Geografia de l'ombra i de la llum : Hannah Arendt

Geografia de I'ombra i de la llum: Hannah Arendt Fina Birulés Univers~tat de Barcelona Barcelona. Spain Resum 1,'articlc rcpassa cl joc d'ombrcs i de llum (dcl visiblc i I'invisiblc) quc projccta la categoria de nuralicaren I'esfera de la política i de I'acció. Categoria que, en front de la de morralitat, cmprada pcls frlosofs, pcrmct una rcconsidcració de la mai rcsolta tcnsió cntre cl pcnsamcnr i I'acrih. Paraules clau: pcnsanlenr, membris, identitat, acció, senur. Abstract: Shaadow 'r and lightigrugraphy: Hanrrah Arendt This article reviews rhe interplay of light and shade (the invisible and rhe visible) thar is porjected by he category birch on the sphere of polltics and acuon. Tlls categaly, as opporcd to that of nzortality, uuscd by philorophers, permits a rcexamination of rhe unresolved tension berween thougr and acrion. Key words: thougt, memory, identity, action, sense. El coneixement 4s una llum que sempre projecta ombres. Garton Bachelard El rirol que encapqala aquesres pagines, *Geografia de I'ombra i de la llum: Hannah Arendtm, assenyala la direcció en que aniran les meves araules. P. ,<Geografia de I'ombra i de la Ilumn és una expressi6 que Paul Valery fela servir justament per a referir-se als petits estudiosos, als petits filbsofs, pintats per Rembrandt. En aquests quadres trobem pensadors gairebé empresonats amb un raig de llum que il.lumina la cambra; aquest raig de sol crea un corn de claredat en I'obscura magnitud de I'habiraci6 de pedra. El fer, per dir-ho aixf, de 1. Retour dP Hoiinnde. Dcrcarter efRembrnndt. lnclas a Va'driété II(1929) . (Hi ha trad. cat. a ElhrdiarfiiO~dficoi Madrid: Visor, 1993). 130 Enrahonar 26, 1996 Fina Biruler - manllevar aquesta expressió a Vali-ry em serveix prr a suggerir que parlaré des de La filosofia tot posant espccial &mF.ai en cl fet que aquesva, amh la seva llum, conjura zones de penombra sovint intranquil.litradorcs per a ella rnatrixa. I, per qui? Hannah Arendt? Doncs, $una banda, perquZ és una filbsofa del nostre segle que ha fet un dels esforqos més importants per a mostrar aquesta combinació d'ornbres i llum i per a pensar en atemps d'obscuritat., en tcmps de fiagilitat, conl s6n ara els nostres. I de l'altra, perque Arendt, malgrat no tenir cap mena de voluntat d'ap~oxhnar-se a les reflexions feministes, introdueix tot un seguit de nocions com ics de pensament, rnembria, identitat i acció que tenen a veure amb la possibilitat de donar cos a la idea que uailb humh es declina en plural.. Deia Plató2 que el cos semprc vol que el cuidin i que, amb les seves recurrents demandes, interromp sempre l'activitat del Jo pensant. Efectivament, l'activitat de pensar ha estat entesa per la tradició filosofica com a allunyament dc la necessirat, del món sensible, del món de les aparences, del mrin de. les ombres. EI prnsar 4s entes com a retirada del món comú, de tot el visible i, per tant, com a gest d'interrupció de qualsevol acció, de qualsevol activitat ordiniria. D'aqucsta manera, i en 4 context de la filosofia, no 6s estrany trobar afirmacions al voltant de cerra &nitat entre La mort i la filosofia; així per exemple, Zm6, fundador de l'estoicisme, parla de la necessitat d'adoptar el color dels morts.. . La reflexió humana s'allunyaria d'allb particular, del viscut, i sortiria a la recerca del que 6s generalment dotat de significació. Amb la qual cosa el cos és contemplat scmpre en termes d'obstacle i mai com a font o lloc de pensament; i el Jo pensant s'entén com a resultat d'aqucst procés de retirada del món sensible, del món on no podem evitar el deixat-nos veurc davant elslles altres, on no podem evitar aparkixer. Hannah Arendt reconeix que aquesta imatge de la filosofia contk un nucli de veritat que té a veure amb I'experikncia de la reflexió, ja que aquesta nom& Cs quan