Mite i logos al Timeu de Plató

En ahona 24, 1995 155-165 Mi e i logos al Emeu de Pla ó Lluís Aleg e Ins i u de Ba xille a Ma agall. Ba celona Resum L'a icle in en a explica les ca ac e ís iques elle an s en o n del con lic e en e ny hos i logos. L'au o exposa que ambdós se si uen en el ma eix ni el1 he menku ic quan hom e le- xiona sob e la na u alesa del cosmos i el seu esde enido . El eball s'ha eali za a pa i del ex del Timeu de Pla ó. D'al a banda, s'anali zen cinc qües ions bkiques: el plan ejamen on olbgic de la eo ia sob e l'uni e s, el model i la copia, la con igu ació de I'uni e s, la na u- alesa del p incipi causal, la igu a del demiü g. Pel que a a la na u alesa del model i la copia s'es ableix el dilema en e I'ésse , u, ingkni , i allo que esde é, gene a , di e s i múl iple. La causa de l'esde enido s'exp essa a a és de la meca o a del demiü g, I'a esi di í, a í ex de la con igu ació. Una con igu ació basada en una eo ia ma emi ica d'a el pi agb ica. La conclusió és que el discu s sob e l'esde enido semp e és e semblan , hipo e ic i mí ic. Pa aules clau: copia, cosmos, demiü g, he menku ica, logos, my hos (mi e), model. Abs ac This pape in ends o explain he weigh y cha ac e is ics in ol ed in [he con lic ben een my hos and lagos. The au ho shows ha my hos and logos a e on he same he meneu ic le e1 when we hink abou he cosmos. The ex analyzed comes om Pla o's Timaios. The a icle explains i e essen ial ques ions: he on ological a emp o he heo ie abou he uni e se: he pa e n and he copy, i s de elo~men , he na u e o he causali y, he ((pie- u e)) o [he demiu ge, he godlike a isan. Abou he na u e o he on ologic-ma hema i- cal pa e n and he copy he au ho poin s he dilemma ben een being, one, inc ea ed, and he di e en and c ea ed. The eason o he de elopmen o he uni e se leans upon he ma hema ical pi ago ic heo y. The conclusion is ha he hough abou cosmological de elopmen is p obable, hypo he ical and my hical. Key wo ds: copy, cosmos, demiü g, he meneu ics, logos, ny hos. Suma i "3 In oducsió 4. La na u a!esa de I'i;n:ie;s < 7: .. Lái. eamen on olbgic cie ?a eoiia S. La na u aiesa deí no&.e! -.. SOC:; ; x:ll e s 5 Ya ciles::6 sob e !z 332.2 5 -i2-y:Cla ,:i: ,A,; j; c':,:;'::S 5cezi :L . . í. - - c _c ce cc:;c ;:iziS c3i~~~~izc-C <e ;'ü i>gc;s - S. L3 ~a~~iaiesa de! p inc:pi ca~sd 156 En ahona 24, 1995 Lluis Aleg e O. In oducció Amb aques esc i olem posa de elleu la impo ancia que é el mi e en ilo- so ia. Es po si ua al ma eix ni el1 signi ica iu que el logos. S'hau ia de supe- a an la in e p e ació il.lus adal com la posi i is a i acionalis a, que conside a i acional i con ús el mi e. No deixa d'ésse una in e p e ació plausible com una al a. L'ésse huma pe na u alesa és un in k p e , ca ce ca el sen i de la se a exis encia. Com diu Gadame : «no és allo dona (Gegebene) el esul a d'una in e p e ació?jj2. No és una mane a possible d'in e p e a la eali a a i - ma que és allb que consis eix en el acional, com es ipula Hegel en el seu cone- gu dic um?, no és una mane a d'in e p e a la eali a l'explicació mí ica o la eligiosa? Pe que ha de possei més e i a la in e p e ació cien í ico-posi i a que la conside a com una apa en a, com un enomen? Són incompa ibles les in e p e acions de la eali a es able es pel logos i el 7ny hod3 No consis eix el iloso a en I'in en de passa de la no- e i a a la e i a , de la osco a la Ilum? La in e p e ació del mi e cal po a -la a e me a pa