El dret d'equivocar-se

El dret &equivocar-se Merct Rius Resum En aqucaa nora, Merce Rius revisa les opinionsporin'uerd'algunr filbsafs sobre la .naturalera femenina.. Enren que s6n obligades per ral de mantenir I'autonomia ddrubjcctc pres d'una manera ben poc kantiana: corn a excepci6. Per aixb reclama, pet n aquelles que no lla11 esrat mai -ni pcr a bC ni pcr a malproragonisrcs dc la histbria, cl drct usir~eumld'cquivocar-se. I proposa de complementar el paradigma linglilstic amb una defensa del coscom n portador, ell mnrcix, dc rentit. Abstract. The heighr to bc mirtake*, In this paper, Merce Kius reviews rhe poritiveopinions of some philosophers about elrhe fcmininc naturcn. Shc rhinks rhese opinions ire obliged because rhey want to maintain rhe rubjtcri autonomy in a very hardly kantian way: as if this subjrcr was an exccption. Far this reasun, she clims for rhe women rhe unzvcrralright to be mistken. And rhe proporcr ro camplcrc thc linguirric paradigm with a vindication of thc body as a being irrclf plenry of sense. No és pas veritat que els filbsofs hagin sempre malescric de nosaltres, les dones. Tanmateix, ho fan sovint amb.. . diguem-ne argumenrs, que haurien ORS la intel.ligkncia de tothom, si no fos que només es tractava d'esbravar-se les passions. A més, ja se sap que I'universal es degrada, per [orca, et1 aplicar-lo a realirats gaire concretes, com ara la diferencia sexual; i aixb I'honora, vull dir que demostra la seva universalitat. Per tant, les relliscades masclistes no afectaven gens ni 111ica la puresa del <~sisterrrav, i en pudíem prescindir. Perb, d'en~h de la segona meitat daquest segle que ara acaba, les feministes ens han fet veure que tot plegat no era cap accident; no pas una rnancanga de redivat o utra fugida ideal, per part dels filhn~fs, ans al cuntrari. La filosofia, rot el discurs occidental, ha estat -i 6s- una fai.locricia; cl problcma afccta, doncs, Ics arrels de la mateixa cultura. Igual que la democricia grega només fouporsiblrprrqui: les 315 parts dr la poblacib atenenca, en temps dr Pkriclr, eren esclaus, així també la cultura humana en general, és a dir, el domini més o menys racional de la natura, es rcpenja en I'asserviment, almenys, dr mitja hiunanitat, si entenem com a tai, no pas u11 concepte abstracte -un .ideal*-, sinó el conjunt de membres de la nostra espkcie. Lbgicamenc, el fet histbric s'ha tradu~t en categories filosbfiques, una de les quals I'acabcn~ &assenyalar; és la tendkncia a I'gidealn discriminatori. No irrlm, doncs, gaire impordncia els efectes de superficie, tret de llur valor dc símptoma. I val a dir que, en aquest sentit, fa millor el seu paper la misogínia declarada d'un Schupenhaurr que els compliments d'altres, com ara la subtilesa ndialkctica,~ d'un Ceorg Sirnmel: En la rnujcr, la natuvalidild -si se me permite esta expresión alga confusacons- riruyc demasiado su esencia metafísica para desenvolver en ella el dualismo trágiro. Acaso podamos expresar csto en 10s términos siguicntes: el hornbrc puede, sin duda, vivir y morir por una idea; sin embargo, esa idca va sicmpre delanre de 61, esa idra es para 41 problema infinit0 y i1 permanece constantemenre solirario en el sentido ideal. Para cl hombre, la única forma de pensar y vivir una idea es referirse a rlla, rcnerla enfrente; por eso, 10s hombres creen que las mujeres no son capaces de uideas* (Goethe). May para la rnujer, su csencia es inmcdiaramtnte urra con la idea; la mujer, aunque en alguna ocasion el desrino le imponga el aislamienro, no es nunca ran típicamente solitaris como el hombrc; la mujer encuenrra en sí misma su morada, mientrar que el hombre siempre busca la sura ruera.. (iih masculino y Iu femenina. Para una psicologia de 10s sexosn, a Culturafpmeninay otror eniayor, p. 100). La frase que segueix aquesta tan profunda reflexiú fa: .Por eso, en general, los hombres sc aburren mis que las mujeresn. 