L'U : una historia de família

Enrahonar 22, 1994 63-74 L'U. Una historia de família Josep Montserrat i Torrents Departament de Filosofia. Universitat Autonoma de Barcelona 08 193 Bellaterra (Barcelona). Spain Elfalsproblema de 1'U. Les nocions connexes d'ordre i d'unitat es troben presents ja en el pensament quodidii. Un moble tan familiar corn un arrnari ofereix un feix de suggerkncies rnetafísiques sobre les coses, el lloc de les coses i els norns dels llocs de les coses. Agustí pensava probablement en I'arrnari de la seva rnare quan proposi la seva bella definició d'ordre: ordo estparium disparium que rerum suo cuique loco tribuens dispositio. Filosbficament, I'U comparegué amb agrtssivitat rnenyspreadora; pretengué tiranitzar l'enter camp de l'isser i del pensament. Una oportuna execució dramatica de Plató, l'anornenat <(parricidi de Parmknidesn, restituí a I'U la seva retirada amb un arrnari ben endreqat. el gran avenc metafísic de Plató fou I'establiment de la indefugible correlativitat dels grans rnetaconceptes d'unitat i de pluralitat, ells rnateixos un cas de l'essencial relativitat dels conceptes metafísics en general. Plató procedeix a aplicar la seva doctrina Ibgico-metafísica a I'explicació racional del món físic, adduint els conceptes correlatius de Iírnit i de i1,limitat. Tenim un resum d'aquest intent en la descripció de la filosofia platbnica de la natura en el llibre 1 de la Metafisica d'Aristbti1. D'acord amb Plató, els únics conceptes lirnitats que sorn capaqos d'aplicar al rnón sensible són nocions matemitiques. Aleshores, l'esuuctura lbgico-metafísica de les cikncies flsiques esti composta únicament i exclusivament de nocions aritrnktiques i geomktriques. L'U hiposthtic de lesjlosojes religioses. L'U com a absolut, bandejat pel darrer Plató, reaparegué en les filosofies religioses del ne~~latonisrne, tipolbgicament connectades amb la gnosi filosbfica. Trobem especulacions rnolt absuactes sobre 1'U en els Vedas,, en el gnosticisme cristii. en el neoolatonisme tarda. La terminologia transcendentista i aoofhtica U d'aquests rnovirnents filosbfics ofereix sorprerients paral.lelismes. Tots ells, nogensrnenys, estan d'acord en la definitiva inefabilitat de 1'U. Hern de recorrer, doncs, a l'expedient platonic: ja que no som capaqos de parlar de lU, parlarern del fill de I'U. El fill de I'U, 1'U encarnat, tingué un naixement terrenal i una historia temporal. Car el protógonos de I'U 6s el rnetre, el patró fonamental del sistema niktric decimal. L'U-relació del sistema metric decimal. L'any 1790, I'Acadkrnia de les Cikncies de París decidí I'establirnent d'un patró decimal per a les rnesures de longitud. Les mesures sobre el terreny del meridii entre Dunkerke i Barcelona foren confiades als astrbnorns Délambre i Méchain. Aquest realitzi el seu treball topogrific en terres de Catalunya i del Llenguadoc entre els anys 1792 i 1798. Al mes de juny del 1799 I'Assemblea Nacional dipositi el patró del rnetre nou nat als Arxius de la República. 131 metre comenci de mesurar tota cosa, rnentre el1 mateix romania incommensurable per definició. (Autor) Paraules clau: unitat, multiplicitat, mesura, metre. 64 Enrahonar 22, 1994 Josep Monrserrar i Torrenrs Abstract. The One. A story offamily - - Thefalseproblem of the One. The connected notions order and unity are already present in everyday thinking. Such a domestic furniture as a wardrobe offers a lot of metaphysical suggestions about things, the place of things and the names of the places of things. Augustinus was probably thinking in his mother's wardrobe when he produced his beautiful definition of order: ordo estparium dispariumque rerum suo cuique loco tribuens dispositio. Philosophically, the One emerged with contemptuous aggressivity; it pretended to tyrannize the whole field of being and thought. A well-timed dramatic performance by Plato, the socalled i<parricide of Parmenides,) rendered to the One its familiarity with a well ordered wardrobe. The great metaphysical improvement of Plato was the establishment of the unavoidable