Usos i abusos de les enquestes en els estudis sobre la joventut

USOS I ABUSOS DE LES ENQUESTES EN ELS ESTUDIS SOBRE LA JOVENTUT * Sal ado Ca dús i Ros (Uni e si a Au bnoma de Ba celona') i. LUS I ABUS COMENCA EN LA MATEIXA DEFINICIO DE L'OBJECTE D'ANALISI QUE HOM VOL ESTUDIAR Sembla aonable de pos ula que l'elecció d'una p oblemh ica d'es udi des de la sociologia s'ha de e segons els c i e is i dins els lími s que aques a ma eixa disciplina de ineix. Gs a di , que sigui quin sigui l'objec e d'anhlisi que hom ha de de ini , aques so geix amb pos e io i a a la discussió d'una p oblemh ica sociolh- gicamen de inida. Si la sociologia ha d'a egi quelcom d'o iginal i nou al discu s sob e el que és social, i no s'ha de limi a a se una simple ep oducció més o menys idel de la ideologia i els es e eo ips que són de domini comú -di s en llengua ge <(sa i)>--, cal que sigui la ma eixa disciplina, i des de les se es elabo acions concep uals més sblides, la que imposi els lími s i l'abas que li han de se p opis. * 2s del o necessa i ad e i que les e lexions que con enen aques es a lles no són ui &una c especiali zación en el ema de la jo en u , sinó senzillamen del ecull d'alguns dels elemen s que ens han sembla més in e essan s d'un in o me e- la i amen ex ens que eali zi em i'any 1983 pe a la Di ecció Gene al de Jo en u de la Gene ali a de Ca alunya. L'in o me és e , doncs, des #una p eocupació ona- men al en e s la u ili zaci6 de la sociologia com a disciplina cien í ica, en aques cas, en els es udis sob e la jo en u . Vegeu Sal ado Sa dús i Joan Es mch, Les enques es a la jo en u de Ca alunya. <(Bells deli is ascinen la aó,, Ba celona, Di ecció Gene al de Jo en u , 1984. *Pape s)): Re is a de Sociologia Aques p incipi que sembla elemen al, i que és ben espec a en mol es disciplines cien í iques, pel que a a la sociologia i al es ci6ncies socials no semp e és ingu p ou en comp e. I aques és ambé, i onamen almen , el p ime en ebanc amb el qual ensopeguen els es udis sob e la jo en u . Oi més quan, en el cas de la jo en u , en els da e s anys ja no sols és <( ema)> d'in es igació sinó que sembla ole -hi igu a com a <(especiali a )> - esul a que hi ha sociblegs i sociologia de la jo en u , i e is es espe- ciali zades, i núme os monog h ics que en pa len.. . En aques s casos, els p incipis onamen als, diguem-ne epis emolbgics, que sua a exposh em, hom se'ls ha sal a <ca la o e an o, si oleu, < olim- picamen )>. Cal e no a que ben a ia els ma eixos usua is d'aques <(objec en d'es udi que és la jo en u s'han adona de les limi acions ine i ables -i insal ables- de la se a u ili zació. Gai ebé ningú no comenGa a ui dia un es udi sob e la jo en u sense excusa -se pel e me, e -ne no a el p oblema de la delimi ació c onolbgica, insis i en la di e si a hmplia que engloba o a isa dels pe ills d'ús ideolbgic. Pe b, poques a lles m6s a all, hom acaba de inin eda s inicials i inals del g up, gene ali zan sob e la jo en u i, en de ini i a, cons uin elabo acions més ideolbgiques que ana- lí iques, enca a que amb la bona ima ge que els pugui p opo ciona un bon e nís de cien i ici a . És ben ce que aques ipus de c i ica la pod íem e ex ensi a a mol es al es < especiali zacions)> del discu s sociolbgic. Tanma eix, el de la jo en u n'accen ua mol els icis i esde é així pa adigmh ic. Sob e o , cal eni p esen que, quan hom pa la de <(jo en u )>, gai ebé mai els es udis no es e e eixen a la ca ego ia his b