aconseguim de retirar-nos de les activitats quotidianes, perque el nrateix caricter d'urgtniia d'aquestes exigeix el recurs a judicis provisionals, costums, prejudicis. És així que no resulta estrany que la imatge de Tiresies o dcl poeta cecarribi gairebe a esdevenir i'enlblema de la seva obra titulada la Eda de I'espmig: el do drl pensament especulatiu podria ésser scrnblant al do amb el qual Juno honri a Tiresies, a qui va cegar prr tal de dotar-10 de la facultat de i'endcvinacib. Perb alhora quc reconeix el fet que la condició de la vida de l'esperít és la reurada de i'accici, del visible, Arendt no deixa de dcsracar alguns drls problemes 2. Fe&, 66 b-d. 3. TAP Lifr of tlic Mind NovaYork i Landres: Harcourr Brace Jovanovich, 1978 (hi ha trad. casc. Madrid: Crncro de Estudios Constitucionalcs, 1981, y. 102). Per a la ciració que seycix, vegu rmbC BEIN~K, R. nHannah Arendt on Judginp En ARENDT, H. Ltrmrei on Kanti Poliricnll'biloioph BEINER, R. Chicago Univ. Prcss, 1782, p. 91. lligats a aquesta concepció, no només els relatius a I'establiment dels coneguts dualismes entre himalcos, món sensibleln~ón suprasensible.. ., sinó molt especialment els relatius al caricter d'aquest Jo pensanr, at.3 que PS un Jo que no té edat ni sexe i que és mancat de qualitats i de biografia i, a més, es tracta d'un Jo que no apareix mai davant els altres i, per tant, és radicalment apolític o, per dir-ho d'una altra manera, és amundi. D'aquí que no deixi de recordar la riallada de la noia de Tricia4 en veure a Tales de Milet caure en un pou mentre contemplava el moviment dels cossos celests. Justament aquesta imatge d'un Jo sense m6n travessa gairebe totes les modernes nocions de subjectivitat i consci&ncia. Es tracta d'un Jo sense carn, un Jo que viu en singular, ue es retreu del món real i que troba el seu locw classic en la idea cartesiana 2.1 cozito. Descartes entén el seu Penso, doncs sdc com la primera veritat i la m& ben coneguda; el Jo d'aquest Penso, doncs sóc és una substhcia radicalment diferent de la corporal. Aquesta substhcia pensant és transparent a si mateixa, de manera que es coneix mitjan~ant la sola introspecció. Es rracta d'un Jo que, en la mesura en que no és opac per a si mateix, és capa$ de dominar-se i, per aixb, de contixer i manipular el món dels objectes; de manera que sembla estar autoritzat a pensar-se com a voluntat lliure. Enfront d'aquesta concepció del Jo, que, en el fons, és el resultat d'aquell adoptar el color dels morts, Hannah Arendt afirma que <<Tot i que els homes han de morir no han nascut per a aixb, sinó per a comenCan). Amb aquest tmfasi en el néixer, amb la categoria de natalitatens ofereix una nova via per a pensar-nos situats en el món i alhora per a tractar de comprendre el sentit de les nostres accions. A diferkncia de la categoria de la mortalitat, usada pels filbsofs, Arendt aposta per la natalitat, i néixer és apartixer5, fer-se visible en un món on els altres ja hi són presents. De manera que, contrariament a la tradició mil.lenA.riaG, que ha separat i'ésser de I'aparkixer, tot fonamentant en el primer la realitat i reduint el segon a l'engany del semblar, Arendt entén que allb que apareix -que és vist i sentit tant pels altres com per nosaltres mateixosles- constitueix la realitat. Néixer és, doncs, entrar a formar part d'un món que ja existia abans que hi arribéssim i que sobreviura quan en partim. En aquest món no hi ha res ni ningú i'existtncia del qual no pressuposi un eipectador/a: tot el que és est& destinat a ésser percebut per algit. Néixer és, doncs, no poder resistir-se a I'autoexhibició per tal de reafirmar la prbpia aparenga. Es podria dir que els humans fan la seva aparició com si fossin actors en un escenari especialment preparat per a ells. Totsles som espectadors i actors o actrius. Cosa que permet d'afirmar que som objectes i subjectes, perceptors i percebuts, que mirem i som vistos, que escoltem i som escoltats. Perb, com recorda Arendt, la percepció no te res 4. PmT6, Terttt, 174 a-b. 5. Veure el ~rimer caoitol dc The LI& ofthr Mznd , , 6. Com assenyala CAVARERO, Adriana. .La liberta come bene comunen. En PARISE, Eugenia. Lapolitica nu natalitd r monnlitd. Hannoh Armdr. Nipols: Edirioni Scicnrifiche Iml~ane, 1993, p. 27. 