i de la ma eixa c e- enca eligiosa. No és sinó des d'ella que en end em pe que juga un pape cab- da1 en el pensamen iloso ic pla onia el e d'explica mi es. La iloso ia de Pla ó no s'en én si no és a pa i d'una eali a global di ino-humana. El pen- samen de Pla ó es man é en la on e a en e la mi ada di igida al si ma eix i a la egada di igida a la o ali a 4. Al meu en end e es ac a d'un equilib i més o menys es able en e el logos i el my bos5. Pla ó s'en on a a I'escep icisme i en 1. «L.. .] Enca a que es 1101 I'exposició mi ica dels iloso emes pla onics i enca a que aixo cons- i ueixi l'encís dels seus dialegs, és innegable que, al ma eix emps, Ps una on d'equí ocs i d'obscu i a s, les quals comencen ja quan hom conside a aques s mi es com la millo doc- ina de Pla ó,). HEGEL (1986). We ke, 19, Voilejuizgen iibei die Geschich e de Philosophie, II. Suh kamp: F ank u amb Main, p. 29. 2. GADAMER, (1986). Gesanzmel e Weike, 2, He meizeu ik, 11, J.C.B. Moh (Paul Siebeckj, Tübingen, p. 339. 3. al'esquema explica iu co en segons el qual el p océs de desencan amen delmón po a necessi iamen del mi e al logos és, al meu judici, un p ejudici mode n ;. . .]. Es me i de Ge ha d K üge I'ha e acla i de mane a magis al els p essuposi s eligiosos de la iloso ia g ega i especialmen de la pla onica. La his o ia de mi e i el logos en la G ecia o igina ia p esen a una es uc u a mol més complexa que aquella que a suposa l'esquema de la Il~lus ació~). Op. ci ., p. 126. 4. «En ez de con empla los signos del cielo, al modo p esoc á ico, e1 Sóc a es del Fedón pla- ónico basa su sub e sión con a los an iguos sabios en o ien a se a esc u a , no los cielos, sino el <(sí mismo,), o a cuida de la p opia alma, esa alma subje i a, que comienza, con Só ocles, con Sóc a es, con Pla ón, a se explo ada y econocida>>. Eugeni TUS, Exilio occi- den aly iaje a O ien z, p. 40. 5. «Mi o es lo que iene que se po medio de su p onunciación: io que apa ece en la e ela- ción de su habla. El mi o es el habla que oca an es que nada y en sus undamen os a odo se humano, es e! que hace pensa en lo que apa ece y en io que es. Logos dice lo mismo. En mane a alguna es e ~aa ic que opinz ia his o ia de la iloso í:. común y co ien e, que mi o ~. y logos en a:. e . op s, ;$ o51 C.JITJZ Se ia ii~j~5 ~2~0 ai; znxs bien scn los p ime os pensado es cLe los g iegos (i-a méniuc;, agm 8) quienes ~LSLP: mi 3 17 logos con un mis n : signi icado. Mi o y 10g3~ se sepa an y se oponen allí a3nSe ,ni el ni~o 111 e! iogos puede2 man ene se e , su se p imig nio ese2 u o luga cn 91ae6n. S; la hlsco ia y ia iioso íz Mi e i lopos al Tzmeu de Pla ó En ahona 24, 1995 157 ce a mesu a a I'a eisme dels so is es. Enllue na pe I'exemple i en del peda- dog Sbc a es man é en on dels so is es la con icció que el mi e, és a di , la eligió, els cos ums adicionals, són impo an s pe a l'educació: un poble sense his o ia, sense adició, no po assoli una e ade a con i encia6. L'anhel de e i a a necessa i el mi e, la poesia, la eligió. Les o mes ma e na- iques són models, pa adigmes, que p e enen dona una explicació cohe en de la eali a sensible. En de ini i a, in e p e acions. Pe b quan es ol dona aó de la mul iplici a en si ma eixa, alesho es la mesu a, el model ideal, no és su icien i cal apel.la a la inspi ació poe ica, mí ica, eligiosa. Conside o com a esi que en Pla ó my hos i logos se si uen al ma eix ni ell. El mi e no és sinó una explicació ap oxima i a, e