La inserció profesional i social dels joves. Introducció als programes

LA INSERCIO PROFESSIONAL I SOCIAL DELS JOVES. INTRODUCCI6 ALS PROGRAMES <(TRANSICItS)> DE LA CEE Jordi Planas i Coll (Universitat Autbnoma de Barcelona) En aquest article pretenc situar el context social en qu& s'han desenvolupat els projectes de <(transició)> de la CEE i quP els ha motivat i justificat. També voldria assenyalar la similitud d'aquest context amb el nostre i indicar els aspectes més rellevants d'aquesta experiPncia de cara a veure-hi la seva utilitat i la possible transferibilitat a casa nostra. No entraré en els resultats més concrets, i per a ells em remeto als documents del mateix programa, una selecció dels quals s'ha publicat recentment." 1. EL CONCEPTE DE <tTRANSIClO)> Darrerament es parla sovint de la transició dels joves de I'escola a la vida adulta i al treball, fins al punt que en determinats contextos hom empra simplement el mot <(transició)> per a designar aquest passatge. Per que se'n parla tant? que abans aquesta <(transició)> no es produjia? Avui aquesta transició es presenta per a una gran part dels joves com un període de temps sovint llarg, conflictiu i de resultat incert. De fet s'ha comengat a parlar de <(transició)> quan aquesta és conflictiva, * Aquest tema esta tractat de manera més hplia en el Uibre De Zos estudios a la vida activa, Ed. Joventut i Societat, Barcelona, 1985, que recull, traddts, els principals textos d'aquest programa. *Papers)>: Revista de Sociologia quan la inserció professional i social dels joves esdevé un dels principals problemes socials per al nostre món, aquell que anomenem de capitalisme avancat . El fet de ser jove ha passat, en pocs anys, de ser una virtut socialment reconeguda a ser considerat quasi un defecte, i aquest canvi és degut a la incapacitat de la <<societat adultas per a absorbir les noves generacions. Perb aquesta societat adulta, seguint la lbgica que la millor defensa és l'atac, tendeix a carregar la responsabilitat d'aquest fet als mateixos joves, que, ben al contrari, s'hi han trobat sense poder-hi intervenir perqu6 eren massa joves. Aixi hom tendeix a degradar la imatge de la joventut fins a associar-la a la pre-delinqii6ncia. Aixi mateix, mentre que la principal dificultat per a la inserció professional de les noves generacions és la manca de llocs de treball, hom organitza grans debats sobre la poca preparació dels joves, la seva desafecció al treball i el frachs escolar, per exemple. Ben al contrari, la realitat és que només la societat sencera pot donar una resposta eficag al fet que la inserció professional i social dels joves s'hagi fet conflictiva i difícil. En aquest marc, el concepte <<transició)> i les actuacions per a facilitarla són el resultat d'intentar que el conflicte que acompanya la dificultat de la societat per a incorporar els joves sigui el menys dolorós possible per als joves i per a la societat. 2. QUE CAL ESPERAR I QUINES SON LES LIMITACIONS DELS PROIECTES DE <tTRANSICIOs DE LA CEE En un document comunitari, referent a l'ocupació juvenil, es diu: <tL'atur juvenil no pot continuar essent imputat únicament al frachs de la transició de l'escola a la vida activa.. . La solució s'ha de buscar, sobretot, en estrat6gies més ambicioses de reactivació de I'economia i de l'ocupació. )>' Perb els projectes pilot <<Transició dels joves de I'escola a la vida activan neixen d'un Consell de Ministres d'educació dels pai'sos comunitaris i, per aquest motiu i perque a l'escola és on comenca la transició, privilegien el paper de les institucions educatives i la seva aportació per facilitar-la. Tot i que els projectes que componen el programa <<Transició)> tendei1. La promotion de l'emploi des jetrnes (Comunication de la Comission au Conseil), ctCOMs (83), 211-final. Brusselíes, 1983. La inserció professiotlal i social dels joves xen a ampliar el ventall d'institucions i forces socials implicades, especialment en la seva segona fase, de forma coordinada, el seu propi origen desvia els projectes de la rel del problema: la creació de llocs de treball disponibles per als joves. Aquesta és la principal limitació o el defecte de partega d'aquests projectes; cal tenir-ho present a l'hora de cercar les seves virtuts i la seva utilitat. Utilitzant un símil mi.dic, s'ha de situar aquest programa comunitari fonamentalment en el terreny de la teraphica i no de la medicina preventiva. De tota manera, tot i que les limitacions de l'escola de cara a resoldre el problema de la inserció professional i social dels joves són evidents, també és evident que: a) un problema d'aquesta natura s'ha d'abordar a partir d'un sistema combinat de mesures, a partir del conjunt d'institucions i forces socials implicades, entre les quals es basa l'escola, i b) les limitacions del sistema escolar han estat utilitzades massa sovint com a coartada per a no fer res, ni dins ni fora d'ell. Dins de les limitacions prbpies d'una acció basada fonamentalment en el sistema escolar, els projectes pilot de la CEE són un intent coordinat d'abordar l'aportació del sistema escolar a la solucró dels problemes que acompanyen la cctransición d'una manera oberta a la resta de la societat. Els qui treballem dins del sistema escolar, particularment en l'espanyol, sabem que no és faci1 introduir, en la seva lbgica de funcionament, preocupacions externes a ell mateix. Sabem també com és de difícil modificar el sistema educatiu en funció de les necessitats dels joves un cop han deixat l'escola, una escola que funciona amb ben poca preocupació per la utilitat extraescolar del que en ella es fa i s'aprkn. És tan evident que ben pocs ensenyants, administradors i polítics s'atrevirien a negar que l'escola ha de respondre a les necessitats de la societat, com que són escassissims els intents d'innovació educativa que tenen realment en compte aquestes necessitats, depassant la pura i simple reordenació interna i el perfeccionisme didktic. Els projectes de la CEE palesen, en la practica, que molts dels intents més o menys reformistes entorn de l'escola al nostre país són obsolets, ja que no tenen en compte fets tan <<forts)> i evidents com que la inserció professional i social dels joves és un dels temes socialment prioritaris, i en especial per als que estan a punt de deixar l'escola. Actuar en conseqü&ncia implica, abans que res, fer una ullada al món que ens envolta per resituar les funcions de l'educació escolaritzada tenint en compte els nombrosos canvis tecnolbgics, econbmics, socials i culturals que s'estan produint. *Papers)>: Revista de Sociologia Aquest és el valor elemental, en el sentit de bhsic, del plantejament dels projectes <(Transició)>. Perb abans d'entrar en les característiques, l'origen institucional i la temhtica específica d'aquests projectes, vegem de manera més sistemhtica quin 4s el seu context social i el nostre. 3. EL MARC DE REFERBNCIA El marc de referkncia general en el qual cal situar el tema de l'ocupasi6 juvenil, segons una comunicació recent de la Comissió al Conseli de la CEE: és el següent: 1. Malgrat les diverses mesures preses en els darrers anys a tots els nivells administratius per afavorir I'ocupació dels joves, les seves perspectives d'accés al treball s'han degradat, amb la crisi econbmica, més que per a qualsevol altre grup d'edat; la durada de I'atur dels joves també ha augmentat junt amb el seu percentatge. 2. La desocupació juvenil no és un problema imputable a l'escola ni a la formació dels joves; no és un problema limitat als joves que deixen I'escola ni, en conseqükncia, únicament al frach de la transició de l'escola a la vida activa. És un reflex particularment eloqüent d'un problema més ampli: el de l'estancament econbmic i la feblesa de la creació de llocs de treball. 3. La solució s'ha de buscar sobretot en estratkgies més ambicioses .de represa econbmica i d'ocupació, 4. La gravetat creixent de la situació dels joves i el risc seriós de marginar parts importants de les noves generacions en la societat de final d'aquest segle reclamen urgentment accions decidides per evitar-ho. Podem dir que aquest marc de referencia podria ser també el nostre; ens pot servir també a nosaltres, tot i que, com veurem tot seguit,, encara ,en pitjors condicions. 