Notes a l'assaig de José Luis Aranguren sobre la joventut Europea

NOTES A L'ASSAIG DE JOSÉ LUIS ARANGUREN SOBRE LA JOVENTUT EUROPEA O iol Homs (Socibleg) La elec u a de I'assaig de José Luis A angu en sob e la jo en u eu o- pea indueix a e lexions plenes d'ac uali a i desmi i ica una exp essió mol sen ida en medis <(expe s)> sob e el jo en : <(En ma e ia de jo es no hi ha es segu , o can ia a eloci a s es e eido es; el que ahi e a ce , a ui ja no ho és.)> A angu en ja de ec a a a in -i- es anys que la jo en u dels anys cinquan a es <(desen enia)> dels < models)> p oposa s pe les gene acions an- e io s. I ja obse a a una <(ano mal p olongació de I'e apa ju enil,. Enca a no s'ha ia < in en a n < l'adolesc~ncia o gosa)> ni es pa la a de I'a u ju enil, sinó més a ia al con a i, es denuncia a la sob eexplo ació del eball in an il. Els jo es ja e en <(esc&p ics, ealis es, inclina s a les coses conc e es, posi i es, p i ades, u ili h ies, uncionals, ecniques.. . )> i enca a no ha ia succei el plo a Maig del 68 a Eu opa, ni la us an <( ansició polí ica* a 1'Es a espanyol. To plega a pensa que a pa d'e ec es conjun u als i gene acionals es cons a en unes pe manencies que cal emma ca en coo - denades socials i empo als més Amplies. I, en can i, qui s'a e i ia, a ui, a a i ma que la jo en u dels anys cinquan a i la dels anys ui an a és la ma eixa? Qu& ha succei' ? Són as- pec es o mals els que han can ia , o hom es oba da an de dues jo en- u s que han iscu esde enimen s que les han ma ca gene acionalmen uPape s>>: Re is a de Socidogia en un ma eix sen i , pe u ili za els ma eixos e mes de l'a icle comen a : <(La gue a ci il i la c isi econbmica)>. O bé el que ha a ia ha es a <{la mi ada adul a sob e la gen jo en. En el Pos Sc ip um -la pa més lúcida de l'a icle-, A angu en sembla apun a una espos a a aques conjun de con adiccions: la se a anhlisi, no és ambé un e a dels adul s? Aques dub e s'ha oblida massa so in . Mol s dels es udis que s'han eali za sob e la jo en u són p hc i- camen cons a acions de les ca ac e ís iques gene als de la socie a a la qual pe any la jo en u es udiada. Com ja ha assenyala epe ides egades Es uch, no es h cla que la jo en u sigui un objec e pe inen d'anhlisi cien í ica. O com a mínim cal de ini -10. En quins aspec es els enbmens ju enils p esen en una au onomia p bpia que pe me es udia -10s di e enciadamen de la es a de la socie a ? Aques aspec e epis emolbgic de la jo en u com a objec e d'es udi no és innocu i demana una anhlisi pe si ma eix. Una cosa és con ond e els enbmens ju enils amb els enbmens socials més globals i una al a és que eqüen men les anhlisis sob e els jo es són in e p e acions adul es sob e el que són i el que an els jo es. Hom c eu eu e jo en u s di e en s on an sols hi ha di e en s in e p e acions o di e en s adul s que in e p e en. Un exemple el enim a l'a icle que comen em: la pa menys in e es- san analí icamen , pe 6 mol hlida des d'una pe spec i a de sociologia his b ica, és la in e p e ació que 1'A angu en a de la jo en u dels cinquan- a i que compa ia amb o un sec o social o ma , a g ans e s, pe un ca olicisme p og essis a, pe una ce a in ellec uali a , pe sec o s libe als i democ h ics, en el con ex de la dic adu a anquis a i en el ma c dels deba s d'alesho es en e e ce mundisme i desen olupamen , dic adu a i democ hcia, cul u a i anal abe isme, p og és i adició. Des d'aques s sec- o s, el concep e jo en u o ma a pa d'un conjun més ampli, jun amb concep es com p og és i u u , con aposa s a adul , adició i passa . En can i, ac ualmen el ma c concep ual ha a ia comple amen . Els jo es ja no són el u u , sinó el p esen sense el pes de la adició. El u u ja no és pa imoni dels jo es, sinó ambé dels adul s que s'han u u- i za . La jo en u en aques a si uació queda com a subp oduc e a in eg a o ecupe a . La jo en u dels cinquan a e a en bona pa illa de la adició, i la dels ui an a ho és de la mode ni a . La di e en ma e ni a , més que la iliació, explica