semblan , sob e la eali a que anomenem cosmos, uni e s. El mi e esde é necessa i i és un logos e sem- blan , logos eiko os. Aques a esi in en a em d'aplica -la a la in e p e ació del plan ejamen on olbgic del Timeu de Pla ó. La clau in e p e a i a El Timeu de Pla ó ha es a in e p e a di e samen . Es ac a d'una ob a cab- dal, p ou ica i complexa com pe ésse suscep ible de múl iples he meneu i- ques. Els sen i s eolbgic, epis kmic, on olbgic, mí ic, es ba egen de al mane a que es a di ícil aga una delimi acióp ecisa en e ells. No p e enem exposa la p oblemh ica de les in e p e acions . Hem es able abans que si ua em el mi e i el logos al ma eix ni el1 com a clau in e p e a i a8. opinan que el mi o ha sido des uido po el logos, se debe es o a un p ejuicio que se ha he edado del acionalismo mode no y al que si e de base el pla onismo. Lo eligioso nunca es des uido po la lógica, cosa que sucede siemp e y solamen e po sus ae se el dios)). HEIDEGGER, (1978~). ; Quésigni icapensa ? (Wm bezy hzken!). Buenos Ai es: No a, p. 16. 6. C . PLAT~ (1983). Pla onis ope a, IIí Timaios. Lond es: Ox o d Uni e si y P ess. U iíi za é a pa i d'a a I'ab eujamen Tm. 7. <(Le e emen de la ic ion ne doi pas nous [ ompe : il s'agi bien de science e de la plus sé ieuse. Nous au ons I'occassion de oi , en examinan le dé ail du dialogue, qu'en ou e ma ie e, as onomie, ma hkma ique, physique, chimie, médecine, le Timée expose d'o di- nai e non pas des connaisances deja ieillies e demodées, mais I'é a de la science la plus mode ne, la plus au cou an , au momen oú il a é é composé,,. RIVAUD, A. (1949). In oducció a I'ob a de Pla ó, Timeu. Pa ís: Budé, p. 6. A casa nosua Josep Mon se a diu: «El Tiilzeo es, pues, en el sen ido más es ic o, una epis- emología, una iloso ía de la ciencia. La con ex u a mí ica del diálogo, adop ada como ecu so li e a io pa a dispone de una nu ida panoplia de alego ías exp esi as, se esqueb aja en el anscu so de la exposición pa a da luga a la enju a elucidación de los eo emas geo- mé icos,>. MONTSERRAT, Josep (1985). <,El Timeo: De la Polí ica a la ciencia a a és de la imaginación),, En aboiza , Depa amen de Filoso ia, Uni e si a Au bnoma de Ba celona, Bella e a, p. 32. 8. Ens hem o ien a en els plan ejamen s de Ga cía Bacca [PLAT~N, Ob as comple as, 1/7, Timeo, Facul ad de Humanidades y Educación, Uni e sidad Cen al de Venezuela, Ca acas, 1982 ( ad. p ólogo y no as y cla e he menéu ica de Da id Ga cía Bacca)] i amb el del ilo- so ances Luc B isson (Le m nze e lá e dans la s iz c u e on ologiqz e dz Ti nee de Pla on. Un commen ai e y éma ique dz Timée de Pla on, Klincksieck, Pa ís, 1974). 158 En ahona 24, 1995 Lluís Aleg e 1. Plan ejamen on olbgic de la eo ia sob e l'uni e s Els dialegs de Pla ó es poden compa a a una ep esen ació ea al9. En el Tm in e é p incipalmen el cien í ic, pi ago ic, que po a el nom de l'ob a mol ela- ciona ambé a nb el món de la mís ica i de la eligió. El dialeg comenca amb la ema ca de Soc a es que oba a al a en e els euni s un qua in e loc~ o '~. Així, doncs, a més a més de Soc a es, in e enen en el dialeg C í ias, He mbc a es i Timeu, que man ind a la pa sub ancid de I'exposició sob e l'esde eni cbsmic. Desp és Timeu exho a Soc a es a que aci una ememo- ació suma ia sob e el ema de l'es a ; Sbc a es espon amb un esum del ac- a en els llib es 11, 111, IV i V de La República". L'in e pel.la exposa que cal e pe d que un es a assoleixi la se a inali