El lloc de la filosofia en la formació universitària

Enrahonar 25, 1996 133-136 El lloc de la filosofia en la formació universitaria1 Gerard Vilar Universitat Autonoma de Barcelona. Departament de Filosofia 08193 Bellaterra (Barcelona). Spain. És un coneixement elemental el saber que els temps canvien i nosaltres amb ells, i que sempre ha estat així des que hi ha civilització humana sobre aquest castigat planeta. Entre les coses que més canvien i ho fan més rapidament, és clar, es troba el saber mateix, que es multiplica, diversifica i divideix. Així ocorre, per exemple, amb la distinció entre el saber tkcnic i el saber humanístic, que és una distinció nascuda histbricament en temps de I'alta cultura dels grecs, a l'kpoca classica, en temps d'Aristotil, en les obres del qual la trobem formulada amb una enorme precisió i saviesa. Cal parar esment, tanmateix, que aquesta diferenciació no implicava per al més savi dels grecs una necesshria oposició. Ans al contrari, quelcom semblant com una separació i enfrontament entre el saber humanístic i el saber tecnicocientífic era més aviat impensable. 1 en qualsevol cas, per als grecs la unitat dels sabers era una cosa garantida, alhora obvia i explicada per tots els filbsofs. 1 així van romandre les coses fins a la Il.lustració, si més no. Va ser la Revolució Industrial, amb la seva exigencia de renovació tkcnica i científica contínua, amb la seva transformació del saber en una forca productiva fonamental, la que va portar la fractura progressiva entre les ((dues culturesn, la que va dur els fenomens de domini social de la tkcnica i, alhora, els moviments de rebuig davant d'aquests fenbmens i les convulsions socials a les quals cíclicament la modernitat ens aboca. La modernitat és un món on el canvi i la transformació han substituit allb ferm i estable, en el que tot el que és sblid es dissol en I'aire, un món en permanent experimentació. Els experiments que els éssers humans fem amb les nostres institucions i formes de vida necesiten de temps, normalment de molt de temps. Tot sovint aquests experiments tenen conseqükncies nefastes i irreversibles per a una o diverses generacions, tal com ha ocorregut amb alguns experiments polítics i tec- 1. Una versió castellana d'aquest texr va ser llegida el setembre de 1995 al V Centenario de la Universidad de SanriagoIV Congreso da Asociación Alexander von Humbolt de España: Uniuersidade, iFormación técnica versus Humanista?, que va renir lloc a Santiago de Compostel.la. 134 Enrahonar 25, 1996 Gerard Vilar nologics realitzats al llarg d'aquest segle, perb també tot sovint podem aprendre de l'experiencia del que ha ocorregut en el passat. 1 encara que el demi ja no és un simple deixeble de I'ahir, és a dir, la historia ja no és, ni tampoc no pot tornar a ser, aquella magistra vitae que va ser en el món clissic o premodern, resultaria inconcebible una existencia col.lectiva racional sense la contínua reflexió sobre el passat, i en primer lloc del passat recent. Un d'aquests experiments té a veure amb la filosofia. Faja bastant més d'un segle que la filosofia va deixar d'ocupar un lloc central en l'ensenyament superior en tant que ciencia de les ciencies o reina de les ciencies, per dir-ho amb una fórmula que avui ens sona absolutament ridícula i cursi. Aquesta reina fa temps destronada a penes s'ha atrevit en tot aquest temps a reivindicar els seus drets enfront del saber positiu, el coneixement productiu i l'evidkncia d'allo immediatament eficac o rendible. No cal que recordi arguments que tothom més o menys coneix i que, com ha de ser en tota societat democritica, alguns consideren valids i d'altres no. Tanmateix, no estic molt segur que la progressiva marginació -a voltes total- a la qual ha estat sotmesa la filosofia al llarg del darrer segle, i molt particularment en els darrers decennis, sigui desitjable també de mantenir en el futur. En el brevíssim temps d'aquesta comunicació m'és impossible estendre'm en massa arguments. Tan sols vull limitar-me a oferir-los una possible línia de reflexió. L'ensenyament superior es troba sotmes avui dia a enormes pressions en direcció a profundes transformacions funcionals i estructurals que ja s'iniciaren en els anys cinquanta. La universitat ha d'adaptar-se a la complexitat en augment de les nostres societats i donar respostes adequades a les seves incomptables necessitats sempre en renovació i creixement. La idea mateixa d'universitas fa ja molt de temps que va deixar de tenir un correlat empíric. No hi ha cap unitat del saber des de la qual defensar la idea d'universitat. Hi ha una multiplicitat creixent de sabers heterogenis i de tecniques que per certa comoditat i eficacia administrativa i de gestió continuen existint en aquest marc institucional heretat que anomenen universitat, perb que s'ha buidat de contingut espiritual i apareix com a purament funcional a un aparat maquinal de divisió del treball i de reproducció sistkmica. 