MAX WEBER, L'ètica protestant i l'esperit del capitalisme, traducció, edició i pròleg de Joan Estruch, Edicions 62/Diputació de Barcelona, "Clàssics del Pensament Modern", núm. 11, 1984, 281 pàgines

MAX WEBER, L12 ica p o es an i l'espe i del capi alisme, aducció, edició i pdleg de Joan Es uch, Edicions 62/Dipu aciÓ de Ba celona, < Clhssics del Pensamen :Mode n)>, núm. 11, 1984, 281 phgines. La publicació en ca alh de L'P ica p o es an i l'espe i del capi alisme, de Max Webe , cons i ueix un esde enimen de p ime a magni ud pe o un segui de aons. Pe comenca , és la p ime a ob a de Max Webe que es adueix a la no a Uengua i aixb, en si ma eix, ja és p ou sig- ni ica iu. Com a mínim indica dues coses: a) el p ejudici polí ic, més que la con enisncia cien í ica, que: ha guia ins a poc ks aduccions al ca alh; b) la poca p eocupació en els ambien s de la sociologia <(nos ada)> pe dona a conhixe els au o s mis impo an s de la gene ació undacional de les cikncies socials. Allb que he indica en a) és comp ensible si es é en comp e que la p oducci6 edi o ial ca alana no ha es a pas, de cap mane a, la p bpia d'un país no mal. Aixb ja ho hem sen i a di o s mol es egades i no cal que m'hi alla gui. En o cas an sols di é que d'aixb n'ha esul a l'exis sncia de nomb oses aduccions en alguns camps de e mina s --com, pe exe n- ple, el socialisme i el ma xisme-, o i que ni en aques s hem es a a l'alcada de les edi o ials en espanyol; men e que d'al es ob es i d'al es au o s mol impo an s han es a deixa s de banda. Aixb ha o igina dis- o sions pa en s en l'o e a cul u al en ca ali que an de bo colleccions com la dels < Clhssics dd Pensamen Mode n)>, d'Edicions 62/Dipu ació de Ba celona, o bé la de <(Tex os ilosb ics~>, de Laia, puguin ajuda a su- pe a . Si a) ens eia pensa (3ue no hem es a : un país no mal, 2) ens a éme que, a ol es, hem es a ambé un país subno mal --que ningú s'o engui: ho dic en el sen i e imokgic de la pa aula. 0, pe di -ho amb més p ecisió, que el desen olupamen de lla sociologia ca alana ha es a un desen olu- No es de lec u a pamen ben subno mal, és al di un subdesen olupamen . Aquí la sociologia a en a a de y mal, com diuen en cas ellii. ],a ecepció que es éu de la adició sociolbgica eu opea ou desigual, con usa i incomple a. No podia se d'al a mane a, dona el e a d. D'aquí p o enen mol s dels nos es mals, si no o s: el e , pe exemple, que un es udian de sociologia -que de e ho és de Cibcies Econbmiques (Sociologia)- pugui acaba els seus es udis sense ha e llegi mai es de Max Webe , Du kheim o Com e -i al pas que an les cose:; a ia ni an sols cle Ma x-, pe no esmen a sinó els clhssics consag a s; o que en el nos e país la h~ b ia del pen- samen social es obi an poc clesen olupada clam deno a l'eschs pape que é an en la o mació dels jo es sociblegs com en els eballs dels so- cihlegs no an jo es. Que Max Webe no hagués es a mai adui al ca als és ui de l'acció conjuminada dels ac o s que he anomena a) i b). Un p ejudici polí ic, e expllci pel ma eix Joan Es~ ucll en el p bleg del líib e, ha e que Webe esul és mol s cops an iph jc d'en ada. Només cal pensa en o all6 de Webe com <cel Ma x de la bu gesia*, < el mhim ep esen an de la sociologia bu gesa)>, < el p edecesso del uncic~nalismen i coses pe l'es il. La ma eixa E ica ha es a conside ada pe mol emps l'exemple més cla de Pa ac con a el dogma de la de e minació de la i supe -es uc u a)> pe la abase ma e ial)>. No ó a de més eco da que ds anys en quk Webe ana