Una conversa filosófica amb Robert Stalnaker

Enrahonar 25, 1996 109-1 18 Una conversa filosbfica amb Robert Stalnaker M. Bordes Solana R. Stalnaker és un dels filbsofs més influents en la filosofia analítica contemporania, especialment per la seva contribució mitjancant la seva concepció metodologica de l'estructura dels móns possibles a la clarificació de questions relatives als condicionals, les proposicions i les creences. Va ser professor en la Sage School of Philosophy de la Universitat de Cornell i ara ho és en la MIT de Cambridge, Massachusetts. A més d'una colla d'articles, la seva ja classica aportació a la filosofia ve representada pel seu llibre Inquiry, el tema del qual és ((estudiar I'estructura abstracta de la investigació, I'empresa de formar, comprovar i revisar creencesn (Inquiry, prefaci, IX). En el debat sobre l'estatut ontologic dels móns possibles, el seu actualisme és l'opció oposada al possibilisme de D. Lewis, tot defensant que allo que anomenem món real té un clar privilegi ontologic davant dels móns possibles, que són representacions o maneres com I'únic món que hi ha podria ésser. Entre els seus articles més coneguts, s'hi compten: ((Possible Worlds)), 1976, Nous, 10, 65-75. (<Assertion», 1978, Syntax and Semantics, 9, 3 15-332. ((Indexical BelieL, 1981, Syntbese, 49, 129-15 1. ((Vague Identity)), a Austin, D., ed., 1988, Pbilosophical Analysix Kluver, Dordrecht, 349-360. ((Counterparts and Identity)), a French, P. A. i Uehling, T. E., eds., 1986, Midwest Studies in Pbilosopby, XI: Minnea~olis, University of Minnesota Press, 121-140. Aprofitant la seva estada a Barcelona, on va fer unes conferencies a la Facultat de Filosofia de la Universitat Autonoma els dies 1 1, 12 i 13 de maig sobre els conceptes de referencia i necessitat, vaig creure interessant fer-li unes quantes preguntes sobre la seva filosofia. El resultat, us el presento tot seguit. - Que el va portar cap a la filosofia: la literatura, la ciencia o alguna altra cosa? - En realitat va ser la historia, les ciencies socials, les que em van portar cap a la filosofia. Ja sap voste que en el batxillerat nord-america no s'ensenya filo- 110 Enrahonar 25, 1996 IM. Bordes Solana sofia. Em sentia molt atret per la historia d'hmerica. La meva tesi doctoral tractava precisament de filosofia de la historia i filosofia de la ciencia. Vaig publicar un article, poc després de presentar la meva tesi, sobre el concepte de Renaixement; em vaig interesar pels noms de períodes socials i d'esdeveniments, tot concloent que el concepte de Renaixement recollia molt acuradament un cert camp d'interessos. Sense poder-hi entrar en detalls, diria que aixo no passa amb el concepte de Barroc o de Manierisme. - Si hagués de dibuixar un mapa filosbfic, a qui consideraria la figura més rellevant? Qui és l'autor que ha tingut la influencia més destacable en la seva propia filosofia? - Bé, crec que Wittgenstein va ser la figura més determinant per a la filosofia actual. Quine també. 1 ara crec que ho és H. Putnam. En la meva manera de fer filosofia va ser Paul Grice qui va constituir el meu model de treball: des de la tradició britinica de la filosofia del llenguatge corrent em va proporcionar el sentit de I'estratkgia filosofica, especialment amb el seu pragmatisme. - H. Putnarn diu que ((que la feina d'un filbsof hagi de reduir-se a pensar en solucions de trencaclosques lbgics em sembla limitar la seva tasca. Pero que la filosofia hagi d'identificar-se amb I'ambició de salvar el món em sembla massa radical)). El punt intermedi es troba segons el1 en el pragmatisme. Que pensa voste d'aquesta metafilosofia? Creu que els filbsofs han de comprometre's en el debat públic? - Pensar que la filosofia pot salvar el món em sembla rotundament presumptuós. Si per pragmatisme s'entén el que ara mateix acabo de considerar com a tal, estic completament d'acord amb Putnam. El filosof pot fer filosofia política, pero hi ha un cert perill en el fet que el filosof parli de política, si es pensa que es troba per sobre dels altres ciutadans, en creure que té una certa «intuició de la veritat)>. Realment el filosof pot contribuir al debat públic amb bons arguments, clarificant les coses, pero no pot Kcreuar la línia)) i