Crítica de traduccions

Enrahonar 2 1, 1993 1 9910 1 Crítica de traduccions PLATÓ, Parmenides, Text revisat i traducció de Manuel Balasch, Pvre., professor a la Universitat Autonoma de Barcelona, Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1992. Els investigadors catalans ens hem de felicitar que el Dr. Manuel Balasch s'hagi decidit a traduir els textos filosofics de Plató, aplicant a aquest dificil autor tota la seva refinada art interpretativa. En aquesta secció de la revista anirem analitzant un per un tots els lliuraments d'aquesta tasca, comencant avui pel text més ardu dels fins ara publicats: el Parmenides. Balasch aconsegueix fer llegidor un escrit que els mateixos lectors grecs antics consideraven un trencaclosques. Romanen, certament, les dificultats filosbfiques, perb els entortolligaments filoldgics queden resolts en la traducció arnb precisió i alhora arnb suavitat. El lector filosof pot lliurar-se arnb confianca a la lectura d'aquest Parminides. Poso com a exemple la versió del passatge on Parmenides exposa el metode zenonia (136a-c); la traducció distingeix perfectament la tipificació dels quatre casos que es poden donar per a cada una de les dues hipotesis. D'acord arnb l'objectiu d'aquesta secció critica, procediré a analitzar alguns passatges problematics. Pameaides, 129 b 2: acta tu 8potu. Traducció literal: «les coses semblants mateixes)). Traducció de Balasch: «...que en si les mateixes coses sernblants». Crec que només s'hauna de traduir «en si» quan en el text platonic apareix efectivament l'expressió xa6, uUto. La majoria de traductors equiparen ambdues situacions, i, encara que filosdficament la distinció no és precisa, convindna respectar les opcions de l'autor en aquest punt. Parmenides, 156 d6: cpGal2 Ü~OTIOS. Literalment: ((naturalesa estranya~. La traducció «ens inconcebible* és literanament encertada, perb lleva a l'expressió la seva pregnancia filosofica, ben reconeguda, per altra banda, per Balasch a la seva introducció, quan suggereix que l'instant es troba «fora del temps i de lCespai» (p. 34). Panenides, 157 b 7: Ühha toG EVOS. Traducció literal: «altres diversos de lLu». Balasch tradueix, en aquest passatge i gairebé sempre que apareix aquesta expressió, «Altres», arnb majúscula, supnrnint la referencia a l'u. Ara bé, en aquest passatge comenca la quarta hipotesi (o la tercera, segons altres interprets), i a partir d'aquí Plató utilitza aquesta expressió complexa per subratllar que no es tracta d'uns «altres» qualssevol (uh?~u), com en els textos anteriors, sinó precisament «dels altres de l'u», o, com Balasch tradueix correctament a 165 e3, «altres diversos de l'U». El complicadíssim passatge de 162 a-b sobre l'ésser i el no ésser és interpretat per Balasch arnb tota cura. Hi ha, arnb tot, un pare11 d'errors tipografics que en dificulten la lectura. A 162 a 7 manca l'accent sobre «és». A 162 b les expressions «no ser inexistentn i «ser inexistentn haunen d'anar entre cometes, com encertadament s'ha fet en el passatge anterior.Aix6 semblen detall~, pero en un text d'aquesta complexitat caldna garantir al lector, ja prou atabalat, una total seguretat. La traducció és acompanyada d'abundoses notes explicatives. Només voldna adduir una observació a la nota 112 (pagina 104). Balasch opta per establir que les «hipotesis» del Parmenides són nou, i no vuit, afegint «En la interpretació general 100 1 Enrahonar 21, 1993 del dihleg la cosa no és rellevant». Per la meva part, opino que sí que ho és de rellevant. Es tracta, ni més ni menys. d'escatir si «Parménides» ha procedit, o no, arnb el metode zenonia que el1 mateix ha exposat