Reflexions sobre l'holisme

Enrahonar 25, 1996 41-53 Reflexions sobre l'holisme* Ernest LePo re Rutgers University. Center for Cognitive Science P.O. Box 1179. Piscataway, N.J. 08855. Resurn Aquest article és una traducció al catala d'un text d'Ernest LePore on aquest recull algunes questions basiques sobre les propietats intencionals i si cal tractar-les de forma holística, seguint el plantejament previ que l'autor i en Jerry Fodor van presentar al llibre Holism: A Shopper i Guide. L'article descriu les característiques principals de les propietats intencionals i examina si realrnent defensar I'existincia d'aquestes ens ha de portar a creure en l'holisrne sernantic. LePore distingueix entre propietats atbmiques, anatbrniques i holistes, defensant que la postura més raonable és considerar que les propietats intencionals són de caire anatómic sense necessitat de ser holistes. S'examinen críticament alguns arguments que volen mostrar la viabilitat de l'holisme a partir de la idiosincrasia de les propietats intencionals, es comenten algunes de les crítiques efectuades per aitres iilbsofs a tesis defensades a Holism: A Shopperj Guide i es critica la posició atomisa pel que fa a les propietats intencionals. Paraules clau: holisme, intencionalitat, filosofia de la rnent, filosofia del llenguatge, naturalisme. Abstract. Rejections on Holism This article is a Catalan translation of an Ernest LePore text in which he atternps to describe some of the basic questions related to intentional properties and their relations to holism, following the previous path that the author and Jerry Fodor presented in their book Holism: A Shopper Guide. The article describes the rnain characteristics of intentional properties and examines if once you accepc the existence of this kind of properties you are also cornmited to deffend a semantic holisrn. LePore makes a distinction bemeen atomic, anatomic and holistic properties, arguing that the more reasonable view is to consider intentional properties as anatomic, without any need to accept holism. Some arguments trying to show [he viability of holism by means of the idiosincratic ways of intentional properties are critically examined, some of the critics directed by some philosophers to thesis presented in Holism: A Shopperj Guide are comrnented and the atomistic position regarded to intentional properties is criticised. Traducció de Marra Masergas. [N. del T.] Agraeixo els comentaris i les crítiques que David Pineda ha fet a la traducció i que han contribuir a millorar-la notablement. 42 Enrahonar 25, 1996 Ernesr LePore Key words: Holism, Intentionality, Philosophy of Mind, Philosophy of Lariguage, Naturalism. L'any 1992 vaig publicar amb Jerry Fodor Holisrn: A Shopper? Guide (Oxford, Basil Blackwell). El llibre tracta sobre la metafísica de les propietats intencional~ i semhntiques; propietats com ara expresar una proposició, tenir condicions de veritat per a aquesta proposició, referir-se a alguna cosa, etc. L'estatus metafísic i la naturalesa de propietats com aquestes han estat problemes especialment fascinants per als filosofs analítics del segle XX. Els eixos entorn dels quals giren aquestes qüestions és: 1. Existeixen les propietats intencionals? Com s'exemplifiquen? 2. Són les propietats intencionals redui'bles a -o explicables- en termes de propietats naturalistes? 1 si ho són, com es fa aquesta reducció? Fodor i jo contestem decididament afirmativament a 1. Pensem que hi ha propietats intencionals i que aquestes són freqüentment exemplificades per ítems lingüístics i mentals. Fodor va més enllh i creu que entren en I'hmbit de les lleis i les explicacions científiques i poden ser sistematitzades en una ciencia intencional. Explícitament no vam referir-nos a 2 al Ilibre, pero les qüestions que nosaltres tractem allh estan estretament lligades al fet de si la intencionalitat pot ser naturalitzada o no i, si és així, de quina manera. La qüestió és la següent: 3. Com són les propietats intencionals: atomiques, anatomiques o holistes? 