correlativity of the great meta-concepts of unity and plurality, a case of the essential relativity of the metaphysical concepts in general. Plato proceeds to apply his logico-metaphysical doctrine to the rational explication of the physical world, adhibiting to that purpose the correlative meta-concepts of limit and unlimitated. An abstract of such enterprise we have in the description of the Platonic philosophy of nature in Book 1 of Aristotles' Metaphysics. According to Plato, the only limited concepts we are able to apply to the sensible world are mathematical notions. Hence, the logicometaphysical structures of the physical sciences are entirely and solely composed of arithmetical and geometrical notions. The bypostatical one of the religiousphilosophies. The One as an absolure, banned by the latter Plato, reappeared in the religious metaphysics of neoplatonism, typologically connected with the philosophical gnosis. There are highly abstract speculations about the one in the Vedas, in Christian gnosticism, in late neoplatonism. The transcendentist and apophatic terminology of al1 these philosophical movements offers astonishing parallelisms. Al1 of them, however, agree to the ultimate ineffability of the One. We must, therefore, appeal to the Platonic expedient: being inable to speak about the One, we shall turn to the son of the One. The son of the One, the incarnate one, had an earthly birth, a temporal history. For the protógonos of the One is the meter, the fundamental pattern of the decimal metrical system. The One-relation of the decimal metncalsystem. In the year 1790 the Academy of Sciences of Paris resolved the establishment of a decimal pattern of lengh measures. The field mensurations of rhe meridian benveen Dunkerke and Barcelona were entrusted to the astronomers Delambre and Méchain. The latrer performed the topographical work in the lands of Catalonia and Languedoc benveen the years 1792 and 1798. At the month of June of 1799 de Nacional Assembly deposed [he pattern of the new born metter in the Archives of the Republic. The meter started to mensurate everything, while in itself it kept unmensured by definition. Key words: unity, multiplicity, mesure, meter. Sumari El fals problema de I'U. L'U relació del sistema mktric decimal. L'U hipostasiat de les filosofies religioses. El fals problema de 1'U L'agricultura afavorí la indústria. La indústria fomenta el comerc. El comer$ facilita els transports. Els pobles e~devin~ueren ciutats; els camins, carrers; les L'U. Una historia de farnília Enrahonar 22, 1994 65 cabanes, cases. A les cases es multiplicaren les estances. L'acumulació d'estris i objectes valuosos exigí la construcció d'armaris cada vegada més grans i cada vegada més complexos. En aquests immensos armaris cada cosa era al seu Iloc. Quan l'infant grec demanava a sa mare: ((ion és la tassa dlaram?» i la mare li responia: «Al tercer calaix del segon prestatge)), I'infant grec de l'epoca de la prosperitat rebia una Ilicó de física, i aprenia que a casa, a la ciutat i al món cada cosa era al seu Iloc. 1 la mare, sense adonarse'n, havia posat els fonaments de la geometria analítica. Les coses al seu Iloc. Un lloc per a cada cosa. Cap cosa fora del seu Iloc. Un nom per a cada cosa. Un nom pel lloc de cada cosa. Multitud, multiplicitat, disposició, ordte. Al final del món antic, Agustí encara definia l'ordre pensant en I'armari de casa seva: Orh estpavium dispariumque rerum suo cuique loco tribuens dispositio. La reflexió filosbfica no hagué de fer un gran esforc per trobar el concepte abstracte que expressava I'acte mental present en totes aquestes operacions: I'U, la unitat. Hi hagué encara un intent d'aterrir la població fent córrer la veu que a l'armari universal no hi havia ni prestatges ni calaixos. Una rapida reacció de la intel.ligencia atenesa, tanmateix, neutralitza l'escomesa. El contraatac rebé el nom de ((parricidi de Parmenides)), i la seva cronica es troba en el SoJista de Plató. L'empresa, pero, no havia estat gens ficil. Als inicis de la seva carrera de