Ser jove amb el professor Aranguren

SER JOVE AMB EL PROFESSOR ARANGUREN Josep Maria Carandell (Escriptor) José Luis L6pez Aranguren va ser cateddtic a"la facultat de Filosofia de la Universitat Central de Madrid de l'any 1955 al 1965. El seu accés a la Universitat va ser una mena d'auto sacramental d'una intensitat i d'un dramatisme inoblidables. Jo acabava de passar dels cursos de comuns de Filosofia i Lletres, a la Universitat de Barcelona, als d'especialitat de Filosofia <{pura,, a la de Madrid, i vaig assistir a les sessions públiques de les oposicions a la chtedra d'gtica, que tenia com a principals aspirants el valencia pare Todoli i el castellh Aranguren. En els medis universitaris sabíem que el primer representava la filosofia escolhstica clhssica, i que el segon portava els aires dels filbsofs actuals. En general, les nostres predileccions estaven perfectament clares. Perb no ens podíem ni imaginar fins a quin punt ambdós aspirants es convertirien en ferotges enemics al llarg de les oposicions. Todoli, vestit amb I'hhbit blanc del seu orde, era un home primari, sanguini, violent, medieval, que em feia pensar en sant Vicent Ferrer. Aranguren representava I'altra cara de la moneda: era un laic ben vestit, de figura molt prima, de pensament agilissim, irbnic i sarchstic, semblant als catblics laics francesos. Todolí acusava Aranguren de criptoprotestant i Aranguren, Todolí de <(tonto)>. El president del tribunal, el doctor Font i Puig, amic del meu pare i professor meu a la facultat barcelonina, estava desesperat i desolat. La violencia, oberta en el valencil i soterrada en el castell;, l'exasperava, i, escudant-se en l'idioma catalh, em deia al final de cada sessió que patia moltíssim i que la pugna aparentment ideolbgica i profundament temperamental se li escapava de les mans. Font i <<Papers)>: Revista de Sociologia Puig, sempre vestit de negre, ni era medieval ni era modern: era un professor del segle XIX, de maneres elegantment pedants i de paraula ponderada. Al Ministeri d'Educació, amb Ruiz Giménez, regnaven aires de renovació, i per aquest motiu la intellighncia i I'actualitat varen poder triomfar sobre la retbrica inquisitorial i l'integrisme. El Mal va aconseguir derrotar el Bé en aquell auto sacramental de formes tradicionals per6 de significat modern. Així va ser com els estudiants vhrem poder tenir Aranguren com a catedrhtic d'etica, amb I'assignatura de Sociologia acumulada a la chtedra, i, sobretot, per primera vegada en la nostra vida universithria vhrem saber que allb que més profundament desitjivem, que la filosofia fos una activitat mental viva, era possible. Aranguren es convertí immediatament en mestre, en incitador intellectual, en amic. Per aixb mateix, la relectura del seu assaig La juventud europea, que va ser publicat per I'editorial més innovadora del país, la Seix Barral, I'any 1961, resulta avui estranya. És un retrat de la nostra generació en aquells anys en qu& ens formhvem, i del mateix professor Aranguren, ja en plena activitat de subversió dels valors universitaris. I no correspon als nostres records. ¿Com és possible, em demano, que presenti en aquest assaig una joventut tan assenyada, tan escitptica, tan que toca de peus a terra, tan ben acomodada a la vida familiar, tan desitjosa dJPintegrar-se en la societat? Jo recordo els meus companys de la facultat de Barcelona: tots ells s'havien fet comunistes o participaven activament en els aldarulls i revoltes universitaris, i també moltes noies es llanqaven pel camí de la protesta. I recordo els meus companys de la universitat madrilenya i, més encara, els del Collegi Major en el qual jo vivia: a final de la d2cada dels cinquanta --objecte de I'estudi d'Arangurenels estudiants estaven passant a marxes forqades de l'ambient de la Casa de la Troya al d'Els dimonis de Dostoiewski. En el si de les famílies, les relacions pares-fills comenqaven a presentar I'aspecte de les batalles campals que serien ja corrents en la d2cada dels seixanta. La poesia social, <(arma de combat)>, ja feia estralls entre I'élite universitiria, amb la característica paradoxal que el materialisme --d'aspiració científica, més que realera la brasa del nou idealisme flamejant. La revolució -antiburgesa, anticonvencional, europeista, prosoviktica, demagbgica, subversivahavia ja arrelat en l'hnim dels joves més preocupats per la cosa pública. L'avantguarda prolethria comencava a fer sentir els seus atacs horitzontals als murs del sindicat vertical. En general, es notava en el país la voluntat de canvi, d'obertura a Europa, de mínimes líibertats, d'acabar d'una vegada amb el complex de viure cent anys endarrerits respecte als pai'sos avangats. I, insisteixo, el mateix Aranguren --com alguns pocs professors d'altres universitatssabia perfecta- Ser jove amb el professur Arangurera ment que la seva doci.ncia era, en boníssima part, invitació a la Ilichcia. Jo vaig seguir el professor Aranguren fins al final de la carrera, l'any 1957. L'estiu del 