considerar-se un expert. Un filbsof no és economista ni polític. La filosofia política no esti en aquesta mateixa banda de la Iínia. - En els seus escrits voste sovint es refereix a la (ctradició empirista i pragmitica)). Quins són els principals autors que la constitueixen i quines són les propostes amb les quals voste hi coincideix? - Em refereixo, sobretot, a la tradició empirista britinica, a Hume, i a I'empirisme logic de Carnap, Hempel i Reichenbach. També al pragmatisme de Peirce, James, C.I. Lewis i Quine. D'ells he apres a prendre els problemes tal com vénen, sense abordar-los des d'una ideologia o una gran teoria, atenint-se a allo donar per I'experiencia i la vida practica. Una conversa filosofica amb Roberr Sralnaker Enrahonar 25. 1996 111 - La disparitat de les -correctament o incorrectamentanomenades tradicions analítica i continental constitueix un problema de comunicació intel.lectual. Alguns europeus pensen que els americans estan reclosos en un somni d'objectivitat científica; els americans sovint acusen certes manifestacions de la filosofia europea d'obscuritat i misticisme. Creu voste que la reconciliació és possible? - Crec que la tradició analítica és molt oberta i canviant, i que sempre ha conservat més interks per les grans preguntes de la tradició del que algunes persones creuen. Especialment per a aquelles qüestions que tenen a veure amb el sentit de la vida i els grans problemes, els més profunds de la filosofia, autors com Derek Parfit, Thomas Nagel, Robert Nozick o Bernard Williams tenen un mktode de treball autknticament analític, tot i que alguns no ho creuen així. A més a més, la tradició analítica ha dedicat molt del seu esforc a resoldre qüestions semantiques, prenent-les seriosament. La tradició analítica aporta, segons crec, un mktode de treball molt diferent. Penso que ara per ara el contrast entre ambdues tradicions és més complicat del que solia ser. De fet, veig difícil fer-ne la unió. Les coses s'uneixen quan hi ha raons per fer-ho, quan la unió s'espera com a fructífera. - Com explica que la filosofia anomenada continental triomfi en els departaments de literatura americans, mentre que no tingui gairebé cap incidencia en els departaments de filosofia? Em refereixo a teories com ara la deconstruccionista de Derrida o el postestructuralisme de Lyotard. - Bé, suposo que és degut al fet que bona part d'aquesta filosofia té més a veure amb la interpretació de la cultura o amb la literatura, tot i que, com ja he dit, no hi he entrat en detalls. Crec que, no només en la nostra situació present, sinó que des de tota la tradició filosofica, hi ha hagut una tensió entre una actitud més tkcnica i científica de fer filosofia i una altra manera més impressionista. En l'edat mitjana l'escolasticisme és com la filosofia analítica, encaixa millor amb aquest esperit; mentre que el Renaixement va lligat més a la literatura. Els defectes de I'una poden ser corregits per les virtuts de I'altra, de manera que la tensió entre ambdues és fructífera. - Que en pensa voste del que es va anomenar el debat de la postmodernitat? Hem de pronunciar anoli me tangere)) contra ella? - Bé, realment no estic segur de quk significa aquesta etiqueta. En general, és més un signe cultural que té a veure amb qüestions referents a la fi de I'art i de la filosofia. Desconec els detalls, pero penso que sovint es tracta simplement d'un conjunt d'eslogans. - Parlem una mica de pedagogia de la filosofia. A Europa part del currículum de l'alumne al batxillerat inclou dos o tres anys de filosofia. El projecte 112 Enrahonar 25, 1996 M. Bordes Solana de reforma educativa actual a Catalun~a preveu reduir la presencia de la filosofia en els currículums, fins al punt de poder-se convertir potser en una assignatura obligatoria només per als alumnes de la branca de Iletres. Que en pensa voste d'aixb? - Als Estats Units no s'ensenya filosofia al batxillerat. De fet, pero, quan els alumnes trien la seva carrera no s'especialitzen fins passats dos anys. Jo penso que si la gent hagués d'escollir la filosofia com a subjecte d'estudi des del primer any i no se l'hagués informat de res, cosa que no és el cas en els Estats Units, no sé com podrien fer una elecció