1 és que la Duna es defineix per la seva plenitud onml2pca. Només Ella compleix aquell ideal parrnenidii on es resumien [orcs les aspiracions -episremolbgiques, ktiqucs i estktiquesque són cn l'origen de la nostra cul~ura. Aristbtil hi va aportar el oncepte de iubsthncca; doncs bé, eminentment substantivcs, les dones oferim l'espectaclc d'una entitat sense fissures --rotundes, acabades, talment una obra d'art-. D'aqui que higim estar, tradicionalment, els objectes privilcgiars de I'enperiPncia estktica, I'encarnaciú viva de la idea de bellesa o, cncara mis, dr la Idea que és, ella mareixa, Bellesa. D'aqní la nostra innoctncia proverbial, mngklica,,, ja que a nosaltres, el sentit de la ui&, nn ens cal buscar-10; cl sonr. Som personalitats en l'accepció pregona, moral, del terme; sense necessitat de cap derr~ostraci6 que cnb convertiria, lbgicammt, en dones públiqrles. Ben lluny de nosaltres, segons Sin~tnel, I'esquinsament -intrínsec, com sabem, a la coniciPncia. Son, definitivament paganes. En canvi, la solirud de I'home esdevé angoixa davant l'obligaci6 de legitimar-se i recuperar la identitatperduda, tot omplint de sentit el font d'ésser que ell mateix s'ha inflingit pels seus pecats. Per auto, si la dona és, l'home actua. Ell és i'inconsisrent, i nu nnsaltres; ell és qui tendeix a I'histerisme, sempre empaitant un tébsque, per definiciú, se li escapa, situat com esta, ja no en el món de les idees, sinó en el de I'esperit. Molt abans que aqucst text fos concebut (191 l), Hegel havia pretks de FI dret d'cqulvocar-re Enrahonar 26, I996 151 <<superar>> el conflicte. La via de I'esperit no és definitivament oberta; té un acompliment, tan dinimic i diferit com es vulgui, perb ordenat i efectiu. En la histdriu dels estats, la raó no h sinó desenvolupar-se, amb la qual cosa la llibertat cristiana deixa de ser angoixada, tot esdevenint, si per cas, neguit polític; perque, com els grecs sabien, només la praxis estatal dóna prou identitat. Nomes aquesta, i no cap alrra cosa, és veritable substancia. Després, aquella histbria d'alliberament es convertí en desastre; com qui diu, una histbria d'errors, que inspiri llarpes pigines de penediment a intel.lectuals i filbsofs. El progrés de la humanitat ha anat de la pedra a la bomba --deia per exemple, Adorno-. I aixb -si fa no fa, afegiacau sota la nostra reiponsabilitat. L'home, una vegada més, assumia la culpa, amb plena consciincia que era d'ell, en exclusiva. La culpa, naturalment, calia atribuir-la a aquells que fan la histbria. Dit altrament, bona o dolenta, els homes en són els protagonistes o, filosoficament parlant, el subjecte historic. I, com que la temporalirar el defineix, les maltempsades són cosa seva; comparteix, doncs, amb la histbria, sort i dissort. Vet aquí que la masculina exigincia d'autonomia consisteix en I'esforg de sobreposar-se a tot un seguit de perdues. Quan ja havien mig reparat la de I'ésser amb el subjecte, ara es troben abocats, de nou, a la recerca de la subjectivitat perduda. Aiguns, perb, no ho acaben de veure gaire clar, i emeten, de tant en tant, crides discretes a favor d'una certa heteronomia. A casa nostra, Xavier Rubert de Ventós acaba de publicar la tercera reedició, ampliada, del seu llibre de moral --ara, rin atributoque argumenta en aquesta línia, tímidament apuntada, d'altra banda, per Adorno (o, avui dia, des d'una perspectiva oposada, per Jon Elster). Aixb no obstant, hom no pot evitar la impressió que alguna cosa no rutlla en aquesta mena de teories. Pel que fa al mateix Rubert, en ulla altra de les seves obres principals, De la modernidad (1980), esbossava un nou concepre del subjecte, que anomenava no-jchtid. Era, bbviament, una esmena liberal a la idea d'hisrbria que Hegel arrodoní. Perb la seva versió fenomenologiw desembocava en la certesa que, quan el subjecte experimenta un sentiment de rebuig envers i'objecte, aixb li dóna un motiu per acceptar-10. Hegel ho consideraria, seguramenr, una cnegación abstracta. de l'idealisme fichtii el mateix njon dit ara mo-no-Jo*; Nietzsche, en canvi, hi detectaria el vell sentiment de culpa -nreactiu,,-. Si se'm permet d'opinar a mi, com a simple espectadora, estic disposada a acceptar que el aprocediment,, de Ruberr pot resultar quasi infal.lible, avui que les relacions depoder, no només no han canviat substancialment, sinó que han optat per refermar-se davant la simple modernització de les formes; ben explícit és el cas de la discriminació positiva, com més va, més discutida als Estats Units. Ateses les circumstancies, sigui doncs benvingut qualsevol gest contrari al rearme morul. Tanmateix, des del punt de vista rebric, em sembla que cal fressar nous camins. Al final dels setanta, el feminisme radical decidí bescanviar