132 Enrahonar 26, 1996 - Fina Birulk - &immediat: les aparmces no només revelen, sinó que també oculten; no només dissimulen, sin6 que també simulen. Dir &una altra mancra, I'experii-ncia sensible sovint ens fa sentit la tossuderia de la realitat enfront de les categories que fe111 xrvir per a comprendre-la i pcr a comprendre'ris. O el que és el mateix, des &una perspectiva com aquesta no és hcil pensat que el subjecte que actua sigui immediatament transparent a si mareixla. Dit mis clar, no som, prkviarnent a, ni amb indepcndencia del fet d'aparkixer, de fer-110s visibles per mitja de la paraula i de I'acció. Aquest impuls cap a l'autoexhibició, amb el qual ens inserim en el món dels fenhrnfns, es manifesta a través de l'elecciá deliberada de la paraula i de I'acció. <<"Fins a cerr punt" podem triar la forma en quP apareixem davant els dtrcs, i aquesta aparen* no de cap manera, la manifestació externa d'una disposició interior; si fos així, és ~nolt que tots actuéssim i padéssim exactament igual>>'. I, en opinió de Hannah Arendt, en el món La llei is la pluralitat; I'acció i la paraula es troben indissolublement lligats prrqt~k I'acte primordial i específicment humi sempre ha de respondre alhora a la qüestió posada a rot nou nat o nou arribat: Qui ets?La manifestació de <<qui és al@ es troba implícita en la possibilitat de fer-se visible. A difcri-ncia de I'especrador solicari del pensar, qui actua es troba sempre entre altres. Cap cxistencia pot ésser, per ranc, singular o única si només pot ésser vista per ella mateixa, separada de la pluralitat de les aparences mundanes i de la pluralitat de les existkncies. aEl Ser és un prr a la metafísica; les aparences són, per definició, pluralsn8. 'La vida no és alcrd cosa que un moviment d'epifania que condueix d'una aparició (el naixcment), a una desaparici6 (la mort), pero a uest moviment no és 9 aquí considerat des del punt de vista del procés biolbgic . Tampoc al10 que ve donar és aquí el .Jo sóc~ del cogzto cartesia, ni una definició generica de ]'Home, sit16 que el donat és la pluralitat. De manera, que el món s'eritin com aquest escenari de I'apari-ixer, com I'espai públic, com I'espai de la política i és, en aquest context, on es pot reprendre la pregunta per la subjectivitat, per la identitat. Per pluralitat, Arendt no entén només alteritat. Alteritat és el que compartim amb les coses, amb els animals; perb la pluralitat, en una dimensió humana, cal entendre-la en termes de distinció, que, pel que he dit fins ara, no pot ésser entesa com una manera de ser sinó com quelcom aconseguit. Quelcom que s'aconsegueix amb la paraula i I'acció. La natalirat no és només la manera de dir la finitud humana i de suggerir un tipus d'idenritat dtamatúrgica, quc s'assoleix autoexhibint-se en un escenari, sin6 que permet també donar raó de I'acció. L'acci6 humana es inici, comenFament; els éssers humans tenen l'estrany poder d'interromprc els processos naturals, socials i bisrbrics, ja que I'acció fa 7. The Lifi ofthe Mznd (trad. cast., o. 49) cast. Barcelona: Paidór, 1993, p. 31). Geografia de I'ombra r de la llum: Hannah Arendr Fnrrhanar 26, 1996 133 aparkixer i'inkdit. Arendt maneja una imatge no utilitarista d'acció, de manera que I'acció, a diferkncia de la conducta, no es mesuraria en Funci6 del seu kxit histbric, sinó per aquest gest de comenpnent, d'innovació. La natalitat 6s matriu de totes les accions, acte de ruptura amb el passat mitjangant la