acurada. La filosofia és una cosa molt especial: alguns la troben completament avorrida i misteriosa (i aixo no té res a veure amb la qüestió de la tradició analítica versus una altra, sinó amb la veritable idea dels problemes filosbfics de tipus tradicional); altres, pero, troben aquests problemes fascinants.. . - La seva obra més coneguda és Inquiry. Que pensa d'ella ara, onze anys després d'haver-la escrit? - De fet, ara continuo pensant bisicament el mateix que pensava quan la vaig escriure. Només hi afegiria tan sols que abans tenia la pretensió de resoldre d'un cop moltes qüestions que ara veig encara com no resoltes. Considero que esti incompleta. - Si hagués d'explicar-li a un no entes que és un «món possiblen, que li explicaria? - Bé d'entrada li faria veure les diferents maneres de pensar en possibilitats que es formulen en el llenguatge corrent. El cas en que no sabem que passara i hem de pensar, doncs, en possibilitats alternatives, quan planegem coses, en la imaginació passem molt de temps rumiant en les coses que podrien haver esdevingut.. . Alguna noció de maneres alternatives en que el món podria ser és una part important del nostre pensament de cada dia. Un món possible és només una possibilitat específica. Senyalar els detalls d'alguna d'aquestes possibilitats és tot el que és món possible. Aquesta és una concepció diferent de la que D. Lewis té dels móns possibles. - Voste diu que els móns possibles són objectes abstractes. En quin sentit d'abstracte pensa: en allo que no esta a l'espai-temps, allb separat o incomplet.. .? - Lewis argumenta, i estic d'acord amb eil, que el concepte, la noció d'abstracte, és vaga i ambigua. Pero no vull posar tot l'kmfasi en aquesta noció. La distinció important a fer entre allo abstracte i allb concret no la tinc clara; el que és important és la distinció entre coses que tenen exemplificacions, coses que s'apliquen a, o que són satisfetes per, de manera que una propietat és quelcom que té exemplificacions, i també una representació, una imatge, una imatge és Una conversa filosofica amb Roberr Sralnaker Etirahonar 25, 1996 113 abstracta.. . Hi ha coses que podem anomenar abstractes com ara objectes mental~ o representacionals, perb les propietats són coses en el món, coses que relacionen objectes. Les coses particulars són simplement coses particulars. Bé, quan parlava de coses abstractes no tenia en el cap aquesta distinció. Aixo és important per a la meva concepció dels móns possibles, perquk em permet de distingir un dels sentits en quk un món possible és actual1, real del sentit en que no ho és. El sentit en quk no ho és és que no té exemplificacions. Si els móns són coses d'aquest tipus, aleshores podem explicar el sentit en quk les propietats reals són realment propietats de coses així. Pero algunes d'elles no les té cap objecte. Si hom creu en els noms possibles a I'estil de Lewis no pot fer la distinció d'aquesta manera. - Creu que I'estructura dels móns possibles pot funcionar com una teoria fructífera per fer ktica o estktica? - Sí. Crec que hi ha un bon grapat de qüestions en totes dues per les quals I'estructura dels móns possibles és rellevant. En ktica i en metaktica qüestions sobre el realisme moral poden ser clarificades mitjancant aquesta estructura. La manera de fer-ho és assenyalant el sentit en quk les propietats morals distingeixen uns móns d'altres.. . En estktica es pot fer molta feina, sobretot en ficció, intentant entendre la imaginació. Alguns pensen que tot l'art s'hauria d'entendre en termes de possibilitats imaginades. Un altre aspecte en estktica és fins a quin punt és important la intenció de l'artista per a la comprensió de l'obra d'art.. . - La seva teoria dels móns possibles és una de les opcions al realisme modal de Lewis. El1 fa referencia a vostk quan parla a The Plurality of Worlds del que anomena ersatzisme, de tres tipus: lingüístic, pictoric i magic, tot dient que: ((Aquests autors -Plantinga, Stalnaker i molts d'altres fan silenci, o explícitarnent rebutgen comprometre's sobre les qüestions que a mi em semblen crucials.. . En particular, no diuen com funciona la representació.. . no diuen mai que els seus móns succedanis (ersatz) tinguin I'estructura que permetria la representació lingüística o pictbrica, pero tampoc ho neguen.. . Ja que a les diferents versions se'ls poden fer diferents objeccions, resulta difícil acusar-lo formulant alguna objecció contra un autor que roman neutral. La seva posició sembla tenir els avantatges de totes les versions i cap dels seus inconvenients!