0, com sovint ho plantegem, pot existir una ment amb un sol pensament? Pel que conec, nosaltres hem estat els primers filosofs que hem plantejat aquesta qüestió, tot i que, tal com ho hem argumentat a Holisrn, molts filosofs han sostingut posicions que semblen convergir cap a una o altra d'aquestes propietats. Així definiríem aquestes propietats: - Una propietat és atomica si és metafísicament possible que una única cosa l'exernplifiqui metafísicament. - Una propietat és anatomica si és metafísicament necessari que si una cosa l'exemplifica, almenys alguna altra cosa ho faci. - Una propietat és holista no només si és anatomica, sinó també si és metafísicament necessari que si una cosa l'exemplifica, moltes altres coses ho facin. Les propietats holistes són, així, molt anatomiques. Una ment amb un sol pensament és aquella que exemplificaria una única propietat intencional. A Holism s'ofereixen alguns exemples d'aquestes propietats. Així, ser una roca és una propietat atomica. Déu no hagués pogut crear un món que contingués només una roca. En canvi, una relació entre germans és anatomica, perb no holista. Déu no hagués pogut crear un món amb només un germh, perb se n'hagués sortit creant-ne només dos. Un món que conté Reflexions sobre I'holisme Enrahonar 25, 1996 43 un número, conté molts números'. Ser un membre d'una multitud és una propietat holista. A primer cop d'ull, aquesta categorització de propietats no sembla massa interessant. La majoria de les propietats que poden pensar-se són atbmiques, tot i que moltes d'elles, de fet o per Ilei, són e~em~lificades per moltes coses. Practicament, totes les propietats anatbmiques de coses no absuactes que poden pensar-se semblen poc importants i derivatives, corn ara ser un germa o ser el membre d'una gran multitud. Així, ser un germa és una forma derivada de la reiació «ser un germb i sempre que tinguem una propietat simktrica, antireflexiva, serem capacos de definir una propietat anatbmica. Ara bé, Fodor i jo vam pensar que quan es tracta de propietats intencionals, la distinció atomisme-anatomisme és d'una importancia cabdal i divideix dues grans tradicions de la historia de la filosofia del Ilenguatge. Els atomistes inclouen els empiristes britanics, Peirce, James, els positivistes logics, els conductistes corn Skinner i els semantics de la informació corn Dretske, així corn Fodor mateix. Els representants de I'altra tradició -els anatomistes i holistessón legió. Són anatomistes moleculars Dumett, Katz i, si entenc les seves posicions clarament, també Ned Block i Paul Honvich, ja que sostenen que les propietats intencionals són anatbmiques tot i que no «molt anatomiques,). Els holistes inclouen Quine, Davidson, Lewis, Dennett, Putnam, Rorty i Sellars entre d'altres filosofs, així corn gairebé tothom que treballa en el camp de la intel.ligkncia artificial i la psicologia cognitiva, i tot aquel1 que escriu crítica literaria a Franca. Aquests últims -els holistessón tractats a Holism corn els dolents de la pel.lícula. Quina és, doncs, la posició que els anatomistes sostenen pel que fa a les propietats intencionals? D'entrada tenim dos tipus d'anatomisme: de contingut i de traducció. Les propietats de contingut inclouen, per exemple, expressar una proposició, referir-se a quelcom, etc. Canatomisme de contingut enuncia que és metafísicament impossible per a una cosa tenir una propietat de contingut sense que alrnenys una altra cosa la tingui. És implausible que les propietats de contingut específic (com la que expresa que la neu és blanca) siguin anatomiques. No sembla que hi hagi d'haver cap raó perquk no pugui haverhi només una oració o un únic exemplar d'una oració que expressi aquesta proposició. Així, per tal de veure que el contingut és determinar holísticament, Fodor i jo vam suggerir l'anatomisme de traducció2. D'acord amb aixo, qualsevol llenguatge que contingui una oració que tradueixi una oració, posem per cas, de I'anglks, ha de contenir una altra oració que tradueixi una altra oració de l'angles i viceversa. Per tant, I'holisme de traducció sosté que la traducció a l'anglks és anatbmica. Si es pot traduir una oració d'un llenguatge L a l'anglks, 1. [N. del T.] Perquk número es defineix a partir de successor i cap número no és successor de si mareix. 