Pre-Moderns, Transmoderns i Postmoderns

PRE-MODERNS, TRANSMODERNS I POSTMODERNS An oni Puig (Animado sbcio-cul u al) El ex del p o esso A angu en, que <(Pape s de sociologia)> em p opo- sa comen a , m'ha mo i a a p end e l'bp ica desen adada i p og essis a amb qui: el ell p o esso s'ha en on a semp e als p oblemes i mane es de se dels jo es. I, des de la me a pe spec i a d'ani nado sbcio-cul u al a la ciu a de Ba celona, m'a e eixo a ansc iu e un pilo de sensacions, segu amen poc cien í iques, pe b que puc assegu a que han es a esc i es a pa i de l'obse ació del eixi u bh. Com en una p ime a seqiiencia de ga go s, ull p esen a allb que he ana ano an dels jo es u bans quan el emps és lleu e i quan no ho és. Com són? Qui: an? Pe qui: es mouen? Qui: sen en? ... Hi ha en alguns ex os i en la mane a de eballa en e jo es algunes classi icacions di e - ides. Pa lem de <(xi uques)>, de <(p og es)>, de <(ba e inai es)>. . . Se eixen; pe b énen donades pe an ipa ies ideolbgiques, de o mació o de mili hn- cia. Vold ia ap opa -m'hi més amb la guh dia abaixada i des d'una al a pe spec i a: pa lem de ansmode ns, p e-mode ns i pos mode ns. 1. TRANSMODERNS EN LA CRISI DELS MITES DE LA MODERNITAT Són els jo es que més se'ns assemblen. Com nosal es, necessi en mi es que o denin i donin sen i < e icap> a la se a ida, i, enca a, necessi en ,c Pape ss: Re is a de Sociologia que aques o d e i aques sen i s'exp essin en un llengua ge acional que expliqui el sen i del nos e món i els nos es compo amen s. Van, en de- ini i a com mol s de nosal es, de sa is acionalope a i is es a ca all del mi e del P og és, la Cul u a, el Ma xisme, la Nació, la Cul u a Ca alana, la Jo en u , la Llibe a , la Re olució ..., i de Teo ies, Concep es Abs ac es i Causali a s. Són, pe an , e iblemen dependen s de la Raó. Gai ebé semblen ills de la clandes ini a , de la lec u a i la discussió apassionada, dels pa i s en la se a $oca d'esplendo , dels mo imen s de base, de I'es- o g pe e una ansició sense up u a ... Pe b hi ha una di e i ncia. Nosal es som mode ns pe qui o aixb ens ho h em c eu e i n'hem e ca n i sang pe més que a a ens ho mi em a dis incia, amb la ela i i a so negue a que malau adamen ens egala el e -nos adul s. Hem enca amb la nos hlgia del ma xisme i les eo ies e olucionh ies sense un sen imen de e ús. Mol s jo es, pa ícips d'aques a ona, amb la singula i a que ells no abandonen ni enquen es, es an pe o s aques s mi es d'una mane a ben especial: <c ans)>. Són ansmode ns pe quk el ma és com el nos e. Pe b el na eguen. No se l'empassen ins a o ega -s'hi. L'usen. A ancen, en de ini i a, cap a <(una no a Ibgica)>. No es an en el <(pos )> pe quk enca a són aonables, pe b ja no es c euen el subjec e de la his b ia, el subjec e del sabe , el subjec e de la cul u a i el subjec e de la conscii ncia. No o- len se ecli c ics, pe 6 olen se aixb: <( ams, pe qui saben que els mi es de la mode ni a es an a la UVI, amb un P og és i una Indús ia acaba s en l'a u ; la Nació con e ida en una senzilla descen ali zació egional ba ejada amb el nom d'Au onomia pe allb que el emení, diuen, és di bil; el Ma xisme ins alla en una URSS egida pe ge on oc hcies despb iques i amb una cons e~lació de ba alles pel pode pe sonal en e els pa i s co- munis es d'aquí; la Jo en u ancada en h ees cada egada més adminis- a i es i menys ju enils, aga o ades pe l'ac