Discurs, sentiment i llibertat en l'educació

En ahona 21. 1993 1 105-1 14 Discu s, sen imen i llibe a en l'educació Oc a i Fulla 1. In oducció L'educació és un ac um oposi lim que cau al damun de la is a, de la memo- ia, de la an asia i de la in el ligencia. Es aquí, imp essiona o a p essió sob e la nos a capaci a ecep i a, que no és es més que un esquema de ecep i i a . El p océs educa iu no és un concep e ni un enuncia ; és una ac i i a mi jancan la qual uns humans modi iquen la conduc a d'uns al es. Acompanyen en aques a ac- i i a , idees, p oposicions i aonamen s, i ambé sen imen s, emocions i passions dels agen s. To s aques s agombolen l'ac e educand; anma eix, el quid, el cabdal i se iós, és l'ac e, el ges , la ase, l'excu sió amb bicicle a o la ep esen ació ea- al. El p océs educa iu és, sob e o , una acció, un e . Pe o la asca necesi a, pe amba a bon po , la aó, el di . A més, jno hi cal l'a ec e i la decisió? iHi po ha- e ac e educa iu sense decidi els ins i els alo s? 1 enca a més, ipod a eni exi sense una complici a a ec i a en e l'educado i l'educand? T es enuncia s onamen als a iculen aques eball: -L'educació és un e -L'educació esde é aonable a a és del di -L'educació es a cong uen a pa i del decidi L'educació és, si emp em la e minologia de la Me a ísica d'A is o i1: em- pei ia o acció que so geix de l'expe iencia, ékhne o habili a de qui coneix el pe - que, i, pe úl im, ph ónesis o seny en el e . L'educado , de egades, ac ua com a educado pe que sap que aquel1 me ode, pe exemple, é e icacia. Aques és el ni- e11 del cu ande o, l'es a de l'empei ia, l'ac uació del mes e a nb expe iencia i es més. Al es egades l'educado in e é sob e el compo amen de l'educand com una eina que espon al coneixemen del «pe qué» de l'exi . Alesho es és ekhne. En aques cas, en el del ekhni es, ja es ac a d'un «sabe e » i no només d'un e , hi ha un sabe alid pe a o hom i no només pe «aques », el qui sigui. Passa de egades que l'educado es a p oblema de la se a in e enció sob e la conduc a d'aquell que s'educa, i no sap del ce quina és la in e enció més adien en e s el bé de l'educand, o i que l'acció pugui se un exi ecnic. En aques cas ens si uem en la ph ónesis, en quina decisió cal p end e amb is a al bé. Així doncs, enim es modali a s d'acció educado a: l'expe iencia, la ecnica i el seny. Aques a ac i i a idimensional es po a a e me g acies al discu s i a la 106 1 En ahona 21. 1993 Oc a i Fulla decisió; el p ime ga an eix l'e icacia, la segona la bonda e ica. Pe o, pel que a a la comunicació en e l'educado i l'educand, no n'hi ha p ou amb l'e icacia kc- nica i amb la decisió bona; a més a més, són indispensables els a ec es, que pe - me en la comunió en e els agen s educa ius. En aques s pensamen s que p esen o, no m'in e essa la acionali a de la ma- eixa acció educand -el seu uncionamen acional. Ni a npoc el que pe oca a la decisió i al sen imen . A a i aquí, p e al només allo que exigeix l'ac e d'educa , i no pas la eina de l'analis a. Cald a doncs, un es o c d'epokhé a i que el eno- men educado es aci palks eide icamen a la consciencia. 