Recensions

Recensions Enrahonar 23. 1995 143 abstracción de esta disciplina puede causar en la persona lectora no acostumbrada a la materia. Desde luego, no todas las partes son igual de claras y expositivas en el libro; así mismo, en ciertos momentos desearíamos un grado mayor de profundización en algunos temas, pero también es cierto que la dificultad intrínseca de ciertas cuestiones en filosofía hacen que éstas se vuelvan casi inaccesibles a la divulgación para el desconocedor de la materia y aún es más cierto que, para llegar a un público no experto en el tema, es necesario a veces realizar drásticas simplificaciones que pueden molestar al filósofo ducho en las escurridizas cuestiones de la filosofía de la ciencia. En conclusión, nos encontramos ante un excelente libro introductorio de filosofía de la ciencia dirigido principalmente a un público universitario (aunque el profesor o profesora de instituto podría GEW VILAR Individualisme, etica ipolitica Barcelona: Edicions 62, 1992 Els llibres filosbfics, en general. no acos- ' " turnen a destacar per la seva bellesa estetica. Sembla com si el discurs filosbfic hagués d'estar renyit amb la fluidesa de la paraula, amb la bellesa de I'expressió, amb la claredat expositiva. De vegades potser és culpa de les traduccions. Agafeu com a exemple algunes traduccions drAristbtil. Són il.legibles. Els escrits filosbfics de Gerard Vilar pertanyen a aquel1 tipus de llibres que hom llegeix d'una tirada. El seu estil literari pulcre, ame, teixit amb una beilesa estetia. hi contribueix decisivament. Gerard vilir posseeix el domini de la Ilengua, cosa no gaire comuna entre els que es dediquen a I'ofici de filbsof. 1 aixb no vol dir @e el seu pensament deixi de tenir fondaria. A I'obra que comentem, consutiíizar perfectamente algunos de sus capítulos), ideal para la persona interesada en la materia, pero sin conocimientos filosóficos, se ilustre y la aficionada amplíe sus conocimientos en el tema, aunque también puede dar una sorpresa agradable al experto en la materia, al encontrar análisis bien desarrollados de temas que quizás desconocía. Por lo que hace referencia a las mejoras, no habría estado de más incluir un índice de materias que podría haber ayudado mucho al neófito y también lo interesante que habría resultado añadir al final, además de la bibliografía con las referencias dadas por la autora, otra en la que se presentaran las obras clásicas de la filosofía de la ciencia, comentándolas brevemente, desde la cual las personas interesadas pudieran adentrarse en el estudio de esta disciplina. David Casacz~berta tituida per un seguit de conferencies o ponencies, algunes d'elles publicades en forma d'article (De Marx al oostmarxisme, La generació delr cinquanta, Individualisme, etica i política, Les il.lusions servades, Hi ha una ra6 estetica?, Lajlosopa i les seves llengiies, Autonomia i responsabilitat solidaria), Vilar assaja amb lucidesa i una certa acritud una serie de reflexions sobre el que podríem qualificar el món postmodern, constituit per la crisi de les ideologies -en especial la marxista, encara que I'autor se'n declari hereu i en certa mesura continuador en la forma de postmarxisme-, el relativisme ktic i també estetic. la societat anomenada «de consumn. Vilar fa una analisi de les característiques de la generació dels cinquanta, la generació dels últims anys 144 Enrahonar 23, 1995 Seccions bibliografiques del franquisrne, que ha viscut amb intensitat I'etapa de la transició política; es pregunta sobre la possibilitat d'una raó estetica dins del context cultural postrnodern, es qüestiona igualment pel futur de I'individu; per la problematica relació individu-societat (concretament la societat de consum); en definitiva, pels valors etics que haurien de regir una societat fonarnentada en els valors dernocratics, en la igualtat, en la fraternitat i en la Ilibertat. També es fa una analisi crítica del nacionalisme a casa nostra, i de la situació actual i el futur de la nostra llengua corn a eina d'expressió filosbfica. Com veiern, temes profunds, densos, que requeririen una exposició més pormenoritzada i extensa, atesa la seva cornplexitat i problematicitat. Així, algunes tematiques es ressenten un xic de l'analisi un pkl esquernatica, poc matisada, al meu enten- MONTSERRAT JUFRESA Saviesa iperversitat: les dones a Id Gr2~ Barcelona: Edicions Destino, 1994 La introducció corre a carrec de Montserrat Jufresa (professora titular de Filologia Grega de la Universitat de Barcelona). Els articles són d'Angela Sierra (professora titular d'Histbria de la Filosofia Antiga a la Universitat de la Laguna), Ana Iriarte (professora titular dtHistoria Antiga a la Universitat del País Basc), Adriana Cavarero (professora de Filosofia de la Universitat del País Basc) i Claudine Leduc (Maitre de Conferénces a la Universitat de Toulouse- Le Mirail). Són quatre assaigs corn a resultat d'una part del treball dut a terme pel Seminari de Filosofia i Genere, coordinat per la professora Fina Birulés de la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona i recollint un cicle de conferencies que foren pronunciades els dies 16 i 17 de mar$ de 1993, a la Universitat de Barcelona, sobre aspectes diferents del «saber» de les dones a la Grecia Antiga sota els títols: «La perdre. Són temes que potser necessitarien rnolta més atenció: el tema del nacionalisme i el tema de la nostra llengua. Hern d'agrair, pero, que Gerard Vilar els toqui, ja que tampoc és gaire propi de la filosofia acadkmica tocar aquest tipus de temitiques ((rabiosarnent)) contemporhies. Per aixb, a la gran majoria de filbsofs els ha fet basarda parlar de la seva prbpia epoca i de temes «candents», entre d'altres raons, perque fer-ho comporta sempre un risc. (Recordem que Hegel dedid. molt poques pagines, per-exernple, a parlar de la seva ~rb~ia boca: la Il~lustració o la Revolució II I Francesa i, en canvi, en dedica moltes a ~arlar de la filosofia i la historia de Grecia.) 1 aquest risc és el que ha volgut córrer Gerard Vilar amb tota conscikncia, sabent que es posava en la picota. ,ia Antiga versitat i les seves irnatges)), ((Cassandra tragica)), ((Figures de la corporeitat)) i ((Atena i I'olivera)). El llibre és una recuperació de la figura femenina en I'hbit filosbfic de la Grecia Antiga amb tota la dificultar que aquesta tasca suposa, tant pel fet de disposar d'una documentació histbrica molt reduida corn pel tractament espuri que n'han fet la majoria de crítics. Contraposant al model de dona que la societat grega considera «normal», dona casada, mare de família silenciosa i submissa, el llibre recupera una amalgama d'excepcions, ja sigui de personatges reals, ficticis o fiuit de la tradició histbrica. AW doncs, ens ~arla de corn Antígona defensa els ilacos d'una consanguinitae incestuosa, removent el fantasma d'un matriarcat sempre temut i considerat funest, de corn Cassandra ~refereix I'estat virginal al de dona casada, o bé corn Helena, Clitem-