uació gai ebé en exclusi a del Temps Lliu e, sense possibili a s pe a in e eni en la globali a de les di e en s B ees que old ien els jo es; la Cul u a Ca alana con e ida en olklo e i ba aque a de qua an a-cinc lle a e i s, nos hlgics del nou- cen isme i pompeus; la Re olució ans o mada en Mona quia que ens ha sal a del 23-F i.. . Xico s, aques s, amb biog a ies a apeydes. Un pi 1 is es. Com si des de l'adolesci ncia haguessin iscu massa. Han iscu , gai ebé pe osmosi, mil idees, mil amo s de mode ni a , mil p hc iques inno ado es que calia iu e pe no queda -se en e a. I sols. Semp e a pun pe en ila -se a I'au o- bús de la no a expe ii ncia. Han ana al camp, han o na del camp, s'han e ecologis es, han mili a , han iscu en g up, han o na a iu e sols, han deixa la amília, han o na a casa, han p ac ica l'amo lliu e i en P e-mode ns, ansmode ns i pos mode ns g up, han ingu p omb/p omesa més ix/ ka. Han e an es coses! Pe b semp e amb un e e n <{és que.. .D. <cBs que)> no s'hi acaben d'acos uma . Pe que na eguen pe una ma , pe la mode ni a , on o a aigües. A F an~a, <{Le Figa o Magazine)> del maig de 1984, dóna un e a d'aques s jo es amb un pe cen a ge que els e a a a pa i d'una p egun a ben inquie an : <{Qui: ju ges més impo an en la e a ida?)> Un 75 % op a pe I'amis a ; un 66 % pe la amília; un 50 % pe I'amo ; un 55 % pel d e s de I'home; un 55 % pensa que el eball i el p og és cien í ic són el més impo an ; un 41% els dine s; un 37% els ia - ges; un 35 % els espo s; un 30 % la música; un 24 % la sexuali a . No es i malamen . Aques s in e essa s pels d e s de l'home, el p og és, els ansmode ns, són els que con inuen la e a de I'an iau o i a isme. Valo en el p i a i la solida i a amb els més o u s. Alguns c euen que el que cal, o i en els ulls g ossos al jus ap o a de les ins i ucions democ h iques, és con- inua la lla ga ma xa a a és de les ins i ucions en nom del ealisme. C euen --ep, si hi ha eina- que cal in eg a -se com a <{p o e)>, ju is a, ecnic o economis a en la socie a ci il i, si os possible, en I'Adminis ació, pe modi ica les es uc u es del pode . Tenen idees. I ganes de menja -se el món. No en enen com els que, més g ans, pensa en com ells han acaba de o a s i assimila s. La e olució des de dins els sembla que és l'úl ím clau on penja -se. I po se enen aó, si no passa, aquí, el que acos uma a se cada egada més eqüen a Alemanya: que hi ha sedhs pe a en a a I'Adminis aciÓ. Sedis polí ic, és cla ! O n'es em an lluny? D'al es, pe qug no di -ho?, olen I'en on amen . :Fins i o , si cal, la llui a a mada. Se sen en a an gua da, sense base social. I si no poden llui a a ma s usen la p o ocació. Finalmen , alguns han op a pe una espos a més o iginal: a pa i de sub a lla insis en men la dimensió polí ica del p i a p oposen que, ja que la socie a en bloc no can ia an icil nen com diuen les eo ies i els Ilib es, po se cal in e i l'o d e i comenga pel que enim més a mi. Aixb és, ens cal can ia la nos a p bpia ida, allibe an -la dels objec ius i les compulsions que la socie a imposa. ¿No olem modi ica la socie a pe millo a el quo idih? Doncs, apa, comencem pel p ope , pe la ida quo idiana i la se a mono onia sense sen i . Desp og amem-nos, que els alo s socials que hem engoli no són alo s pe sonals, i isquem segons la llibe a i la democ hcia que olem pe al conjun social! Hem opa , e iden men , amb els <(al e