ica que indica el e me, sinó sob e o i en conc e al <(conjun d'indi idus jo es*, si uació enca a més inde en- sable. Fe i e , és com si hom olgués edui la sociologia del eball a la sociologia dels qui eballen, pe posa un exehple. Na u almen , da e a d'aques es endkncies que c i iquem no hi ha únicamen una <(badada epis emolbgica)>, o una incapaci a p o essional. A ibui -ho exclusi amen , i en o s els casos, a aixb, a més de als i g o- lle , se ia pedan . Més a ia cal pensa en dos con a emps que ho poden acaba d'expli- ca . Hi ha, d'una banda, una ce a concepció del que ha de se la p hc ica sociolbgica que és ela i amen di e en de la nos a. D'al a banda, pe b anan a pa a al ma eix lloc, hau íem de pa la ambé d'una ce a concep- ció ela i amen dis in a de la nos a espec e a la u ili a del socibleg. Més conc e amen olem di que, so in , el ipus de sociologia que semblen p oposa implíci amen els es udis sob e la jo en u és aquella que implica alguna mena d'in e enció social, i que, bo i enuncian a la <(com- Usos i abusos de les enques es en els es udis sob e la jo en u p ensió des de o a)>, p e e eix una < explicació ú il des de dins)>. Lla o s hom po sen i disba a s --sociolbgicamen pa lan - com els de si pe e es udis sob e la jo en u ca1 se jo e, o bé, com deien ja a més de cinquan a anys els sociblegs de l'anomenada escola de Chicago, que no és possible e es udis des d'un despa x, sinó que cal <(emb u a dhi les mans)>. Pe 6 ambé és ce , i aques és el segon con a emps, que els qui en- ca eguen es udis de sociologia busquen so in en el socibleg aquell alia que els pe me h a o ga una ca ego ia cien í ica o si més no uns onamen s apa en men cien í ics a llu p esa de decisions. Aques a coincidkncia é di e en s ni ells de lec u a i jus i icació. Pe exemple, des de la de ensa de la necessi a de ~comp onlís social)> del cien- í ic, passan pe l'acusació de ancamen en una <( o e d'i o i)) a aquell qui no s'hi subjec a, ins a aquell ni ell d'explicació menys elegan i més cla del <(qui paga mana)>. En qualse ol cas, aques a coincidkncia en e una sociologia que es ol <(in e encionis a)> i un pa ó que necessi a legi imacions pseudocien í iques pe a la se a acció a que, de mica en mica, la di isió de la sociologia en especiali a s s'acos i més i més a la di isió de l'adminis ació en egido ies, depa amen s i di eccions gene als. 2. VISTOS L'OBJECTE PREDEFINIT I LES NECESSITATS DE QUI TRUCA A CAL SOCIOLEG, NOMÉS QUEDA UNA POSSIBILITAT: ENQUESTAR I RECOMPTAR Així, doncs, si l'objec e d'es udi és de ini pe una h ea conc e a de I'adminis ació i, en de ini i a, pe a indi idus que són suscep ibles de se con ola s o di igi s amb més o menys e ichcia i en un o al e sen i , i, a més, si qui a a busca un socibleg, en gene al i amb excepcions an escasses com no ables, necessi a o bé un bon < es udi de me ca )> pe a la p e isió de conduc es o bé una base <cien í ica)> pe a legi ima les deci- sions p eses p k iamen , el sociMeg no é al e emei que <(passa una enques a>> i e ecomp es més o menys ins i so is ica s. En gene al, doncs, la p oli e ació d'es udis i es udis que da e amen ha so gi al nos e país es h so a els e ec es d'aques s de e minan s: gai e- bé o s consis eixen en els in o mes més o menys in e essan s d'enques es de o a mena, e es no semp e amb el mínim de igo exigible. Ens obem, doncs, onamen almen amb es udis quan i a i is es, on la dada i el pe cen a ge són els <<senyo s)>, sense explici