Crítica de traduccions

Enrahonar 22, 1994 139-140 Crítica de traduccions PLATO. Didlegs Vols. x i N:. La República, llibres I-IV; Vol. H: llibres V-WI. Traducció de Manuel Balasch, pvre., Barcelona: Fundació Bernat Metge. El Dr. Balasch continua amb la seva tasca de dotar la cultura catalana de traduccions filologicament impecables dels clkics grecs, en aquest cas de Plató. A Enrahonar 21 exarninirem la seva traducció del Parmenides. Ara analitzarern la versió de La República, amb el metode corrent d'aquesta secció: sotmetent a analisi detallada alguns passatges. Val a dir que les versions del Dr. Balasch palesen un domi- ni magistral de la llengua itica culta, i és de justícia que ho consignem d'antuvi. Els crítics que signem aquestes dues notes ens hern hagut d'escarrassar molt per trobar elements objectables; era, tanmateix, la nostra tasca. Volum x (llibres I-N) De I'anilisi de la traducció del passatge de la República de M. Balasch compres entre els punts 362e i 365a del llibre 11 es conclou que el traductor comet algunes imprecisions, omissions i, fins i tot, errades que palesen una certa precipitació en la solució de diversos aspectes y expressions que presenta el text platonic. En efecte, no es pot qualificar d'una altra manera el sorprenent fet que en les dues ocasions en que són esmentats literalment quatre versos d'Homer, el traductor reincideixi en la ternptació d'incloure en la seva traducció els versos ignorats per Plató. M, el vers 1 10 del iiibre XIX de 1' Odúrea que Plató n> cita, 363bc, és traduit per M. Balasch: ((regna sobre un país de gent nombrosa i valenta)). Excés de zel que es torna a rnan festar quan es tradueix el vers 498 del llibre IX de la Iliada, que tarnpoc no hi apareix entre els quatre esmentats en la versió platonica, 364d-e: «tot i ser més puixanr-s que tu, de més honra i de m& merit)). Aquestes discutibles esrnenes del text platbnic esdevenen injustificables quan es corriprova que ni el text grec que acornpanya la traducció, ni l'aparat crític, ni tan sols una nota, informen d'aquests extemporanis afegitons. Tanrnareix la inadvertencia del traductor no acaba aquí. La traducció de l'expressió (3ifihov 6E 2ya6av per «una rastellera de Ilibres)), 364e, no fa més que provocar la confusió del lector desprevingut. Si el traductor pretenia ésser fidel al text platoiiic adduit, hauria d'haver traduit ((cridbria)), ((tumult de Ilibres)), com correspon al sentit propi del rnot 6ya6av. El mot ~(rastellera), suggereix que en aquesta ocasió el traductor es deixi dur per alguna altra trad~cció que probablement seguí la molt qüestionable i personal decisió de Lobeck de niodificar en aquest punt el text platbnic amb una nova expressió, PiPhov 6E Óeya0ót, que segurarnent justificaria la traducció de M. Balasch. Novament ni l'aparat crític ni una nota explicativa mforrnen de la qüestió, i el traductor erra en no adequar la traducció a l'opcció triada en el text grec. 140 Enrahonar 22, 1994 Seccions bibliografiques Alguns altres exemples confirmen aquestes impressions negatives: La traducció del verb Zmev per uva escriure)), 364d, a rnés d'equívoca, pot originar un anacronisme innecessari quan es comprova que el subjecte del verb és Horner. És, així mateix, dubtosa la traducció del premi per als justos y88qv uihvtov, corn ((embriaguesa indefinida)), 363d, perquk I'adjectiu al.ludeix al caricter, corn es reconeix en la nota 19, infinit i etern d'aquesta recompensa. A més, en traduir l'expressió oi 6'Ett per «i encara)), 363d, el traductor conserva Museu i el seu fill corn els subjectes del nou període que ara s'inicia, quan és molt probable que el text platbnic al.ludeixi a un nou subjecte. El verb Ovqnohotiotv és traduit emfiticarnent per «fan de sacerdots i ofereixen sacrificisjj, 364e, de manera que el traductor opta per una interpretació, «fan de sacerdots)), que contradiu l'encertada traducció, amb la correcta justificació de la nota 24, dels Uyu~tut 6E xui púvt~tj corn ((xarlatans i endevins)), 364b. Al contrari, I'expressió hvoetj TE xai xueugyoi es resol amb un ambigu i simple «poden veure's absolts)j, 364e, que omet el segon terrne, xaeagpoi, indispensable per interpretar correctarnent el posterior concepte TEAETÚ j, essencid per a la comprensió de la terminologia brfica que predomina en aquest passatge i que el traductor es limita a traduir per un genkric «ritus», 365a, que no descriu suficientment el caricter iniciatic dels sacrificis i purificacions esmentats per Plató. E Casadesús Bordoy Volum (Ilibres V-WI) He analitzat tres passatges de contingut filosbfic especulatiu. 476 a-b. Passant per darnunt de ~olkmiques pseudo-filolbgiques, el traductor utilima tranquil.lament l'article «el)) en sentir neutre: el bell, el lleig (476 a). Tant de bo que faci escola. En aquest mateix passatge tradueix Evavtiov per oposat. Filolbgicament és correcte, pero filosoficament caldria traduir <<contrari», car els contraris són una subclasse dels oposats que donen lloc a un fressadíssim tbpic filosbfic, el (ctopic dels contrarisjj. Poques línies rnés aval1 verteix un 260s per roncepte. Opció molt agosarada; hi ha una gran polkmica entorn de la interpretació dels inte1,ligibles platbnics corn a «conceptesjj (tesi dels intkrprets neokantians). Fóra més neutral traduir «idees)) o «formes,), expressions acceptades per la tradició hermenkutica. 509d-51 le. La famosa «al.legoria de la línia)) ha estat traduida arnb gran cura i precisió. El lector catali pot refiar-se'n. Hi faria nornés un pare11 d'observacions. A 5 11 a es tradueix Gtúvota per pensament, el mateix terme amb quk a 508 c s'ha traduit vocj ÉS ben cert que no es pot exigir al traductor coherencia terminolbgica allí on Plató no la addueix; no es por exigir, pero es pot demanar.. . A 5 1 1 e trobem un dels passatges rnés ardus: EI~EOLV ~6~01~ 81' Q~S~V Eij UfitÚ. El traductor verteix sirnplement: les idees en si. Crec que la traducció hauria d'expressar el complex rnoviment interrelacional de les idees que Plató vol manifestar en aquest text, corn per exemple: «les idees mateixes passant de l'una a I'altrajj. 533 a-c. En el passatge on Plató resumeix el seu concepte de dialkctica, hi he trobat nornés un error del traductor: No assoleixen de cap manera retre compte d'ell. (533 c). Hauria de dir ad'ellesjj (uiit6v), arnb referencia a «les hipbtesis)). En conjunt, aquest text catali de La República és un xic rnés dur que el de Parmenides, tot i la intrínseca dificultat d'aquest darrer. Ara, hi ha troballes literiries deliciosa. Traduir el monbton (<dimí» Y del text platbnic per un sonor vaig rlavar-li (499 e) és d'una agilitat magistral. J. Montserrat i Torrenti