a de baixa, e en ambé els de: m xim e o en e s Al husse o Poulan zas, quan no di ec amen en e :; Ma a Ha necke , o s ells no o is p opagan- dis es del dogma. Mi a des d'a a a esbo ona que hom bescan és Webe amb la se a complexi a i iquesa, i, a can i, hom donés supo mol es egades a les ba oe es simpliíicacions del ca ecisme de la senyo a Ha - necke . Hem de dona g lies a Edwa d hompson pe ha e escomb a la b ossa. En o in i eixamplan els ekc es de a), b) ambé ha in lu'i o ca en el desin e 6s pe adui Welx -p escindin de ac o s, impo an s sens dub e, pe b d'una al a me la, com puguin ésse la di icul a del llengua ge de Webe o l'ex ensió i complexi a d'algunes de les se es ob es- la manca d'a enci6 de quk ha es a objec e, en aques paEs, la his b ia del pensamen social. Aixb ha de e mina que la mica que s'ha conegu de l'ob a de Webe s'hagi malin e p e a en eb e's de mane a agmen ada i descon ex- uali zada. A Webe se'l coneixia majo men pe l'E ica, pels a icles euni s en el llib e El poli ico y el cien i ico, pels seus esc i s sob e me odologia de les ciencies socials, pe 17an ololgia de Ge h i Mills i una mica ambé pe Economia i socie a . Una dle les se es ecopilacions onamen als -pe no di la onamen al-, de la qual 1'E ica n'Q an sols una pa , e a gai ebC del o desconeguda en e nosal es: les Ges~mn e! e Au si ze zu Religions- c Pape s~: Re is a de Sociologia soziologie. (Quan esc ic aixa l'edi o ial Tau us n'anuncia la p ope a publi- cació, en cas ell&, amb el i d Sociologia de las eligio zes.) Així ma eix, la g an majo ia dels seus esc i s polí ics - adu'i s de a poc al cas ell&- i me odolbgics, pe no di ja els d'his b ia econbmica, e en amplamen igno- a s. Aixb eia que la ima ge que es enia de Webe os una ima ge es- capcada. Hi ha una igno hncia enca a més p o unda sob e l'a nbien in ellec ual que a en ol a la ida i ob a de Webe . I Webe , p ecisamen , és mol di ícil d'en end e si no se'l eme a o a una colla d'au o s amb els quals sos é un dihleg pe manen . És impossible d'explica el concep e de < socio- logia comp ehensi a>> sense ana a pa a a Wilhelm Dil hey. No hi ha ma- ne a d'en end e es dels esc i s de Webe sob e economia i eligió, sense con2ixe Geo g Simmel, We ne Somba i E ns T oel sch. La p oblem9- ica de Tonnies é mol en comú amb la de Max Webe , així com algunes ob es del seu ma eix ge mi Al ed o de Robe Michels, co-edi o du an un emps de l'< A chi ii Sozialwissenscha und Sozialpoli ik>>. Una in- es igació a ons dels a icles més impo an s publica s a l'< A chi >> c ec que dona ia la pis a: Hi ha ia o un p og ama d'inues igacid implíci que mol s d'aques s au o s compa ien amb Max Webe . Si els con empo anis de Webe han es a mol poc es udia s -gai ebé gens- pels sociblegs ca alans, enca a menys ho han es a les connexions amb els seus p edeces- so s i he eus in ellec uals. No han es a examinades les in u2ncies conc e es que a eb e de Ma x i Nie zsche -la conside ació en e s els quals e a conside ada pe Webe , no ho oblidem, un signe d'hon adesa in ellec ual. Ni les d'his o iado s com Von Ranke, D oysen, T ei schke, Schmolle , Lujo B en ano, Theodo Mommsen o Jacob Bu ckha d -pe no pa la dels li e- a s, des dels clbsics g eco-lla ins ins a Tols oi o Dos oie ski. Tampoc les més gene als que com a alemany i ill de la se a 2poca a eb e de Goe he, Schopenhaue o del ma eix Wagne . No s'ha pensa en absolu la elació que hi pugui ha e amb aspec es pa icula s de l'ob a de Spengle , com ampoc no s'ha examina la in