2. La promotion de l'emploi des jeunes (Comzlnication de la Cornission au Conseil), <{COM, (83), 211-final. BrusseUes, 1983. 90 La inserció professional i social dels javes I 4. LA INSERCIO SOCIAL DELS JOVES ES UN DELS PRINCIPALS PROBLEMES SOCIALS AMB QU2 ENS ENFRONTEM Des de la meitat de la d6cada dels setanta i en íntima relació amb la crisi econbmica i els canvis tecnolbgics i socials que l%an acompanyada, en els paisos de 1'Europa Occidental preocupen cada cap més els problemes que planteja la inserció professional i social dels joves que acaben o abandonen els seus estudis. A l'$oca d'expansió econbmica era quasi automitic l'inseriment social dels joves, en deixar l'escola, a través de la institució Empresa com a manera primordial i <(garantida)> d'inseriment del jove en la vida adulta o a través d'altres mitjans. Avui aixb ja no succeeix de forma generalitzada ni tan automitica. D'una banda, l'atur juvenil, dins d'una situació general de crisi econbmica i desocupació, augmenta més que proporcionalment respecte a I'atur en general, i, de l'altra, el període d'inactivitat o d'inestabilitat en el treball un cop deixada l'escola es va ampliant per a amplis sectors de joves. El tema de l'atur juvenil amb les seves conseqü6ncies respecte a la inserció social de les noves generacions té dues dimensions principals, ambdues importants per6 cada una amb la seva especificitat: la quantitativa i la qualitativa. 4.1. La dimensió quantitativa del problema 1 L'atur en general, i l'atur juvenil en particular, és un dels problemes socials interns més greus amb els quals s'enfronta actualment l'anomenat <(món occidental)>. En termes quantitatius, si agafem com a punts de refer6ncia la CEE, Espanya i Catalunya per anar d'allb més gran al més petit, tenim que: A la CEE:3 dels 12 milions d'aturats que hom comptabilitza a la comunitat l'any 1981, més de 4'7 milions (el 39,17 % de l'atur total) no tenen encara 25 anys. La situació varia d'un Estat membre a l'altre, per6, I mentre l'atur dels adults volta 1'11 %, el dels joves depassa el 20 %. Men3. Exposi sur E'evolution sociale. Année 1983. Document publicat per la comissió de les comunitats europees. BrusseUes-Luxemburg. Marc 1984, 23-51. - La promotion de I'emploi des jeunes <(COM>> (83), 211-hal. BrusseUes, 22-IV-1983. <(Papers)>: Revista de Sociologia 1 tre que a la CEE els joves no representen més que el 20 % de la població activa total, en canvi representen al voltant del 40 % de l'atur total registrat. A més a més, també segons fonts comunithries, la durada mitjana de l'atur juvenil augmenta al mateix temps que augmenta l'atur. A E~panya:~ d'un total de 2.038.500 aturats, 1.101.300 tenen menys de 25 anys. O sigui que més de la meitat dels aturats són jwes en el sentit estadístic de la paraula. A més, dins de la població activa juvenil la taxa d'atur és molt superior a la mitjana, aproximant-se perillosament al 50 %. Tot i que oscilla segons les zones de l'Estat, depassa de molt, a tot arreu, la mitjana d'atur en general. A Catal~nya:~ d'un total d'uns 441.000 aturats, uns 219.000 són joves. Com podem veure, la grandhria del problema, amb osci~lacions, es manté, i es referma, si constatem que el 42,14 % dels actius joves no tenen feina. I pel que fa a les caracteristiques d'aquest atur, són, segons recull M. Ludevid; iguals o pitjors que les dels adults. Pel que fa a la durada, <(no és per als joves sensiblement inferior a la dels adults sense feina. En el primer tram de l'edat ben al contrari)>; i en referitncia a la cobertura de l'atur per la Seguretat Social la situació dels joves és netament pitjor, especialment per als menors de 19 anys. En aquest trajecte des de les grans xifres i la disthncia de la CEE fins a Catalunya, tot passant per Espanya, constatem que el problema de l'ocupació juvenil es reforqa i creix junt amb la taxa global d'atur, que a Catalunya esth per sobre de la mitjana espanyola. Constatem, doncs, com ditiem abans, que el problema de l'ocupació juvenil és un dels problemes amb els quals avui s'ha d'enfrontar qualsevol política social. 