I'esperit de la lletra pel llerrguatge del cor. Algunes ho vam considerar una renúncia a qui no estivem disposades. Igual que, ara, moltes de nosalrres han descobert llur voca- ció de jutges o de guitdies de seguretat, llavors també hi havia les que volíem participar en el banquet filosofic, on acabivern &arribar. Ens vam conformar, per tant, amb I'nautocrltica~ de les --millor dit, uelsupatums del ram. Evidentment, no ens va servir de gaire. Tot i així, al cap dels anys, encam penso que la critica de la raó s'imposa, mentre volguem practicar la filosofia i no qualsevol altra activitat. Perb, fóra d'agrair que, per fi, es duguQ a terme sense trampes, sense moure les fitxes del tauler a convcnikncia, com lm estat fent, de manera sistemhuca, els pensadors que s'han dignat a especular sobre la feminitat: On ne s'm rend pas cornptc quand on traire de .feminineu, avec une nuance de dédain, une psychologie qui fai1 une place si large ct si belle .i la sensibilité. Ceux qui parlenr ainsi ont pous premier tort dc s'en tcnir au bandit& qui onr cours sur la femmc, dors qu'il srrair si facile d'observer. Nous n'allons pas nous engager, i seule fin de corriger une expression inexactr, dans une érude comparée des deu sexes. Bornons-norls i dire que la femme est aussi intelligente que I'hornme, mais qu'ell est moins capable d'érnotioo, et que si quelque puissance de I'he se pr6- sentc chez elle avec un rnoindre dévelopement, ce n'esr pas l'inteligence, c'est la sensibiité. II s'agir, bien entendu, de la sensibilité profonde, et non paí de I'agitacion en aurface.n (Henri Bergson, Les dem rourcer de /Q morule et de Lz religom p. 1012). Entesos. El destí de les dones 6s lluir sempre la moda dc rany passat, ja que heretem la roba vella dels senyors. De vegades, sembla que hi hagi algun rcztiuaE perb no ens enganykssim pas -segur que ara tocava una altra <recreació)). Que s'han cansat de la raó massa abstracta i decideixen reciclar la sensibilitat? Doncs, li pengen tot seguit algun detall per distingir-la de la vulgar, que és, indefectiblement, la nostra. El text citat de Bergson ens ho deixa ben clar Ell defensava la intuirió com a forma de coneixement suprem: va de soi que no es referia a la tbpica, la <,femeninan, sinó a J'espiritual~. Cesperit-vet aquí el mot migic que continua enlluernant. No m'cstranyatia gens que a ell, justament, es degués I'afició dels nnstres intcl.lectuals pel tcma de la manipulació genetica. L'esperit hegelia només havia engolit les inclinacionq SADN, en canvi, ha colonitzat un espai mes ampli: tot el cos. Ara sí que és de debb allb de la raó absoluta; ni un bri de realitat se li fa escipola des que el nostre codi genktic Cs, esscncialmenr, llenguatge. Val a dir que es mostren cautes sobrr el terna. No van descobrir endebades la fablacia naturalista, o la distincia que hi ha entre fets i valors. Per aixb són els primers a recordar-nos que, dels descobriments cicntífics, no se segueix cap norma necessaria d'actuaci6. I amistosament ens aconsellen que defugitl rls arguments ~<naturalisrcs>> (de la nlend des aranyes són matriarcals>,, o pcr I'estil); petquk es podrien girar en contra nostra.. . O d'ellr, és clar. Ara mateix, si est& ben demostrat -~científicamentw, com calque Ics dones tenim una major facilitat pcr al llenguatge, poster haurien de concloure que nosaltres, i no ells, som els homes, de veritat -vull dir, les més humanes, considerant 11 definició vigent d'bumanitat. Perd ai& nomes pasaria des dc la seva perspectiva, segons la conccpció que ells tenen de la raó com a llenguatge, amb la qual nosaltres, de moment, no en tenim prou. A nosalrres ens dol profundament haver d'engiponar discursos com aquest meu d'ara, susceptible d'una objecció evident: de qui caram estic parlant cada vegada que dic d'home,,?; tan incapag sóc de distingir? Tothom sap que, d'homes, com de dones, n'hi ha de moltes classes; vaja, que no és el mateix un ministre que un descarregador del moll. Només hi puc estar d'acord. Perb, si up heroi no ho és per al seu vailet de cambra, ben al contrari, per a la seva dona qualsevol marit, en certa manera, és el senyor. Dit altrament, gracies a nosaltres existeix I'Home. La forma univerral; nosaltres li hem regalada, entre diverses raons, per aquesta que descrivia I'Eugeni $Ors: Tamb.6 Eva se'n passa