a : esde eni jus , de la ma eixa mane a que la inali a de la isis és que esde ingui bella, o denada i ha mo- nica. Pe acompli aixb cald a la in e p e ació dels ilbso s, deis polí ics i dels cien í ics com Timeu, C í ias i He mbc a es. D'al a banda, He mbc a es in e - é pe di que el dia abans C í ias els ha ia explica una his o ia (hójo ) sob e adicions an igues (nahcc~a~)'~. Aixb dóna peu a explica el mi e de l'A lan ida, que a la unció d'in oi o a l'ob a p bpiamen di a13. Aques in~oi o a la magna ep esen ació pok ico-cosmolbgica que es desen- ol~pa a o segui és com una mena d'escenog da, un i ud escknic, que ens sima en l'hbi de la adició, an la eligiosa com I'epis emica, sense la qud - e a signi ica Pla ó- és impossible d'elabo a cap ipus de eo ia e semblan . Desp és de la p esen ació de Timeu, eali zada en un o solemne pe pa de Sbc a es, el pi agb ic implo a I'aju dels seus déus segons el cos um es a- ble quan es ac a d'una qües ió sob e els o ígens: Pe o, Soc a es, o s els homes pe poc que pa icipin del seny (awcp~oa.U q5), pe poc que sigui, quan es an en la si uació d'emp end e una asca pe i a o g an, sigui quina sigui la mane a, in oquen semp e la di ini a . Pel que a a nosal es que anem a elabo a un discu s a nb sen i (XÓyou5 xo~~ioOu~) sob e l'uni e s (xe~i oa xw .co~) -si és esde ingu (yEyó e ) o si no ho és- si no olem equi oca -nos ens eiem en la necessi a d'implo a els déus, pe al de demana -los que els nos- es p oposi s siguin semp e, pel que a a ells, con o mes a llu pensamen [...] 1 així d'aques a mane a he in oca els déus14. A nb o de p ega ia queda, doncs, plan ejada on olbgicamen la qües ió sob e l'uni e s o cosmos, si és esde ingu o no ho és. Així el plan ejamen on olbglc i cosmolbgic es a in eg a dins el ma c eligiós. 9. ((Pe h, pe en u a, no 63 e! n.os c o ici (wgo~zj i el d'ells de ep esen a la pa : de !'absen ?», Tm., 1767, ((Tal egada L...] pod~íem celeb a en aques a assemblea d'una mane a con- wnien a ia iza, coni si 1: can essini un himne,:. Op. ci ., 2ia!-3. i J. C . o?. C~C, 17;:-2 IL, C , 3;. c:c.: :7c~-i,;~ 12 C oc. ci . ?.@a;" .;. C . o;) si ,, 24eL-25d6. I4~ 3p cl ., 24cl-27cll, Mi c i logos ai Tziizezl de Pia ó En ahon u 24, 1995 159 2. Plan ejamen de la qües ió sob e la con igu ació de l'uni e s Desp és de la in ocació inicial en la qual queda plan ejada la quaes io en o ma de dilema, el o de les pa aules de Timeu esde é laconic i suposi iu: "Ea l 06 6 i KUL' PLL.~TIV SÓEUV ~~OTOV ~LULQEZEOV TÚSE. ~i TO 6 &~i: ~EVE~LV Si. 06% EXOV, XQ~ Ti zo ~L~VÓ~EYOV UEV &E?: 021 6E o i6ÉnoLe. (Segons el meu pa e es poden e , en p ime Iloc, les di isions següen s ¿quin és l'e is e e n, que no é gknesi, i quin és l'esde ingu semp e, que no és mai?)15. Es ac a, dona, d'elucida la na u alesa d'do que és i del seu oposa : l'esde- eni lb. El pi ago ic hi a egeix: LO ~EV 6?l oqoe~ yesu Xóyou xeg Xiln-cÓ , &EL xu u LU~~LU 6 . TO 6' u5 60%~ ~ET' uia0~oew; &),Ó:,ou So~c o~ó , y ; óu~ o xui hx~?