2. [N. del T.] La raó és que es por ser semiholisra: I'holisme de rraducció no té contingur. AIX~ és, por admetre's la possibilitat de llenguatges o menrs atomics, pero no d'un anglks o catali atomic. 44 Enrahonar 25, 1996 Ernest LePore llavors se'n poden traduir moltes, i viceversa. Aquesta última afirmació és forca consistent, ja que implica que qualsevol llenguatge que pugui traduir una oració de I'anglks ha de tenir un poder expressiu certament proper al de l'anglks. És clar que sera més proper en funció de quantes oracions siguin «rnoltes)). L'holisme de contingut sí implica holisme de traducció, pero ates que podem expresar molts continguts en anglks, l'holisme de traducció no implica holisme de contingut per qualsevol contingut expressable en anglks. Utilitzaré, doncs, holisme semhntic per referir-me a la conjunció de l'holisme de contingut i de traducció. Quk motiva l'anatomisme i l'holisme semhntic? La idea principal sembla ser que el contingut o el significat d'una expressió estan constituits o determinats, almenys en part, per les relacions de l'expressió cap a altres expressions arnb els seus continguts i significats. Així, tenir significat és quelcom sernblant a ser germh o ser la peca d'un trencaclosques; pren la seva natura de la manera com lliga arnb altres del seu tipus. Perquk una cosa tingui significat cal que estigui apropiadament relacionada arnb altres coses que tinguin significat. Es poden pensar tot un ventall de propostes de relacions que puguin determinar el significat, pero la idea que ha rebut més acceptació és la de la semantica del paper inferencial: el significat d'un terme mental d'un individu esta determinat, almenys en part, per algunes -o totesde les seves creences i algunes -o totesde les relacions inferencials existents al seu pensament. Utilitzaré el terme de semhntica del paper inferencial (Inferential Role Semantics) per a aquesta posició arnb l'advertkncia que el mateix concepte es dóna, de vegades, per parlar de la concepció més forta que afirma que el significat d'una expressió mental no només esta parcialment determinat pel paper inferencial sinó que és identic paper inferencial. La relació entre 1'IRS (Inferencial Role Semantics) i I'atomisme/anatomisme/holisme és aquesta: l'anatomisme no implica l'IRS, ja que pot ser que sigui impossible que una cosa única tingui sipificat encara que el que determini el significat sigui el paper inferencial. Tot i aixo, el paper inferencial és I'única explicació plausible de per quk el significat és anatomista. L'IRS no implica anatomisme, ja que deixa oberta la possibilitat que hi hagi expressions el significat de les quals no estigui determinat pel paper inferencial i que hi hagi ments que posseeixin només un concepte arnb nul paper inferencial (com les ments arnb un sol pensament). Pero si 1'IRS és veritat, llavors excepte per a aquests casos límit, l'anatomisme és veritat. Si el paper inferencial d'una expressió pot ser dividit en dues parts -la part determinant del significant i la resta i la part determinant del significat és relativament petita, llavors I'IRS condueix a l'anatomisme molecular. Pero si la part determinant del significat és relativarnent gran, o si no és possible dividir els papers inferencials entre aquells que determinen el significat i aquells que no el determinen, llavors I'IRS dóna suport a l'holisme. Per exemple, un teoric del paper inferencial pot sostenir que «blau)) ( o la seva contrapart mental) té el seu significat en part en virtut del fet que pertany