Document de treball per al taller internacional de noves tecnologies : els joves, la feina i la transició de l'escola al treball

DOCUMENT DE TREBALL PER AL TALLER INTERNACIONAL DE NOVES TECNOLOGIES: ELS JOVES, .LA FEINA I LA TRANSICIO DE L'ESCOLA AL TREBALL Ilan Knapp (Institut Austríac per a la Investigació de la Formació Professional) JOVENT MERCAT DE TREBALL La proporció de joves que, un cop acabada I'escolaritat obligatbria, decideix continuar estudiant augmenta de manera clara (+ 16 punts percentuals des de 1970). D'altra banda, perb, resulta significatiu que la proporció dels que comencen un aprenentatge disminuís fins el 1977 (- 1,4 punts percentuals de 1970 a 1977); més tard experimenth una caiguda molt marcada (- 4,7 punts percentuals, 3,7 punts percentuals des de 1980). Considerat com una unitat, el nombre dels joves que continuen estudiant més els que fan un aprenentatge ha augmentat a costa del sector de joventut que ni amplia la seva formació acadhmica ni comenGa un aprenentatge. Aquest sector inclou els joves que reben algun altre tipus de formació (minoria) i els qui no aprenen cap mena d'ofici (- 12 punts percentuals des de 1970). Aquestes dades mostren clarament l%xit de les mesures educatives i laborals preses els darrers anys. uPapers)>: Revista de Sociologia TAULA 1 Alumnes - Aprenents - Joves sense formació des de 1970 Alumnes a Aprenents Joves sense Jove5 de 15 r&lfim curs lr. any formació Any anys dins escolar la poblaci6 abs. % abs. % abs. 96 1970-71 104.477 34.160 32,7 50.889 48,7 19.428 18,6 1971-72 108.454 38.169 35,2 53.403 49,2 16.572 15,6 1972-73 112.163 41.518 37,O 53.802 48,O 16.843 15,O 1973-74 114.869 43.684 38,O 55.775 48,6 15.410 13,4 1974-75 117.440 45.648 38,9 57.100 48,6 14.692 12,5 1975-76 120.985 49.472 40,9 58.263 48,2 13.250 11,0 1976-77 125.102 51.355 41,l 60.753 48,6 12.994 10,4 1977-78 128.098 52.138 40,7 64.118 50,l 11.842 9,2 1978-79 130.073 53.645 41,2 64.669 49,7 11.759 9,O 1979-80 130.594 54.495 41,7 63.086 48,3 13.013 10,0 1980-81 129.089 56.374 43,7 63.348 49,l 9.367 7,3 1981-82 127.000 57.647 45,4 58.866 46,4 10.487 8,3 1982-83 126.132 59.224 47,O 56.575 44,9 10.333 8,2 1983-84 124.137 60.553 48,8 56.397 45,4 7.187 5,8 Taula: OIBF. Fonts: - Institut Austrfac dlEstadistica, Dernografisches Jahrbuch Osterreichs 1982, Beitrüge zur osterr. Statistik, Wien, 1983 (Anuari demogrhfic dlAustria, contribució a l'estadistica austriaca). - Institut Austriac $Estadistica, Osterreichische Schulstatistik (Estadística escolar austriaca), pp. 4-9170-80. 81-83. - Bundeskamrner der gewerblichen Wirtshaft, Lehrlingsstatistik 1970-1983, eigene Berechnungen (Cambra Federal d'Economia, estadístiques sobre els aprenents 1970-1983, cAlculs propis). La demanda insuficient de mA d'obra en general es reflecteix en el mercat de treball per a aprenents. L'any 1983 hi havia 55.047 nous aprenents. Aixb suposa un descens del 0,2 % respecte a l'any anterior. La proporció dels grups d'edat respectius representats pels aprenents de Ir. any (índex d'aprenentatges) s'ha estabilitzat després d'un període de pendent molt marcada. L'any 1983 era de 43,9 % després d'haver assolit la xifra més alta (48,9 %) el 1977. Document de trebali per ai tder internacional de noves tecnologies TAULA 2 Nous aprenentatges; proporció d'aprenents des de 1975 Nous llocs d'aprenentatge 56.144 58.698 62.015 62.499 6 1.258 61.795 57.399 55.164 55.047 Joves de 15 anys a la població - 118.783 122.748 126.884 129.319 130.745 130.416 127.884 125.787 125.327 Proporció d'aprenents 47,3 47,8 48,9 48,3 46,9 47,4 44,9 43,9 43,9 - Taula: OIBF. La tendsncia decreixent de la proporció de llocs d'aprenentatge és produida per la demanda en descens d'aprenents, que a la vegada és resultat d'uns índexs de creixement econbmic baixos. Aixb es veu clarament en els indicadors dins el mercat de treball per a treballadors joves. El 1983 la demanda d'aprenents fou forca més baixa que