1956 vaig ser a Munic, on, en lloc de participar en el curs per a estrangers, em vaig integrar en una comuna beatnik. Era e1 temps en que jo menyspreava anhrquicament la societat i, en particular, les dones, per haver-les idolatrat massa. En acabar la carrera vaig anar a Hamburg a fer el doctorat, i em sentia molt més progressista que els estudiants alemanys; gairebé en la mateixa ona que els estudiants del Tercer Món, que, entre classe i classe, ens llegien poemes i manifestos revolucionaris. En els anys 1960 i 1961, quan Aranguren escrivia i publicava l'assaig del qual tractem, jo havia fugit encara més lluny, al Japó, ja interessat per la sociologia i ben conscient de l'irresolt <(problema social)>. La meva prbpia experihcia, doncs, i l'experihncia que tenia dels ambients que m'envoltaven, no coincideix de cap manera amb l'anhlisi que estava fent Aranguren. Penso que, entre I'Aranguren pensador, professor d'etica, catblic pre-conciliar i incitador del pensament i de l'acció, per una banda, i 1'Aranguren socibleg, per l'altra, hi havia un gap encara no salvat. De fet, la sociologia sempre ha estat la cihncia acientífica més desmitificadora de les. aspiracions i els ideals dels humans. Refreda, com deien que una dutxa refreda la libido. Recordo que un amic meu, comunista acsrrim, em va contestar, a la meva pregunta de si ell havia acceptat l'eurocomunisme en el moment d'imposar-se, <(jo sóc eurocomunista de tota la vida)>. Vaig explicar moltes vegades aquesta angcdota, com a exemple que, per als comunistes, les decisions actuals tenen efectes retroactius, fins que un bon dia em vaig adonar que jo feia el mateix en molts aspectes de la meva vida. Per ai& torno a repensar aquells anys -1959, 1960-, a fi i efecte de comprovar si la societat del moment era tan protestathria com em diu la membria automhtica. L'Alemanya d'aquell moment, que com a mínim oferia una part de la <<joventut europea)> analitzada per Aranguren, es correspon en línies generals a aquesta anhlisi. De fet jo vaig llegir el llibre de Schelsky Die skeptische Generation (1958) en el mateix temps que el professor Aranguren, i com a ell em va resultar una radiografia molt real -i molt reveladoradel temps present. Em va semblar que l'apoliticisme, I'escepticisme, la llibertat sexual i altres temes alemanys eran un desiderhtum per a nosaltres, polititzats per necessitat, creients conn soldats en lluita, reprimits de mena, etchtera. Un parell d'anys abans, per altra banda, jo havia fet un estudi sobre el que pensen els espanyols sobre Alemanya, encarregat pel professor Aranguren. Ell, generosament, I'utilitzA en l'escrit que publich a la revista alemanya <(Documentes, citant-me, i després el va incloure en el mateix volum de La juventud europea y otros ensayos. Doncs <(Papers>>: Revista de Sociologia I&, aquell treball universitari reflecteix la mateixa imatge moderada, realista i gens revoltosa que Aranguren presenta en I'assaig sobre la joventut, tot i ser jo, suposadament, un protestatari. Més encara: les meves relacions amb una noia alemanya i el casament amb ella l'any 1959, així com la majoria de les nostres converses, presenten una esgarrifadora semblanca amb allb que diu Aranguren d'aquell temps. Mai no heu vist una parella més pacífica, més assenyada, més desitjosa de ser fe li^ (i que duri) i més creadora d'una família ctcom cal)>, que la nostra. Miro les fotografies d'aquell temps i em veig i ens veig com gent de l'antic r6gim, amb unes caretes tan necessitades de simpatia i comprensió, amb uns vestidets tan <(adients)>, en uns paisatges tan i tan convencionals, que una rosa no deu recordar amb menys sorpresa que un dia va ser poncella, inclosa la cursileria insigne d'aquesta parauleta. Per dessota de les actituds públiques, i pel damunt de les illusions utbpiques, veig que el gros de la societat era com Aranguren diu, i la seva fotografia sociolbgica quedarh com a darrer retrat d'un temps que James Dean i molts altres varen assassinar amb monades de timidesa o amb violitncies de rock i de manifestacions. Crec, en resum, que a I'assaig d'Aranguren li falten les referencies sibillines -per tal de passar censuraals desigs de canviar el país o de fugir que teníem aleshores, com a botó de mostra d'una gran insatisfacció i d'un idealisme que s'estenia dia a dia. Crec, també, que el conjunt de la societat i de les nostres vides era encara molt <teisenhowerih)> i molt fill d'aquell r6gim que ens mantenia infants en plena joventut. Crec, finalment, que, en l'assaig, Aranguren va mostrar el seu aspecte més amable --objectivat en ciknciaper tal de no agreujar els perills. Quan l'any 1963 vaig participar en un apassionant seminari sobre Sartre que feia el professor Aranpren, aleshores aquest ja havia llengat la tovallola de la possible convivsncia en la universitat franquista i, o bé ja no creia que el que havia escrit tres anys abans fos cert, o bé ja no ho volia creure. Perquit llavors ja tots teníem consci6ncia que el futur havia comencat.