pensador, Plató, instal.lat al bando1 benestant de I'eleatisme en front de la corrosiva cultura dels mestres sofistes, es cregué obligat d'atorgar als productes conceptuals de la ment humana la realitat i els contorns de les coses existents i vivents. La defensa de l'ordre universal exigia blindar els calaixos de l'armari. L'adversari més temible era la displicencia dels deixebles d'HerAclit, oblidats de I'angoixosa crida per la primacia del Logos que omple les pagines del seu mestre. El flux esdevenia definitivament relliscós i la ment no trobava en la realitat múltiple i mbbil cap suport per aplicar les unitats conceptuals tan curosament elaborades. Calia un energic capgirament de la situació, calia sotmetre el flux i la pluralitat a la disciplina jerarquica del món ideal. La realitat es trobava a l'esfera intel.ligible; el sensible, a tal1 de mera ombra, s'havia de limitar a reflectir la realitat. L'enrobustiment de la realitat de les idees, nogensmenys, ocasiona més estralls que els que pretenia rectificar. Piquells majestuosos intel.ligibles, avars de la seva unitat, es negaven a comunicar-se entre ells i, sobretot, es negaven a acomplir la tasca per a la qual havien estat excogitats, I'ordenació racional del món sensible. Res no hi valgué. Plató f6u recurs als conceptes de presencia, de participació, de paradigma.. . Tot fou inútil. El lagos no es volia encarnar. Immers en aquestes angoixes, astorat davant del monstre que havia creat, Plató somnia, una nit, que es trobava al mig dels mestres d'Elea i que tenia una conversa amb un Parmenides ben diferent del que es transparentava en el Poema. Era un home amable i sorneguer. Renya Plató per haver fet massa cas dels pitagorics. ((¿Que se'n pot esperar, digué d'una congregació de concos abstemis?)) El més greu de tot era llur manera tragica de presentar la filosofia, Ili- 66 Enrahonar 22, 1994 Josep Montserrar i Torrents gada a l'anima, a la mort i al mal. Calia deixondir-se. Calia renunciar a posar ordre a I'univers abans d'haver posat ordre a la propia casa. Recomana la posada a punt d'instruments humils i manejables que expliquessin, d'antuvi, la terra que trepitjavem i el cel que veiem. Plató es desvetlla del seu somni domestic, i la primera cosa que veié obrint els ulls fou la massissa estructura de l'armari de la seva mare. Per un instant estigué temptat d'abominar la nefasta influencia que aquell moble havia tingut en la generació de les seves il.lusions metafísiques. Sobtadament, pero, un altre record s'obrí pas en la seva ment, ja preparada per la sembra de l'estrany Parmenides: record& el dia que el fuster havia bastit I'armari, seguint les instruccions de la seva mare, la qual determina els llocs precisos dels prestatges i dels calaixos. 1 recordava també com, un cop el moble enllestit, ella hi ana distribuint la roba, els estris i els joiells. Així, doncs, no foren les coses les que imposaren l'ordre de I'armari, sinó I'armari el qui dicta l'ordre de les coses. Aleshores recollí per acrit, drarnatitzant-la, la seva conversa onírica arnb aquell estrany Parmenides. D'una batzegada envia als ilimbs les seves primera criatura unitaries, i es disposi a substituir-les per unes altres de més tractables. Escarmentat per la seva primera experiencia, comen$ per establir tres lleis fonamentals: primera: tot U existiria únicament i exclusiva en correlació arnb un múltiple; segona: tot U acceptaria la relació arnb un altre U; tercera: tot U es resignaria, per exigencies superiors, a passar a l'estat de múltiple. Per arrodonir la pinzellada dramatica, Plató va descriure arnb trets vigorosos l'abim de nesciencia en que es precipitaven tant 1'U com el múltiple que es negaven a establir-se en correlació. Quan Plató redacta el Fileb, la seva art literaria s'havia esmussat, pero la seva perspicuitat intel.lectual havia arribat a la cúspide. El Fileb és un dialeg sense aporia metafísica, un trae dreturer i segur sobre el coneixement humd. Els conceptes fonamentals són el d'U i el seu correlatiu, el múltiple; el de 1'il.limitat i el seu correlatiu, el