a una família de conceptes de color i que els parlants tenen certes creen- Reflexions sobre I'holisme Enrahonar 25, 1996 45 ces que relacionen entre si aquests conceptes de color -e. g., el taronja és més semblant al verme11 que al verd, i tenen la disposició de fer certes inferkncies; e. g., ((aixb és blau)) a (caixo no és vermell)). Si els papers inferencials que determinen el significat són relativament pocs i estan isolats, llavors la perspectiva és molecular. Un holista de I'IRS, particularment un de francks, pensa que no és possible ai'llar les creences i les relacions inferencials que determinen el significat, especialment pel que fa a alguns conceptes -e. g., feminisme, capitalisme, esport, diner, holisme, etc.-, que signifiquen el que signifiquen perquk estan arrelats en un llenguatge (com en un context cultural, formes de vida, etc.), el qual conté moltes altres expressions. No podem tenir els conceptes que responen a aquestes paraules sense tenir molts altres conceptes i també moltes altres creences que impliquen aquests conceptes. El problema atomista-molecularista-holista és bbviament pertinent per la qüestió de la reductibilitat del contingut. Els atomistes tendeixen a sostenir tant que les propietats intencionals són sui generis i absolutament irreductibles, com que són explicables en termes d'una relació (cnaturalista)) que una representació mental pot mantenir en el seu valor semintic, e. g., resemblanca, causació o transmissió d'informació. Els anatomistes, en canvi, intenten fonamentar el contingut d'una expressió en les relacions que mantenen les expressions entre elles (e. g., en els papers inferencials de les oracions). Alguns anatomistes semblen pensar que tot i que el fonament del significat són els papers inferencials, la manera que els papers inferencials determinen el significat són massa vagues o complicats per permetre'n una reducció naturalista. Encara que l'anatomisme no implica no-reduccionisme, els anatomistes holistes tendeixen a ser no-reduccionistes i fins i tot irrealistes pel que fa al significat. Aquesta connexió entre la qüestió atomista-anatomista i la reducció és més al centre del programa d'investigació de Fodor que qualsevol de meu. Fodor ha desenvolupat una teoria de la semintica dels termes mentals d'acord amb la qual allb que constitueix el significat d'un terme és una complicada relació causal que el terme manté amb una propietat. Bisicament, la seva idea és que VACA3 significa vaca perquk les vaques causen exemplificacions de VACA i cap altra cosa que causa exemplificacions de VACA en causaria si no hi hagués vaques que ho fessin4. Aquesta explicació és atomista, ja que, per exemple, VACA manté aquesta relació amb les vaques (metafísicament) independentment de les relacions inferencials (en el cas que n'hi hagués alguna) que connectin oracions on aparegui VACA amb altres oracions. Així, si I'anatomisme és veritat, llavors l'explicació de Fodor del significat hauria de ser falsa. 1 si Fodor triomfés en demostrar la falsedat de l'anatomisme, llavors aixb donaria suport a I'atomisme i augmentaria la plausibilitat de I'explicació fodoriana del 3. [N. del T.] VACA amb majúscules es refereix als termes mentals. 4. [N. del T.] Si no hi hagués vaques que causessin exemplars de VACA no hi haurien altres coses que causessin exemplars de VACA, pero no a la inversa. Vegeu J.A. Fodor, ((A Theory of Conrent 11,) a A Theory of Content amb Other Essays, Massachussets, MIT Press: 1990. 