2. L'acció educado a ¿Que és l'educació, així, as i cu ? Un esde enimen o un pa e11 d'es a s suc- cessius de acionali a p ac ico- ecnologica. A més, i pe aixo ma eix, descob im que l'educació a necesskiamen connec ada amb la acionali a eo ico-cien í ica i amb la acionali a p ac ico-legi imado a. Una educació és un sis ema d'in e - encions, mi jancan ac es, sob e p opie a s, si uacions i p ocessos humans a i d'aconsegui -hi modi icacions. Tan les in e encions que s'hi exe ceixen, com les modi icacions que s'in en en, es po en a e me des d'ideologies i d'u opies ben conc e es. Les in e encions esmen ades con igu en un p océs que cal de ini com a elació e ni ia en e: elemen s modi icands en la conduc a, elemen s modi ica- do ~ de la conduc a i elemen s pe esgua d dels quals la conduc a es modi ica. Aques es in encions s'objec i en en es modali a s: -0bjec ius pedagogics -P ojec es polí ico-economics de l'educació -Finali a& me a ísiques de l'educació Les modi icacions del compo amen enen lloc en es g ans kmbi s: -Ambi de les in o macions -~mbi de les ac i uds -~mbi de les habili a s Quan s'ensenya el nom dels colo s, o bé geog a ia ísica, es a modi ican la conduc a, ja que es can ien els coneixemen s d'aquell que n'assoleix de nous. Les in o macions s'em naga zemen en una memo ia, sigui en un pape pe apun s, si- gui en un o dinado , sigui en el ce ell: memo ia mecanica, elec onica i neu o i- siologica. Reb e in o mació -sob e senyals de ansi o sob e la composició de l'a om- és modi ica -se, i, pe an , educa -se. Els pa es, els p o esso s, els pe- iodis es, els polí ics, els sace do s, els locu o s de adio i de ele isió, p opo cio- nen in o mació a be11 doll, u il i se iosa -aixo no a al cas. A més, en educa , es modi ica, no solamen el g au i la quali a de la in o - mació que hom é, sinó ambé la ida a ec i a: s'al e en les ac i uds de l'educand. Quan la ma e aca ona l'in an , quan el pa e a isa la noia, quan el sace do anima un jo e is , quan el polí ic ab anda uns mili an s, quan el mili a a enga uns e- Discu s. sen imen i Ilibena en I'educació En ahona 21, 1993 1 107 clu es, quan el noi d'una pe1,lícula en usiasma l'espec ado ..., es modi ica la ida a ec i a dels ecep o s, és a di , s'es a educan . Aques modela ge dels esso s sen imen als, aques a e eb ació a ec i a dels educado s, és més impo an , si aixo és possible, que la modi icació in o ma i a. Els humans quedem exis en- cialmen més a icula s pels sen imen s que no pas pel sabe ; sen i -se segu o op- imis a, pe exemple, a més g uix que coneixe una ó mula de química o ganica. Els pa es són els p ime s o mado s de l'a ec i i a i de les ac i uds, i ambé els més decisius. Quan s'educa es modi ica ambé la conduc a a base d'ap end e habili a s. Des esa a pa la , a menja , a explica , a ana amb bicicle a, a oca el piano, a con- dui un au omobil, a con ence la gen , a neda , a end e p oduc es come cials ... Els ésse s humans sabem coses, sen im coses i em coses: heus ací les es línies onamen als d'in e énció en qualse ol p océs educa iu. To i que les he p esen- ades pe sepa a , és cla que sabe , sen i i e con o men un o uncional que s'anomena conduc a humana. L'educació n'és una modi icació. Acabem de des- cob i el nucli que mai no po manca en un ac e educado sigui el que sigui i passi quan passi: educa és modi ica les conduc es, an si ho an indi idus adicio- nalis es com si ho an p og essis es de la gauche di ine. Segons la e minologia a is o elica, l'ac e educa iu és ené gueia d'una dyna- mis, ené gueia que p esen a dos espec es: lapoi'esis o p oducció i lap axis o ac- ció; pe una banda l'empei ia i la ékne, i pe al a banda la p axis que implica el elos de l'acció. La poiesis és habili a ; la p axis, en can i, suposa eni decisió mo al. En el camp de l'educació es an coses, i aixo exigeix di coses i ambé de- cidi coses. L'acció educa i a en ella ma eixa és una acció que domina, com a e e kncies ineluc ables, la consciencia i la olició. No en é p ou amb el concep e de di , a més exigeix el decidi . Di i decidi són in e