límit. A sota, en filigrana, apareixen la identitat i el seu correlatiu, la diferencia. El que no apareix per enlloc és I'ésser, que a aquestes alcades s'ha revelat concepte equívoc, inútil i dissolvent. L'U s'estableix en estricta correlació arnb un múltiple, sigui aquest sensible o inteleligible. Cada element d'aquest múltiple, si és intelaligible, pot posarse al seu torn com a U i tornar a comencar el procés tantes vegades com calgui. Qualsevol dels múltiples és susceptible de ser analitzat en un element il.limitat i un element limitador. Si es tracta d'un múltiple intel.ligible, l'element ilelimitat coincidira amb 1'U correlatiu del múltiple; l'element delimitador sera una forma nova que coincideix arnb la diferencia específica. Essent així, el seu correlat, I'element il.limitat, coincideix amb la identitat. Tots aquests conceptes, no ho oblidem, han baixat del cel de les essencies metafísiques i han adoptat les disposicions amables, tractables, disponibles, dinamiques i analogiques dels calaixos de I'armari de la mare de Plató, que tant els feia de ser el segon comencant per dalt com el tercer comencant per baix. Després d'haver establert arnb tota rigorositat la logica de la correlació estricta de 1'U i del múltiple, del limitat i de I'il.limitat, Plató ofereix una L'U. Una hisrbria de família Enrahonar 22, 1994 67 mostra de l'operativitat d'aquests conceptes, aplicant-los a la descripció científica del món físic. El resum d'aquesta provatura platbnica, I'ofereix Aristotil al llibre 1 de la Metafisica. Cal observar que la breu histbria de la filosofia amb la qual Aristbtil obre aquest llibre és en realitat una historia de la física filosofica. Aristbtil vol escatir quins són els grans principis fonamentadors de les ciencies físiques. Altrament dit, vol establir els conceptes Ibgics indispensables a fi que les proposicions dels físics (i sobretot dels astrbnoms) tinguin sentit i referencia a la realitat. Ell, Aristbtil, té les seves prbpies idees en aquest punt, pero abans vol resumir les dels seus antecessors. Heus ací el passatge dedicar a Plató: Després de les filosofies suara e:;rnentades sorgí la doctrina de Plató, la qual en molts punts segueix la dels pitagbrics, pero presenta tambe trets propis, forasters a la doctrina dels italics. De fet, Plató havia estat des de jove amic de Cratil i seguidor de les tesis heraclitianes, segons les quals totes les coses sensibles es troben en continu flux i d'elles no pot haver-hi ciencia; tanmateix rnantingué aquesta convicció en epoca posterior. (. . .) Afirma aleshores aue al cosrat dels sensibles i de les formes existeixen uns ens rnatemitics intermedis, entre els uns i les altres, els quals difereixen dels sensibles ~erauk són imrnbbils i eterns, i difereixen de les formes I1 perquk n'hi ha molts de semblants, mentre cadascuna de les formes és una i individual. Ara bé. oosat aue les formes són les causes de les alrres coses, ' L I Plató considera que els elemerits constitutius de les formes eren els elements de tots els éssers. Con1 a element material establí el gran i el petit, i com a causa formal (ousíii posava 1'U. Puix pensava que les formes eren els nombres en tant que cornpostes del gran i del petit i de la participació en 1'U. Pel que fa a l'afirmació que I'U és causa formal (ousía) i no cap altre ésser del qual es prediqui l'U, en aixb Plató s'acosta molt als pitagbrics, com tarnbé quan sosté que els nombres són les causes de l'esskncia de totes les altres coses. En canvi, és un tret peculiar de Plató I'haver uosat, en lloc de 1'il.liniitat entes com a unitat, una dualitat, concebent 1'il.lirnitat com a compost del gran i del petit. Aristbtil subratlla quin és el fons de l'actitud platbnica respecte del flux i de la multitud sensibles: Plató era un heraclitii. Trobem, dona, enkrgicament establert un dels termes de la correlació fonamental del limitat i de 1'il.limitat. L'altra terme, el limitat, no és simple. Plató es guarda ben bé prou de pretendre d'explicar el món amb les belles simplicitats ideals de quan escrivia el