I'oferta. Mercat d'aprenentatges des de 1975 Demanda d'aprenentatges Oferta d'aprenentatges 57.600 59.600 63.100 64.300 62.700 63.200 59.500 58.300 59.000 Taula: OIBF. <(Papers>>: Revista de Sociologia El nombre d'aprenentatges a l'abast registrat a la fi de 1983 fou de 1.235 -un 12 % menys que l'any anterior. A la vegada, la xifra de joves que encara no tenien un aprenentatge augment2 en un 25 % (3.923). Mercat d'aprenentatges des de 1980 m~emanda $aprenentatges 0 Oferta d'aprenentatges Font: BMS Grdfic: OIBF Si considerem aquests aprenents com a aturats a la fi de l'any, formaven el 6,7 % del total de joves que buscaven un lloc on fer un aprenentatge el 1983. L'any anterior, la proporció fou sols del 5,3 %. L'augment d'aquest índex d'atur I'any passat fou més pronunciat que el de la població global. Document de treball per al taller internacional de noves tecnologies Percentatge de joves que buscaven un aprenentatge i que a la fi de l'any no tenien feina (respecte a l'index d'atur global) Fi de desembre aprenents població global L'any 1983 la xifra de nous aprenents de sexe masculí fou inferior en un 0'7 % a la de 1982, mentre que la xifra de noves aprenentes augmenti en un 0,7 %. La proporció d'aprenentatges per a les noies fou del 31'5 lleugerament per sota de la mitjana a llarg termini, mentre que la dels nois s'estabilitzh després d'un període de declivi. El 1982 només hi havia 1.326 nois que, el mes de desembre, no havien aconseguit la plaga d'aprenent que volien, perb el 1983 eren 1.618. Aixb suposa un índex d'atur del 4'3 % (1982: 3,5 %). La xifra registrada de llocs on fer un aprenentatge a l'abast dels nois baixi d'uns 900 l'any 1982 a 770. El mercat d'aprenentatges per a noies també empitjori de manera remarcable. No obstant aixb, no fou tan greu, ja que només una proporció molt <<Papers)>: Revista de Sociologia petita de noies aprenia confecció, una Brea que s'esfonsh considerablement. El nombre de noies que encara no tenien un lloc on fer l'aprenentatge a la fi de I'any s'incrementi i arribi a 2.305 el 1983; el seu índex d'atur fou del 10,7 % (1982: 8,4 %). El nombre de places d'aprenent per a noies registrat baixi de 490 a 460. Els aprenentatges més freqüents, per ordre d'importincia, entre els nois i les noies (desembre 1983) Nois Noies Aprenentatge Apren. Aprenentatge Apren. abs. % abs. % 1. Mecfic d'autombbils 2. Ebenista 3. Electricista 4. Venedor al detall 5. Maquinista 6. Manobre 7. Metdúrgic 8. Cuiner 9. Pintor 10. Cambrer i cuiner 12.688 10'61 1. Venedora al detali 11.825 9,89 2. Perruquera 7.458 6'24 3. Oficinista 6.336 5,30 4. Cambrera i cuinera 5.457 4,56 5. Cuinera 5.318 4,45 6. Cambrera 4.007 3'35 7. Oficinista 3.953 3,31 8. Modista 3.293 2'75 9. Venedora a I'engrbs 2.787 2,33 10. Pastissera Suma 63.122 52,78 Suma Total 119.596 100,OO Total Font: AK. Hi ha una gran concentració d'aprenents en una petita quantitat d'oficis. Els 10 tipus &aprenentatge més freqüents atreuen el 52,78 % dels nois i el 86,68 % de les noies. El que més sobta és el fet que la meitat de les noies es concentren en tan sols dos tipus d'aprenentatge. La situació ha romb més o menys igual si més no de 1970 enci. Durant els primers nou mesos d'aquest any, el percentatge de joves desocupats (menors de 25 anys i sense incloure-hi els que busquen una placa d'aprenent) respecte a la xifra total &aturats és més elevat que en el mateix període de I'any passat. Aix6 és vhlid tant per als nois com per a Document de trebaii per al taller internacional de noves tecnologies les noies (vegeu grhfic 1). Tal i com mostren els grifics 2 i 3, I'augment és resultat de la proporció més gran d'individus de 19 a 25 anys dins la població global. D'altra banda, perb, el grup de nois amb edats compreses entre els 15 i els 19 anys mostrh una tendencia a la baixa en tots tres trimestres. Els índexs d'atur, calculats per als primers nou mesos de l'any, eren més alts el 1984 que el 1983 a tots els