samen p opo cionals. Quan el di ecno- cien í ic no ho exp essa o de mane a aclapa ado a, l'acció exigeix que hi conco- i el decidi . L'educació és una ac i i a poie ica que p odueix un e gon, una ob a, una modi icació de la conduc a, o se in -se de l'empei ia i de la ekhne. És un sabe modi ica la ci cum-s ancia -bé des de l'expe iencia, bé des de l'epis- eme- de la ciencia. Pe o no n'hi ha p ou, ja que cal coneixe el «Bé de l'ésse huma», el seu elos, a i de di igi la poiesis educado a. Al cap i a la i, el elos de l'educació no s'amaga en el en e de la p opia ac i i a poie ica; aques a és poli- alen . Ni amb o a la ciencia i la ecnica hom es po e ckec de l'ac e docen . Sa- be eu e, sabe e i sabe decidi , o s es in e enen en l'acció educa i a. És ben ce que eduquem des de la nos a condició d'exis en s, pe o aques a condició de l'ac e educand no elimina el enomen al com l'acabo de desc iu e. A les Tesis sob e Feue bach, Ma x sub a lla el e que l'ésse huma demos a la e- i a amb la p ac ica; a a bé, en una elació educand, la p ac ica no esde é la i a maxima de la bonda , o i que sí que ho és de la e i a , de la e i a de l'e icacia. El món sensible i el món acional es oben en l'acció educado a; pe o an l'un com l'al e són insu icien s pe e que l'acció sigui bona. El ac um educa iu no es de ec a, sinó que es cons ueix. Aques «ha e -de- e » el e educa iu ín eg a- men , a e e encia al elos, i així doncs, no n'hi ha p ou amb el sabe e o ec- nologia. 108 1 En ahona 21, 1993 Oc a i Fulla 3. La aó educacional No hi ha cap aó que hagi a e a la Raó des del seu ex e io . Quan una aó empí ica pensa la Raó, és aques a ma eixa la que s'au opensa. La aó aonan , si- gui aquí o alla, semp e és p esencia d'ella ma eixa, és adhe encia al seu p opi e- co egu . La es a, pel que a a la aó, és des aó; és a di , alienació de la aó en el disba a -e o - o bé en la ollia -deli i. Pe o, ¿quina o ca amollona la línia di iso ia en e «allo acional» i «allo i a- cional» ;No se a pas la ma eixa Raó? ;No és del o inco ec e que hom sigui, al- ho a, ju ge i pa in e essada en el ma eix a e ? L'apo ia es esol no malmen si es desc iuen les condicions del discu s acional, i s'hi ema ca o segui que aquells discu sos que no les compleixen son discu sos «i- acionals». No obs an aix6, si hom ac ua així escamo eja allo que de e ins au a la acionali a en cada socie a his o ica, que no és es més que el econeixemen social d'un alo de e mina . La on e a en e «allo acional» i «allo i acional», la indiquen els alo s, i no pas la Raó. Aques a é mol a his o ia en la se a seman ica: la his o ia dels alo s eco- negu s socialmen . És ben senzill, pe exemple, con egi la llis a de ca ac e ís i- ques de la aó cien lj%'ca, pe o no és an acil cap a el alo que onamen a la a- cionali a cien í ica. Wissen en alemany signi ica «sabe ». L'a el indogennanica de Wissen és « eid» - euse. «Idea» e del g ec eidon «jo aig eu e o he is »-, pa en del e b lla í ide e - euse. Sembla com si el sabe -0 igini iamen - hagués es- a isió, p esencia indiscu ible d'alguna cosa. Al lla g de la his o ia de la iloso- ia s'han in odui dis incions en aques sabe -o « euse-o igina in. Es a di e- encia nous -in uició supe io - de phan asma -ima ge sensible. Es a dis ingi en e nous i dianoia -successió o denada de pensamen s. Els medie als, a més, an sepa a in ellec us -capaci a d'in uició- de a io -capaci a de dis- có e . Les o mes de acionali a han a ia en el anscu s de la his o ia. Fins i o a ui dia hi ha di e encies impo an s en e els epis emolegs. Pensem, pe exemple, en les di e encies de pe