lukncia que po ha e -hi en els esc i s de Max Schele . No s'ha es udia l'impac e mol cla que ha ingu en au o s menys conegu s com Al ed Vie kand i Al ed Von Ma in, o el més sub il en au o s amosos com Mannheim i Schumpe e ; o s qua e colla- bo ado s de l'< A chi )>. Ningú s'ha p eocupa d'esb ina els nomb osos i sugge en s pun s de con ac e en e l'ob a cien í ica de Max Webe i l'ob a li e h ia de Thomas Mann. Tampoc s'ha pa a a enció a la epe cussió de Webe sob e o a una colla d'au o s ma xis es des de Bloch i Lukács, que el conegue en, ins a la ma eixa Escola de F ank u . . . Hi ha, doncs, mol a cosa a sabe sob e Webe ; an a, que es po di que a Ca alunya i pe a la majo ia dels sociblegs Max Webe ha es a ins a a un desconegu . Tan de No es de lec u a bo que la publicació en ca al21 de 1'2 ica pogués se i pe a in e i la endsncia, i en pocs anys augmen essin les aduccions de Max Webe als Pa'isos Ca alans. He de econsixe , pe b, que soc més a ia escsp ic. Pe al que os aixi, cald ia ellanga amb o ~a la his b ia in el lec ual i oblida - se una mica de la compuls~[Ó pel eball empí ic d'encl ec. La his b ia de les idees, aixi com la sociologia de la li e a u a, de l'a i de la cul u a, la sociologia del coneixemen i la sociologia hjs ddca, es an gai ebé pe es e- na al nos e país. No és casual que siguin p ecisamen aques es les & ees -jun amb la sociologia de la eligió, ampoc massa desen olupada ni con- side ada aquí, i les anllisis eb iques sob e el pode i les classes socials, que en el cas ca all més a ia han es a desc ipcions- en les quals la g an adició sociolbgica eu opea més i millo s'h~a desen olupa . Di aixb, poca cosa més puc a egi . No és aques el lloc mb escaien pe e una a aluació sence a de l'ob a ni d'e la polsegue a que ha aixeca . Així, doncs, acaba é comen an els aspec es m Ss <c scnics>> d'aques a ecen edició a & ec del p o esso Joan Es uch, un dels pocs especialis es ca a- lans en sociologia de la eligió. La aducció demos a ideli a , co ec ió i, db que po so p end e més ac an -se d'un socibl~eg, g an domini de l'idioma. La ideli a hi és doble: a la lle a i a I7espe ,[ de Max Webel-. La co ecció és al que a que sigui po se la millo e sió de quk hom disposa: supe a amb esc eix la inexac a i a ol es e bnia edició espanyola, i a egeix p ecisió a les més au o i zades ancesa i anglo-saxona. El igo en la in e p e ació no o ga en cap momen la lui'desa del llengua ge, s'ob C aixi una ag adable sensació de cla eda i eleglncia exposi i es. El ca al& que hi obem no és eixuc ni encadís, ans al con a i, pas ós i sblid. Co n ha d'ésse . L'edició inco po a, a més, un p bleg ccbncis pe b illuminado i ple de sugge imen s, jun amb la bibliog a ia seleccionada i la c onologia que ja són, pe so , habi uals als olums d'aques a col lecció. Cal e esmen , en- ca a, de les no es que Joan Es uch ha a egi a les p bpies i mol nomb oses del ma eix Webe ; que sense &se mol es són1 semp e jus i icades i ence - ades. Zs ambé del mhxi n in e ss la ecopi1ac:ió bibliog l ica e ec uada al inal del llib e, on es ecullen o es les on s ci ades pe Webe al lla g de l'ob a, p ocu an comple a -les semp e que sigui possible. No ens es a, doncs, sin6 elici a -nos pe disposa d'aques a aducció que posa, de mane a immiJlo able, Max Webe a l'abas dels lec o s dels Paisos Ca alans. I. elici o nmbé, com és lbgic, Joan Es uch, a qui hau em d'es a ag ai s pe l'esc upolós i pacien exe cici d'aquella an iga i u aca- demica que els anglesos anomenen schola sbip.