Fedó. El Fileb ha examinar clarament les relacions i les correlacions que constitueixen la xarxa lbgica de tot discurs conceptual i científic. Tractant-se d'un sistema que pretén descriure el món físic, Plató manté les tesis ja exposades en el Tirneu: els conceptes que constitueixen el sisterria d'explicació científica del món sensible són únicament i exclusiva matemAtics. Es a dir, són relacions. Per tant, els conceptes designats ((intermediarisn seran el conceptes de la matematica que s'apliquen a la determinació de la rí:alitat sensible. Aquests conceptes de la física matematica no són simples, ans són analitzables i resolubles en un element determinaat i un element determinat. Aristbtil 68 Enrahonar 22, 1994 Josep Montserrar i Torrenrs esmenta només l'element determinant: els nombres ideals, és a dir els conceptes de la matematica pura que, tornem-ho a recordar, són pures relacions. Aquests conceptes, a llur torn, són analitzables i resolubles en un element determinant, que és 1'U de la serie numérica, i un element indeterminat, que és allo que Aristotil designa la «díada indefinida» i que significa l'interval no mesurat. L'U és la mesura i el mesurador, l'origen formal de la serie dels nombres. No es tracta, precisem, d'aquell U correlatiu del múltiple, sinó del limitat correlatiu de 1'il.limitat. L'U de la serie numkrica no té l'atribut logic del genere, sota el qual s'aplegarien els nombres, sinó el de definidor que defineix la serie com a tal. Plató ha descobert que la dialectica de I'U i del múltiple és irrelevant per explicar Iogicament la realitat física, i que ha de ser substituida per un sistema els elements del qual siguin conceptes matematics, és a dir, no substancies, sinó relacions. 1 la relació fonamentadora i última és la que enllaca I'U amb la serie ordenada determinada per ell. Tot nombre és i opera únicament i exclusiva en virtut de la seva relació amb l'u, o, dit altrament, en funció del lloc que ocupa en la serie ordenada determinada per 1'U. No cal dir que aquest U no posseeix substancialitat propia ni existencia independent. Es troba en estricta correlació amb l'intkrval no mesurat, com tot límit es troba en estricta correlació amb un d.limitat. L'U de la física platonica és el resultat de l'analisi logico-metafísica de la serie dels nombres enters. Altra cosa és que Plató, en moments d'exaltació pitagorica, hagi atorgat a aquesta serie i a les corresponents figures geometriques, un cert tipus de subsistencia separable del sensible. Es una flaquesa, tanmateix, que li podem ben bé perdonar. El qui estigui lliure de pecat metafísic, que llenci la primera pedra. Els ontologistes, tots ells de soca parmenidiana, havien intentat de segrestar el pensament acoblant indestriablement U i substancia. Els crítics, tots ells d'arrel heraclitiana, enquibiren 1'U dins I'ambit dinamic de la relació, deixant la substancia com a penjaroll extern i problematic. De cop i volta, la seu de la unitat en el llenguatge deixava de ser la paraula per passar a ser l'enunciat. L'U esdevenia l'unificador dels termes dins d'un enunciat, és a dir, esdevenia funció unificadora. Així doncs, el problema de l'U, obert per Parmenides, fou tancat a I'Academia pel darrer Plató i un dels Aristotils, el que ara se sol denominar Aristotil A. No hi havia, no hi ha problema de 1'U. Les preteses apories de 1'U i del múltiple foren el resultat del primer assalt de l'immobilisme ontologic contra la ciencia física acabada de néixer. L'Academia liquida el contenciós, i ho féu, com calia, amb formulacions múltiples. L'U hipostasiat de les filosofies religioses L'U sense dos, pero, 1'U substancial, fou recuperat per les metafísiques religibses que s'apoderaren, Déu sap com, de la tradició platonica. L'U fou declarat substancia primordial, realitat fonamentadora de tota realitat. Es tractava, evidentment, d'un U que no era correlat de cap múltiple. Ara bé, sabedors de les inacabables apories en les quals es veieren submergits els qui havien pretes L'U. Una historia de família Enrahonar 22, 1994 69 d'assimilar U i