Crítica de traduccions

Enrahonar 23, 1995 147-149 Crítica de traduccions ARIST~TELES Metafsica Madrid: Gredos, 1994. Trad. Tomás Calvo Endinsats al nostre torn en una traducció al catali de la Metafsica dtAristotil, que és I'obra de la seu, el director dlEnrahonar ens demana una reacció ripida a aquesta traducció anunciada ja fa temps i recentment apareguda del profesor Tomás Calvo. Com que una reacció ripida no pot ser sinó un enfilall de qüestions desordenades, diguem per comengar que, al nowre parer, es tracta d'una traducció acurada, duta a terme per un especialista que uadueix els textos aristotklics a partir d'una interpretació global ponderada i que ofereix un text en casteili que, en Línies generals, és indiscutiblement consistent i, potser per primera vegada en aquesta llengua -i en tantes altres importants i milioniries-, intel.ligible. Un exemple d'aquesta cura, per endinsar-nos en la qüestió terminologica, és la versió adoptada per al molt nuclear ti, 8v. Deixant de banda el feixuc i argotesc ((el/lo ente)), Calvo prova -amb bona intenció i alhora arnb encert, només amb petits embolics en contextos on I'ús més normal dels articles i els pronoms es complicaamb «algo que es)) o «lo que es». En algun punt, l'embolic gramatical causat per la parifrasi provoca turbulkncies més greus, com al comengament del capítol 7 del llibre A (1017 a 16), on simplement es renuncia, sense avís previ, a la traducció de TO 6'5~~ t@ ~v~~kv~p~p~ile. E1 traductor persisteix estranyament, pero, en la convenció -impulsada anys enrera per el1 mateix, entre altresde traduir oUoía per ((entidad». La qual cosa es podria justificar només si, tot acceptant I'etimologia que relaciona el substantiu ohia amb el participi femení oba, es busques el nom abstracte que correspon a la qualitat dl«ente». Si la traducció convencional «enten ha estat rebutjada, cal acordar que té molt poc sentit continuar usant «entidad)) -que és una paraula que intui'tivament es ~odria aolicar a totes les ' categoriesper designar només la o6oia. Una altra classe de problema el trobem en algunes expressions per a les quals no s'estableix una traducció estable. En el cas de ti, en construccions idkntiques, apareixen almenys dues opcions: ((alguna realidad» (1026 a passim) i «algo <determinado>» (1030 a 3). Curiosameent, en 1030 a 4-5, un ben diferent t06~ TL es tradueix per «algo determinado)). Així, el funcionament acomodatici de la sinonímia en castelld arriba a deteriorar la pos- 148 Enrahonar 23, 1995 Seccions bibli~~rafiques sible precisió de fórrnules gregues que potser no són exactarnent sinbnirnes, convidant, a efectes prhctics, a confondre l'interrogatiu i l'indefinit quan I'indefinit apareix accentuat. Algun error detectable en les llistes de I'Index uerborum de Delatte probablernent hi pot encoratjar el traductor. El mateix ti~us de oroblerna torna a presentar-se en 1032 a 14 i 18, els dos únics llocs de la Metafisica en que, segons aquest darrer, se substantiva ~i indefinit. Es curiós, a més, que l'indefinit acabi cornportant una traducció que inclou reiteradarnent i paradoxalment la oaraula ((determinado)). D'altra banda, i sortint ja de bon grat del problema antiphtic de les amfibblies, la oaraula «realidad» ' I sernbla prou densa per no usar-la abusivament corn a coixí per facilitar la lectura de passatges corn I'esmentat 1026 a. La traducció de les partícules, considerada per Calvo corn una qüestió digna d'atenció especial, acaba resultant rnés light de I'esperable. Les variacions semblen rnolt sovint capricioses. En casos on les partícules es fan especialment rellevants, corn en I'enllac del final d'un capítol arnb el comencamenr de I'altre, el traductor ho ignora, tot convertint el que seria un progrés en rnatís en una conseqükncia d'allb exposat al final del capítol ~recedent (una frase de caricter conilusiu, freqüentrnent arnb y6v &Y, seguida d'un comencament arnb 6E en sentit adversatiu). Tarnbé destaca per la seva -almenys aparentmanca de claredat I'ús rnassa intuitiu, i sovint innecessari, que fa de signes corn cometes, rnajúscules, cursives i guions. El capítol 7 del llibre A, per exernple, s'inicia arnb un «"Lo que es" se dice tal ya accidentalmente ya.. . », embolicant-se i errantse en el tema úslrnenció, ja que I'expressió «lo que es» aquí és usada -per consenüent. hauria d'anar sense cometes-, i O ' nornés esmentada, si de cas, a través del circurnloqui («se dice tal))) ideat per Calvo per evitar I'absurd «Se llama "lo que es". . .» que li sortiria aquí si seguís I'esquema de la seva traducció de les altres definicions del llibre. Quant als krnfasis arnb cursiva, també donen lloc a problemes gramaticals, com ara, en 1069 a 21-22: ((Además, estas últimas [la qualitat i la quantitat], por así decirlo, no son en sentido absoluto, sino cualidades v movimientos:». Sernbla ben bé un contrasentit, que cal rectificar especulant, a falta del text grec, sobre la possibilitat d'inventar una coma («no son, en sentido absoluto, sino cualidades y rnovirnientos))). No és aquest exactament, pero, el sentit del text aristotklic, que García Yebra -per cert, no esrnentat ni en la bibliografia, rnalgrat les consignes divulgades per la BCG, que en prorneten I'exhaustivitatexpressa arnb tota nitidesa: «Estas cosas ni siauiera son entes, por decirlo así, en sentido absolu- to. sino cualidades v movimientos)). En efecte, les mateixes pautes de traducció del lkxic aristotklic fixades Der Calvo i esmentades rnés arnunt li amarguen aquí la vida fins al punt de fer-li oblidar que l'krnfasi del «no ser en absoluto)) es contradiu arnb la utilització de la negació corn a referent del ((sino» imrnediatakent posterior. Per a les cornplicacions de guions i nassos, vegeu, si voleu, el passatge 1030 b 28 s. Posats a ser primrnirats, detectern també una badada en la numeració al rnarge, deguda a una esmena en I'ordenacióde Bekker proposada tant per Ross corn per Jaeger, seguida per Calvo, pero sense ferho constar en el lloc corresponent del capítol4 del llibre Z (1029 b 3-12). Bastant rnés greu deu ser, per acabar, la relliscada sorprenent de la Introducció (D. 48-49). on el traductor traeix la seva , . propia versió del text per fer una citació aue senzillament és falsa i aue convida -injustament al nostre parer- a una sospita generalitzada sobre un treball de qualitat. Allí diu Tomás Calvo: «Dios, el cual es la "causa de todas las cosas")), i ho rebla arnb la transliteració del rnot que pretén haver traduit (és, a saber, Critica de rraduccions Enrahonar 23,1995 149 pasin). En la traducció (983 a 9), troessencialment filolbgic de la Introducció bem una altra cosa: ((todos opinan que frena qualsevol desenvoluparnent de l'er- Dios es causa)). L'oscil.lació conceptual, ror, i converteix el que hauria estat un de fet, és explicable en els estudis arismonstre en un lapsus gairebé inofensiu. totklics ortodoxos, que encara no admeten el doble sentit de la causalitat en el pensament d'Aristoti1 i en el seu voca- Jesús Hernández Reynks bulari. Per sort, l'esperit informatiu i Jaume Casals