~hiiye o , 6 wc SE 066Exo e bu (el amb la sensació no és aonable, ca neix i pe eix, sense ésse mai)". És a di , el p ime es po enuncia , ca és aonable i é un sen i , el segon és in el.ligible i es a manca de aonabili a . Aques és el esul a del plan e- jamen de la quaes io, en o ma de dilema. Hi ha dues mane es d' sse : un ésse immu able, que semp e és, que é sen i , ap ehensible pel aonamen , un al e ésse , I'esde eni , que és i no és i que en p incipi no és aonable i es a manca de sen i . És e iden que allo que esde é pe any a la segona mane a d'ésse . Aques a és la di icul a . Pe quk, jcom podem conkixe -lo, si de e esde é? No el podem conkixe - eco dem aquí Pa menides- pe mi ja del aonamen , ca en p incipi en desconeixem el sen i . No el podem conkixe a a és de I'expe ikncia, ca aques a sols ens p opo ciona l'apa enca de les coses, I'opinió. A més, com podem acudi a I'expe ikncia, al sensible, si jus amen és el que p e enem conkixe ? Da an del dilema cal op a pe una de les dues al e na i es. Hem d'acudi al pensamen , a la imaginació. La p ime a al e - na i a po a a l'es ablimen d'un p incipi, d'una aó explica i a de l'esde e- ni , d'allo que és engend a . En de ini i a, cal apel.la a un p incipi in el.ligible, quelcom que ingui sen i i aci aonable l'explicació de I'esde eni del cos- mos. En conseqükncia, es o mula el p incipi d'aques a mane a: ITÜY SE u5 TO y~y o~~e o Un' wi~iou ~ o~ E- & úyxq j :ij eo0u~ j c i yug &6ii u o ~wgi; ai~iou yÉ eo~ o~ei ( o el que esde é, esde é necessk iamen en i u d'algu- na causa, ca pe a o a cosa és impossible ha e ingu la gknesi a pa de la causa)". 15. Op. ci ., 27d6-28al. 16. Reco dem que la na u alesa de I'esde eni es plan eja a la Teogonia com a p iicipi o comenp- men de la g nesi: <<'H o~ ui. ~[~WTL~TU XUO: YEVET'D (en e i a p i ne amen esde inguk e1 caos). HESIODE (1990). Theogonia. Obeia e dzeies. Sczd um. Ox o d: Ox o d Ui:i e si y P ess, p. 10, (116). 17, Tm. 28al-4. i8. 3p, ci ., 28a4-6. 160 En ahona 24, 1995 Lluís Aleg e Aques és l'enuncia del p incipi, que adicionalmen es coneix amb el nom de llei causal: o el que esde é esde épe alguna causa (ui~iu, ai ia). 3. La na u alesa del p incipi causal A a bé, quina és la na u alesa d'aques p incipi? En quin sen i es a o mu- la aques p incipi? Aixo és decisiu. El mo g ec ai ia signi ica acusació, impu ació. En p incipi, é, doncs, un sen i ju ídic. Qui és el esponsable que l'esde eni sigui com és? Qui és el esponsable del e de la genesi (con- igu ació) de l'uni e s? Respond e aixo implica si ua -se en la qües ió sob e l'o igen de les coses. Da an d'aixb hi ha dues al e na i es: o bé es abli el p incipi com un axioma inde inible, ca pe aixb és p incipi, o bé si ua -se pe sob e del p incipi, és a di , en el e eny de la me a o a, en l'ambi de I'imagina iu, del mí ic. Es el camí que elegeix Ti neu. 1 així, de sob e, en la se a explicació apa eix la igu a del demiü g: "O o kE 06 a 6 bq~~o~eyoj neo5 o na a aLi & Exo Ph&xm &~i, o~o1j~p l i neoaxeh~~ o~ naea6siy~u ~, q iS&a xai GU ay~ aLi o0 &negy6 i;q a~, xaho k & &yxq< oV os ¬sheio9a~ ná . 06 6' a E~S o y~yo os, ~EVVT~L@ na~a6~iypa ~ neoaxehp~ os, 06 xaho . [Quan el demiü g, o llucan semp e el que es man é d'iden ica mane a, o en ús d'ai al cosa com a pa adigma, eali zi la idea i el sen i (GU al~~ ) d'ella, alesho es ho acompli i necessi iamen o bell; si (és) a l'engend a (o a I'esde- ingu allo que Iluca), o en ús d'un model engend a no ho acompli i be11]'9. Fem una ecapi ulació. Es pa eix d'un dialeg sob e la na u alesa de la polis i sob e I'o igen del poble g ec. Dins d'aques con ex es plan eja la qües ió sob e la na u alesa de l'uni e s, el seu o igen i la se a genesi o con igu ació. Tenin en comp e el cai e del ema, el pi agb ic Timeu in oca els déus, si uan el discu s en un o de solemni a , p opi d'un ema cosmogbnic i cosmologic complex. Desp és s'es ableix una hipb esi: ({' l oi 6? Ey? GO&XV [...]N, en o ma de dilema. S'enuncia el p incipi o el onamen que ha de dona aó i sen i a allb esde ingu : la causa (ai ia), que é un sen i ju ídic. L'apa ició de la igu a mí ica obliga a l'adopció d'un o «i eal», imagina iu en l'exposició. A,més a més, el e b es i en subjun iu pe ema ca la ((i edi- a n, l'hipo e ic. Unica nen es man é el o epis kmic amb l'exp essió E5 CL &yxq~ (necessi iamen ), que posa de elleu la e semblanca de la hipb esi. La p e- sen ació sob ada de la igu a del demiü g signi ica que no hau i de causa es anyesa en I'audi o i, és a di , se a una hipb esi e semblan 20. 19. Op. ci ., 28a6-b2. Els pa en esis s6n nos es. 20. «Ainsi le Timée es un ny he, nais c'es un ny he aise nblable, qui adui au an que cela es pe mis la aiblesse hu naine, les e i és les plus hau es auxquelles, en ces na ik- es, i'ho n ne ai pu pa enin,. A. RIVAUD, Op. ci ., p. 14. Mi e i logos al Ti neu de Pla ó En ahona 24, 1995 161 3.1. La igu a del demiü g (d~p~o gyóg) Pe que emp a Pla ó el nom de demiü g pe al de desc iu e la causa de la gkne- si de l'uni e s? Segons Luc B isson el e me demiü g designa alho a I'a esd i el magis a , eali za la unció d'enllac en e el món sensible i el món in el.ligible, I'o denació del món sensible21. El e que Pla ó hagi elegi un mo de na u alesa a ca~ zan ~~ pe designa el (( esponsable)) de la con igu ació de l'uni e s mos a la necessi a d'in o- dui -hi quelcom me a o ic, una ex licació e semblan . En aques sen i mi e '3 i. logos es oben en el ma eix ni el12 . El demiü g és, de e , el « esponsable)) que o dena l'uni e s segons un model on ologic i p esc iu les lleis ma emd ico- geomk iques, d'aco d a nb les quals l'uni e s ind d una ha monia i un sen i 2*. A sabe , es a d con igu a segons la idea de bellesa i la del bé. 21. aO , dans la langue g ecque, exis e un mo , ayan déji une sa eu a chaique a I'époque de Pla on, qui désigne i la ois a isan e magis a . C'es &~~OL'Q~O; [...] Le &l~~ oueyÓ~, qui comme a isan e magis a , a pou champ d'ac ion le monde des appa ences sensibles, cons i ue dons le lien en e le sensible e l'in elligible e ne peu , de ce ai , acompli que des onc ions de p oduc ion e d'o ganisa ion du sensible),. Luc BRISSON, Op. ci ., p. 101. 22. El no s'ha de si ua dins del con ex de la cul u a he1,lknica. Conc e amen cal e e i -se a I'Odiaea. En aques a ob a hi ha la e e encia als demiü gs, com a se ido s dels a is o- c a es, assis en s en els i uals i en les libacions ambé com els missa ge s dels déus i dels homes. El ex conc e de 1 'Odisjea és XVII, 382s. C . Luc BRISSOX, Op. ci ., p. 92-94. 23. «Le domaine d i Timée es le ~ aisemblable, puisqu'il s'agi d'un dialogue cosmologique ayan ai i la cons i u ion des choses sensibles. Cependan , é an donée que le discu s humain es , en soi, imp op e i déc i e la p oduc ion di ine du monde sensible, Pla on use du ype de discou s qui pe me , d'une ce ain acon, de con ou ne la di icul é que pose ce e limi e. Voili pouquoi on peu di e que le Timée es un my he. En e e , il déc i , pa l'in e - médiai e de la p oduc ion humaine, la p oduc ion di ine du monde sensible. Ce qui es en ai un my he aisemblable),. Op. Ci ., p. 105. B isson explica quin és el sen i de mi e e semblan (~ixo u Füe~ ), o basan -se a la ega- da en G. Vlas os que a i ma: «EixÓ< is he impo an wo d. I is [...] used h ice explici ly (29 c2, 8; 29 d2) and once implici ly (29 b3-5, elxo o; [...] aiyye ~i~). O hese ou , i is used h