introducció d'alguna cosa noua en el continuum temporal de la naturalesa, de la vida quotidiana. Actuar és inaugurar, com dkiern abans, fer aparkirer per primera vegada en públic; actuar és afegir quelcompropi al món. El fet que tot home o dona sigui capag d'acció significa que es pot esperar d'ell o d'ella firresperat. Tan bon punt algú pren la iniciativa, no només canvia el món -atks que sempre es rroba entre altres, comparteix amb ellslelles el món-, sinó que també es canvia a si matelda, en desvetllar més del que abans d'actuar sabia de la seva prbpia identitat. Tot referint-se a la polis grega, deia I'Arrndt: .. .resfera pública estava reservada a la individualitat; es tractava de i'únrc lloc o11 cls horncs podien mostrar reaiment i invariablement qui eren. Així la pluralitat no és simple alteritat, pero tampoc equival a simple pluralisme polític; la funció de I'rspai públic és il.luminar els esdeveniments humans en proporcionar un espai &aparences, un cspai de visibilitat, en qul. homes i dones poden revelar mitjangant la paraula i I'acció qui són. Aixb és el que explicaria els comenraris crítics d'Arcndt obre la desaparició de I'esfera pública en les societats modernes, en qub la distinció i la diferkncia han passat a ser assumpte privat dels individus, un assumpte de rimbit íntim, de manera que, en I'espai públic, la conducta (la unifnrmirzació) ha esdevingut el substitut de I'acci6.. . La qual cosa suggereix que Hannah Arendt no assimila la política a les relacions jurídiques, ates que la pluralitat -per la seva qualitat de condició de I'accib est1 frta d'ex~e~cions,,'~. 1:acciÓ es caracterim, doncs, per interrompre, per fer aparkixer allb intdit. Deiem fi un moment que I'acte primordial i específicament hum8 ha de respondre alhora a la qürstió posada a rot nou arribat Qui ets?Ara bé, preguntar-se per *qui?,) és diferent dc preguntar yuP?Es podria dir que el aqub exigeix una resposta que indiqui <<substhncian, ccinvariQncia al llarg del temps,,. Per contra el *qui?e obrc pas a un tipus de resposta que assenyala a <<algú. i no a .alguna cosan. Un tipus de resposta que apunta cap a I'agent de les accions, cap als personatges que emergeixen a través dels relats histbrics o de ficció. Es a dir, no pudrm dir aqui és algú* amb independkncia de les seves accions i10 de les trames narratives on aquestes s'insereixen o de les mirades dels altres. El *quin d'algú, no preexisteix, per tant, al seu actuar i dir en un medi que sempre es troba amb d'altres. Descobrir qui som no es por realitzar quasi mai com si ja possei'ssim pri-viament a I'acció o al discurs aquest <<quin; en actuar som sempre una relació amb allb desconegut. Potser I'actuar hurni és un actuar 10. COLLIN, F. uHannah Arendt: la acci6n y la dadon. En BIKIIIES, F. (comp.). Filoso~ayg4ne- ro. Idmtidadtifirn~nina. Pamplona: Pamiela, 1993. d'actorl actriu i no d'antorla. Cagent de I'acció introdueix I'esdevcniment en all6 donat que no ha creat i del que no és I'amo, interromp el continuurn temporal. Perb aquesta identitat així assolida és una identitat frigil, arks que depén de i'autoexhibició i de la permanencia de I'acte de contar: la narració idcntifica rl subjecte mitjan~ant el relat de les prbpies accions. I aixb perque, per a Arendt, I'acció is, per la seva prbpia naturalesa il.limitada en les seves conseqiiencics i impredictible en els seus resultats, donat que els éssers humans acruen en un medi on tota acció esdevé una reacció en cadena. D'aquesta manera, I'acció només es revela plenamcnt al narradorla. Allb que el narrador conta ha d'estar necessiriament ocult per al propi agenr, almenys mentre realitza I'acre o es troba atrapat en les seves conseqü&ncies, ja que per a cll o per a ella la significacio del seu acte no es troba en la histbria que segueix. Es a dir, Atendt entén qur per al subjecte no hi ha coneixemenr immediat de si, sinó continus inrcnts de reapropiacib per mitja del relat. EII ayurst cas, i a diferkncia de .qui. és?