grups d'edat i a ambdós sexes (grhfic 4 a-c). La comparació per trimestres de la xifra de població que treballa mostra un augment en el segon i tercer trimestres pel que fa als barons, i al llarg de tots nou mesos pel que fa a les dones (taula 1). Joves sense feina en percentatge d'atur global - mitjanes trimestrals - grup d'edat: 15 a 25 anys; no s'hi inclouen els qui busquen una placa d'aprenent lr. trimestre 2n. trimestre 3r. trimestre 9 mesos Valors de mitjana trimestral Grdfic: OIBF <<Papers,: Revista de Sociologia GRAFIC 4 a fndexs d'atur (mitjana dels 3 primers trimestres) Grcffic: OIBF Document de treball per al taller internacional de noves tecnologies GRAFIC 4 b <(Papers>>: Revista de Sociologia I sols afirmant que els joves no són capacos &ajustar-se a les noves condicions de mercat, que les seves aspiracions i expectatives són inflexibles, que no són prou mbbils per a acceptar una plaga d'aprenent a una altra província. El problema bhsic a I'hora de trobar feina és l'actual manca de llocs on fer un aprenentatge i no les aspiracions inadequades i individualistes dels joves. Un estudi fet sobre 2.000 aprenents a Austria * mostrh que la raó principal a I'hora de triar un ofici era, en un 44 % dels casos, el'inter6s per una activitat determinada>>. Entre les altres respostes possibles, <(les perspectives futures de la professiów, <tels avantatges econbmics>>, <(la possibilitat de promoció>> o <(les bones condicions per a aprendre)> obtingueren un 27 %, i <(perqui? la feina era a la vora)> o <(perque al negoci calia un aprenent llavors)> un 18'9 % (45'9 % en total). A la vista d'aquest estudi, no podem acusar els aprenents de ser inflexibles o de romandre immbbils quan han d'escollir un ofici. A més, el 60 % dels aprenents enquestats no treballaven a la ciutat on vivien, cosa que vol dir que tot sovint estan disposats a traslladar-se. Tot seguit discutirem les dubtoses expressions <(professió somniada>> o <(professió de moda>>. Actualment aquestes expressions s'utilitzen sovint per insinuar que I'estrangulació del mercat d'aprenentatges és el resultat de la immobilitat i la inflexibilitat dels joves i no de la situació econbmica. Aquestes expressions desvien l'atenció de l'escassa quantitat de places d'aprenentatge a I'abast. Sovint s'acusa els joves que volen fer un aprenentatge de tenir unes metes professionals individualistes, d'aferrar-se a la professió somniada, de triar una carrera equivocada des del punt de vista de perspectives de futur. No obstant aixb, la concentració d'aprenents en una petita gamma de feines no és un fenomen nou. A més, aquest fenomen no és un resultat intrínsec dels desigs dels mateixos joves, sinó de la distribució dels llocs d'aprenentatge a l'abast. Són les empresas les que tenen els mitjans de controlar la situació: ofereixen un cert tipus d'aprenentatges. Sembla ser que el fet de permetre I'entrada dins el sistema de treball mitjangant una reduida quantitat de places és positiu a nivell econbmic. Conseqüentment, no s'hauria d'emprar l'expressió clau <(professió somniada>> o <(professió de moda>>. Desvia massa l'atenció de la manca de llocs on fer un aprenentatge. Per exemple, les oportunitats de treball han millorat pel que fa al 2. Cf. Knapp, I., Verzetnitsch, F. (editors): Lehrling 81. Die berufliche und soziale Situation der Lehrlinge in dsterreich (Aprenent 81. La situació professional i social dels aprenents a Austria). Wien, 1981. Document de treball per al taller internacional de noves tecnologies sector de serveis en els darrers anys i els joves han aprofitat aquesta tenditncia. Els joves són conscients de les diferitncies entre feines pel que fa a I'aplicabilitat de la formació adquirida, a les oportunitats de promoció, a la necessitat de canviar de feina, a la seguretat del treball i al sou. Estan forla disposats a fer concessions, tal i com mostra l'estudi: el 38,2 % dels aprenents enquestats consideraren una Amplia gamma de feines abans de decidir-se; vegeu la taula següent: Gamma d'ocupacions considerades pels aprenents abans de triar (N = 1.992, les xifres en percentatge i sumen 100) Va considerar diferents ocupacions abans d'escollir el seu aprenentatge? - Sí, només feines semblants ..................... 