i- ce as an adjec i e o hoyo , once o p i80;. In he se en een echoes o his in oduc ion h oug- hou he es o he dialogue 1680: is used h ice (59 c6, 68 d2, 69 bl), while Eixó;, e c., a e used six een imes (30 b7, 34 c3-4, 44 di, 48 cl, 48 d2, 49 b6, 53 d5, 55 d5, 56 al, 56 di, 57 d6, 59 c6, 68 d2, 72 d7, 90 e8). Eixo a )Lóyo is used eigh imes, elxó a p68o wice. And i is a p e y commen a y on he «my hological~) conno a ions o eixo a pUeo ha i is used bo h imes o a pu ely scien i ic opinion: 59c, o he composi ion o me als, and 68d, o colou -mix u e,,. (Ve semblan és el mo impo an . S'u iliaa [...] explíci men es egades [...], i una i nplíci amen [...] ELXÓVOS [...] uuyye ei<. D'aques es qua e, es s'u iii za com un adjec iu de Aojo;, un de ~ú8o . En les disse epe icions d'aques a in oducció al lla g del dii- leg bü8o & usa es egades [...], men e que ~ .ó; e c., són u ili zan se ze egades [...] Eizosa ELóyo és u ili za ui egades, ~ixo. u U~~OV dues egades. 1 és un comen a i p ope a les con- no acions mi ologiques d'eixo u ~~ü80 el e que és u ili za ambdues egades com una opi- nió pu amen cien í ica: 59c, sob e la composició dels me alls, i 68d sob e la mescla de colo ). G. VLASTOS, ([C ea ion in he Timaeus: i is a ic ion?)). S z dies i~z P a o'j nze aplysics, ed. R.E. Allen, 1965, p. 382, ci a pe Luc B isson, op. ci ., p. 104-105. 24. «El demiü g del >Timaiosi en o cas s'es ableix pe l'única que pel aspis d'un es a de no imen deso dena a un es a d'o d en. Hans-Geo g GADAVER, Gesanzmel e We ke, 6, G iechzsche Philosophie, 11, J.C.B. Moh (Paul Siebeck). Tübingen, 1985, p. 247. 162 En ahona 24, 1995 Lluís íüeg e D'al a banda, la p o a de la coinplexi a de la igu a del (( esponsable)) de 'OS, en l'o denació de l'uni e s es eba en els di e en s noms que ep: 6yp~oug / ' an que <( esponsable», (l'ai ia), en el sen i de magis a i a í ex; no q T)~, c eado , nu ?~, pa e o p ogeni o , o ~o ú;, composi o , o denado ; ~EÓs, déu; XI~QO~~CX~TT~S, modelado , Éx w , us e 2j. A més, el demiü g en la con igu ació de l'uni e s eali za les asques d'ag icul o , me al.lú gic, aleació dels me alls, undició, o ja, ambé dissenya, ena, a ce amica, modela la ce a. El demiü g no sols p esen a un poli o misme, sinó que a la egada p esen a un aspec e an opomo ic, en an que és p e iso , ol, desi - ja, pa la, é quali a s humanes: és bo, no é en eja, i pe úl im pensa, en aques sen i B isson in e p e a el demiü g com un VOÜS, és a di , una in el.ligencia sepa ada26. La me a o a del bon a esa que eballa a consciencia i en inspi a -se en un model idoni ob é una ob a eeixida, con igu a el eló de ons del ela cos- mogonic, en an que logos o mi e e semblan . El demiü g és un a esa-poe a que pe mi ji de la in el.ligencia o dena, ia, els di e sos elemen s, els aplega con enien men i d'aco d a nb una p opo ció a i mk ica els a passa del deso - d e a l'o d e, en de ini i a, dóna sen i a la con igu ació de l'uni e s, puix que la inali a de l'ob a és la d'assoli un cosmos be11 i ha monic, a semblanca del model on olbgic: l'esse 2'. 4. La na u alesa de l'uni e s Quan s'han es able les hipo esis i els p essuposi s on olbgics o denado s que dona an sen i a la con igu ació, Timeu es qües iona l'o igen i la na u alesa de l'uni e s (xa~), del cosmos ( ,óo,uos) o del cel (ou~u ós). El plan ejamen és cla i o mula ambé en o ma de dilema, com an e- io men : cal eu e si el cosmos ha ingu un comencamen o no n'ha ingu , in e p e an el comencamen com a p incipi (CIQX~) o aó del seu esde eni , de la se a con igu ació. Pe esold e el dilema es pa eix de l'axioma: To allo que és sensible (&io6 lo ;), isible (dqa óS) i angible (cin o<) és engend a . 