46 Enrahonar 25, 1996 Ernest LePore significar. Tot i aixb, a Holism vam remarcar en moments diferents que a nosaltres no ens importa massa qui guanya la discussió atomista/anatomistdholista, observació que certament pot haver estat poc ingenua pel que fa a Fodor, pero no pel que fa a mi mateix. A primer cop d'ull, i potser a segon i a tercer, I'anatomisme -almenys I'anatomisme molecularsembla forca raonable, mentre que I'atomisme sembla forea increible. Es certament difícil prendre's seriosament fins i tot la possibilitat metafísica d'una ment capa$ de pensar només el pensament únic que tots els crítics literaris francesos són holistes, o que es pot tenir el concepte de DNA sense posseir cap altre concepte pertanyent a la biologia. No és forqa clar que per pensar el pensament sobre els crítics literaris francesos hom necessita saber molt sobre literatura, llengua francesa, holisme, etc., i que saber rot aixo implica tenir altres conceptes la possessió dels quals requereix altres creences? D'altra banda, l'holisme extrem no sembla tampoc del tot plausible. No sembla pas que totes les meves creences i disposicions inferencials que inclouen el meu concepte (crítics literaris francesos) siguin pertinents per al seu significat. En qualsevol cas, Fodor i jo vam afirmar que l'holisme extrem té molts trets indesitjables: 1. L'holisme de significar no pot explicar la comunicació o la manera com s'aprkn el Ilenguatge. 2. És incompatible amb el realisme científic. 3. És incompatible amb una noció robusta de llei intencional. 4. Pot establir I'afirmació que allb intencional és autonom i irreductible a propietats naturalistes. Qualsevol que accepti el realisme en filosofia de la ciencia, una noció robusta de llei intencional, o la naturalització de les propietats, no sembla que pugui admetre l'holisme semintic. Així, hom es preguntara: per que preocupar-nos amb l'holisme semdntic? Hi ha un argument influent -i subliminalque ha conduit molts filbsofs a acceptar l'holisme des d'una posició inicialment anatomista: Argument A: Premissa I. Ser una creenca d'Smith és una propietat anatomica. Es desprkn de la premissa 1 que si Srnith creu que p, llavors hi ha una q diferent tal que Smith creu que q. Premissa 2. No hi ha cap distinció de principi entre les proposicions que Smith ha de creure per creure p i aquelles que no ha de creure per creure que p. Conclusió. La propietat de ser una creenca d'smith és holista. La conclusió diu que si una proposició té la propietat de ser creguda per Smith, llavors moltes altres la tenen. La nostra discussió d'aquest argument té un text, i -amb el permís dels crítics literaris francesostambé un subtext. El text, aixb és, el que nosaltres explícitament diem, és que aquest és el millor argument que nosaltres tenim a favor de l'holisme. Hom podria ser una mica Reflexions sobre I'holisme Erirahonar 25, 1996 47 esceptic sobre aixo, ja que de fet nosaltres vam tenir problemes per trobar holistes que explícitament haguessin formulat l'argument. El subtext és que si l'argument és valid, i si es pot donar alguna raó en suport de la premissa 2, Ilavors sembla que les tres posicions -atomisme, anatomisme molecular i holismees redueixen només a dues: atomisme i holisme. Aquest seria un resultat molt important, especialment per a un filosof que penca que l'holisme no és acceptable i sostingui una posició atomista del significat. Veiem, doncs, si podem avaluar la validesa de I'argument A. Quina se suposa que és la forma Iogica de l'argument A? A Holirm Fodor i jo vam comparar-lo a un argument sorites. Suposem, per exemple, que X és una pila de sorra. Si X és una pila de sorra i n'agafem un gra, el que roman és encara una pila. Per iteració sembla seguir-se'n que un únic gra de sorra és una pila; una conclusió inacceptable. Tot i que crec que els arguments sorites no són valids, no és la meva intenció entrar en la controversia sobre el punt en que aquests fallen. Els arguments sorites certament no són solids. Així, si l'argument A té realment la forma &un sorites, llavors suposo que Fodor i jo no varn deixar ben parats els holistes atribuint-los aquest argument. Potser aixo explica per que no vam poder trobar cap holista que defensés I'argument. De fet, ara per ara tinc dubtes de si l'argument A realment és un argument sorites, ja que aquests tipus d'arguments impliquen procediments iteratius, els quals, per exemple, poden convertir una pila en un gra de sorra. Pero I'argument A no menciona cap tipus de procediment iteratiu: conté una premissa amb l'efecte que no hi ha cap diferencia de principi entre dos tipus de creenca. 