na ius)>. Els que olen iu e d'una al a mane a, amb uns al es alo s, més enlli de I'esquema e olu- ciona i i e o mis a. <<Pape s>>: Re is a de Sociologia En el ons, olen sob e iu e. I sob e iu e d'una al a mane a. Pe aixb els oba eu en els en on amen s an inuclea s, an io an, con a la mili a- i zació de l'economia i la deg adació ecolbgica.. . Volen un can i adical dels alo s que o ien en la se a ida p i ada i collec i a o cons uin no es o mes de p oducció i de consum. A aques s, la majo ia de les nos es in e encions en el emps lliu e els semblen un pega . I un pega , enca a, o ada . N'hi ha mol s, oi, de ansmode ns? Pe so els <<p og es)> no s'han acaba , pe qui: és de jo es l'incon o misme i la c í ica. Pe b els que ens dediquem a la in e enció ju enil cal que ilem p im. Cal que, la ans- mode ni a , no la con onguem amb l'embolic de l'ende ocamen de mi es que es em en els mode ns, ja en uines. No són <(p og es)> com nosal es. Ells passen pe les uines. Les con emplen. Fo og a ien. P enen algun apun . Usen quelcom. Pe b, els ills de la mode ni a , són ills. No ho són els pa es en elli s. Con ond e-ho compo a e gi e sa o a la nos a in e enció. Ens cal sabe on som, des d'on ac uem, a pa i de quines p emisses. I ens cal sabe quina és la ansmode ni a que co e pels ca e s, que es discu eix en ba is i que ol e ciu a d'una mane a olun i ia, decidida i pa icipa i a. Els ansmode ns són el ce cle p bxim. 2. PRE-MODERNS, DEIXEU LES FALDILLES DE LA MARE! Aixb, ja ho eieu, no és es udi cien í ic, sociolbgic o an opolbgic. Són agmen s d'obse ació i agmen s enca a no lliga s. I, dins aques s ag- men s, n'hi ha un que em c ispa: la mul i ud cada egada més g an de jo es p e-mode ns que en aeix la ciu a . Xico s cada dia més mode a s. Més conse ado s. polí icamen , diuen, inde ini s, quan sabem que la passi i a és mol de ini b ia. Són com jo enalla en cim o a! Els xico s blaus. Qui són? Hi ha un ipus de jo e que ha queda anco a en la adició més bu - gesa dels bons compo amen s, amb la acana absolu amen neoclhssica del que s'ha de e , pe més que es eixi jeans, wambes i pullo e de colo s: deixa passa els g ans, obeeix, es udia, s'es i a casa, es ima el esillo de la ele, a pe eina, busca p omi:s/p omesa, no p o es a, o a els de casa quan hi ha eleccions.. . i, si con é, sob e o en qües ions elacionades amb la d oga i el sexe, po a una doble ida que oblida en socie a . Les apa- ences són la ma eixa ida, xa al! I cal cuida -les. A la uni e si a són dbcils. P ac iquen una mena de mise abilisme com a on de la indi e hncia en qui: iuen. To ha de se mínim: mínim in e- P e-mode ns, ans~node ns i pos mode ns es, mínim es o c ... I quan es an en I'a u es consumeixen en la mala so que els ha oca . Consumeixen. I mol . Tenen la se a boi e, el seu ba , la pe i a colia d'amics pe so i algun dia. Les acances les an amb la amília. I, més enda an , ind h la pa ella, el pis mode n, els sopa s d'o icinal eina i la pa elle a ca alana, osa ella, blau ell. Són els e e ns co ec es que iuen la ida dels g ans i a elen en I's a us sbcio-cul u al on han lo i . A ciu a , són el ja dí dels c isan ems, passius ins a la niusea. Ah, i els pa i s de d e a se'ls es imen mol . De o es mane es es imen la democ hcia: un 70 % es decla a e o mis a pe que els can is s'han de e a poc a poc. Pe no eni ensu s. La se a g an e olució és no ana gai e a missa, pe més