1 19a gumen consegüen és: el mon «és sensible, isible i angible, puix que é cos (o~ij~u)»~~, pe an , en i u de la p emissa majo el món é un comenca- men , ca és engend a o ha esde ingu (yÉ:lo e ). 25. «To pi o& ~o qz$ zui a é~a TOÜ~E TO¿' nu o~ EUQE~V TE Egyo zui E~QÓVLU E& 6. ~~~ Ú6u u o ?,&,/ELY» (descob i el aedo i el pa e d'aques uni e s és eballós i quan s'ha des- cobe és imposible d'explica -ho a la gen ). Tm, 28~3-5. 26. CF op. ci ., p. 33 s. 27. C'es le Démiiiige qui désigne le niou emen de ia sphk e des ixes, pou en ai e le mou- e nen du Meme e du Semblable; c'a iui qui &e la des inée des especes mo eles, qui egle la p oponion des essences, don !e mklange eons i ue a les %mes e les co ps. i /lais ii ae c ee .-:en, sinon i'o d e e la beau é, d'ap es un modele qu'il copie,,. A. R~ AG~, op. ci ., p. 36. 28. Tm, 1807-8. Mi e i logos al Timezí de Pla ó En ahona 24, 1995 163 5. La na u alesa del model Aques a conseqükncia po a al plan ejamen d'una al a qües ió essencial: la na u alesa del model en el qual s'ha inspi a el demiü g pe a la con igu- ació de I'uni e s. Pod íem anomena aques a qües ió la e e en a la causa exempla . Quin model ha u ili za el demiü g? Ha es a un model idkn ic o bé un model basa en I'e~de eni ?~~, Com semp e es pa eix del dilema, enuncia així: Si el cosmos és be11 i el demiü g és bo, alesho es és e iden que ~& la mi ada en el nodel (JCUQÚ~EL~~U) e e nal. En el cas con a i, cosa que es a p ohibi de di pe la llei di ina (BE&, ixi la mi ada en el que ha esde ingu 30. Exclosa la segona al e na i a pe aó de la llei di ina, es a I'al e na i a p i- me a; en conseqükncia, el cosmos ha es a con igu a segons el model d'allo que é un sen i (logos), que és idkn ic. El aonamen que ha po a a aques a conseqükncia es po enuncia pe mi ja d'un modusponens de la mane a següen : Si el cosmos és be11 i el demiü g és bo, alesho es ixh la mi ada en el model e e n. El cosmos és el més be11 de les coses que han esde ingu i el demiü g el millo de les causes. Pe an , el demiü g ixh la mi ada en el model e e nal, en el model bo i be113 l. A con inuació s'es ableix: OÜT, 8 l yeye i~yÉ o5 neoj LO hÓ:,p nui cpeo ioe~ JCEQL~~XTOV nai X~TU TUUTQ EXOV Ge8qp~oÚ~yq~u (Un cop esde ingu , a esul a con igu a segons el cap able mi - jancan el aonable i el pensamen i es é segons I'idkn i~)~~. Repe idamen eiem com la con igu ació po ada a e me pel demiü g o magis a -a esa es eali za amb un sen i , amb una aonabili a . 6. La qües ió sob e la copia La qües ió sob e el model po a a la na u alesa de la cbpia (causa ma e ial). El cosmos és una cbpia (E~xQY) del model e e ~~al~~. Sen a aixo, cal es abli a a quina ha d'ésse la o ma de coneixemen adequada a l'~5110 . Al nos e en en- d e aquí au el decisiu. Timeu diu que els aonamen s han d'ésse a ins (ouyye ~í~) a l'ésse que hom p e én in e p e a (EEqyq-cui). Pe un can ó enim 29. Tm, 29al-2. 30. Op. ci ., 29a2-5. 31. Mes enda an s'enuncien els a ibu s de i en (Ioo ) i d'iii el.ligen ( o~l ó;) i el seu coii ingu : comp en, eii an que pa s, o s els animals, com a indi idus: ((06 6" Ea l Ü),Ao. (@u xuB' E xui zu u ~ÓQLU, oú~p ~Ú 'T~V O~OLOTUTOY OUTOY F~VCLL LLBCIUEI, '». Op. ci ., 30~10-d2. 32. Op. ci ., 2?aG-7. 33. Op. ci ., 29a8-29b2.