>,, el temporal i contingent són, en ccrra mesura, les condicions imposades per tal de poder dir el <<qui d'alpí~, és a dir, prr a poder revelar la seva identitat. Dit més clarament: davant la pregunta: Qu? jóc?, es podria rcspondre tot fenr una ai.lusi6 a allb donat -tan poc apreciat filbsofs i a apostar per un tipus de gratitud per tot el que és com és. Perb si ens limitem al donat --qua- litats, dots, talent i, potser al cos, que compartim amh altresno seria possiblr parlar de la pluralitat o de la heterngeneitat, at& que aquesta té n veure amb I'inserir el propi jo en el món i comenFar una histhria personal. Aquest inserir el propi jo en el món arrosqa, per descomptat, el seu pes de carn. Arendt assumeix la contingi-ncia com una forma positiva d'ésset i mai com a deficikncia. Vol donar compte de la llibertat srnse recórrer ni al subjecte modern ni a principis tmnscendents. Aixb queda palesat, en primer lloc, en el seu decidit kmfasi en la doxa i, per tant, en la seva voluntat de portar a tcrme una potent decunsrr11cci6 de I'horitzó metafísic tor prenent-se seriosament les modernes morts de Déu, dr la metafísica i de la filosofiz; fins i tot, parla de la swa marrera &aproximar-se a la reflexió corn d'un *pensar sense baraness" i afirma quc, nnomés ens cal mirar al nostre voltant per veure que estem drets al bell mig dun munt dels enderrocs dels pilars de les veritats mks ben cnnegudes),". Aquesta convicció que la nostra tradició esta engrunada no prove només de la crlrica que la filosofia, o la cultura, s'ha fet a si mateixa, sinó que també esta lligada, en segon lloc, als fets que, com a jueva alemanya, li va tocar de viure: el sorgiment dels totaiirarismes. Al seu entendre, I'originalitat del toralitarisme és horrible, no tant pel fet que amb ell s'introduis alguna idea nova en el món, sinó perqd les seves accions constitueixen una ruptura amb rotes les nostres tradicions. Els actes de domini totalitari han fet esclatar les nostres cate- 11. *Hnnnah Arendt on Hanmh Arcudoi. En HII.L, Mclqn A. (ed.). Hannah Arendt Thr Rrcovey ofthel'ublic WorM Nova York: Marrin's Prcss, 1979, p. 336. 12. ARENDT, H. Men in Dark Zmrr. Harcout Brace & World, 1968 (rrad. rasc. Barcelona: Gedisa. 1990, p. 20) Gro~rafir dr I'ombra I dr la llum Hannah Aiindr Enrshonar 26, L416 135 gories de pensament polític i els nostres esthdards de judici moral. Anb aixo el que Arendr esta afirmant 6s la rrlprtrra enrre el pensament rradicional i I'expe~ ril-ncia contcmporinia: hcm pcrdut cls instruments quc cns pcrrncticn dc comprendre. Com comenta Asendt, en la nostra epoca no hi ha res mes dubtós que la nostra actitud cap el m6n. Fins . tur ur ~q~ull, Uu-S u11 cl IIIUII >cguc.* a1111) u11 ULJL~ * III.;~u>, c1 LU~I.C dv1 puLl~\ h¿ pc~dur cl rcu pc,ic~ d'.l.lurnin~c.~ quc olig.nilnicnt tj~nia\.~ pa~t dc 1.a rcv.3 prbpia natura" Dir m6s clar, ;~II& passa en xrernps d'ohsct~ritarn, quan I'espai píhlic ja no prnjccta llum, ja no és un imbit on I'acció sigui possible, ni cl discurs rcvcli? Que passa amb aquells que no tenen un lloc ai món? I Iavíem dit que la vida humana L mancada de sentir i de realirar quan 4s privada d'un espai Xaparició dc visibilitat. Com parlar deis jucus, dcls homosexuals, dc ics doncs; cn definitiva, dels qui es troben en els marges, dels no previstosies14 pel món, dels uutriclerr? Arendt pren la situació dcls jucus cmancipats com a model dcl qui és cstranget en la seva prbpia terra i, en aquest context, fa funcionar com a categories la nochi dcpriria i la dc sobrevingut. Pcr aproximar-nos-hi potser val la pcna rrcordar les paraules cmpradcs pcr Arcndt cn una cntrcvista, quc tingué lloc I'any 1964, en el moment en qut diu; ('Quan se'ns ataca en qualitat de jueu, cal dcfcn~ar-SC'II