mestra, en les arts de I'esbarjo i desllapment, perb amb una manera distinta a la de Karl. El que en aquest és desinter&s i lliure fantasia, ts en ella rnagistralitat tecnica, rigorós respecte a les regles dcl joc i aspre cncks afany de propia victbria. (Ena i la Guerra Gran, p. 125) I Qui ho ha dit que les dones no servim per a la lbgica perqui: ens manca la I capacitat d'abstracció? Es tot just a I'inrwés. Tant sintoniaem amb les regles que fins i tot ens costa de fer trampes. No sabem moure les fitxes a convenihcia; potser perque, com sentenciava el personarge de Lewis Carroll, el significat dels mots deph de qui mana i prou. A més, la cosa ve de lluny; ja Aristbril deixa escrit, a la Polítaca, que des femelles tenen facultat deliberadora, perb mancada d'autoritatn (1260a). Podem, doncs, ser comprensives i seguir els 1 (seus) raonaments, perb no donar-10s fi, perquh ho esguerraríem tot (inclosa -m'imaginola mateixa comprensió que se't~s demana, la mostra forma essencial. de comprendre). Nomes deliberar és al nostre abast, sense fer I'elecció corresponent. Eqo, es tractara de deliberacions frustrades i, cada cop que gosem triar, per lbgica seri arbitririament. Així doncs, quan Ors o Rergson fan I'enroc dr trobar-llos massa abstractes, tenen tota la raó. Si ens volcm expressarmitjan~ant representacions --com els mateixos conceptes filosbficsque s'han originat en situacions on nosaltres no tenim veu ni vot, el resultar s'a~semhla d'allb niés al pronbstic kantik intu~cions cegues i representacions buides. Al capdavall, no exercim com a individw i és que, de fet, no ho som. Almenys, no som individus de la mena d'aquell que, amb una tronada fórmula de cortesia, es reconeix, tranquil.lamcnt, més lleig que qualsevol dona -per definició-. A ell, I'empara la convicció que aquesta mena de bellesa nomes és un valor natural, o sia, no cap valor en sentir pn~pi. Aquí, doncs, la universalitat esta en desavantatge; com que les doncs són, sempre i arreu, les més boniques, rl fenomen perd, per a ell, tota significaci6. En canvi, elles no saben prendre's tan bé que qualsevol home, només pel fer de ~er-ho,.~~udeixi d'una intel.ligkncia superior. S'haurien estalviat aquest resscntimcnt SI t~nguessin una individualitat prou forra per veure's, elles mateixes, com a excepcions. Indiscutible; tor i que veig una contradicció entre aquest concepte d'individu i i'ideal masculí d'autonomia, perqut I'ktica kantiana, d'on aquest prove, 154 Enrahonar 26,1996 -. - Merce Rius defineix la immoralirat precisament com a excepció. Per tant, jo m'inclinaria a reformular el vell lema feminista, encara no mort del tot, almenys en altres contradcs (veg. Agner Heller i Fernc Fehér, a Biopolitica, sobre la defensa del Cos als EUA). Cal insistir que el cos te un sentit per ell mateix, i que no s'esgora en la sevafinncionalitat orginica. Mentre que la natura o la via són perfcctament ,~superables* dins I'Esperit, aquest potser es guariria dels seus deliris de grandesa -com a botxí i10 salvadorcl dia en quh ensopegués amb la materialitat del jo. No hi ha res segur per endavant. Posem, doncs, que I'invent falla; tanmateix, bo i equivocant-nos, seriem, per fi, a I'altura dels nostrcs companys. Si no individus-cos, tindriem una individualitat en sentit tradicional; is a dir, ompliríem &interessos les nostres representacions, abans buides i cegues. Aixb segurament ens portaria a interpretar pitjor, perque ja no excel.liríem a I'hora de posar-nos nen cl lloc de I'altren. Aleshores vindrien els errors, les malinterpretacions. I, amb elles, la fugida endavant, altrament dita .creació humana., que és (a hores d'ara ja no cal demostrar-ho) una exbrica planta de femer. Així dona, no aspirem pas a res de l'altre món; exigim nom& el dret -unive& a I'equivocacio. ADORNO, T.W. (1990). Dialéctica nrxativa. Madrid: Taurus. BEKLSON, H. (I 991). Les dellx sources de la morale et & /a religion. París: O.C., Press Univcr. ELSTER,]. (1983). Ulirery hsirena. MExico: Fondo Cultura Econtimica. Hmm, A.; FEHER, F. (1995). Biopolltica. Barcelona: Península. D'ORS, E. (1987). fina i /a Guem Gran. Barcelona: Edicions 62. RUDERT DE VENTOS, X. (1980). De ka modernidad Barcelona: Península. 41996)). Etica rin atributos. Barcelona: Anagrama. SIMEL, G. (1 946). Culturafemenina oeor enrayor. Buenos Aires: Espasa Calpe.