~ Que en pensa voste, d'aquesta crítica? Considera que la seva teoria és neutral, perb que bé pot incloure's en un quart tipus d'ersatzisme no contemplat per Lewis? 1. El mor actual en angles no té el mareix sentir resrringit que el seu homonim en carali. Aquesr últim referix quelcom de recenrmenr succeir, mentre que el rerme angles fa referencia a allo que pertany al curs real d'esdeveniments (passats, presenrs o fururs) en oposició als cursos possibles no realitzars de fer. 114 Enrahonar 25. 1996 M. Bordes Solana - Bé, d'una banda, certament la meva teoria pretén romandre neutral i, de l'altra, no crec que Lewis ofereix totes les opcions, tot i que té arguments prou bons contra la majoria de les opcions que exposa. Penso que la neutralitat no és sempre quelcom de dolent. El més gran contrast entre la teoria de Lewis i la meva és que el1 considera aquesta estructura corn a metafísica, mentre que jo la considero metodolbgica. No és que no pugui ser usada per fer metafísica, sinó que és simplement una de les seves aplicacions. Un dels problemes de la metodologia de la filosofia és separar qüestions que vénen barrejades i per separar-les s'ha de romandre neutral en certes altres. Crec que Carnap tenia tota la raó quan deia que molts suposats problemes metafísics resultaven de confondre qüestions semkntiques amb qüestions factiques. És bo separar les qüestions semantiques a fi de poder fer metafísica sense confusions. Es pot ser un metafísic corn Lewis o bé ser un metafísic corn Plantinga o un antimetafísic corn Carnap i malgrat tot trobar alguna cosa útil en comú en totes aquestes aplicacions. Sovint la raó per la qual una teoria és útil és que moltes persones poden usar-la. Així, a mi m'agrada la semantica de Lewis, pero no la seva metafísica i tinc una manera d'entendre la primera que no depkn de la segona. Pero, de fet, la veritat és que sí crec que s'ha de dir alguna cosa sobre l'estatut dels móns possibles. Es pot pensar en aplicacions fora de la filosofia. Un científic d'ordinadors o un tebric de jocs poden parlar de maneres alternatives en que es pot fer funcionar un programa en una mhquina, o maneres corn un joc es pot jugar. Hi ha entitats molt específiques que juguen el paper de móns possibles o maneres opcionals, i aixb porta de ple cap a una problematica específica sobre corn s'han de definir aquests objectes matematics. Bé, doncs, aquesta és una aplicació de la teoria dels móns possibles pero en un altre context que no té a veure amb la metafísica. Ara bé, respecte a la segona pregunta, tot i que no estic segur, crec que Lewis passa per alt una altra opció: considerar els móns possibles corn a propietats simples. La simplicitat, no obstant aixo, esta en la teoria: prenem els móns possibles corn a simples degut als nostres proposits. Aquesta teoria no seria lingüística, perquk es manté que les estructures en qüestió no són estructures del llenguatge sinó estructures de les propietats. - Voste defensa que són les proposicions les que han de ser analitzades en termes de móns possibles i no a l'inrevés, en virtut de la major complexitat de les primeres. Podria matitzar una mica més la seva afirmació? - No es tracta que els móns possibles corn a tals siguin més simples en cap sentit absolut. Més aviat es tracta de reconkixer que el concepte de proposició és el concepte d'un tipus de cosa que pertany a una estructura; que és una propietat esse~lcial d'una proposició el que mantingui relacions d'incompatibilitat corn a mínim, i potser d'altres també, pero aquestes corn a mínim. El que s'espera d'una teoria que vol explicar que és una proposició és que expliqui quk són aquestes relacions. Arnb els móns possibles no passa res comparable. Els móns possibles bé poden tenir una estructura interna, pero la idea de món Una conversa filosofica amb Robert Stalnaker Enrahonar 25, 1996 115 possible no va lligada a cap idea d'un tipus d'estructura determinada. Així, que aquesta és corn a mínim una de les raons per les quals si es prenguessin les preposicions corn a primitives aleshores tindríem també un munt de relacions primitives entre elles; aquestes relacions seria important definir-les, per exemple la noció d'inconsistencia. Així que si un diu: ((Comencem per móns possibles!)), aleshores les relacions internes de les propietats poden ser explicades. 