spec i a en e Ka l Poppe -«el e i able en logica és e- i able ... en el me ode cien í ic»- i Feye abend -«la ciencia només p og essa quan ansg edeix les egles que imposen els logics». Un bon can i, doncs. en la mane a d'en end e la acionali a i en la o ma d'anomena -la. 1 a nbé se n'han modi ica les jus i icacions -1'ésse i el pensa es co esponen; la aó domina la na u alesa pe que en pe me la p e isió ... No obs an aixo, en alguna cosa hi ha aco d, o gai ebé: la Raó és una capaci a de coneixe di e en del coneixe animal: i a més és una capaci a delimi ada pe la olun a i pel sen imen . Hi ha eali a s que la Raó no po ha e -així ho pensen mol s-, pe exemple no po capi Déu. Déu no és objec e de cap pensa acional. 1 la aó ampoc no po abas a el desig, la passió, l'inconscien . iHi ha coses que la Raó no po di ? iCom podem ga an i que l'ine able no coincideix p ecisamen amb allo que «simplemen » no s'ha di ? La pa aula és mediació. ;Quin és el pon que uneix el ac um educacional amb la Raó Educa i a? 0, di d'al a mane a, jcom aconsegueix la Raó la posi i- i a de la cosa educa i a?: nli jancan la pa aula. Qualse ol educació s'esde é a a és del llengua ge. En aques pun jus es a p esen la acionali a a i d'ap o- Discu s, sen imen i llibe a en l'educació En ahona 21. 1993 1 109 undi en l'educació. En els pobles sense esc ip u a -d'a a o de la p ehis o ia- la g ama ica de la llengua pa lada pe me la iden i a del g up, la se a educació ge- ne al basica. L'o d e es able en una socie a sense documen s esc i s, el se en més les lleis sin ac iques que el cap de la ibu o el b uixo de la comuni a . Una cul u a p imi i a omand a si gua da el lexic i la sin axi. Així doncs, se sal a a mi jancan l'educació. L'ésse huma és pa lan , és a di , es comunica amb els seus semblan s. Els animals ambé es comuniquen en e ells, i ins i o amb l'ésse humi -en el cas d'animals de casa i del zoolbgic, especialmen . De o a mane a, el llengua ge dels humans, co n ema ca en els g ecs, és logos- pa aula i aó alho a. El llen- gua ge huma és més que un es ímul de les nos es eaccions; és signe o bé símbol, quelcom que no s'acaba en la ma e iali a one ica, sinó que s'ad eca a un sen i o a més d'un signi ica . En el cas del símbol es anscendeix la ma e iali a del signe ma eix. La G ainmai e géné ale de Po -Roya1 enca a é el seu in e es a ui dia, co n ha e eu e Chomsky. Amb la pa aula, els humans ap enem el món i ens el em nos e. ((Alesho es el Senyo Déu modela amb a gila o s els animals sal- a ges i o s els ocells del cel, i els p esen a a l'home pe eu e quin nom els posa a. 1 cada ésse iu po ana el nom que li posés l'home.»-Genesi, 11, 19. La pa aula, mes enlli del que diu Bloo n ield en el seu llib e an imen alis a Language, é el supo del «jo ho en eno). Quan llegim, sigui l'ob a de Wi - gens ein -«en enc co n es con inua una se ie de nomb es»-, sigui l'ob a de Ryle -«en enc co n es des a un bloc de pissa a»- ens con encem que aques a habi- li a no es connec a amb la eali zació cons an de les dues ope acions esmen ades. El «jo ho en enc» p essuposa una disposició conc e a que ambé implica e e en- cia al con ex , i uali a pu a de ca a a la sequkncia nume ica o a la p epa ació del bloc de pissa a. Hi ha pa aules pe que «en enc», és a di , pe que en la se a adicali a l'ésse huma no sap, en on de l'animal, que semp e sap. L'especi ici a de l'esse huma és sabe que no sap, co n clama a Sbc a es. Aques «sa i no-sabe » ou anome- na , an pe Agus í de Tagas e co n pe Nicolau de Cusa, doc a igno ancia. Si no os pe aixo no hi hau ia la p egun a. La igno ancia