Crítica de traduccions

100 1 Enrahonar 21, 1993 Seccions bibliogrifiques del dialeg la cosa no és rellevant». Per la meva part, opino que sí que ho és de rellevant. Es tracta, ni més ni menys, d'escatir si «Parménides» ha procedit, o no, arnb el metode zenonih que el1 rnateix ha exposat tan exactament (i que Balasch ha tradui't tan correctament) a 136 a-b; d'acord arnb aquest metode, es plantegen vuit qüestions, ni una més ni una menys. Josep Montserrat MOSSE BEN NAHMAN, El llibre de la Redempció i altres escrits, introducció, traducció i notes per Eduard Feliu i Mabres, Biblioteca Judaico-Catalana1, Girona: Ajuntament de Girona, Universitat de Barcelona, 1993,272 p. Ha calgut esperar seixanta (seixanta!) anys perque els gestors de la cultura catalana es decidissin a continuar la publicació de traduccions de les obres d'autors jueus catalans iniciada el 1929. Als estudiosos del judaisme de tot el món, als medievalistes, als historiadors, els resultava inconcebible que la immensa riquesa de la producció literaria dels jueus de Catalunya romangués a guaret en un país que es vanta de publicar quatre mil títols a l'any. La Chbala de Girona és l'únic conjunt de filosofs catalans que mereix arnb propietat la designació d'escola. Es clar, diran, no escnvien en catalh ... Aleshores es planteja aquesta gravíssima qüestió metafísica: Ezra, Azriel, Saporta.. . jeren escnptors catalans? Sortosament, homes de cultura arnb seny i diners han decidit no esperar el dictamen dels dicasteris preposats al discerniment, secessió i cariocinesi dels qui en aquest petit país usen la ploma, i han patrocinat la publicació de les obres que els jueus de Catalunya escrigueren en hebreu o en ararneu. Fa alguns anys em vaig preocupar d'aplegar els textos onginals dels pensador~ de la chbala gironina o de Gerondi (amb «e» en hebreu).Vaig descobrir arnb gran sorpresa que no es trobaven en els llocs on hom hauria esperat trobar-los. Aleshores vaig comissionar una alumna acabada de llicenciar al Departament de Filosofia de la Universitat Autonoma de Barcelona, hebraista per afició, a fi que anés a Israel i s'agencés una col~lecció fotocopiada íntegra dels textos que Scholem havia dipositat a Jerusalern; cosa que va fer. Una volta en possessió de tot aquest material, no vaig saber que fer-ne. Els hebraistes universitaris es dedicaven a altres coses, els eclesitistics (cada vegada més escassos) prou feina tenien arnb la Biblia. a Girona tot just comencaven a ocupar-se de rescatar el Call.. .Vaig publicar algun article als papers, vaig rernoure algun despatx oficial.. .i a la fi ho vaig deixar sobre els genolls dels déus. Per fi, un bon dia. la cura conjuminada dels universitaris de Barcelona i de lCAjuntament de Girona fan que es trenqui el malefici i que les obres dels jueus de Catalunya puguin ser conegudes pel públic d'aquest país. El públic d'altres pai'sos ja en coneixia algunes. El treball del traductor i comentador és, en aquest primer lliurarnent de la col~lecció, impecable. Ja coneixíern el taranna científic d'Eduard Feliu, que fa po~ havia publicat una antologia de la Guia de perplexos de Mairnonides a la Co1,lecció Textos Filosofics. Feliu ha triat tres obres representatives de les diferents onentacions inte1,lectuals del polifacetic Naharninides, el nostre Bonastruc Saporta. La primera és el LLibre de la Redempció. Elecció encenada, car es tracta d'una obra en la qual Nahrnan s'apropa des de l'optica hebrea al tema -tan car als cristiansdel Messies. Alhora, és un escrit on es fa pales el coneixement que tenia l'exegeta gironí de la filosofia i de la ciencia del seu temps. Per als lectors filosofs revesteix forca rnés interes el segon llibre traduit per Feliu. Excel~l2ncies de la Tora. Nahman hi examina la narració genesíaca de la creació, arnb esment de múltiples doctnnes filosofiques aristoteliques i platoniques. Aquest escrit s'ha de comparar arnb el De opificio Recensions nwndi de Filó d6Alexandria. oimés quan tots dos interprets es basen en el sentit literal. El tercer text traduit és l'original Sennó sobre l1Eclesiastés. Ens trobem ja davant d'un dels textos on Nahman es manifesta adepte de la cabala, encara que molt moderadament, com adverteix Feliu a la seva introducció. Enrahonar 21, 1993 1 101 Bibliografia. índex de citacions i índex de materies clouen aquest valuós volum. Si és permes de formular un desideratum pel segon, proposaria alguna obra d'Azriel de Girona, el més insigne representant de la tendencia neoplatonica de la cibala catalana. Josep Montserrat