acions p h ies ni de bases eb iques ni an sols d'hipb esis de eball, i on la c i ica me odo- <<Pape s)>: Re is a de Sociologia Ibgica és, pe an , p kia o, si es ol, su icien pe a desemmasca a el seu esciis alo . Pe an , hem de quali ica els es udis de < sociologia de la jo en u n com a exponen s p i ilegia s de les dues ca ac e ís iques que, de e , són p ou gene als a la sociologia que es p ac ica a casa nos a: I'esqui idesa de les elabo acions eb iques i el quan i a i isme ingenz . I, a més, o aixb so in posa al se ei de la alidació <(cien í ica)> dels es e eo ips dominan s, o e in la sociologia, amb la se a complici a amb el polí ic, la mane a de ce i ica -li la <{ce esa)> de les se es posicions. En les a lles que segui an, ens limi a em al comen a i d'alguns dels e s especí ics d'aques quan i a i isme ingenu que domina el pano ama dels es udis sob e la jo en u , no pe quk sigui el més g eu, sinó pe qu*, si més no, és el que es a de o all6 que sua a comen ii em. Mal pod íem en a en la c í ica eb ica allí on no hi ha eo ia, i enca a menys passa a I'anhlisi o al judici d'in encions espec e a complici a s que mai no s'ex- plici en. 3. EL QUANTITATIVISME INGENU: MES QUE NO PAS DAVANT D'UNA METODOLOGIA, ESTEM DAVANT D'UN POTI-POTI No es ac a pas a a d'insis i en els e ec es mhgics que pe elles ma- eixes enen les xi es, ni en les conno acions <(cien í iques)> que adqui eix ipso ac o o a a i mació que ecolza en un elemen al pe cen a ge. Que els e ec es miigics ossin e icagos en els neb i s en I'a de men i es adís i- camen , aixb se ia p ou d'espe a i ins ole able. El mal és, pe b, que ins en els p o essionals de I'es adís ica --com sembla que de ini i amen ens olen o ens olem deixa quali ica els sociblegs- aques a mhgia ingui els seus e ec es. I si en ce s camps I'au oengany po se més comp ensible que I'engany a I'al e, en e sociblegs la seducció de les xi es i pe les xi es hau ia de se impe donable. Sembla, doncs, com si la seducció de la xi a immobili zés els an ígens c í ics del cos del socibleg en e s els qiies iona is i aques s s'imposessin abusi amen . Vegem on auen, onamen almen , les causes d'aques abús de l'en- ques a. En p ime lloc hi ha el e , que pe elemen al no és menys g eu, de sabe quina mena de <( eali a s>> ol posa en elleu o copsa el qiies- iona i a a és de les múl iples p egun es possibles. No és el ma eix de- Usos i abusos de les enques es en els es udis sob e la jo en u mana I'eda exac a de l'enques a que demana -li si celeb a els ani e sa is, ni p egun a -li que opina dels qui s'amaguen anys. Des de la espos a objec- i a, passan pe la ela i a a les conduc es, ins a a iba a les opinions, ens obem da an p egun es de mol di e sa elle hncia i de iabili a no menys di e sa, i en de ini i a ens e e im a <{ eali a s)> socials amb ca ac- e ís iques especí iques i no eduibles a un ac amen únic. En gene al, els qües iona is obliden aques e onamen al: d'en ada no dis ingin les di e en s ca ego ies de p egun es, i de so ida en d'unles i al es un ac- amen nume ic únic i absolu amen educcionis a.' Pe 6 si aques a és una qües ió que hau ia de sembla cla a i e iden , en can i passa més desape cebuda -i pe an és més g eu- la segona causa d'abusos. Ens e e im al e que o qües iona i signi ica la imposició &una p oblemh ica especi ica a l'enques a . A l'ho a de decidi el con in- gu de les p egun es d'un qües iona i és ine i able ha e de decidi quines emh iques hom c eu pe inen s