que un 45 % es de ineixi com a ca blic, i que sexualmen són una mica més a e i s que els seus pa es. No us penseu g an cosa! I es decla en, en un spi de ba a o de mise ia, elicos. Un 86 % es conside a <<mol elip o <<bas an elip. No- més un 12 % 'os <(poc elip,. I un 1 % <<mol poc elip. Vi im, ja ho eieu, si em cas de les enques es, en el millo dels mons, amb uns 501.300 jo es meno s de dinou anys i 542.000 jo es de in a in -i-cinc anys sense eball i no gai es possibili a s d'aconsegui -10 (dades del 1984 de la Di ecció Gene al de Jo en u de 1'Es a ). La casa, ami casa)> de I'ET, és lla o s la elici a ! Pe aixb quan mun em les ac i i a s, els mun a ges, en els ebles p o- g ames.. ., els p e-mode ns no comp en. Es an anquils. Els deixem, des- g aciadamen , massa anquils! D'ells, els co ec es, un 26 % p e e eix es a amb el seu ce cle d'amicsl amigues; un 24% ol boi e; un 22% ol cinema i espo s; un 20% escol a p e e en men música; un 19 % ol p omes o p omesa pe a es a <<ama- ao)>; un 18 % p e e eix les excu sions; un 16 % s'ho mun a amb algun ins umen musical; un 15 % llegeix; un 11 % s'empassa la ele com a ac i i a que més li ag ada; un 9 % escol a la hdio; lun 8 % a eballs manuals i a a alguna associació, o li ag ada ia ana -hi; un 6 % ol e espo s; i un 3 % ani ia a eunions o sessions polí iques (DGJ). Gen co ec a, ja ho eieu, des inada a se co ec a, con a qui ens hau íem de p e eni , si no olem una ciu a absolu amen passi a i po - ada pe l'au o i a isme i el consum. Que, al cap i a la i, són els pa es que semp e els manen i ens manen. <(Pape s)>: Re is a de Sociologia 3. ROMANTICISME INDIVIDUAL I POSTMODERNITAT A la ciu a és hcil obse a -los, amb una moda desca ada i p o ocado a. Són ells. Els que accep em que <(passen)>. Passen d'adap a -se als mi es de la mode ni a . Ni an sols no enen cu a de les apa ences. Pe que, si són an dissiden s? Ho són an , que ni an sols llui en ac i amen con a la mode ni a ! El seu és un al e <<es il)>. Són més mass media. Més es elles del ock i del cinema. Més de les conques es cien í ico- i cniques. Més moda i disseny: més o ma de abiosa i e íme a ac uali a . Pe aixb els seus mi es són, simplemen , i us. Ri us pe pa icipa i pe imi a . Conduc es, en o cas, angibles. Pe qui: no hi ha cap eali a p imo dial. Cap majúscula de P og és, Re olució o Llibe a . L'únic sen i es h en pa icipa del i u, d'on su en els compo amen s. I el seu llengua ge no és, e iden men , a- cional. Va pe impac es, pe sensacions. Pe e lexos de compo amen s que els donen sen i a glopades. En o cas saben que la mode ni a no és cap me a ella i enen p ou hnims pe a inicia una a en u a dissiden que algú, amb mala ba a, pe no pode -hi se p esen pe <(ca ossa)> i esque anis a clbsic, classi ica de <<desplacamen de la d e a de la ida in ellec ual dels úl ims anys)>. No. Pe en end e-ho cal eni menys de en a anys. I millo no ha e a iba als in -i-cinc. I, cal eco da -ho, no olem mes es, e& ics, pensado s, conduc o s i polí ics p o essionals. Volem, en o cas, es- elles pe imi a , pe qui són e iblemen conc e es. A mi, em an. Pe - que, malg a que ingui una es uc u a mode na, es imo la pos mode ni a . I la con adicció. A la pos mode ni a i als pos mode ns, no els a es que se'ls ingui pe un pas ís de jux aposicions. Els encan a e un ephs i bnic i in e essa de o es les cul u es pe eu e qui: els a bé. Són ecli c ics. Te