La justificació de la filosofia en el conjunt de l'educació

Enrahonar 22, 1994 151-156 La justificació de la filosofia en el conjunt de l'educació Francesc Ballesteros i Balbastre Per tal que hi hagi una didactica, cal que abans 1ii hagi la possibilitat de la mateixa praxi. La didactica de la filosofia només L-S possible si es parteix del fet que la filosofia és ensenyada en instituts i escoles privades. En aquest sentit, el nou pla de reforma educativa en vies d'aplicació deixa la filosofia del nostre país en una situació desesperada. El seu destí és similar al destí de disciplines afins com ara el Ilatí o el grec. Pero ho és niés dramaticament, perquk passa d'ésser una asignatura obligatoria a ésser una assignatura optativa. Davant d'aquesta situació hi ha dues possibilitats: la resigriació estoica a asistir a un procés quasi terminal de la filosofia eri l'ensenyarnent secundari, o la reformulació de noves estratkgies que permetin justificar l'existkncia de la filosofia com a asignanira obligatoria. Ara bé: justificar la filosofia en l'educació secundaria passa per justificar la mateixa filosofia. En efecte, no es pot defensar quelcom del qual no s'estigui prkviament i plenament convencut. Així, no es pot justificar la filosofia sense un esbrinamerit de quin sc:ra el tipus de societat &tura on la filosofia sigui una au en extinciió. Preguntar per la fünció de quelcom és preguntar pel per que serveix aquesta cosa, és a dir, preguntar per la finalitat (mechicament entesa) d'una estructura determinada en un sistema determinat. Podem preguntar: iper que serveix aquest come? 1 aleshores sabem la (<fünci<j)) del come. Podem preguntar: iper que serveix un rellotge? Aleshores coneixeni la «funció» d'un rellotge. La cosa es complica quan comencem a preguntar a objectes m& abstracta, com ara les activitats prbpiament espirituals, i no nomis objectes rnecanístics com ara cotxes o rellotges. Llavors fem la pregunta per que serveix fer o estudiar tal cosa o tal altra (per exemple: pintar quadres o estudiar econornia). Es pot respondre que hom pinta quadres per guanyar diners o hom estudia economia per obtenir guanys econbmics i obtenir una feina. És un fet generalitzat del nostre temps que les coses es fan per diners, per interessos més o rnenys xifrats en els guanys econbmics. La qual cosa significa que I'única finalitat de les coses és la de guanyar diners. Aixb, tanmateix, ja és una interpretacid de les coses i del món, és a dir, una visió del món i una visió de la vida, la qiial no es basa en cap altra cosa sinó en si mateix, en la seva propia axiologia. 12s un principi, un axioma. Principio axioma (en aquest sentit) és aquella certesa vital inicial sobre la qual 152 Enrahonar 22, 1994 Francesc Ballesreros i Balbasrre ens basem per fer totes les altres activitats de les nostres vides. Evidentment, aquest sistema té falles. No totes les activitats ens deixen fer per diners, com ara les derivades de la vida espiritual o de la vida sentimental. En la mesura, pero, que aquests principis tenen una funció sociolbgica i economica real, la resta de les activitats entren automaticament en conflicte amb els principis objectius en que esta basada I'estructura real del nostre rnón. Aquest conflicte dóna peu a les malalties prbpies de la nostra epoca: depressió, esquizofrknia, histeria, etc., formes d'esquincaments de la consciencia en conflictes entre allo subjectiu i allo objectiu. 1 també a allo que Konrad Lorenz ha anomenat les ((malalties de la cultura)). Ara bé, tan aviat com es veu que aquestes formes de la realitat actual es basen en axiomes o principis, som, d'alguna manera, més enlla del sistema, tot i que no necessariament més enllh del bé i del mal del sistema. Aquesta cornprensió només pot provenir de formes espirituals de la vida. Per tant, si ara fem la pregunta per la «funció de la filosofia)), trobem que estem fent la pregunta del per que serveix la filosofia en el conjunt del saber general de I'home. No es pregunta, doncs, per la filosofia, ni pel per que de la filosofia, sinó pel per que serveix la filosofia en el conjunt del saber general de l'home en I'actualitat. Saber o esbrinar quina és la hnció de la fdosofia en el conjunt del saber no és saber o esbrinar que és la filosofia en si, sinó únicament fer una aproximació a la filosofia com un problema relatiu a I'estructura general de I'home i del saber huma. No és lluny de la filosofia, doncs, ni tan sols de les qüestions centrals de la filosofia, el plantejament