31'9 - Sí, varietat d'ocupacions ......................... 38'2 -No ................................................... 29,9 Font: OIBF, Lehrling 81. Die Ausbildungsund Berufssituation der Berufsschuljugend (Aprenent 81. La situacib educativa i professional dels joves en escoles de FP) Viena, 1981. Vol. 2. Die berufliche Situation der Lehrlinge im Lehrbetrieb (La situació professional de l'aprenent a l'empresa on fa prhctiques) p. 107. 2.6. PER QU~ HI HA JOVES SENSE FORMACI~ NI EDUCACI~ PROFESSIONAL La formació i la preparació professionals van més enllh de la mera capacitat de fer una feina i guanyar-se la vida. Els joves adquireixen una preparació intellectual i social que més endavant serh important per a la seva vida professional i privada. La Comissió Educativa Alemanya recomana que els currículums professionals no sols reflecteixin la preparació titcnica, sinó que incloguin a més l'educació humanística i sociaL3 3. Comissari Alemany per a Z'Educació: Recomanacions de la Comissi6 Educativa. Bonn, 1974. La Comissi6 Educativa Alemanya fou l'autoritat central pel que fa a l'educació a la República Federal $Alemanya de 1965 a 1975. Els seus nombrosos informes i recomanacions exerceixen encara una gran influencia en els debats sobre política educativa. Els suggeriments de la Comissió sobre la unificació i reforma de les escoles per a joves de 15 a 19 anys són encara unes tesis clau. pa pers),: Revista de Sociologia comparació dels per joves (N = 666, xifres en motius per triar una determinada feina allegats sense preparació formal i per aprenents percentatge, les columnes sumen 100, N2 = 2.000) Motiu més important per a escolli^ Joves sense una feina formació Aprenents PPInterits especial per aquella activitat ............ 27,3 44,O Avantatges econbmics ........................... 22,7 61 Sorgí l'oportunitat: l'empresa necessitava algú en aquell moment .............................. 15,8 5,8 No hi havia cap altra elecció ..................... 11,7 7'3 El treball era a la vora ........................... 5,7 5,8 Se m'oferi un aprenentatge in situ interessant ... 4,7 3'9 Bones perspectives de futur ..................... 32 11,l Pressió per part dels pares ........................ 2,4 2,8 Oportunitats de promoció dins la companyia ... 2'3 6 ,o Statas social de la professió ..................... 0,8 1,8 Perque el pare o la mare feien la mateixa feina 0,6 12 Altres ................................................ 3 ,o 4,3 Font: OIBF, Jagendliche ohne Berufsbildung (Joves sense formació professional), Viena 1983, vol. 1. Les oportunitats d'adquirir aquesta formació i valors socials són especialment redu'ides si els joves no reben cap mena d'educació superior. La falta d'ensenyament és deguda a molts factors i quasi mai no pot culparse'n els joves. Dit aixb, cal assumir que els joves sense una preparació methdica estan en desavantatge, tant pel que fa a oportunitats com pel que fa a perspectives, en tots els aspectes de la seva vida laboral i privada. Els treballs sobre la qüesti6 de quit disposem confirmen que la pertinenCa a un grup social poc afavorit, les aptituds escolars inferiors a la mitjana i la manca d'una preparació formal són tres factors correlacionats. La distribució desigual de la feina per regions i tot sovint les ofertes de treball desproporcionades creen el problema de la desigualtat d'oportunitats. Document de treball per al taller internacional de noves tecnologies La comparació entre les raons bhsiques per a escollir una feina que alleguen els joves sense formació i els aprenents mostra que 1'ctinteri.s especial per aquella activitat>> encapgala la