sapiencia1 pe me ul apassa cons an men els lími s ac uals del sabe , explo a ho i zons ul e io s. Com deia Schele , la p egun a a e iden que l'ésse huma no es a «lliga a l'ésse n. Vés a sabe , que dic jo. Po se l'ésse huma en la se a especi ici a no es a e pe a la im nedia esa, i aixb a que p egun i i p egun i. L'ésse humi s'es uc u a en o n de la pa aula. La Raó és ambé Raó Edu- cacional. Llengua ge pedagogic. ¿En ind i p ou la Raó de ce ca allb necessa i? A is o il a esc iu e que «el llengua ge és necesshiamen , si és» -De in e p e a ione; 9, 19, a. Aques enun- cia es po llegi an des de la lbgica co n des de l'on ologia; en ambdós casos la Raó hi é joc. És cla que hi ha dues mane es d'en end e el que és necessa i: hi ha una ((necessi a que és p esen si, o men e, hi ha quelcom -al e-», i hi ha ambé una ((necessi a absolu a». La Raó es p eocupa pe o es dues necessi a s, i pe aixb é negui ins que assoleix els a khai, els onamen s del que sigui. Ans o- i1 els a descobn en les causes -ma e ial, o mal, e icien i inal-, que ambé s'anomenen «pnncipis» o « aons». 110 1 En ahona 21. 1993 Oc a i Fulla La Raó mi a de oba el onamen del discu s; pe aixo discu seja en dues di- eccions: cap enda an i cap als o ígens; discu s p og essiu i discu s eg essiu. Agus í de Tagas e quali ica com a sapien ia el coneixemen onamen a que l'anima assoleix quan s'ha gi a d'esquena al sensible i endinsa la mi ada cap al seu ons; així es coneix la Ve i a E e na, la e i a - onamen . Leibniz a es abli la onamen ació absolu a en el p incipi de aó su icien ; si cada judici s'ha de o- namen a en un al e d'an e io , o o s queden des onamen a s -pe més a l'in i- ni que es agi-, o cal a iba a uns p incipis sup ems que onamen in, pe o que no siguin onamen a s pe al es. Husse l descob eix el «p incipi de o s els p in- cipis» en la o mulació seguen : «Qualse ol in uició o igina ia és on de legi i- mació del coneixemen ». El que onamen a a el discu s acional, jse a semp e quelcom anscenden al ma eix discu s? jHi po ha e acionali a sense e- e encia a l'absolu ? El que é de g eu la espos a que a i ma «l'absolu » -pe al- a banda és l'única espos a que onamen a la acionali a - és que «l'absolu » no esde é eali a absu da, si no és que no hi hagi es o a d'ell. 1 aixo és g eu. A l'empa a del signi ican «Raó» i dels seus luc uan s signi ica s es po en a eme ac i i a s-p essump amen acionals- ben di e en s. Aques es ac i i a s an di e ses són cadascuna un camí pe on a anca la Raó en la his o ia humana. Cal esbossa les p incipals línies de o ~a d'aques a p axi seman ica que o ien a el meu discu s sob e el discu s de la Raó Educacional. Tan Pla ó com A is b il an sepa a , pe una banda heo ia, pe al a banda poi'esis i p axis . Els escolas ics an con inua amb aques a dis inció, i an di e- encia i a con empla i a de i a ac i a. Es pe ilen dos camins de la Raó ben dis- in s. La Raó eballa a i de legi ima aques s camins. En el cas de la ida eo e- ica la jus i icació comenca p egun an -se: ipe que? En can i, quan s'ha de legi ima la ida p ac ica, la Raó es p egun a: ipe a que? Quan les «ima ges-de- món» i les « o mes-d'acció» que es eben, no es poden accep a sense c í ica so geixen les p egun es esmen ades. Són ben di e en s els exe cicis acionals se- güen s: jpe que?, ipe a que? La acionali a educa i a se'ns bi u ca en acio- nali a eo ica i acionali a p hc ica. A més a més, hi ha la acionali a c í ica o acionali a que no p opo ciona con ingu s al discu s heu ís ic, ni se eix pe o ien a la conduc a o l'ac i i a , i es limi a a ue eja qualse ol pensamen que es