d'aquest problema: la filosofia rnateixa comenta amb la pregunta basica i fonamental ¿que ésfilosofia? La necessitat d'aquesta autojustificació de la filosofia cal retrotreure-la en sgeneral al problema de l'origen mateix de la filosofia, és a dir, a la qüestió de per que surt la filosofia i en base a que es desenvolupa; pero especialment (és a dir: en relació a un plantejament central per a la filosofia contemporhia) a un ve11 aürt contra la filosofia que es rernunta a la xi tesi de Feuerbach de Karl Marx: «Els filosofs no han fet altra cosa que intevpretar el món de diferents maneres; el que cal és transformar-lo.)) La pregunta sobre la funció de la filosofia en el conjunt del saber pressuposa el desprestigi de l'activitat filosofica (acusada d'especulació) enfront del saber tecnologic i aplicat de la ciencia. Al final d'aquest camí trobem, no el desprestigi dels estudis filosofics (els quals es continuen desenvolupant malgrat tot), sinó el desprestigi de la filosofia mateixa. La filosofia esta desprestigiada en la nostra societat no a causa de la filosofia, sinó a causa de la societat. Reflexionar sobre aquest fet significa tenir en compte les direccions de la nostra societat i, per tant, se situa immediatament en mig de la reflexió sociolbgica; pero no d'una sociologia científica, sinó de la sociologia filosofica. La sociologia filosofica és, de manera radical, molt més potent que la sociologia científica. Ha estat la voluntat de transformar el món la que ha creat el desprestigi de la filosofia, perquk la naturalesa de l'acció humana ha estat considerada, segons aquesta perspectiva, com a absolutament independent dels plantejarnents especulatius de la filosofia. Molt en especial dels plantejaments especulatius de la metafísica, sobre la qual s'han vessat tota mena d'acusacions i improperis. D'altra banda, bona part d'aquest desprestigi prové La justificació de la filosofia en el conjunr de I'educació Enrahonar 22, 1994 153 alhora del sector de la religió, de tal manera que estudiar el per quk d'aquesta situació comporta estudiar les causes sobre la formació de la societat laica. Hi ha, per tant, una desconfianca de la filosofia com a prolongació de la desconfianca per la religió, en la mesura que es tendeix a defugir aquelles formes de domini intel-lectual de la persona per la persona, de l'home per l'home. Al capdavall, en la societat absolutament laica, la fornia perfecta de la llibertat de pensament és la de no pensar, i la forma perfecta de la llibertat pura és la de no exercir-la. L'anomenat home postmodern s'esmiiny de la responsabilitat del pensament i de la Ilibertat, perquk la chrega és masa pesada. En el límit, l'albirat renaixement de l'ktica en aquesta societat no is altra cosa que la recerca d'un substitutiu de la responsabilitat a través d'una forma suavitzada i «deseafeinada)). La filosofia no té res a veure amb aixo. Ensems com a activitat i modus vivendi, conjurninant raó teorica i raó practica, la filosofia pot definir-se de qualsevol manera llevat d'aquesta. De manera que filosofar sigui una certa manera de viure a l'abast d'una certa rrianera d'entendre i comprendre. Per tant, la pregunta per la funció de la filosofi;~ (en el conjunt de I'educació, del saber, o en el conjunt del que es vulgui, i en el cas que realment sigui una pregunta) no és una pregunta que estigui ben plantejada. La pregunta pel que no és pas la pregunta pel com o la pregunta pel comJunciona o per a que serveix. Cal no preguntar a la filosofia per la seva funció de res. La filosofia no en té de funcions. Lafi;losofi;a és necessdriament inútil. C:om tampoc no té una funció 1'Art ni el té la Religió (dites siguin aquestes coses en majúscula, per tal de separar-les de qualsevol art o de qualsevol religió en concret). La filosofia tampoc no en té d'estructures determinades i concretes que estiguin lligades a aquestes o a aquelles funcions. En el cas que aquestes ccestructures)) de la filosofia fossin les ndoctrinesn de la filosofia, el conjunt d'idees que resumeixen cadascuna de les doctrines filosofiques no esgoten la idea mateixa de la filosofia ni tampoc la seva realització en l'ordre dels modi vivendi filosofics. Els enunciaments dels temes de la filosofia per part de cada doctrina no esgoten l'activitat filosofica. Altra cosa és que aquests temes siguin trobats aposteriori, de manera que es cregui en la conveniencia de la filosofia pir a tal o per a tal cosa, per exernple per a l'educació o per al deserivolupament