llista en ambdós grups. No obstant aixb, aquest motiu és molt més freqüent entre els aprenents (27,3 % vs. 44,O %) Els <<avantatges econbmics* ocupen una posició molt baixaen el chlcul pel que fa als aprenents, per6 és el segon motiu en ordre de importhncia per als joves sense formació (22,7 % vs. 6,l %). <(Sorgí l'oportunitat: l'empresa necessitava algú en aquell moments és un factor de diferent importhncia per a cada grup: és tres vegades més important per als joves sense formació que per als aprenents (15'8 % vs. 5,8 %). Els joves sense formació semblen adonar-se que les seves perspectives de futur com a treballadors sense preparació són forqa dolentes, mentre que els aprenents valoren molt més les <(bones perspectives de futur)>. 3. LA IMPORTANCIA DE L'APRENENTATGE El sistema d'aprenentatge dual és fonamental per a mantenir un índex d'atur juvenil baix. Els paisos que apliquen aquest sistema tenen índexs d'atur juvenil inferiors als dels pa'isos que no I'apliquen. Es sota aquesta perspectiva que es critica la perdria d'importhncia de I'aprenentatge a la major part de paisos europeus. Podem veure contínuament senyals que la formació professional quan es limita a l'escola no pot seguir el pas del desenvolupament tecnolbgic. Una formació purament escolar no reflecteix les demandes de la feina de manera tan realista com ho fa un programa conjunt entre I'escola i e1 lloc de treball (aprenentatge). Altres avantatges del sistema dual sobre altres formes de formació professional, per exemple les escoles de formació professional de grau mitjh i superior, són: 4. Knapp, Ilan; Verzetnitsch, Fritz (Editors): Lehrling 81: Die berufliche und soziale Situation der Lehrlinge in dsterreich (Aprenent 81. La situació professional i social dels aprenents a Austria). Wien, 1981 (Editorial OGB), i Knapp, Ilan; Verzetnitsch, Fritz (Editors): J.O.B. Report, Jugendliche ohne Berufsbildung (Informe J.O.B., Joves sense formació professional). Viena, 1983 (Editorid ORAC). <<Papers)>: Revista de Sociologia - La rellevhncia prhctica d'allb que s'ensenya al sistema dual. L'alumne pot reflectir els coneixements i la preparació prActics directament al lloc 'de treball, el qual també constitueix un entorn d'estudi. - Una motivació major per a aprendre. El treball directe sobre materials reals proporciona un reciclatge prhctic continu. En conferencies recents sobre el tema, auspiciades per l'OCDE, s'ha plantejat la qüestió de la separació entre l'educació i la feina com un dels probables errors de la nostra societat. 3.2. APLICABILITAT POSTERIOR DE LA FORMACIÓ DE L'APRENENT - Les probabilitats que té un aprenent de trobar feina més endavant com a treballador qualificat al mateix ram són elevades, segons la majoria ' d'enquestats sobre <tels seus aprenentss (de fet, només prop del 50 % dels joves que acaben el seu aprenentatge troben feina al mateix ram on van estudiar). Els enquestats també eren de I'opinió que els aprenents del ram metallúrgic, de cambrer i de cuiner eren els qui tenien més possibilitats de trobar una feina adequada, mentre que els qui estudiaven per a perruquer i manobre en tenien poques. - Comparant-10s amb els graduats d'escoles de formació professional de grau mitjd, els aprenents tenen millors perspectives de treball tant a curt com a llarg termini: el 80 % dels propietaris de botiga o dels qui preparen aprenents s'estimen més contractar aprenents. - Gairebé tots els enquestats confirmaren que els oficials no sols tenien més coneixements sobre la seva feina que els treballadors sense formació formal, sinó que també s'adaptaven més ripidament a situacions noves dins el treball i eren més independents. El fet que la preparació d'un treballador jove vagi més enllA de les tecniques requerides a un taller en particular, cosa que sol succeir sovint, beneficia tant l'empleat com el patró. Tenint en compte tant la política educativa com les necessitats del mercat de treball, els