el ex o y gó ica en las apos illas+4a-28 A - ~8 ~6 (Bibl. Nac. Mad id R/ 18965). // Tenemos no a aga de Ba celona, Rosembach, 1525, sin alusión a edi o li e a io"; pigina 343: "Eglogas de Vi gdio aduzidas a La in en Espaiiol, po Iuan Fe nandez de Idiaquez, En Ba celona, en casa de Iuan Pablo Manescal (al in:) Fue on imp esas es as Eglogas en casa de Ped o Malo, imp eso de lib os, año 1574"; página 337: "1624. Josk Pellice de Osau Salas y T o a . Hizo una aducción de 10s 'qua o lib os p ime os de la Eneida en qua o omances de cien coplas cada uno' según cons- a en el núme o 216814 de la úb ica PELLICER"; 330: "Publii Vi gili hla o- nis Ope a, Ba cinone, Ex Typog. An onii Laca alle ia, 1675 o 1676"; página 330: "Ope a ... Valen ia, 1677"; pigina 330: "Las ob as ... Año 1679. En Ba celona. En la Imp en a de An onio Fe e y Bal asa Fe e lib e os. Vedese en sus casas en la lib e- ia (1679).. ; pigina 330: "Publii Vi gili Ma onis Ope a, desc ip a p ius Au o is Vi a ... Ba cinone, Ex Typ. Ma ini Gelabe , co am Rec . Vi g. Ma iae de Pino. Anno Domino M. DC. LXXXXVIZZ (1698)"; p? gina 330: "Las ob as de ... T aducidas en p osa cas e- llana ... Valencia, Vicen e Cab e a, 1698"; pigina 331: "Ope a Zux a cas iga issimun exempla Ce ua iae: Typis Academicis, excudeba Emmanuel Zba a. Anno MDCC XXXVZZ (1737)" (se'n e en d'al es edicions ei 1743, el 1761 i el 1771); pigina 338: "La eneyda, aducida en e so cas ellano po G ego io He nández de Velasco.