de la ciencia. Identificar quin és un tema típic de la filosofia no és fer filosofia. «Fer» filosofia és una activitat radical de l'home. 1 com a tal, va més enlla de les tematiques que planteja. Així, saber que I'existencia de Déu, la immortalitat de l'anima o la naturalesa del Jo són temes típicament filosbfics no coniporta una concepció de la filosofia, sinó una interpretació de la filosofia. No es el mateix «concebre» que ((interpretar)). La «concepció» co-implica la participació activa del subjecte en la conformació del tema; la ((interpretación pre-implica la participació passiva del subjecte en l'elaboració del tema. Segons quina 6s trii, s'arriba a una idea del món completament diferent. Valides toi:es dues, pero, només la primera d'elles és plenament filosofica, perquk comporta l'activitat del subjecte i per tant, la llibertat de la seva acció o de la seva passió. «Subjecte» i «món», mediatitzats per les relacions reals i ideals entre tots dos, constitiieixen I'eix entorn del qual oscil.la l'activitat filosofica. Pero aquests pols no són enlli simplement per 154 Enrahonar 22, 1994 Francesc Ballesteros i Baibastre veure'ls i contemplar-los un cop han estat identificats. La filosofia els ha d'elaborar a través de l'activitat mateixa que fa el filbsof. Ortega y Gasset, en el seu llibre sobre que és filosofia, es va preguntar iper que es torna a laJ;;IosoJi;a? Gairebé seixanta-tres anys després, les coses han canviat molt, i ara la pregunta que ens hem de fer és justament la contraria: iper que s'obliah kzJi;I~soJ;;a?~És just aquest plantejament, pero? Hom podria pensar que el «retorn» i l'((oblit), de la filosofia són dos vessants d'un mateix problema, i que la pregunta per I'oblit de la filosofia no és una pregunta filosbfica, sinó, com a mhim, sociolbgica o psicolbgica. Heidegger aborda el tema de I'oblit en la filosofia de manera més intensa que l'oblit de la filosofia, amb la seva concepció de la veritat com a «a-létheia)) o ((no-oblit)). Tant si seguim Ortega corn si seguim Heidegger, ens situem automaticament en plantejaments assemblants de la filosofia. Heidegger es movia del món de la vida al món de la filosofia, mentre que Ortega es movia del món de la filosofia al món de la vida. La nostra situació, perb, és diferent. Ara corn ara, la filosofia ha caigut en el descredit, tant si el judici prové de l'ambit de la ciencia, corn si prové de l'ambit de la religió, corn si prové de l'ambit de l'economia o, adhuc, de la mateixa filosofia: el científic rebutja l'especulació filosbfica, el religiós rebutja la gosadia de la raó filosbfica, I'economista rebutja el taranna teoretic i poc pragmatic de la filosofia; la filosofia mateixa, finalment, atrapada per tots cantons, es rebutja a si mateixa quan es compara amb el passat i veu quina és la seva situació present. Probablement la filosofia no s'ha trobat mai en una situació tan incomoda, i, probablement alhora, cap epoca no ha ofert als filbsofs millor oportunitat per justifl;car la seva tasca corn a partir del rebuig social i general de la filosofia en general. No deixa d'haver-hi qui, al contrari, surt en defensa de la filosofia, esperonat per una visió personal, per una convicció personal o per una convicció ideolbgica que li provingui d'una branca diferent del saber. De tots els casos, potser aquest és el que menys favor li fa a la filosofia, ja que en ells la filosofia és utilitzada corn a eina instrumental per donar sentit extrasectorial a una determinada activitat humana. Seria el cas dels defensors de la filosofia en l'ambit de la religió o en l'imbit de I'art. Perb la pregunta clau rau en les relacions entre la Filosofia i I'Educació. ¿Que és "ensenyar)) Filosofia, quan la pregunta que plantegen els alumnes actuals és «per que serveix la filosofia~? Per que ensenyar filosofia si aquesta no és sentida corn una necessitat, quan els instints filosbfics generalitzats minven, quan la interpretació del món ja no es fa de manera immediatament filosofica, sinó mediatament filosbfica, és a dir, a través de les «de-filosofies)), de les ((filosofies de» (de l'home, de I'art, de la societat, etc.). La filosofia no és ((ensenyable)); la filosofia és «aprenible», és a dir, no s'ensenya a filosofar, sinó que s'apren a filosofar. La filosofia no és una tecnica; és una qualitat. S'escola a qualsevol tecnologia de l'ensenyament. Les seves finalitats són a molt llarg termini. Arnb la qual cosa, l'espai que ocupa és difícilment assimilable per la societat