MARINA SUBIRATS, L'Escola rural a Catalunya, Edicions 62, Barcelona, 1983

MARINA SUBIRATS, L'Escoka a a1 a Ca alwnya, Edicions 62, Ba celona, 1983. De egades és necessa* baixa a l'anhlisi mol conc e a d'un e pe pode aconsegui una e lexió més hmplia sob e una de e minada eali a . El llib e de Ma ina Subi a s sob e l'escola u al és quelcom més que una e lexi6 en o n de l'escola no u bana, especialmen si conside em l'úl im capí ol, en el qual s'insinua una al e na i a o gani za i a global al Sis ema Escola de Ca alunya. Es pa eix de dos cascss mol conc e s, de dues coma ques u als de Ca alunya: el Palla s Sobi h i l'u gell, com a p e ex pe qües iona la poli ica de concen acions escola s, emp esa a pa i de la Llei Gene al d'Educació de I'any 1970. Les lleis a Espanya, i les e o mes, s'han e des dels despa xos dels minis e is de Mad id i amb c i e is uni a is, d'aco d amb el model d'es a cen alis a; pe aixb ma ei , nlol es egades s'ha hagu de e e e 2ncia a 1'Espanya eal en on de 1'Es;panya legal. El camp de l'educació il'escola no en podien ésse una excepció i, així, quan ha con ingu , pe causa de les necessi a s de < acionaLi zaci6)> --que gai ebé semp e sol se econhmi- ca-, la polí ica educa i a ha o dena que hi hagués escoles uni h ies o bé e concen ació escola . Les implicacions que aixh hagi pogu eni pe als subjec es agen s o pacien s en g aus di e sos dels esul a s d'aques es deci- sions, poc o gens han impo a . L'escola, en de ini i a, no és es mQ que una pega de l'eng ana ge s dal i, en sec o s esiduals, els c i e is pe a la se a o gani zació han es a de ca hc e esidual ambé: les 2.250 pesse es dels sous dels mes es de Mad id i les 650 dels de poble en el segle passa , o bé l'expansió d'escoles uni h ies o concen ades segons els cos os dels anspo s o dels sala is en el nos es dies bC ho demos en.. . L'escola ha so gi quan ha e al a i dins del sis ema social que l'ha necessi a . L'Escola és onamen almen un e u bh, que ha es a necessa i <(Pape s)>: Re is a de Sociologia pe a la quali icació de la o ca de eball quan s'ha ex ingi la mane a de ansme e els coneixemen s en la o ma adicional en el si de la amíía o en els llocs de eball; d'aquí que l'escola u al hagi es a semp e una qües ió d'o d e secunda i i més, quan l'al a unció essencial que ambé acompleix l'escola és enca a ga an ida pe les ins i ucions amília i església i pe una cohesió social i ideolhgica més g an de la u alia. És simp omi ic, al espec e, que hom es comenci a plan eja de o ma impo an la p oble- mh ica de l'escola u al en uns momen s en qui: les o mes de p oducaó capi alis es s'in odueixen, ambé, o amen en el sec o ag a i. En el llib e s'anali zen els e ec es con adic o is que ha ingu la polí- ica de concen ació escola i les se es causes p o undes: les connexions que s'han p odu'i en e aques a polí ica escola a les dues coma ques i els seus e ec es sbcio-econhmics i poblacionals, com han es a , pe exemple, la p essió que ha suposa la sup essió d'escoles ca a a l'emig ació en el Palla s, o bé el encamen dels incles en e els alumnes i el medi d'o igen en els dos casos, a can i, pe al a banda, de la pí ica compensació d'uns sabe s ínhamen connec a s amb la eali a que hau an de iu e els alumnes. Aques es conseqü6ncies de la concen ació i del anspo escola , segons l'au o a, <{impliquen pe ills i augmen de la a iga, pe b són, a més, elemen s de des ucció de la comuni a amilia , abans que les elacions econhmi- ques n'hagin a ebli els onamen s)> (p. 77). Pe a, a més d'aques es c i iques pa icula s a les no es o mes d'o ga- ni zació escola , hi ha una conside ació més p o unda del sen i de l'escola