1 un argument sorites no conté una premissa que digui que no hi ha cap diferencia de principi entre piles i no piles. Així, ara tinc una altra idea sobre la forma de I'argument A, tot i que implica una mica de reconstrucció. La forma lbgica de A seria: 1. Hi ha una F que és G. 2. No hi ha cap diferencia de principi entre Fs que són G i Fs que no són G. 3. Per tant, tots els Fs són G. Si ((cap diferencia de principin significa que no hi ha cap diferencia respecte ser G entre les Fs -o són totes G o no són totes G- llavors l'argument és clarament valid. El segon problema amb I'argument A és que no és tan clar que significa «ser cregut per Smith és anatomic)). La nostra definició oficial és que la propietat és anatbmica si, i només si, és impossible que una única cosa I'exemplifiqui. Així, sembla que la premissa 1 digui que és necessari que si Smith té una creenGa, n'ha de tenir com a mínim dues. Pero si significa aixb, és difícil veure com la premissa 2 lliga amb la premissa 1. Per comprometre's amb ella, hom esperaria que la premissa 2 fos: Premissa 27 No hi ha cap diferencia de principi entre les preposicions que Smith creu i aquelles que no creu si creu p. Aquesta premissa és completament implausible. Certament, si hi ha d'haver creences, hi ha d'haver una diferencia de principi entre les proposicions que 48 Enrahonar 25, 1996 Ernest LePore Smith creu i aquelles que no creu. En qualsevol cas, la premissa 2 original diu <(no hi ha cap diferencia de principi entre les preposicions que Smith ha de creure i aquelles que no ha de creure per creure que pn. La modalitat -haver de creure- és important. A Holism vam distingir entre anatomisme feble i anatomisme fort: l'anatomisme feble diu que per alguna p, no es pot creure p si no es creu una preposició o altra a més a més de p; I'anatomisme fort diu que per alguna p, hi ha una proposició q tal que no es pot creure p si no es creu també q. A la premissa 1 nosaltres parlem d'anatomisme fort. Així, la primera premissa hauria de ser que per cada proposició p hi ha una diferent proposició q tal que Smith necessita creure q per creure p. Aixb és, certament, més fort que la nostra definició ((oficial)). L'argument ara té aquesta forma: Argument A reconstruit: Premissa l. Per cada proposició p, hi ha una proposició q tal que Smith necessita creure q per creure p (anatomisme fort). Premissa 2. No hi ha cap diferencia de principi entre les proposicions que Smith necessita creure i aquelles que el1 no necessita creure per creure q. Conclusió. Si Smith creu p, llavors creu totes les proposicions. Cal notar que la conclusió d'aquest argument no és només que Smith creu un gran nombre de proposicions, sinó que creu totes les proposicions. Evidentment, si el1 creu moltes proposicions -havent-hi moltes proposicions- també l'argument amb la conclusió més feble és vilid. Adonem-nos també que si I'argument és de fet un sorites, sembla deduirse'n que la conclusió de l'anatomisme fort se segueix de les premisses. La conclusió de l'argument del sorites de la pila és que tots els conjunts de sorra, fin~ i tot els unitaris, són piles. L'argument A reconstruit és valid. La seva conclusió és bbviament falsa, o potser hauria de dir que si creiem en la conclusió, llavors creurem en qualsevol cosa. Així, o bé la premissa 1 o bé la premissa 2, o bé totes dues, són falses. Per tant, suposo que Fodor i jo no estivem fent a I'holista cap favor atribuintli l'argument A. De totes maneres, la nostra posició a Holism era que si l'holista no té l'argument A, llavors pot ser que no tingui cap argument. En qualsevol cas, la nostra resposta a l'argument A a Holism consistia a atacar la premissa 1. Gran part del nostre llibre consisteix en discussions de diferents teories del significat