economocrhtica. És a dir, no és la tecnologia la que aürta contra la filosofia, sinó l'ús econbmic de la tecnologia. D'aquí ve que calgui millor parlar de I'economocrdcia, en comptes de la tecnocrhcia predominant. La justificació de la filosofia en el conjunt de l'educació Enrahonar 22, 1994 155 La pregunta per la funció de la filosofia ha de deixar lloc a la pregunta pel valor de la filosofia. ¿Quin és, doncs, el valor de la filosofia? ;Com fer, doncs, una aproximació o una introducció a 121 filosofia? ; Com esperar que la reproducció, la revitalització, més encara: la conformació elaborativa de vells (i hdhuc nous) temes del pensarnent filosbfic o de plantejaments filosbfics puguin ésser ni tan sols escoltats? ;Tenen les persones necessitat d'idees? ¿Tenen les persones exigkncies personals de tipus espirituals? És natural que es faci difícil la resposta. Perb potser el malestar per la cultura i per 1,i filosofia tingui una arrel que no es pot justificar individualment, perquk no es veu amb claredat ni de cap manera per que cal~losofar. És una mena d'esceptici ;me. Per aixb, cal que pensem que l'escepticisme és la filosofia del nostre temps; i potser encara a l'igual com l'es~e~ticisme, I'agnosticisme; totes dues en un jentit molt concret: manca d'idees, manca de creences. Incapacitat per filosofar, incapacitat per creure en no res d'una manera potent. 1 encara: incapacitat pctr I'art. Tanmateix, es tracta de formes d'escepticisme i d'agnosticisme forca peculiars: no es tracta de no saber res o de no creure en res, sinó de no voler saber res ni de voler creure en res. Aquesta no és pas, doncs, en la immensa majoria dels casos, potser, l'abúlia dels vells esckptics, sinó un fenomen molt més greu i del qual ja havia parlat un filbsof maleit: el nihibsme. Si la nostra és uria epoca nihilista o no, és una resposta que cadascú haurh de donar-se a si mateix. De res no valen aquí les opinions que en donem els altres. Només es fa una pregunta, només es planteja un problema, el qual es basa en una obse~vació que tant podria ser vertadera com falsa. Si es té en compte 11:s tendkncieas predominants de I'esperit, o si es té en compte les opinions i les doctrines particulars fetes a contracorrent per pensadors que pensen a I'ombra. El risc pel pensador, perb, és un altre: el1 viu a mig camí entre la temptació de posar les seves idees al servei de les tesis predominants (per tal d'explotar-les economicament) i la resignació de tenir una filosofia particular feta a base de l'experikncia comunicable als éssers més avinguts i propers. Perb aquest risc de la filosofia expressa alhora un risc que va més enllh del mateix filbsof. En la mesura que filosofar és pensar, els pensaments poden ésser també suscitats. En efecte, la filosofia pot ésser, com a una de les seves possibilitats, una mística, perb la filosofia no ha de resoldre's necesshriament en una opció mística. Eri el seu opuscle sobre Die Philosophie im tragzschen Zeitalter der Griechen, i tarnbé en Die vorphtonischen Philosophen, Friedrich Nietzsche (1844-1900) ha assajat de definir la possibilitat dels tipus filosbfics purs en la forma dels pensador? pre-platonics. Diu al comencament del primer dels opuscles suara esmentats: Hi ha detractors de la filosofia: i hom fa bé a escoltar-los, especialment quan desaconsellen la metafísica als cap!; rnalaltissos dels alemanys, perb els prediquen la purificació a través de la physis, com Goethe, o la salvació a través de la música, com Richard Wagner. Els metges del poble rebutgen la aosofia; per tant, qui vulgui justificar-la hauri de mostrar per que els pobles sans necesiten i han necessitat la filosofia. Potser els malalts rnateixos guanvin, u, en cas que ho puguin ensenyar, I'opinió profitable de per que per a ells és perjudicial. Certament hi ha bons exemples de persones sanes que poden 156 Enrahonar 22, 1994 Francesc Ballesteros i Baibastre existir sense cap mena de filosofia o simplement fent-ne un ús mesurat, idhuc lúdic; així visqueren els Romans, en llur millor epoca, sense filosofia. On es trobaria, pero, I'exemple d'un poble malalt al qual la filosofia hagués restituit la salut perduda.. . Cerquem ara aquella alta autoritat sobre allo que ha fet que un poble visqui en salut. Els Grecs, com els autkntics sans, han justificat d'una vegada per sempre la filosofia, pel fet que ells han filosofat, i molt millor que qualsevol altre poble. La filosofia no cs'inventa)), la filosofia no ((es descobreix)): la filosofia ((es justifica)).