la di e hcia en e el que es deia, es pensa a o desc i ia abans i e1 que es diu, es pensa o s'esc iu a a sob e els jo es. Pe aques camí di ícilmen es po e una ap oximació al coneixemen objec iu de la jo en u . Hom po cons a a la decadencia del discu s p o- No es a I'assaig de José Luis A angu en sob e la jo en u eu opea g essis a dels adul s sob e els jo es o de eni -se a es udia més exhaus i a- men aques es elacions. Pe 6 aixb són igues d'un al e pane . En can i, hom obse a la p og essi a cons i ució d'un món especí ic dels jo es, amb unes elacions socials i uns elemen s cul u als p opis. Pos- siblemen , a 1'Es a espanyol, els anys cinquan a ma quen els lími s d'una e apa d'aques p océs. Els can is que s'han p odu'i a pa i d'aques a da a: de l'escola i zació, can is ecnolbgics, e a d en la in- co po ació dels jo es al me ca de eball, augmen del ni ell cul u al, pene ació del consumisme com a pau a gene al de conduc a, ans o ma- ció de I'o gani zació amilia i comuni h ia, u bani zació i ancamen dels espais u bans, desen olupamen dels mi jans audio isuals de comunica- ció ... han p o oca un sal quali a iu en el p océs -que a anca des del naixemen de la socie a indus ial- de de inició de la posició i del pape dels jo es dins la socie a . L'es udi d'aques p océs i d'aques s enhmens socials cons i ueix una ia pe a anqa en el coneixemen dels jo es d'a ui. Tenin en comp e, pe b, que el concep e de jo e és ines able, ja que a ín imamen uni al de gene ació, i pe an cada gene ació jo e iu h les se es posicions socials en con as amb uns e s i en elació a al es aglome a s socials de mane a dis in a. Massa so in el discu s sob e els compo amen s dels jo es posa 1Zm- asi en el e biolbgic d'ésse jo e. No malmen es pensa, i alguns es udio- sos epe eixen de egades, que els jo es es compo en d'una de e minada mane a pel e de se jo es biolbgicamen , pe eni una eda de e minada. Ni la psicologia ha a i ma que exis eixi una pe sonali a jo e ni s'ha de- mos a que ca ac e ís iques biolbgiques de e minin el compo amen humh. Pe an , cald h ce ca en el camp social I'explicació de les egula i a s del compo amen dels jo es. Aixb sense oblida que el e de coincidi p o- cessos e olu ius semblan s de di e en s pe sonali a s po explica ce s ipus de compo amen ju enil. En aques sen i cal un es o q de p ecisió en les ca ego ies desc ip i es o analí iques que es p oposen com a ma c eb ic pe a I'es udi de la jo- en u , pe qui. siguin ú ils i cla i icado es. Pe i, un al e dels e s a comen a de I'a icle d'A angu en és I'en ocamen uni a i i global de la jo en u . Malg a que el ma eix au o ho ma isa, possiblemen sigui una limi ació deguda al momen en qui. A an- gu en eali za I'anhlisi. Si en o n dels anys cinquan a podem de ini una no a e apa en I'e olució de la jo en u com a ca ego ia social, qualse ol obse ado d'aquella $poca es a a més in e essa pe la comp ensió del enomen en si, ce can I'explicació en la se a globali a . En can i, una egada desen olupada aques a e apa apa eixen amb més in ensi a les con- <<Pape s)>: Re is a de Socidogia adiccions in e nes i la di e enciació més me iculosa dels seus componen s. Des d'aques pun de is a es jus i ica ia que a ui hom es p egun i pe <(les jo en u ss i no pe una sola jo en u . Hom ha ce ca aques es di e hncies en la di isió adicional de la so- cie a en classes socials, pe 6 el esul a no acaba de co espond e's amb la eali a . C ec que els di e en s ipus de jo en u enen més a eu e amb els di e en s i mes i a iculacions amb els quals s'han p odu'i els can is socials que s'han esmen a abans, com a ac o s coadju an s en la cons i- ució del món ju enil. És a di , que la di e en a iculació dels jo es en els p ocessos de can i desc i s de ineix jo en u s di e en s. És e iden que aques s can is socials es an in e elaciona s amb les clas- ses socials, pe 6 les se es epe cussions sob e la jo en u no es poden edui a la in lusncia de les classes socials. En sín esi, un a icle que cal no oblida .