en el medi u al, i és la conside ació de l'escola com a elemen de des uc- ció de les cul u es locals i com a ins umen de pene ació i d'imposició de la cul u a u bana, cosa que ha p odu'i la desa iculació, ambé, de o mes de p oducció i de cul u a adicionals del camp i que, alho a, ha deixa els indi idus p oceden s del medi u al en in e io i a de condicions quan aques s s'han hagu d'enca a amb el món u bh: <<La c í ica més p o unda que es po o mula a l'escola u al no és, des de la pe spec i a ac ual, que no hagi se i pe a la ep oducció d'unes o mes socials que es oba en en e océs, sinó jus amen que no hagi se i ampoc pe a la in eg ació de ple d e dels indi idus en les no es o mes socials que endien a impo- sa -se)> (p. 98). Segons aixh, en de ini i a, I'escola no hau ia es a a I'lmbi u al un elemen dinami zado d'allb que a a en diuen la mode ni a , ni hau ia se i pe conse a els alo s adicionals en allb que enen d'ú ils. L'al e na i a, doncs, hau ia de passa pe una ees uc u ació o al i pe un elligamen de l'escola a les necessi a s del medi, la qual cosa només es po aconsegui mi jangan , en e d'al es coses, una o a descen ali zació: <<El ipus de cul u a que ha de ansme e l'escola s'ha de basa en un doble Bmbi : ha de comp end e alho a elemen s de ca lc e gene al, p opis &una No es de lec u a cul u a mode na, i elemen s de ca Ac e local, que pe me in I'adequació a la ep oducció de les condicions de ida de cada zona, millo an -les)> (p. 119). Aixh ma eix po a M. Subi a s a o mula la p opos a del dis ic e escola com a al e na i a a l'ac ual o gani zació del sis ema educa iu a Ca alunya; model inspi a en el sis e na descen ali za anglo-saxó i en algunes expe- ihncies i alianes, que hau ia de combina una ce a o gani zació cen ali- zada en la Gene ali a i una ges ió pe pa dels dis ic es, amb amplis pode s. El llib e no és, doncs, com ema ca Cai ano en el p bleg, una simple anilisi de l'escola u al, sinó una e lexió més Amplia sob e el sis ema edu- ca iu i les o mes d'educacjó ac uals, sob e la necessi a de eplan eja -se la o mació i el model escola ; no és una anhlisi de l'escola u al, que no exis eix com a model únic, sinó la demos ació que hi ha di e ses si uacions escola s d'aco d amb les si uacions especi iques que les han gene ades i amb les quals in e ac uen. Si l'anhlisi ens sembla in e essan , doncs, és pe qui: esul a inno a- do a en un camp sob e el qual no s'ha ia eni a a ons en el nos e país, amb dues eines onamen als: pe un cos a , una isió sociolbgica Bmplia i pe l'al a un coneixemen ap o undi de dues eali a s socials conc e es. La combinació d'ambdues ha dona pe esul a un ex que apo a nous coneixemen s sob e el nos e sis ema educa iu i elemen s impo an s de e lexió an pe als eb ics o p ac ican s de I'educació com pe als polí ics o esponsables de la ges ió educa i a. Malg a o , empe b, no podem deixa de ema ca que el plan ejamen gene al i que es asllueix en algunes ci acions conc e es, Ma ina Subi a s deixa en e eu e una ce a isió op imis a de ['escola, la se a necessi a de codianca en la ins i ució, en da e a ins Ancin, cosa que, de egades, po e con ond e la eali a dels e s amb els desigs. Diem aixb pe que, com hiem abans, d'escola no n'hi ha una de sola, pe b, com a pa que és el sis ema escola del sis ema social, acompleix unes uncions gens iques que de sob es han es a anali zades pe la sociologia de I'educació i que la elli- guen inexo ablemen al ipus conc e de desen olupamen social que l'ha gene ali zada i al qual se eix. La p hc ica del socibleg no é d e a la desespe ació i a l'espe anca, el polí ic la necessi a, enca a que sigui com a excusa.. .