ésser, els nostres teblegs disfressats de filosofs proclamaren que llur U transcendia I'ésser, i acceptaren, a tot estirar, que se I'identifiqués amb el Bé, cosa que no ha fet mai mal a ningú. Amb deplorable Ileugeresa, els predicadors de 1'U subsistent pretengueren trobar suport en els textos del fundador de I'Acadkmia. La mixtificació rnés flagrant, que s'ha perllongat fins als nostres dies, consistí a afirmar que Plató havia parlat de llur venerable U en la primera hipbtesi del dialeg Parmenides. iOh Ilastimós destí dels mots! Quan Plató deia d'un concepte que era infinit i inefable volia dir que era tan confós que no se'n podia parlar. Els mestres de la confusió recuperada fan de l'infinit el primer atribut de llur U, i el que sigui inefable esdevé per a ells el segell del nou mktode de coneixement que proposen a la humanitat reflexiva: el misteri, la mística, la revelació. La pseudo-filosofia de 1'U inefable és una actitud intel.lectua1 present a molts corrents de pensament occidental i oriental. Es troba en la gnosi hindú, en la cultura hel.lenística, en la gnosi copta, en I'esoterisme jueu. En la tradició filosbfica hindú més antiga trobem un poeta filbsof que, reflexionant sobre l'origen de l'univers, topa amb la inefabilitat de I'U, i ho expresa emprant els mateixos termes que, segles més tard i milers de quilometres a ponent, utilitzaran els mestres de la filosofia grega: Al comencament no hi havia ni fisser ni no-Ésser. No hi havia aire ni cel més enlli. ;Que era el seu embolcall? ;On era? iQue protegia? ;Hi havia aigua, indiscernible i profunda? Aleshores no hi havia rnort ni irnmortalitat; no hi havia cap signe de nit o de dia. L'U alenava sense ale, pel seu propi impuls. Fora d'aixb, no hi havia absolutament res. Hi havia tenebra embolcallada de tenebra, i tot era una aigua indiferenciada. Aleshores allb que havia estat amagat pel biiit, aquest U, emergent, estirnulat per la forca de l'ardor, vingué a existir. Una Iínia divisoria separa 1'Ésser del no-Ésser. ;Que en fou posat més enlli? jQ,d rnés enci? (Rig Veda, x 1 2 9) Com si hagués llegit un esborrany pre-cbsmic del Sojsta de Plató, el nostre rishi sap que la dialkctica de l'ésser i el no ésser ha de ser transcendida si es vol arribar a un sostre vertaderament úllim, i troba en 1'U la intuició que barra el pas més enlla. Pero el que ens apropa definitivament a aquest IlunyA pensador és la punta d'escepticisme amb que retorna sobre les seves especulacions: 70 Enrahonar 22, 1994 Josep Monrserrat i Torrents iQui ho sap de debo? iQui pot vantar-se d'explicar-ho? iD'on nasqué? iD'on sortí aquesta creació? Fins i tot els déus vingueren després de la seva emergencia. Aieshores, iqui podra dir d'on provingué? Allb de procedí la creació, tant si ho aferra corn si no, aquel1 que ho contempla des de dalt del cel el1 segurament ho sap -;o potser no! Si el pensament només pot volar assegurat amb la cadena dels conceptes transcendents, que ho faci. Perb que no oblidi que la cadena l'ha anellada el1 mateix. Vegem ara un text d'un representant dels darrers trastocaments del platonisme grec: Tot al10 que participa de la unitat és unitat-i-no-unitat, mentre la unitat en si no és efectivament unitat-i-no-unitat. En el supbsit que fos unitat-i-no- unitat, la unitat que es troba en ella, al seu torn, posseira l'un i l'aitre elernent alhora, i així fins a I'infinit no hi hauri cap unitat en si en la qual es pugui aturar, sinó que tot sera unitat-i-no-unitat. Així, doncs, ailb que és el resultat d'una unificació és una altra cosa respecte a la unitat.. . Si, doncs, la unitat que és unitat en si no participa de cap manera de la multiplicitat, la rnultiplicitat sera absolutarnent posterior a la unitat, rnentre la unitat no participa en ella. (Proclus, Elementatio theologica 4) Proclus no ha ates la premiosa recomanació platbnica de no establir mai un U que no estés en correlació amb un altre múltiple. El seu U en si porta totes les marques de l'eleatisme, i només es pot posar com a intuició mística que ajudi el pobre mortal a fugir del terrible procés