1 aixo és el que tenia al cap quan ho vaig dir. No hi ha cap sentit profund en que els móns possibles siguin més bisics que les proposicions. Simplement aquesta anilisi és més clarificadora que no pas l'altra. - A ((Counterparts and Identityn voste intenta mostrar que I'actualisme, I'haecceitisme i la idea de la identitat transmundana són compatibles amb la teoria de la contrapartida. Bé, penso que és prou clar el que explica voste respecte de la compatibilitat entre l'actualisme i la teoria de la contrapartida; pero, que hi ha de la resta? En primer lioc, a quin tipus d'haecceitisme s'hi refereix: al de B. Brody o al de R. M. Adams?, o bé no es refereix a un haecceitisme d'individus? En segon iloc, deixant de banda qüestions terrninolbgiques, en quin sentit la seva teoria és diferent de la de Hazen? En tercer Iloc, quin sentit té parlar d'identitat transmundana quan voste creu, en virtut de la teoria de la contrapartida, que els dominis dels diferents móns possibles són disjunts? - Bé, vull aclarir d'entrada que no vull defensar l'haecceitisme, sinó simplement mostrar que és consistent amb la teoria de la contrapartida. La manera corn és consistent és que la relació de contrapartida és primitiva, no és reduible a similaritats qualitatives. No es por descriure el món en termes de propietats i coses en el món i després dir que és una relació de contrapartida corn una relació de similaritat entre propietats, corn fa Lewis. Així és corn l'haecceitisme és compatible: la relació de contrapartida és primitiva, aquesta relació individual no pot ser interpretada qualitativament. El problema més seriós, nogenysmenys, és el de conciliar la idea de la identitat genuina amb la teoria de la contrapartida des de I'actualisme. Segons dic, la noció d'identitat transmundana es manté ates que l'individu del qual hi ha diferents maneres possibles d'ésser és el mateix sempre, tot i que cada manera és diferent d'una altre. Atesa la meva concepció dels móns possibles no es pot dir mai que l'individu sigui identic a una de les seves maneres possibles de ser2. Respecte a si defenso una teoria corn la de Hazen, no ho sé, potser sí, pero no estic segur que digués que no hi ha identitat transmundana. 2. A ((Vague Identityn R. Stdnaker afirma que: <<Les qüestions sobre si una cosa en el dornini d'un rnón conrraficric és idkntica a alguna cosa particular real (actual) són qüesrions sobre si una cerca representació és una representació d'aquesta cosa real (actual). La relació -entre una representació i allo que representano és la relació d'idenritatn. 116 Enrahonar 25, 1996 M. Bordes Solana -A ((Counterparts and Identis.>), p. 135, voste diu que: «. . . una concepció "presentista" del temps (és) analoga a una concepció actualista dels móns -un enfocament segons el qual ens estenem en el temps de la mateixa manera que ens estenem en els móns possibles. Aquesta concepció pot donar sentit, segons penso, a la identitat temporal genuina)). D'altra banda pero, a «Vague Identiqw, p. 356, escriu «...si som actualistes, hem de tenir al cap el següent contrast entre els casos temporals i els mundans.. . Els temps passats són parts de la realitat a la par amb el nostre propi temps, perb els altres móns possibles són simplement maneres alternatives en que l'únic món que existeix podria haver estat)). Ha canviat voste d'opinió o bé he mal interpretat algun dels passatges? - Bé, jo penso que és coherent dir que el passat és corn el present, perb no corn el futur. Alguns diuen que no creure-ho així ens portaria cap al fatalisme. De fet, I'actualisme em sembla una posició més natural que no pas el presentisme. - Bé, pero si les creences són metalingüístiques, corn podem explicar que parlants de diferents idiomes comparteixen les mateixes creences? - Sí, és clar, la qüestió és trobar el