c egui segu d'ell ma eix. En comenca el Lliscou s de la Mé hode, Desca es a e e encia a la Raó eo- ica amb les pa aules següen s: «La puissance de bien juge e dis ingue le ai d'a ec le aux, qui es p opemen ce qu'on nomme le bon sens ou la aison, es na- u ellemen égale en ous les ho nmes». Pe o passa, a eu e Desca es, que no emp em semp e co ec amen la Raison. Així doncs, es necesi a el me ode, que en pa pe any a la Raó p ac ica. Kan ambé pa la de la «Raó eo ican a la C í ica de la aópu a, i la conside a com el conjun de p incipis que p esideixen el coneixemen , la e i a del qual no depkn de l'expe iencia. De o a mane a aques s p incipis son inhe en s al subjec e. També al.ludeix a la «Raó p ac ican quan, en ha e espos a la p egun a «¿que puc sabe ?», es p egun a sob e el que cal e . 1, o i que no a se i la ma eixa ex- p essió, ambé a una analisi que pe me e e i -nos a la «Raó c í ica». Reconeix que «Da id Hume em a in e omp e ... el somni dogma ic». En el p e aci a la C í- Discu s, sen imen i Ilibe a en l'educació En ahona 21, 1993 1 111 ica de la aó pu a, hi esc iu: «La indi e encia és una in i ació que es a a la aó pe al que inicii la més di ícil de les se es eines, la de coneixe -se a si ma eixa, ins i uin un ibunal que li doni ga an ies en les se es p e ensions legí imes ... Aques ibunal no es cap al a cosa que la c i ica de la ma eixa Raó pu a». El ma xisme, i conc e amen Mao Tse- ung, a mi a de oba que la deu de qualse ol acionali a és la p axi. Pe o, o i adme en aques suposi , només es euen es di eccions p incipals del uncionamen acional: la eo ica, la p ac ica i la c í ica. L'ac e educado no és ni emb iac ni oll; és e icac, i, a més, ol se bo. E icac ol di segons la aó - aó eb ica i aó p ac ica. L'acció exigeix la pa aula as- senyada si no és l'acció d'un demen o d'un eb i. Quan se ce ca la alidesa de l'ac i i a educado a, se'n pe caca la acionali a , la jus i icació, la que sigui. Pe - ceb e l'ac e educand no és el ma eix que coneixe aques ac e, com no són la ma- eixa cosa el sabe di ec e i el sabe media . Viu e l'ac e d'educació és iu e'n l'os en ació, pe o se'n pe d la acionali a . Aques a es dona en la epe ició, en el « e-coneixemen ». Quan l'educado «sap que», din e del p océs de pe cepció, sap al ma eix emps que allo sabu és només un momen , un a a i aquí d'un sabe uni e sal i ne- cessa i que es eali za en el subjec e cognoscen . Es po compa a una dada edu- ca i a amb una al a a base d'accep a com a cosa p e ia la no ma de compa ació. La aó educacional no s'acaba en la p esen ació dels e s; es a obe a a la ciencia, a la ecnica i a la legi imació. En e coneixe i coneixemen hi ha el dualisme pla onic de mul iplici a i uni a . L'acció educado a és acionalmen poli alen . La aó de l'ac e educand es mani es a en el llengua ge en un Koinos logos, en una pa aula comuna, accep ada pe una comuni a , cien í ica, ecnologica i col.10- quial. Al cap i a la i, com diu Pla ó en el So is a -263d-, el pensamen és un dihleg sense so de l'hnima amb ella ma eixa. Una aó, una pa aula, un sol logos . L'educado s'ha d'assegu a que les pa aules li coincideixin amb les de o s els al- es; pe es a anquil necesi a la ma hesis uni e salis de Leibniz. No n'hi ha p ou amb l'empei ia, són necessh ies la ekhne i l'epis eme, és a di , la ecno- ciencia, que c eu que é una úl ima a io pe a o hom. La compe encia p agma- ica uni e sal del llengua ge ga an eix la comunicació. La pa aula és a um -allo de que s'ha pa la abans-, és undamen um de la comuni a , i és ambé in e p e- a io de l'a iculació del món. En les es dimensions