in infinitum que tant astorava els conreadors del substancialisme. La terminologia transcendentista ens apropari ara a allb que tenen en comú totes les especulacions sobre 1'U. Trobem una notable proximitat en els termes apofatics utilitzats per les grans tradicions de la filosofia mística a 1'hel.lenisme, a I'hinduisme, a la gnosi egípcia cristiana, etc. En donaré una mostra esquematia posant en paral.lel alguns termes transcendentistes en catali, en grec, en copte i en sinscrit: Catala Grec Copte Sanscrit Ingknit Agénetos Oyatxpof Aja Infinit Aóristos Oyattitoschf Amanta Incognoscible Ágnostos Oyatsooynf Avedya Indiscernible Adiákritos Oyatjetjotf Nirvikalpa Immaculat Ákratos Piatxoirn Nírrnala ;Podem ara, honestament, parlar de l'inde~cri~tible, de l'infinit, de l'incommensurable.. .? No ho crec pas. No voldria que se m'acusés de tractar amb poca seriositat una temitica de tanta transcendkncia. Si 1'U és inefable, el que cal és callar. Qualsevol altra actitud fóra intolerablement frívola i pretenciosa. L'U. Una hisrbria de família Enrahonar 22, 1994 71 He provat de fer veure que el problema de 1'U i el múltiple és un fals problema. He posat de manifest, d'altra part, que de 1'U sense el múltiple, no se'n podia parlar. No ens atabalem, tanmateix, els recursos de la historia de 1'U són inesgotables i a ells ens acollirem per retre al nostre argument tot l'honor que es mereix. Els interlocutors demanen a Plató que els parli del Bé. Plató objecta que no pot fer-ho, pero que, en compensació, els parlar& d'un fill del Bé. 1 els parla del sol. 1 es fa palks que, parlant del fill fa el que no podia fer, que és dir coses sobre el pare. «A Déu no l'ha vist mai ningú; el fill unigenit que esta en el si del pare, el1 ens ho ha explicat)) (Evangeli de Joan 1,I 8). Coneixent, doncs, el fill unigknit, tindrem un entrelluc del pare. El fill és el rostre del pare, com diu el gnostic Valentí. Aquest fill sí que el podem veure. Diu L'Evangeli de la Veritat, de Nag Hammadi: Els atorga els rnitjans de saber el coneixernent del pare i la revelació del seu fill, car un cop I'hagueren vist i I'hagueren escoltat, els atorga de gustar-lo i olorar-lo i palpar el fill estirnat (pagina 19). Us parlaré, doncs, del fill de I'U, del seu primogknit, de la seva encarnació més veritable. Us parlaré del logos de ]'U, aquell que amb la seva potencia ha transformat el món i les nostres mateixes vides. Perque el logos es féu carn i planta la seva tenda entre nosaltres. Mai més ben dit, car aquest logos poderós i transformador nasqué fa dos-cents anys al Castell de Montjuic de Barcelona. L'U relació del sistema mktric decimal L'any 1790, una comissió de /'Academia de Cikncies de París, en la qual participaven, entre d'altres, Laplace i Lagrange, proposa adoptar com a unitat de longitud la deumilionksima part del quadrant del meridih terrestre. Es decidí que les mesures serien efectuades sobre el meridih que passa per l'observatori de París, prenent com a límits els paral.lels de Dunkerke i de Barcelona, viles que es troben sobre el mateix meridia i al nivell del mar. Posat que el segment de París a Rodez ja havia estat mesurat, es decidí dividir la tasca en dos sectors, de París a Dunkerke i de Barcelona a Rodez. L'astronom Jean-Baptiste Delambre s'encarrega del primer sector, l'astrbnom Pierre Méchain realitzaria les mesures a Catalunya i al Llenguadoc. Méchain sorti de Paris el dia del solstici d'estiu de 1792. L'acompanyava un enginyer de nom Tranchot. A la frontera espanyola se'ls agrega el capita González, oficial de la marina del tei d'Espanya Carles IV. El capita González era també astronom, i gaudia d'un avantatge que es va mostrar imprescindible per moure's pel país: parlava catala. ,Méchain fa constar que si s'adrecaven als camperols en castella, giraven cua sense respondre. Els tres viatgers es desplacaven en una berlina dissenyada especialment per al treball de camp. Disposaven d'una col.lecció completa d'instruments de mesura geodksica i astronomica. Alguns d'ells, com un cercle-repetidor inventat pel Chevalier de