scieee AI-readable full text Open interactive document viewer

Recensions

Jiménez, Eva

Abstract

Montserrat JUFRESA, Saviesa i perversitat : les dones a la Grècia Antigua.

Full text

144 Enrahonar 23, 1995 Seccions bibliografiques del franquisrne, que ha viscut amb intensitat I'etapa de la transició política; es pregunta sobre la possibilitat d'una raó estetica dins del context cultural postrnodern, es qüestiona igualment pel futur de I'individu; per la problematica relació individu-societat (concretament la societat de consum); en definitiva, pels valors etics que haurien de regir una societat fonarnentada en els valors dernocratics, en la igualtat, en la fraternitat i en la Ilibertat. També es fa una analisi crítica del nacionalisme a casa nostra, i de la situació actual i el futur de la nostra llengua corn a eina d'expressió filosbfica. Com veiern, temes profunds, densos, que requeririen una exposició més pormenoritzada i extensa, atesa la seva cornplexitat i problematicitat. Així, algunes tematiques es ressenten un xic de l'analisi un pkl esquernatica, poc matisada, al meu enten- MONTSERRAT JUFRESA Saviesa iperversitat: les dones a Id Gr2~ Barcelona: Edicions Destino, 1994 La introducció corre a carrec de Montserrat Jufresa (professora titular de Filologia Grega de la Universitat de Barcelona). Els articles són d'Angela Sierra (professora titular d'Histbria de la Filosofia Antiga a la Universitat de la Laguna), Ana Iriarte (professora titular dtHistoria Antiga a la Universitat del País Basc), Adriana Cavarero (professora de Filosofia de la Universitat del País Basc) i Claudine Leduc (Maitre de Conferénces a la Universitat de Toulouse- Le Mirail). Són quatre assaigs corn a resultat d'una part del treball dut a terme pel Seminari de Filosofia i Genere, coordinat per la professora Fina Birulés de la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona i recollint un cicle de conferencies que foren pronunciades els dies 16 i 17 de mar$ de 1993, a la Universitat de Barcelona, sobre aspectes diferents del «saber» de les dones a la Grecia Antiga sota els títols: «La perdre. Són temes que potser necessitarien rnolta més atenció: el tema del nacionalisme i el tema de la nostra llengua. Hern d'agrair, pero, que Gerard Vilar els toqui, ja que tampoc és gaire propi de la filosofia acadkmica tocar aquest tipus de temitiques ((rabiosarnent)) contemporhies. Per aixb, a la gran majoria de filbsofs els ha fet basarda parlar de la seva prbpia epoca i de temes «candents», entre d'altres raons, perque fer-ho comporta sempre un risc. (Recordem que Hegel dedid. molt poques pagines, per-exernple, a parlar de la seva ~rb~ia boca: la Il~lustració o la Revolució II I Francesa i, en canvi, en dedica moltes a ~arlar de la filosofia i la historia de Grecia.) 1 aquest risc és el que ha volgut córrer Gerard Vilar amb tota conscikncia, sabent que es posava en la picota. ,ia Antiga versitat i les seves irnatges)), ((Cassandra tragica)), ((Figures de la corporeitat)) i ((Atena i I'olivera)). El llibre és una recuperació de la figura femenina en I'hbit filosbfic de la Grecia Antiga amb tota la dificultar que aquesta tasca suposa, tant pel fet de disposar d'una documentació histbrica molt reduida corn pel tractament espuri que n'han fet la majoria de crítics. Contraposant al model de dona que la societat grega considera «normal», dona casada, mare de família silenciosa i submissa, el llibre recupera una amalgama d'excepcions, ja sigui de personatges reals, ficticis o fiuit de la tradició histbrica. AW doncs, ens ~arla de corn Antígona defensa els ilacos d'una consanguinitae incestuosa, removent el fantasma d'un matriarcat sempre temut i considerat funest, de corn Cassandra ~refereix I'estat virginal al de dona casada, o bé corn Helena, Clitem- Recensions Enrahonar 23, 1995 145 nestra o Medea són exemples de perversitat en el sentit de corrupció moral o social, adversiries de I'estat patriarcal. Claudine Leduc fa una exposició amb ingeni i originalitat d'Atena i l'olivera, iligant el mite amb els coneixements botanics que els antics atorguen a la dea, ésser profund, que és l'olivera. EUGENIO TRFAS La edad del espiritu Barcelona: Destino, 1994, 722 páginas Eugenio Trías sigue girando, incansablemente, en torno al límite. Operación dífícil de concebir para mentes positivistas como la de este lector, según el cual para girar en torno al límite habría que sobrepasarlo por arriba por lo menos en un momento. Trías ha abordado esta áspera temática en sus últimas obras: Los limites del mundo, La avpnturaf;losoj%a y Lógica del limite. De acuerdo con la topología propuesta en esta última obra, el espacio del Iímite se expande en tres cercos: el cerco del aparecer, el cerco fronterizo y el cerco hermético. Pues bien, el sujeto pensante se situa ahora en el espacio intermediario, en el que asume el «ser del límite)). Y pues- to que este «ser del límite)) se define como el correlato ontológico del «lagos simbólico)), era de esperar que el discurso filosófico prosiguiera con un anáiisis del símbolo como el modo de conocimiento propio de este estadio. De ahí La edad del espíritu. La próxima entrega, presumiblemente, versará sobre el cerco hermético. Esta obra es una elaboradísima construcción apriorística (en el mejor sentido de la expresión) levantada con el mero opus spicatum de un concepto de símbolo primorosamente elaborado. La función simbólica es analizada con gran rigor filológico, histórico, semántico y conceptual. El autor convierte el símbolo en un poderoso instrumento de análisis de los procesos culturales humanos, que vie- En sintesí, el llibre recupera un món d'heroines femenines que amb saviesa, magia i profecia van saber rebelar-se contra la realitat i el seu destí, malgrat que aquesta transgressió suposés la marginació, la infelicitat o la mort. Eva jiménez nen amamente caracterizados oor su Dresencia (ciclo simbólico) o por su ausencia (ciclo es~iritual). El símbolo es definido como revelación sensible y manifiesta de lo sagrado; definición programática, pues toda la obra gira en torno a los avatares o al ((despliegue)) de lo sagrado. Se trata, ciertamente, de una monumental filosofía de la historia de la filosofía en la que ésta recupera el papel que había perdido de antilla theologiae. Las edades del mundo, correlacionadas con las categorías simbólicas, son divididas en siete eones para el ciclo simbólico y siete eones para el ciclo espiritual. El ciclo simbólico es descrito por el autor por medio de «acontecimientos simbólicos» tomados de cuatro grandes tradiciones antiguas: la hindú, la iraní, la hebrea y la griega (sin olvidar la islámica). Y aquí es donde la obra de Eugenio Trías pasa a ser un ejercicio magistral de análisis, observaciones v reflexiones histórico-cultura- les. La lectura de estas páginas proporciona un gozo esoiritual infrecuente en la " moderna literatura filosófica. Trías aborda la compleja tarea que se ha propuesto con extraordinaria competencia. El autor, además, consigna sus fuentes de información, que son siempre las más acreditadas. Esta parte del libro (la mitad del total) es una lectura sumamente recomendable para toda persona interesada en la evolución espiritual de la humanidad.