de l'ac e educado es a p e- sen la pa aula, i així aques ac e esde é aonable. La mul iplici a del e educa- iu assoleix una sín esi en el si de la consciencia, g acies al llengua ge. 4. Passió educado a No es discu eix si en l'ac e educand comp em o no comp em amb elemen s no acionals; la qües ió que a on em es p egun a pe l'essenciali a d'allo no- acio- nal en l'ac i i a educado a. Abans d'ana enda an cal p ecisa el signi ica de « acionali a » i d'«i- acionali a ». El acionalisme dels segles XVII i XVIII a con- on a aó i expe iencia . Aquí adop em el signi ican acionalisme en el sen i que l'emp a a la Il.lus ació, el posi i isme i ins i o la Maconena. En aques e- 1 12 1 En ahona 2 1, 1993 Oc a i Fiilla ball, la acionali a abas a an la aó com.l'expe iencia, ambdues u ili zades me o- dicamen . Allb i- acional a e e encia a la in uició, a l'a ec i i a i a la olun a . e os (aspi ació) philia (bene olencia) pis is ( ideli a ) ph ónesis (decisió) L'ac i i a educa i a ha d'a enca d'una in uició, que ob e es classes ca - dinal~ d'a ec i i a : l'aspi ació cap al que és millo , cap al ben ole i cap a la i- deli a a la memo ia. Finalmen , només cal decidi l'axiologia adien . Pla ó a ben en end e el noein, en conside a -o en eu e- l'essencial de o a cosa -el seu eidos. El nous és la in el.ligencia o sagaci a , que s'esmuny de la hyle o ma e ia. La nóesis és, diu A is o il, pleni ud de isió i no pas ece ca o discu s. El nous e al momen . En la eina educado a, s'hi p essuposa semp e una in uició.de1 enomen huma. Aques a in uició no queda posada, pe o sí que oman «p e-sub-posada)), co1,locada abans i amagada. L'ac uació educado a manca ia de signi ica si no es e e encia a allb de ini i amen in ui de l'ésse huma. Po a mol a eina la ece ca his o ica; anma eix, assoleix l'kxi si i només si, comp em amb l'eidos del e huma. Pe o, a més, l'educació sols es po pensa si hi incloem el pa hos, l'ambi de l'a ec i i a . L'apa heia deixa exanime l'educació. Pa hema o pa hos és allo que hom expe imen a, sen o p o a. Pe exemple, Pa hema de C is , Passió de C is . Sense a ec e, l'acció educa i a es mo . Educado i educand són eide icamen «pa e- ics», pe quk la se a asca se ia impensa e si no hi hagués plae , dolo , is esa, odi, abia, a licció, pena, amo , aleg ia ... Es a di , sense expe iencia, degus ació o as . L'educació, pe ella ma eixa, a que educado i educand s'a ec in. Els sen i- men s o mane a de sen i -se els ac o s de l'educació, són incons an s, incalculables i ins i o con adic o is. Pe an , no es po pensa en cap eo ia ben exac a sob e el sen imen . Pe o els sen imen s no són mai absen s; ja ho a ben di Desca es: p egun a -se sob e les passions és p egun a -se pe l'ésse huma ma eix. Amb els a ec es, l'ésse humh es eali za. El signi ica del jo s'ob e cap al sen imen . De e- gades el jo é sen imen s; al es egades adhuc són an po en s que el jo i el u s'hi pe den. Educado i educand se sen en com a als, a a i aquí, a a és de la imme- dia esa del sen imen , abans de quase ol judici o desig. En la eina educa i a, s'hi oben sen imen s sensi ius, com placidesa i cansamen ; sen imen s psíquics, com aleg ia, is esa i p eocupació; i pe úl im, sen imen s espi i uals, com elici a , i ambé desespe ació i espe anca. Pascal, a les Pensées, assenyala l'hbi de l'a ec e amb aques a exp essió an coneguda: «Le coeu a ses aisons, que la aison ne con- nai poin x - agmen 277. El sen imen ambé é uncions cognosci i es; el mes- e i l'alu nne ambé es coneixen l'un a l'al e mi jancan l'a ec i i a . Rema co es a ec es p ecipus de l'ac i i a educado a: Discu s. sen imen i llibe a en l'educació En ahona 21, 1993 / 113 En El banque -207, a- Pla ó desc iu E os com «aspi ació a possei e ema- men el Bé». E os és la o ca que lliga l'ac e educand, i mou els ac o s de l'edu- cació a aconsegui la bonda , la e i a i la bellesa, i a no con o ma -se a nb les da- des -posi a. L'e os és com una nania -Fed e, 249 d-e- que condueix ph icamen l'educado i els educands més enllh d'ells ma eixos. Empeny una anscendkncia inacabable. Una educació acabada no és cap mena d'educació. El conc e és el ampolí que llenca cap a la no e a i cap a la o ali a . L'ac e edu- cado conc e s'en én a pa i d'allo que el anscendeix i el supe a. Els déus no poden educa ni es poden educa pe que ja gaudeixen de pleni ud, i doncs, han deixa d'es ima . Philós en g ec olia di «que pe any a». L'educado ha de sen i que pe any a l'educand, que l'anima se li on en ell. Philia e a bene olenca, a ec e, amo amis a . El e b phileo signi ica a ((es imo amb e ec e d'amis a ». Sense aques sen imen , la elació educado a acaba sen manipulació i menysp eu objec ual. Pis is a G ecia signi ica a ideli a , con ianca, c kdi , ga an ia, comp omís, pac e. L'ac e educand ecolza en la ideli a a la memo ia, indi idual i col.lec i a. L'educació iu en el si del« e-coneixemen », aquí au el que la a possible. Des- lligada de la memo ia an opologica, l'educació és només una kcnica sense i a ni di ecció. Cal, doncs, ideli a -pis is. San Agus í deia que «ex memo ia spesn. Comp em amb l'espe anca si i im de la memo ia i li som idels. El Menó de Pla ó i les Con essions de san Agus í. ~Com es po educa sense memo ia del e humh, inclos el e humh empo al? La memo ia és un nexe mi jance en e la aó i la his o ia p ac ica de la llibe a en un món ecnocien í ic que ha esde ingu ahis o ic. No hi hau ia e c is iana sense la «memo ia passionis, mo is e esu - ec ionis Jesu Chns i~. Tampoc no hi ha an opogknesi de l'educació sense la «memo ia passionis, mo is e esu ec ionis hominis». L'educació iu inexo a- blemen de la ideli a a una adició humana. Cal ana cap a una e ce a ca ego ia anepis kmica de l'educació, i deixa l'hbi del ph ic. En el camp de l'educació s'ha de decidi , ja que no n'hi ha p ou amb el discu s pe ac ua educado amen . Ph ónesis: seny, sensa esa, sende i, ju- dici, cap inenca, p esencia d'espe i , emp, hnims. Ph ónesis: sabe decidi , sabe com ac ua i almen a la ida d'aco d amb el bé i el mal. La decisió ob e l'edu- cació <<cap on». Decisió p essuposa llibe a , ambi d'allo que no s'explica cau- salmen . La asca educand eposa sob e la o ca de la decisió. Aques a, conc e a l'exis kncia. La decisió és la on que posibili a l'exis kncia humana. El ecnoleg de l'educació ce ca espos es en la conduc a de l'educand; el ilbso de l'educa- ció, en can i, pe caca «ec-sis kncia», decisió en aquel1 que s'educa. Es o agi a la causali a pe ob i les po es de ba a ba a la decidibili a . L'educació decideix, pe o no un pas o un al e, sinó, a més, la ma eixa exis encia en esa com un o . La decisió se a des ela la his o ia humana. No hi ha decisió si no ens eiem amb co de decidi . En el e de decidi , a l'educació li a el des í, se la juga. Es decideix, pe o no es anca el u u . La Wel anschauung és l'objec e de decisió onamen al; la es a de decisions en el camp de l'educació depend an de la cosmo isió decidida que les a possibles. A pa , hi ha les pe i es so ides de cada mal pas de l'educació quo idiana, cosa de ecnocien í ics. L'ac e de decidi el elos es decan a de l'abs acció cien í ico-na u al i se si ua en la pe spec i a de l'au o . Ricoeu es-