d'abo da . Tanma eix, aques a elecció no és l'única possible. Ens obem, doncs, en el cas que, d'una banda, és ineludible que l'elec- ció de la emh ica que cal ac a es aci ambé des de c i e is sociol¿5g,gics, aixb és, de ini s p e iamen i eb ica segons unes esis i unes hipb esis que se suposa que l'in es igado ha explici a . Tanma eix, si habi ualmen els es udis sob e la jo en u no disposen d'aques apa ell concep ual i eb ic, on podem oba la jus i icació sociolbgica -i no polí ica o ideolbgica- de la imposició d'aquella de e minada p oblemh ica en el qües iona i? D'al a banda, a més, i malg a una possible i poc p obable jus i icació sociolbgica de la p oblemh ica de inida, no hi ha cap ga an ia que aques a p oblemh ica sigui pe inen pe al des ina a i del qües iona i. Di al a- men , que idhuc aquelles p oblemh iques < sociolbgicamen aonables)> de demana en un qües iona i no és gens segu que siguin, pe a l'en e is a , ni pe inen s, ni comp ensibles, ni conegudes. To plega ecolza en un e o g a íssim, i que consis eix a suposa que a o hom é opinió de o )> i que les di e ses opinions són compa ables, homog2nies i igualmen aluoses. I aques e o , ben segu , é el seu o- namen en una mena d'iníil ació del <(pa lamen a isme democ h icn a les enques es d'opinió, que a ia que pe a aques es úl imes ambé algués la mhxima <{un home, un o )>, aduida en <(un home, una opinió)>. Pe an , i ecollin els e o s onamen als de les enques es, especial- men les < d'opiniÓ)>, al com els de iníem a l'es udi ci a (pp. 105-6), ens cald ia conclou e que: 1. Pe a una exempli icació p ecisa, egeu el nos e es udi Les enques es a la jo en u de Ca alunya, ja ci a . <(Pape s,: Re is a de Sociologia a) Les enques es d'opinió es basen en l'e o de suposa que hi ha consens sob e les p egun es que cal plan eja . b) Les enques es d'opinió es basen en I'e o de suposa que o es les espos es olen di el ma eix. C) Les enques es d'opinió es basen en l'e o de suposa que o es les opinions són equi alen s. d) Les enques es d'opinió es basen en l'e o de p essuposa la cohe- i:ncia de les opinions indi iduals. e) Les enques es d'opinió es basen en l'e o de suposa que o hom é una opinió. Vis aixb, no ens hau ia de se massa di ícil d'accep a que, so in , els <<no con es a)>, que són sis ema icamen oblida s o abusi amen mani- pula s en els es udis que sua a comen em, mol bé pod ien ep esen a l'hica al e na i a dlida i hones a de espos a a p egun es que es mouen en e la impe insncia, la no pe inencia i el con usionisme més desca a . I en aixb, el ac e que eben els <(no con es a)> dels qües iona is no és menys in ole an , pe pa dels <<sociblegs-po a-pla e s)>, que el que eben els abs encionis es pe pa dels polí ics en les con eses elec o als. Finalmen , espec e a aques s usos i abusos de les enques es d'opinió, i deixan de banda qües ions més l.cniques, ens cald ia e e i -nos a les in e p e acions de esul a s a qui: són so meses. I, en aques aspec e, hi ha di e si a de gus os, que an des de 1'absi:n- cia o al d'in e p e ació, passan pel comen a i <<en p osa)> dels quad es es- adís ics que e en <<en e s,, ins a la in e p e ació abusi a, més enlla de les ja poc iables dades ob ingudes a a és del qües iona i. És així com e obem aquell ici ja c i ica a emps pe So okin quan pa la a d'una <<pain ul elabo a ion o he ob ious)> i aquell al e ici de deixa que els p opis p ejudicis emmasca in qualse ol esul a . Ni que si- guin els únics exemples