nivel1 de representació apropiat. Necessitem representacions abstractes intermedies. -A ((Indexical Beliefi) defensa que per reconciliar els exemples de creences essencialment indkxiques amb les doctrines clAssiques sobre proposicions i actituds proposicionals s'ha d'escollir una entitat intermedia entre la subjectivitat d'una creenca i I'extensionalitat d'un contingut, a saber, una proposició vista corn una manera corn les peces podrien haver estat. No és aquest regne de proposicions quelcom similar al regne dels estils fregeans? - Sí, en efecte. - Una mena de món platbnic? - Bé, sí, pero ben entes; les proposicions es poden entendre per analogia amb els números. La idea és la d'oferir un analeg a allo que la teoria de la mesura és per als darrers. - Si el contingut &una creenca d'una persona és el conjunt de móns possibles on la creenca és vertadera, i ates que les veritats logiques són veritats en tots els móns possibles, corn pot explicar el conegut problema segons el qual les persones no creuen en totes les conseqüencies logiques de les seves creences? - Aquest és en efecte el problema més seriós que presenta la meva teoria. Pero té una resposta simple: d'una banda, les creences s'han de veure corn a metalingüístiques o metarepresentacionals, i de l'altra, s'ha de fer una divisió de creences (creure que p i creure que q no implica que p i q). Una conversa filosofica amb Roberr Stainaker Enrahonar 25. 1996 117 - En el seu prefaci a Inquiry diu que pensa que el rnón és corn és independentment de les nostres concepcions, pero que no pensa que hi hagi exactament una descripció completa i vertadera de corn és el món. Podria explicar més clarament per que accepta la primera tesi pero rebutja la segona? Pensa que hi ha més d'una descripció correcta del rnón que el descriu en termes de diferents propietats naturals? - Sí, bé, no veig cap raó per excloure-ho de manera absoluta. La idea és que el rnón és corn és independentment de nosaltres, perb aixo significa que nosaltres tenim aquestes descripcions i concepcions i que el rnón s'ajusta a elles o no, nosaltres no posem res addicional que faci al rnón ser d'aquesta manera. Perb les concepcions corn a tals són nostres, utilitzem els nostres recursos conceptuals per fer representacions, formar concepcions. La raó que no accepti la segona tesi té a veure amb el fet que la idea de completesa, la idea d'arribar al final, no és clara. No és clar quan les coses se solapen i quan estan en competencia. Així hom pot tenir una teoria, un altre una de diferent, que descriu el rnón de forma diferent, potser totes dues són vertaderes, perquk són incompletes. Perb potser se solapen d'alguna manera, d'una manera difícil d'explicar. Si tenim una descripció física completa perb no esta completa la sociologia, tenim una descripció completa del món? Bé, es pot dir que la sociologia és supervenient, pero no és reduible.. . qui sap si és o no completa? - Té alguna preferencia per una certa concepció de la identitat temporal de les coses? Creu que els persistents són continuats o conjunts de ilesques de quatre dimensions? - Aquesta és la qüestió del presentisme versus una manera més objectivista, atemporal d'enfocar les coses en metafísica. L'enfocament dels objectes corn a tetradimensionals va de la m& d'un enfocarnent atemporal dels objectes. L'enfocament de continuants va més amb una concepció presentista. No estic segur de quina teoria és correcta, perb em sento més comode amb la teoria de continuants. La idea segons la qual les coses no tenen parts temporals és la idea que existeixen senceres al mateix temps, que estan completes ací perb també en altres temps. Aixo és simplement inintel.ligible.. . Crec que el presentisme ho fa inteli.ligible, no ho sé. - Quina és la seva opinió respecte a la tesi de superveniencia humeana de Lewis? Creu que defensa-la implica ser eliminativista respecte de les propietats macroscopiques? - En primer Iloc, no, no estic gens d'acord amb ell. Crec que els poders causals i les propietats causals són parts reals del món, pero que no són reductibles a regularitats. Més encara, penso que la superveniencia humeana pot ser quelcom de menys clar del que sembla, perquk depen de quines siguin les pro-