com a jueu. NI, com a alemany, crim a ciurada drl miln o fins i tot cn nom dcls drets dc I'homcw15. El piria no és definit d'altra manera que en Funció de la seva manca de pluralitat, de la seva exclusih del mirn, de la llum. Piria 4s aquella persona I'assimilació dc la qual és impossible; és aqucll o aquclla quc es troba scmprc a ccrta distincia de la comunitat a la qual pertany segons totes les aparences. En principi no L una condiciir triada i sempre suposa nr1m4s dues opcions: la idenritat col.icctiva dcls oprimits o I'absoluta abkncia d'idcntitat. La dc sobrevingut és aquella actitud de negar el propi =destí., tot tractant d'ésser com els altres, tot cshorrant le~ difer&ncie~ i assimilant-se, de manera que permeti cqdevenir una cxccpció acceptada. En una de les seves primeres obres, una biografia de Kahel Varnhagen, Arendr est~~dia les paradoxes de I'emancipació jueva enrre el trencament del gucto i el sorgiment de I'estat-nació el x~x; b en aqucsta ?poca (1790-1806) en quifloreix a Berlín el saló de Rahel, on intervenie~l aristbcrates il.lustrats, intel.lecr11als de classc mitjana i actors -6s a dir, tors aquells que, com els jueus, no pertanyien a la societat respectable-, de manera que el saló de Rahel 13. Up, cit., p. 14. 14. Rorr r A. I.. nPcnsarr libcramcnrr. nrnsarc il rnnndoa. En Diotin~il mprerenl mono!" ilmond0. .L Milar~u: La Tarlaruga, 1970. 15. GAGSS, Giinther. Zurptrion. Porrrari in Frqc undAilnuorr. Miinchen: Feder Verlag, 1964 (trad. cat. ~NornCr em la llengua marcrna. Convcrrn amb Hannah Arendt.. Sabrr, 13, 1987, p. 24. Varnhagcn es trobava establerr en els límits de la societat i no compartia cap de les seves convencions o prejudicis. Jueus com la Varnhagen tractaren de negar la seva judairat, tot mostrant el seu caticter d'excepció acceptada, en fer patent la seva capacitat de <<pensar per si mateixeslos*, i alienant-se del món que els oferia tan sols una condició d'estrangers dins del seu propi pais. I descriu I'actitud de Rahel cap al judaisme com un canvi dc I'actitud del sobrevingut a la de paria. Així, cornenp aquesta biografia --gairebé enllestida I'any 1933, perh nu publicada fins I'any 1957- amb les darreres paraules de Rahel: Allb que per molc temps en la meva vida ha estat la vctgonya més gran, el mes gran dolor i infelicitat, haver narcur hebrea, ara no voldria que em manqués dc cap manera. EI Scblemihl(innocent), el paria, habiten espais ir~visibles de la societat moderna i es troben tan privats de forca de gravetat -són éssers humans sense ombra, prrquk no tenen llumque no poden ésser ticilment esborrats o cancel.lats entre les ~rlultituds contemporinies. I'rivats de forca de gravetat no vol dir altra cosa que desarrelats, són refugiats. Arendt utilitza una metifora de Rahel Varnhagen en parlar d'clla mateixa com d'un arbre amb les arrels a l'aire. I la novel-lista anglesa Sybille Bcdford, cn fer la ressenya del llibre d'Are~~dtl~, I'any 1958, comenta que es tracta d'un llibre implacablement abstracte, lnlt, desordenar, esthtic, curiosament opressiu; cn Ilrgir-10, hom es sent assegut en un hivernacle sense rrllotge. Hom es sent forsat a posar-se en el cor de la protagonista, aqucsra dona irnrnensamcnt torbada, que espera. Se'ns fa prendre conscihncia, de manera gairebé física, de la intensa feminitat i torbació d'aquesta dona. En un article publicat deu anys després, l'any 194317, Arendt afirma que qui vulgui fer la histbria de I'emigració jueva d'Alernanya haur& de comencar per parlar d'aquell Herr Cohn de Berlín que sempre havia estat un 150 % alemany, un supcrpatriota, i que es refugia a Praga, i allf va ésser un 150 % txec; desprb emigra a Viena, on esdevingué un fervorós patriota, i finalment arribi a París, de manera que rapidament s'identifici amb el seu avantpassat Vercingetorix i, aleshores, s'adoni, com deia Balzac, que .on ne parvient pas deux foiso. Amb la qual cosa el que suggereix Arrndt 4s que una cosa és la judaitat, una dada cxistencial que nu es pot defugir, sense provocar una hemorrigia -que és el resultat d'ksser a través de ncgar la propia identitat, el 16. BEDFORD, S. aEmancipation and Destiniry~. Tht Rero~mctiowirr, I2 dc desembre de 1958, P. 22-26 (cita1 prr YOUNG-BKIIKH~., E Hannah Artndt For rheLouc ofrht WDIU Yak New tiaven i ~ondr;r: Univcrsity Prcss, 1982: trad. cast. ValStlcia: ~lfon;~~ Magnhnirn, 1993, p. 128). 