iblemen in e essa s pe o el que els pugui so p end e, en iqui i e iom a . No supo en la mono onia. Pe aixb els encan en els EUA i la se a mane a de e p imi i a -com de nens-, on la banali a i la simulació han esde- ingu objec es pu s. Sense his b ies subjec i es. Simplemen , els encan a. Ado en aques s objec es. Els olen. S'hi olen con e i . Pe qui: els pos - mode ns són objec uals. Els <c ans)> enca a són subjec ius. Pe aixb al <(pos )> li sembla que mai no pe d es. To ho é al seu en o n, pe aga a , juga , consumi i ap opia -se'n. I deixa -ho. Els pos mode ns usen dosis de seducció, de a ali a , d'i onia i de des í on nosal es usem aó. I olen, amb o aixb, bloqueja la his b ia. Pe b no com pensa la d e a. Volen, en o cas, eu e 1'in e i:s social. El ol e de la ciu a /món emmasca a pe les ope acions del subjec e i la his b ia. Op en pe I'espec acle, obscenamen . Pe una u opia he e odoxa. Pe una e ol a con a a que ipus a qui: inexo ablemen ha íem d'a e a -nos. P e-mode ns, ansmode ns i pos mode ns Si oleu, busquen una iloso ia de la his b ia adicalmen an idogmh ica, pe més que no els ag ada aques a mane a de di . Ells p e e eixen els ges os, pe qu& amaguen més que no diuen. Segu- amen que pe aques a di: ia no pa len massa. En o cas, necessi en una copa. I escol en. Mol . I ballen. Més. La se a és una dansa que amaga i mos a. Els ascinen les e is es. La moda. I, esgo a s, su en de ni . Pe dansa al so de les mul inacionals? Segu amen . I qui sigui inno- cen que i i la p ime a ped a! Els pos mode ns olen, si ens posem un pel cul es, posa pun i inal a un discu s que ha du a segles. Discu sos <{mode ns)) d'allibe amen com el de l'emancipació a pa i de la Re olució F ancesa, el de la eali zació pe l'espe i en el pensamen alemany o el de la iquesa com a on de plae i elici a p oposa pe lJeconomia polí ica del capi alisme. Discu sos, o s ells, oca s i e o ~a s pel ma xisme, ede e innegable del nos e segle. A ui ningú no hi c eu. Són com g ans ela s de la ele. Fan bonic, pe 6 sonen a ea e/comi:dia. Pe aixb els pos mode ns, en la c isi de c eences i sen i que a o s ens obsessiona, han in en a <(mun a -s'ho)>. Han in en a busca sen i a allb que no é sen i , com ho an e els seus p edecesso s omhn ics, els dan- dys es o el nihilisme ac iu nie zschih. Els pos mode ns són ac ius. No es an d'aco d amb la mane a com ha acaba el discu s mode n, que ha agmen a en compo amen s indepen- den s la ida i l'ha e mo al, polí ica.. ., deixada a la compe i:ncia es in- gida dels expe s. La moguda pos mode na ol me de global. I en a, a egades, especialmen en la ida de cada pos mode n. En el seu Jo. Que 6s allb que més es ima. Vold ia anca la isió amb el ema que o s euen quan s'en on en a la pos mode ni a des d'una pe spec i a in ellec ual: lJe a pos indus ial amb les se es p omeses de eballs an hs ics i d'oci men e els obo s, les compu ado es, la bioenginye ia i la supe ecnologia ho a an o . Sí, de momen aixb és un ca oussel elec bnic, les compu ado es es ca eguen llocs de eball i al lleu e hi a ibem pe a u o ga . És un discu s bonic, segu- amen eali zable, que ens dona d un nou segle i una mane a de iu e, si ho olem i ens ho guanyem, més humana. Pe qui: no? Pe b a a és un discu s u u is a. I ens cal se pos mode ns en el plan ejamen : ens a l'a a. I l'a a dels jo es no és ni in o mh ic ni elemh ic. En o cas, alguns, s'hi p epa en.