joves han de preparar-se de cara a una Amplia gamma de possibilitats professionals. Un altre motiu per a fer-110 així és el fet que no es poden fer projeccions exactes i a llarg termini del mercat de treball. Document de treball per al taller internacional de noves tecnologies La mobilitat dins els programes educatius i dins les diferents ocupacions adquireix cada cop més importhncia. Hom pensa que els currículums de les diferents escoles de FP incorporen alguns elements congruents, cosa que també s'aplica als programes de formació &aprenents. Una de les qüestions clau en l'actualitat dins la política del mercat de treball és l'adaptació de la mh d'obra a esthndards nous. Una formació general i professional sblida és un requisit previ important per a la seguretat de la feina. Si considerem I'elevació dels nivells professionals com un aspecte de la humanització de les condicions de treball, veurem que la posició d'un individu al lloc on treballa pot millorar i que, augmentant la seva influitncia, es pot assegurar aquesta posició dins el mercat de treball. Els propers deu anys, I'estructura dels professionals canviarh no sols quantitativament sinó també, en gran mesura, qualitativament. El treballador especialitzat format avui farh el dia de demh una feina forca diferent. Ja que les projeccions a llarg termini no es poden aplicar als curriculums professionals, cal reconsiderar els programes de formació professional massa específics. No es pot esperar que els qui investiguen la FP recomanin un tipus de feina i garanteixin que tindrh una continuytat. No obstant aixb, sí que poden enunciar mesures concretes que cal aplicar a qualsevol programa de formació. És important tenir unes qualificacions per presentar, tant pel que fa a tecnologia i a ciitncia com a les indústries de serveis. Els joves necessiten la major quantitat d'especialitzacions possibles que puguin resultar útils a llarg termini i en un entorn de treball alterat. El rhpid progrés de la tecnologia requereix flexibilitat, no sols respecte a les tasques individuals sinó també quan es tracta de fer un reciclatge i un canvi amplis. Aquesta flexibilitat es basa en una FP Amplia i de fonaments. En l'aprenentatge, que és la primera experi&ncia professional, no s'ha de menysprear la importincia creixent de la mobilitat entre rams. Un aprenent no sols ha d'aprendre aquelles titcniques que requereix el negoci particular on treballa. Per tal de donar-li les millors perspectives de futur, necessita saber més a nivell tant quantitatiu com qualitatiu. Per tal de reduir els desavantatges de la formació específica in situ, caldria que el jove només s'especialitzés en tkcniques clau o fonamentals. Caldria tenir en compte que: ctPapers~: Revista de Sociologia - Unes qualificacions ben fonamentades han d'incloure una visió de les interrelacions existents entre els negocis, la tecnologia, l'economia i la societat. - Aquells aspectes de la FP que no es poden ensenyar als llocs de treball individuals s'haurien d'impartir a institucions més generals. - L'accés a l'obtenció de qualificacions ha d'ésser obert a tothom, independentment de les demandes a curt termini de la feina. 4. L'ACCIO DEL GOVERN AUSTRIAC Donat l'actual estat del mercat de treball i de l'economia, per a alguns joves resulta difícil fer la transició del sistema escolar al món laboral. La subvenció dels aprenentatges és un factor d'ajut. Es prestarh especial atenció als joves disminu'its o amb desavantatges físics, psíquics o socials que en principi siguin capagos de treballar, perb als qui resulti improbable que es doni una oportunitat. S'encoratjarl les noies a introduir-se en feines dominades per homes. S'espera que el 1984-85 es cre'in fins a 8.000 nous llocs d'aprenentatge. Concretament les mesures adoptades inclouen: 1. La subvenció d'aprenentatges per a joves disminui'ts, que arriben als 2.500 xílings austríacs (AS) (3.000 si es facilita la pensió completa). 