que semblen donar suport a l'anatomisme. Aquestes inclouen posicions defensades per Quine, Sellars, Harman, Davidson, Lewis, Dennett, els Churchland i Block. La nostra estrategia va ser la de mostrar que aquestes perspectives eren defectuoses o, en la versió de I'IRS de Block, que l'explicació és incompatible amb certs requisits que ha de complir una teoria del significar adequada. En qualsevol cas, si es poden donar bones raons a favor de la premissa 2, Ilavors l'argument A es converreix en un argument contra la veritat de la pre- Reflexions sobre I'holisme Enrahonar 25, 1996 49 missa 1, aixb és, un argument contra I'anatomisme robust i, ja que 1'IRS implica anatomisme robust, esdevé un argument contra I'IRS. Per tant, i tal com ho he assenyalat, si es pot demostrar que la premissa 1 és falsa, llavors les teories anatomistes com les de la semantica del paper inferencial no són correctes. Així doncs, hauríem de donar un cop d'ull a les raons que donen suport a la premissa 2. La raó estindard per sostenir la premissa 2 és que no podem distingir entre allo analític i allb sintktic. Molts comentaristes d'Holism han trobat confusa la nostra actitud pel que fa a l'afirmació que no existeix cap distinció de principi entre analític i sintktic. Sovint semblen dir que Quine va argumentar a favor d'aquesta afirmació, pero altres vegades suggerim que Quine va demostrar que no hi ha oracions analítiques. Algunes vegades sembla que també suggerim que Quine va donar bones raons per a aquesta afirmació, pero d'altres vegades som més esckptics. Fins i tot arribem a admetre que el realisme pel que fa al significat -al qual donem suportesta compromks amb l'existkncia d'una distinció de principi analiticosintktica, i diem que el que Quine realment va mostrar no que no hi hagi una distinció de principi analiticosintktica, sinó que no pot ser reconstruida en termes de nocions epistkmiques com la inferencia i la creenga. Ha estat poc afortunat que Fodor i jo fóssim poc clars, poc consistents i ambivalents sobre el que volíem dir a Holism. Aixb ha portat a despistar els comentaristes. Bé, de fet, és amb aixb últim que volíem deixar el nostre cas: si no es pot reconstruir la distinció analiticosintktica en termes de nocions epistkmiques, llavors tampoc no es pot reconstruir la noció de significat en termes de nocions epistkmiques. Si el que constituís el significat fos una propietat o una relació epistkmica, e. g., del paper inferencial, llavors també ho seria la identitat del contingut i de l'analicitat. Així, si Quine realment va mostrar que no podem reconstruir la distinció analiticosintktica en termes de nocions epistkmiques, llavors el1 va mostrar que I'IRS no és una opció. Alguns comentaristes van entendre que aquesta era la idea que teníem al cap. Perb aquests van queixar-se denunciant que no és tan facil de trobar en Quine un argument que afirmi que no podem reconstruir la distinció analiticosintktica en termes purament epistkmics. Ells continuen dient que el que es troba en Quine, especialment en el seu famós article ((Dos dogmes de l'empirismen, és un argument que pretén que no hi hagi una distinció de principi entre el component lingüístic i el component factual en la veritat d'un enunciat. 1 si aixb és correcte, llavors evidentment Quine esta argumentant contra I'existkncia d'una distinció analiticosintktica, no només una de reconstruible en termes epistkmics. 1, si no hi ha cap distinció analiticosintktica posible, Ilavors no hi ha fets semintics i se'n segueix I'irrealisme pel que fa al significat. No estic gens d'acord arnb aquesta interpretació de Quine. A Holism, Fodor i jo vam presentar el dilema pel tebric de I'IRS: o bé aquest accepta la distinció analiticosintktica o bé abandona I'IRS. El dilema s'estableix només si s'esti afectat per les consideracions de Quine contra la distinció analiticosintktica. De fet, estem impressionats per elles tot i que les considerem poc demostrati-