tan exactament (i que Balasch ha traduit tan correctament) a 136 a-b; d'acord arnb aquest metode, es plantegen vuit qüestions, ni una més ni una menys. Josep Montserrat Moss~ BEN NAHMAN, El llibre de la Redempció i altres escrits, introducció, traducció i notes per Eduard Feliu i Mabres, Biblioteca Judaico-Catalana-1, Girona: Ajuntament de Girona, Universitat de Barcelona, 1993,272 p. Ha calgut esperar seixanta (seixanta!) anys perque els gestors de la cultura catalana es decidissin a continuar la publicació de traduccions de les obres d'autors jueus catalans iniciada el 1929. Als estudiosos del judaisme de tot el món, als medievalistes, als histonadors, els resultava inconcebible que la immensa nquesa de la producció literaria dels jueus de Catalunya romangués a guaret en un país que es vanta de publicar quatre mil títols a l'any. La Cabala de Girona és l'únic conjunt de filosofs catalans que mereix arnb propietat la designació d'escola. Es clar, diran, no escnvien en catala ... Aleshores es planteja aquesta gravíssima qüestió metafísica: Ezra, Azriel, Saporta.. . jeren escriptors catalans? Sortosament, homes de cultura amb seny i diners han decidit no esperar el dictamen dels dicasteris preposats al discerniment, secessió i cariocinesi dels qui en aquest petit país usen la ploma, i han patrocinat la publicació de les obres que els jueus de Catalunya escrigueren en hebreu o en arameu. Fa alguns anys em vaig preocupar d'aplegar els textos originals dels pensador~ de la &bala gironina o de Gerondi (amb «e» en hebreu).Vaig descobrir amb Seccions bibliogr2fiques gran sorpresa que no es trobaven en els llocs on hom hauria esperat trobar-los. Aleshores vaig comissionar una alumna acabada de llicenciar al Departament de Filosofia de la Universitat Autonoma de Barcelona, hebraista per afició, a fi que anés a Israel i s'agencés una col~lecció fotocopiada íntegra dels textos que Scholem havia dipositat a Jerusalem; cosa que va fer. Una volta en possessió de tot aquest material, no vaig saber que fer-ne. Els hebraistes universitaris es dedicaven a altres coses, els eclesihstics (cada vegada més escassos) prou feina tenien arnb la Biblia, a Girona tot just comencaven a ocupar-se de rescatar el Call.. .Vaig publicar algun article als papers, vaig remoure algun despatx oficial.. .i a la fi ho vaig deixar sobre els genolls dels déus. Per fi, un bon dia, la cura conjuminada dels universitaris de Barcelona i de 1'Ajuntament de Girona fan que es trenqui el malefici i que les obres dels jueus de Catalunya puguin ser conegudes pel públic d'aquest país. El públic d'altres paisos ja en coneixia algunes. El treball del traductor i comentador és, en aquest primer lliurament de la col.lecció, impecable. Ja coneixíem el taranna científic dCEduard Feliu, que fa poc havia publicat una antologia de la Guia de perplexos de Maimonides a la Col.lecciÓ Textos Filosofics. Feliu ha tnat tres obres representatives de les diferents onentacions inte1,lectuals del polifacetic Nahamanides, el nostre Bonastruc Saporta. La primera és el LLibre de la Redempció. Elecció encertada, car es tracta d'una obra en la qual Nahman s'apropa des de l'bptica hebrea al tema -tan car als cristiansdel Messies. Alhora, és un escrit on es fa pales el coneixement que tenia l'exegeta gironí de la filosofia i de la ciencia del seu temps. Per als lectors filosofs revesteix forca més interes el segon llibre traduit per Feliu. Excel.lt?ncies de la Tora. Nahman hi examina la narració genesíaca de la creació, arnb esment de múltiples doctnnes filosofiques aristoteliques i platoniques. Aquest escnt s'ha de comparar arnb el De opificio