2. La subvenció d'aprenentatges per a noies dins feines dominades per I'hohe. Sota unes determinades condicions, els aprenentatges per a noies en més de 60 feines poden arribar a rebre 2.500 AS el mes. 3. La subvenció de llocs d'aprenentatge addicionals a empreses individuals. Les empreses que estiguin disposades a admetre més aprenents que abans poden rebre 2.500 AS el mes. 4. La subvenció de places &aprenentatge addicionals a tallers d'ensenyament. Tant els tallers independents com els que depenen d'una fBbrica haurien d'agafar tants aprenents com els permeti la seva capacitat. També en aquest cas els nous llocs d'aprenentatge poden ser subvencionats amb 2.500 AS el mes. 5. La continuació de la formació en cas de p2rdua de la pla~a d'aprenentatge. Cal prendre mesures diverses per a collocar els joves amb un aprenentatge discontinu dins nous programes a la mateixa Brea de treball o en una Brea similar. 6. Cursos preparatoris per a millorar les sortides al mercat dels joves. Document de treball per al taller internacional de noves tecnologies L'any acadt-mic 1984-85 s'ampliaran les ofertes de cursos de preparació al treball, ajustats a les necessitats de diferents grups de joves. Mitjangant aquests cursos els alumnes poden obtenir els diplomes que els manquen i adquirir coneixements i tt-cniques relacionats amb la vida professional. 7. <(Acció 8.000n per a crear noves oportunitats de treball. <(Acció 8.000)> és un programa pensat per ajudar els joves fins a 25 anys que hagin estat a l'atur tres mesos com a mínim. Es subvencionaran els llocs de treball a llarg termini que se'ls ofereixin tant al sector privat com al públic. 8. Subvenció de la contractació anticipada de nous treballadors joves. La contractació anticipada de nous treballadors, ja sigui per fer suplt-ncies o per a la temporada, resulta positiva econbmicament, ja que permet que el nou treballador gaudeixi de continu'itat i temps per a aprendre la seva tasca. Per tal de potenciar aquesta prhctica s'oferiran subvencions. 9. Disposicions en favor dels joves disminuits o amb desavantatges. S'oferiran cursos especials de motivació i formació així com subvencions de treball per als joves amb desavantatges socials, per als disminu'its físics o mentals. 10. Mesures per a ajudar els treballadors joves especialitzats a comenCar. S'ampliarh I'oferta de cursos per a aquells que hagin acabat I'aprenentatge i no hagin trobat feina. També s'oferiran programes de <(formació per a treballadors especialitzats)>. 11. Mesures per als joves que hagin acabat l'escolarització superior. Es faran cursos de preparació a la feina per a joves amb qualsevol nivell d'escolarització. 12. Mesures per a millorar les oportunitats dels graduats universitaris joves. Les oficines de treball ampliaran els seus esforgos per aconsellar i co~locar els graduats universitaris i s'oferiran programes de formació practica. 13. Experiments en politica de mercat de treball. Rebran suport aquelles iniciatives locals, per exemple projectes del sector públic a nivell de comunitat o cooperativa, que cre'in llocs de treball per a joves amb desavantatges. Es subvencionaran els grups d'ajut creats pels mateixos aturats i els programes d'educació d'adults. 14. Inclusió d'estrangers de 2a. generació dins el sistema de collocacions. El mercat de treball deprimit situa els joves estrangers en una posició especialment dolenta (treballadors estrangers de 2a. generació). Les prhctiques administratives a l'hora de garantir feina permeten seguir el principi d'igualtat de tracte per a, tots els joves que hagin crescut <<Papers>>: Revista de Sociologia a Austria. Per tal de minvar les dificultats amb qd s'enfronten els joves estrangers que busquen feina, les oficines de collocació estan oferint més informació i consell. S'ha publicat un opuscle bilingüe. Els treballadors estrangers joves tenen al seu abast tot tipus de programes educatius i de formació laboral.