4.2. La dimensió qualitativa de l'atur juvenil Pel que fa als aspectes qualitatius de l'atur juvenil, cal subdividir-10 en tres apartats: A) L'especial transcenditncia de la situació d'atur quan afecta grups d'edat joves. 4. EPA Avenc informatiu. Abril, maig, juny, 1982. 5. EPA Avenc informatiu. Abril, maig, juny, 1982. 6. Ludevid, M., ctOcupaci6 i atur juvenil a Catalunyaa a La joventut a la Catalunya dels 80, Diputació de Barcelona, 1983. La inserció professional i social dels joves B) Els diversos tipus de joves i com es veuen afectats, ja que el fenomen no és homogeni ni depitn exclusivament de l'edat. C) Les connotacions psicolbgico-culturals i els canvis en el carhcter de la inserció professional i social dels joves que l'actual context est& provocant o té com a marc de refersncia. 4.2.A) La transcendtncia de la situació d'atur en grups d'edat joue. Tot i que podríem dir que els joves, en no tenir responsabilitats familiars i en ser <(joves>> (virtut que comenca a deixar de ser-ho), pateixen menys de forma individual la situació d'atur, i encara que creguem que tenen tot el futur per endavant, és precisament aquest fet, el de tenir tot el futur per endavant, el que fa especialment greus les conseqüitncies del seu atur junt a les circumsthncies en quit aquest es dóna. En gran part l'atur juvenil és un atur en espera de primera ocupació o sense haver tingut una ocupació estable, i es dóna en l'edat en quit la persona s'ha de plantejar la seva inserció social autbnoma, que caracteritza la seva vida adulta. El fet que la nostra societat es mostri incapal d'absorbir amplis sectors juvenils, donant-10s un lloc, pot tenir especials repercussions de cara al futur de la nostra societat. La no-integració d'amplis sectors juvenils pot tenir greus conseqüsncies de desinserció o desarrelament, que precisament per l'edat dels afectats podem patir durant molt de temps. És forla diferent, en molts aspectes, el desarrelament que provoca l'atur entre poblacions que no han tingut experisncies d'inseriment sbcio-laboral estable que entre les que n'han tingut. A més a més, en el terreny polític, les dificultats en la inserció social dels joves comporten sovint un desarrelament que afecta el conjunt de la societat en tant que introdueix un factor d'inseguretat que pot afectar el mateix sistema democrhtic, dins d'una dinhmica de marginació-reacció-repressió que, quan afecta sectors importants d'una franja d'edat i es concentra en certes zones, pot tenir conseqüitncies difícils de preveure. També en el terreny polític aquesta situació pot dificultar la identificació de parts importants de les noves generacions amb la problemiitica nacional catalana i les seves institucions de govern, amb tot el que aixb significa. 4.2.B) Els diversos tipus de joves i com se'n veuen afectats. Aquest fenomen no afecta de manera uniforme tots els joves, ja que els joves no són un conjunt homogeni. Segons la seva classe social, segons el seu sexe, segons el lloc on viuen, els estudis que hagin fet, els problemes <<Papers)>: Revista de Sociologia que han d'enfrontar en la seva inserció a la vida adulta són diferents i. més o menys greus. De tota manera, els joves es caracteritzen per un conjunt de comportaments i idees que permet parlar de la joventut com a grup unit pel trhnsit cap a la vida adulta, avui fortament marcat per la manca de perspectives que els ofereix la societat i la desesperació que els provoca aquesta marginació de la societat, que és quasi exclusivament adulta. No tots els joves acaben patint l'atur, perb tots o quasi tots tenen conscihncia de l'amenaca de l'atur. Com a grup d'edat, en general troben majors dificultats en la seva inserció social que fa uns anys. - Els joves, com hem vist abans, suporten una part desproporcionada de la contracció del volum d'ocupació. - Sovint es veuen arraconats en un <(mercat secundari de treball)>, on