17. .We refugccsn, artualmrnr inclbs en ARXNDT, H. Tbelezu a Pariah: Jtruiih Idenriry nnd Polrncr in Modm Agp Ed, by Ron Feldman. Nova York. Grovc Prrss Inc, 1978. Geografia dc rornbra I de la llum. Hannah Arendr propi dcsri- i, una altra cosa, el juúaisme, un sistema de creences que hom pot acceptar o rebutjar, D'altra handa, en Arrndt, 6s tamb6 phria I'irreductible, I'inassitnilable I'inconformista (no només el jueu, sinó rambe el creador, el poera, el revolucionari). Aquests són aquells, als quals ella anomena, tot manllevant I'expres- si6 a Bcrnard Lazare, pliries ~07ucients, alts que són els qui tracten d'extreure forp de la seva singularitat, de la seva condició de proscrirs socials. 1.a condició de paria conscient potser és rúnica que permet la rcsistkncia. I scgurarnerrt dins de les ornbres dels temps, quan el món, ['espai públic, es caracteritza per una facticitat opaca i mancada de sentir, s6n IPS darreres persones a ser veritablement polítiques, és a dir, són les uniqucs capaccs d'acció i de discurs. Arendr ~arla, en aquesr conrexr, de tradicin' amag&, rradicin d'aquells que no estan del tot en el món. *Amagada,, perqut hi ha pocs lligams cntrc els grans, perb ailiats, individus que ha1 Arnlat la swa condició de pkies: Heinrich Heine, Rahel Varnhagen, Rernard Lazare, Franz Kafka a el mateix Chatles Chaplin. I nrradición perquk -en cl cas dcls jucus- Ics mateixes condicions bhiques de desarrelament, de lleugeresa, han obtingut i evocat una mateixa reacció bhsica. Aquesta lleugeresa pot ésscr cncara un lloc dcs d'on és possible produir sentit, actuar. Perb aquí no es tracta de les accions, potser exemplars dels grans herois, sinó jrrsramenr dels venFurs, dels antiherois, dels exclosos, dels que saben de I'opacitat dcl nostrc prcscnt, dels que saben de I'cnsorrameot de la tradició i disseminen al seu voltant fiagmentr depenrament. És en aquest senrir que Hannah Arendr sovint afirma que I'únic que pretit~ 6s corr~prendre. La comprensió no siplnifica ncgar cl quc ens resulta afrontós, deduir de precedcnrs .. cl GII~C 110 2" ri ,I cxplirlr rl\ rcn,,rnzn\ per 1.1Iq ~rlalnp,~?.: I p?nera.lrars llur ja no e:. nupul cen1.r 11mn3cre de la reallrar I el ,hock ue I exocrler1L.a j~rn~fica. LIICS J\IJI. . u . , examinar i suportar conscientment la cirrcga quc el nustrc segle ha col.locar a darnurit nostre i rlo rlrgar la seva existtncia ni rorinetre's mansamenr al seu pes." Per acabar voldria subratllar quc, malgrat quc Hannah Arendr fa una forta aposta per la contingkncia, per la doxa, sempl-e entén el cos com a cos aparent, com a cos vist, i sovint parla del cos com q~relcorn lligat a la necessitat, i per tanr, moltes de les nostres vivkncics corporals csraricn connotades de certa indignitat, o per dir-ho anlb les seves prbpies paraules, certs aspectes del cos haurien de romandre enrre les ombres del privar, perq~il: al seu entendre nri indiquen altra cosa que el nostre nquk somn i no cl *qui somn. Tot i no oblidar que hi ha en la seva obra un tractanlent del cos vist perb mai del viscur, crec que a parir del que he assenyalar fins ara, e por afirmar que la tria de la categoria de natulitat, enlloc de la de mortalitat, implica un punt dc 18. AKI.NI)I, H. Thc Ori,ini of Toralirarianirm. Anrirtmirirm. Nova York: Harcourr Brace Jovanovich, 1968 (hi ha cnd. urt. Madrid: Aliama, 1987).