1 essent aixo veritat, no és toca la veritat. Perque la universitat és, alhora, el principal lloc de transmissió del saber superior. La societat actual demanda certament una gran diversitat de sabers científics, tkcnics i administratius que han de ser transmesos a les noves generacions del mode més eficac possible. L'eficicia, tant en termes intel~lectuals com econbmics, s'ha convertit avui, com és prou sabut, en un criteri fonamental amb el qual la societat i 1'Estat presionen les universitats, atesos els costos creixents de I'ensenyament i les dificultats financeres que la majoria dels estats pateixen en els darrers temps. Pero la universitat és també el lloc on es genera, es crea i es produeix la major part d'aquest mateix coneixement. Encara que no hem de fer-nos massa il~lusions sobre aixo, la imatge de la universitat com una communig~ of investigadors dedicats a l'empresa de la cerca cooperativa de la veritat continua sent un Leitbild de la visió contemporinia almenys &una part important d'aquesta institució. El lloc de la filosofia en la formació universitaria Enrahoriar 25, 1996 135 La universitat, doncs, es caracteritza per estar sotmesa a un continu procés d'aprenentatge en aquesta doble direcció: davant de la societat a la qual serveix i que li exigeix de satisfer les seves necessitats i davant I'increment i renovació del saber superior que segueix la propia Iogica de la investigació científica i que, en moltes branques del coneixement, freqüentment no coincideix amb les exigkncies peremptories de la societat o davant d'aquestes, apareix corn un luxe, un excedent. Aquest darrer sembla ser el cas, actualment, de la filosofia. Tanmateix, mentrestant, la filosofia mateixa ha canviat essencialment. Al llarg d'aquests darrers cent cinquanta anys ha deixat paulatinament de buscar aquel1 saber últim, definitiu i totalitzant que varen perseguir els classics. És el que s'ha anomenat la «crisi de la metafísica)). Avui la filosofia se'ns presenta en cesta manera corn el contrari del que va ser. En primer lloc, filosofia és antidogmatisme, il.lustració crítica, exigencia de pensar amb el cap, desconfian~a davant les idees acceptades i dominants, desconfian~a davant el llenguatge i els conceptes heretats. La filosofia, en segon lloc, ens parla del caracter obert de l'experiencia humana, de la multiplicitat de sentits del món, de la temporalitat de tota veritat, dels modes de renovació de les nostres descripcions del món. La filosofia ens exigeix avui l'exercici de les nostres capacitats creatives d'imaginació i innovació, de renovació i invenció davant d'un món complex, canviant i incoherent o que no es deixa reduir a una unitat de comprensió. La filosofia és, per tant, no sols crítica de conceptes i del Ilenguatge, sinó que també n'és la creadora. La filosofia, finalment i en tercer lloc, és avui també, avui més que en el passat, escola de tolerancia i aprenentatge de la diferencia i el respecte a l'altre. Aquest ha estat sempre un tret característic de la filosofia des de Socrates, sens dubte traicionat en ocasions per I'excessiva pretensió metafísica de coneixer el món en la seva unitat i veritat sobrevalorant les capacitats de 1'intel.lecte huma. Un cop alliberats d'aquesta aspiració desmesurada, ens queda la modesta pretensió wittgensteiniana i adorniana de buscar les diferencies en el respecte a allo heterogeni. Totes aquestes consideracions em duen a entendre que la filosofia hauria de reintegrar-se en el currículum de tot estudiant universitari tot formant part d'una educació integral per a un món corn el del proper segle, que exigiri més imaginació i tolerancia, més capacitat d'innovació i respecte al que no comprenem o no compartim, que qualsevol epoca passada. L'ensenyament de la filosofia corn a entrenament de les capacitats per a lá~gumentació i la c~itica, el respecte a allo altre i la racionalitat creadora és, sens dubte, un desafiament extraordinari per als mateixos filosofs degut als pessims hibits adquirits tan sovint en aquests decennis de progressiu encapsulament dels filosofs en la seva especialitat, en la seva &ea i en el seu departament. Encara que, en el fons, el que ara plantejo no sigui més que la confirmació del més ve11 saber filosofic, aixb és: el saber socratic que corn més sabem, comprenem que sabem menys del que crkiem i que, per consegüent, el coneixement sense esperit crític, sense imaginació i sense humilitat i respecte duen al dogmatisme i al tancament intel.lectual, a la soberbia irresponsable i a la intolerancia, és a dir, als valors contraris als fonaments de la nostra cultura, que són els que estan incorporats en la moral 136 Enrahonar 25, 1996 Gerard Vilar universalista, l'economia social de mercat, I'Estat de dret, la democracia política, la ciencia i les arts Iliures. No estic gens segur del mode corn aquesta proposta hauria d'articular-se concretament en el nostre país. Tal vegada, per posar un exemple, corn a assignatures <<de campusn optatives, perb amb més credits assignats que les assignatures optatives normals a fi i efecte de dotar-les de més atractiu en el context d'uns plans d'estudis excessivament carregats i que presionen terriblement els estudiants, corn són els que existeixen actualment en la majoria de les nostres facultats i escoles superiors. Potser, al contrari i per posar un altre exemple, corn a assignatures adaptades específicament a arees de coneixement o a facultats. Les propostes podrien ser indubtablement diverses. Pero estic convencut de I'efecte positiu que tindria per als joves universitaris la introducció de cursos de teoria de l'argumentació, d'etica, d'estetica, de filosofia política, etc. Aquests ensenyaments, és clar, haurien de ser en I'esperit crític, renovador i antidogmatic, perb de modestia i prudencia intel.lectuals, distanciats de la subversió cridanera i inane d'altres moments, corn és l'esperit de la filosofia contemporania, és a dir, en l'esperit dels grans pensadors actuals corn Rawls, corn Davidson, corn Habermas o corn Foucault. Aixo tindria efectes beneficiosos en la formació dels nous homes i dones, ciutadans i cibernautes del segle m, que, lluny del Fachidiot que tant ha proliferat en aquest segle que s'acaba, hauran de ser homes i dones molt preparats per a un món en contínua transformació i de creixent complexitat, un món que els exigira molta plasticitat i capacitat d'aprenentatge, reflexos intel.lectuais, i molta responsabilitat i tolerancia.