conc e s d'aques es pagines, deixeu-nos-en exposa dos. En un cas, enim aquella <<in e p e ació)> ela i a a la pa la del ca ala en un es udi a ala pe una emp esa de p es igi, que deia: <(un jo e é més p obabili a de pa la habi ualmen en ca alh si els seus pa es ambé el pa - len habi ualmen )>. ¿Po se aixb, si no os pe la in o ma ica, mai no s'hau- ia pogu sabe ... ? En l'al e cas, un es udi en el qual, del e que un sol indi idu hagi espos que, pel que a al lleu e, li ag ada <{es a sols, l'au o es eu capa$ d'a i ma : <<No esul a ep esen a iu, pe 6 és impo an eu e que hi ha un ce co en que pod íem es ima de l'u pe mil de jo es que enen pe a ecció I'es a sols. Pensem que aques a ac i ud, si bé és de mol poca magni ud, és una denúncia de com enim o gani zada la socie a .)> D'aixi, ambé se'n po di << ole e en a el clau pe la cabo an. Usos i abusos de les enques es en els es udis sob e la jo en u 4. CONCLUSIONS. UNA TRIPLE NECESSITAT I UN OBJECTIU ONIC: DADES ESTADISTIQUES FIABLES, MARCS DE REFERBNCIA TEORICS I MONOGRAFIES TEMATIQUES, PERO SEMPRE A LA RECERCA D'UN TREBALL INDEPENDENT Malg a la b e e a de les no es ins a a apun ades, hom s'adona que la majo pa dels es udis sob e la jo en u enen mol poca cosa d'es o g de comp ensió me bdica i cien í ica de la eali a i mol d'ampliíicació de p es- supbsi s ideolbgics dels au o s, de aducció dels in e essos de qui els ha enca ega i, en o cas, de pu a ep oducció dels es e eo ips dominan s. La se a c í ica ideolbgica és, doncs, la c i ica o bé dels c i e is implíci s dels ma eixos sociblegs o bé de la ideologia dominan i con o mado a <(&es- a s d'opinió pública)> p e iamen imposa s pels mi jans de comunicació. La mane a de so i d'aques --des del nos e pun de is a- < cbmode a zucac)> en que es oba so in la sociologia au en una iple ecep a. D'una banda calen dades es adís iques objec i es i iables. Aques es no hau ien de se esul a d'es udis d'opinió o conduc a, sinó ui dels se - eis de I'Adminis aciÓ. Sense ha e de con e i el socibleg en unciona i ecomp ado , en can i aquell es pod ia bene icia del coneixemen que 1'Ad- minis ació pod ia eni -i hau ia de eni ?- dels adminis a s. D'al a banda, hem epe i insis en men que és ineludible pa i d'uns ma cs concep uals de ini s sociolbgicamen pe p ocedi a qualse ol ipus d'in es igació. I si no es ol que cada in es igado hagi ¿e comenga de ze o en la cons ucció d'aques s ma cs eb ics, semp e hi ha la possibili a del eball en equips, de les plani icacions a mig e mini de di e ses in es i- gacions, de l'in e can i en e cien í ics, e c., e c. El eball ailla i indi i- duali za i la manca de c í ica a a o eixen el man enimen d'uns p ocedi- men s que cada egada hau ien de se més esiduals en la in es igació sociolbgica ac ual. I és en aques sen i , ambé, que les monog a ies ema iques suposa- ien l'ap o undimen en aspec es especí ics i segons uns plans més o menys ambiciosos i cohe en s, i e i a ien que cada es udi o ni a epe i exac a- men o s els passos p e is i caigui pe an en o s els ma eixos e o s de les in es igacions an e io s. Finalmen , i pe acaba , diguem que, o i que no és aques el lloc ni a a el momen pe a deba e-ho, es em pe suadi s que només una in es- igació sociolbgica independen esde é a la lla ga ú il pe a la ma eixa so- cie a que l'ha e a possible, men e que, ins i o a la cu a, una in es- igació a me ce dels in e essos de qui I'enca ega esde é la més inú il de les in es igacions possibles.