l'ocupació és menys segura i les possibilitats de promoció menys nombroses. - La cobertura d'aquest atur, que permetria, si més no, la independhncia econbmica del jove, és molt inferior a la de la mitjana. Perb dins d'aquesta situació general la nostra societat tendeix a penalitzar sobretot els grups menys protegits i menys competitius. El fet de ser jove, com hem vist, ja comporta un primer grau de penalització, per6 dins dels joves cal contemplar com a mínim quatre factors que augmenten o disminueixen aquest handicap de partenca: lr.) el nivell d'estudis, 2n.) el sexe, 3r.) l'origen social i 4t.) el lloc de residhncia. Són moltes les combinacions d'aquestes quatre variables i són evidents les interaccions entre elles, perb, simplificant, podem dir: el fet de ser dona, el fet de néixer en una família econbmicament i socialment de nivell baix, el fet de tenir un baix nivell d'estudis o de no tenir-ne, el fet de viure en una zona rural suburbana, on els estímuls i la qualitat del medi són baixos, si no negatius, són dificultats o discriminacions afegides a la de ser jove. 4.2.C) Les connotacions psicoldgico-calturals. El creixent atur juvenil, amb la incertesa i la psrdua d'expectatives que comporta, esth provocant o en tot cas acompanya importants canvis en les actituds dels joves respecte al seu futur en general i al treball en particular. Est& variant el carhcter del que, per a la societat i sobretot per als jo- La inserció professional i social dels joves ves, s'entén com a inserció i com a marginació social. Aquests canvis d'actitud afecten, perb, de forma diferenciada els diversos grups de joves, i, tot i que hom ha comengat a analitzar-los, els processos ens són encara forgo desconeguts, malgrat la seva evident presencia. Segons l'informe Schwartz? els principals canvis de valors que s'estan produint entre els joves es poden recollir en dos aspectes: 1. No refusen el treball per6 el dessacralitzen: excloent-10 d'entre els valors <<claus del seu sistema de valors. 2. Posen en discussió la nostra cultura, erz volen una de menys elitista i menys sofisticada: cerquen una nova cultura que, massa sovint, només iniciatives de tipus comercial tenen en compte. Si bé encara ens és difícil interpretar aquest fenomen, en tot cas és indicador d'un canvi social important on potser cal remarcar que la inserció social no es redueix a la inserció professional i que sovint no es troba ni tan sols entre els factors principals. Des de l'bptica de la nostra societat, cal situar la lluita contra l'atur juvenil i els seus efectes dins del marc més ampli de la inserció social dels joves, de la recuperació i el reconeixement del seu paper dins de la societat no exclusivament a través del treball. De tota manera, la inserció professional continua essent un factor important i sovint una condició <<previal> per a un inseriment més ampli. En aquest sentit hom no pot substituir la inserció professional per altres de més o menys ocioses. No podem simplement esperar que els joves tinguin la paciencia de veure arribar la fi de la crisi i la consegüent millora de les seves perspectives d'ocupació. Els joves que no aconsegueixen integrar-se en algun tipus de vida laboral durant un període llarg després d'acabar els seus estudis, a més de patir-ne les conseqüEncies econbmiques, corren el perill d'un distanciament irreversible del món del treball. Aixb fa que fins i tot, en freds termes econbmics, si no s'hi posa solució a curt termini, al cost social directe de l'atur juveniI haurem d'afegir un cost econbmic a llarg termini: la perdua de recursos humans per a la nostra economia i la nostra societat. Aquest perill s'agreuja en el cas dels grups o sectors que tenen menys suport social psicolbgic i econbmic, que a més a més sovint es concentren en zones de miseria econbmica i social generalitzades, que són les víctimes obligades de la recessió a tots nivells, amb el risc de caure dins de la delinqüencia. 7. Schwartz, B., L'insertion projessionelle et sociale des jeunes, La Documentation Francaise, Paris, 1981.