Crítica de traduccions

En ahona 2 1, 1993 1 99- 10 1 C í ica de aduccions PLATÓ, Pa menides, Tex e isa i a- ducció de Manuel Balasch, P e., p o esso a la Uni e si a Au onoma de Ba celona, Ba celona: Fundació Be na Me ge, 1992. Els in es igado s ca alans ens hem de elici a que el D . Manuel Balasch s'hagi decidi a adui els ex os iloso ics de Pla ó, aplican a aques di icil au o o a la se a e inada a in e p e a i a. En aques a secció de la e is a ani em anali - zan un pe un o s els lliu amen s d'a- ques a asca, comencan a ui pel ex més a du dels ins a a publica s: el Pa me- nides. Balasch aconsegueix e llegido un esc i que els ma eixos lec o s g ecs an ics conside a en un encaclosques. Romanen, ce amen , les di icul a s ilosb iques, pe b els en o olligamen s iloldgics queden e- sol s en la aducció a nb p ecisió i alho a a nb sua i a . El lec o iloso po lliu a -se a nb con ianca a la lec u a d'aques Pa mi- nides. Poso com a exemple la e sió del passa ge on Pa menides exposa el me ode zenonia (136a-c); la aducció dis ingeix pe ec amen la ipi icació dels qua e casos que es poden dona pe a cada una de les dues hipo esis. D'aco d a nb l'objec iu d'aques a sec- ció c i ica, p ocedi é a anali za alguns pas- sa ges p oblema ics. Pameaides, 129 b 2: ac a u 8po u. T aducció li e al: «les coses semblan s ma- eixes)). T aducció de Balasch: «...que en si les ma eixes coses se nblan s». C ec que només s'hauna de adui «en si» quan en el ex pla onic apa eix e ec i amen l'ex- p essió xa6, uU o. La majo ia de aduc- o s equipa en ambdues si uacions, i, en- ca a que ilosd icamen la dis inció no és p ecisa, con indna espec a les opcions de l'au o en aques pun . Pa menides, 156 d6: cpGal2 Ü~OTIOS. Li e almen : ((na u alesa es anya~. La a- ducció «ens inconcebible* és li e anamen ence ada, pe b lle a a l'exp essió la se a p egnancia iloso ica, ben econeguda, pe al a banda, pe Balasch a la se a in oduc- ció, quan sugge eix que l'ins an es oba « o a del emps i de lCespai» (p. 34). Panenides, 157 b 7: Ühha oG EVOS. T aducció li e al: «al es di e sos de lLu». Balasch adueix, en aques passa ge i gai- ebé semp e que apa eix aques a exp essió, «Al es», a nb majúscula, supn nin la e- e encia a l'u. A a bé, en aques passa ge comenca la qua a hipo esi (o la e ce a, se- gons al es in e p e s), i a pa i d'aquí Pla ó u ili za aques a exp essió complexa pe sub a lla que no es ac a d'uns «al- es» qualsse ol (uh?~u), com en els ex os an e io s, sinó p ecisamen «dels al es de l'u», o, com Balasch adueix co ec amen a 165 e3, «al es di e sos de l'U». El complicadíssim passa ge de 162 a-b sob e l'ésse i el no ésse és in e p e a pe Balasch a nb o a cu a. Hi ha, a nb o , un pa e11 d'e o s ipog a ics que en di icul en la lec u a. A 162 a 7 manca l'accen sob e «és». A 162 b les exp essions «no se ine- xis en n i «se inexis en n haunen d'ana en e come es, com ence adamen s'ha e en el passa ge an e io .Aix6 semblen de- all~, pe o en un ex d'aques a complexi a caldna ga an i al lec o , ja p ou a abala , una o al segu e a . La aducció és acompanyada d'abun- doses no es explica i es. Només oldna ad- dui una obse ació a la no a 112 (pagina 104). Balasch op a pe es abli que les «hipo esis» del Pa menides són nou, i no ui , a egin «En la in e p e ació gene al 100 1 En ahona 21, 1993 del dihleg la cosa no és elle an ». Pe la me a pa , opino que sí que ho és de elle- an . Es ac a, ni més ni menys. d'esca i si «Pa ménides» ha p ocedi , o no, a nb el me ode zenonia que el1 ma eix ha exposa an exac amen (i que Balasch ha adui an co ec amen ) a 136 a-b; d'aco d a nb aques me ode, es plan egen ui qües ions, ni una més ni una menys. Josep Mon se a Moss~ BEN NAHMAN, El llib e de la Redempció i al es esc i s, in oduc- ció, aducció i no es pe Edua d Fe- liu i Mab es, Biblio eca Judaico-Ca- alana-1, Gi ona: Ajun amen de Gi ona, Uni e si a de Ba celona, 1993,272 p. Ha calgu espe a seixan a (seixan a!) anys pe que els ges o s de la cul u a ca a- lana es decidissin a con inua la publicació de aduccions de les ob es d'au o s jueus ca alans iniciada el 1929. Als es udiosos del judaisme de o el món, als medie alis- es, als his onado s, els esul a a inconce- bible que la immensa nquesa de la p oduc- ció li e a ia dels jueus de Ca alunya omangués a gua e en un país que es an a de publica qua e mil í ols a l'any. La Ca- bala de Gi ona és l'únic conjun de iloso s ca alans que me eix a nb p opie a la de- signació d'escola. Es cla , di an, no escn- ien en ca ala ... Alesho es es plan eja aques a g a íssima qües ió me a ísica: Ez a, Az iel, Sapo a.. . je en esc ip o s ca- alans? So osamen , homes de cul u a amb seny i dine s han decidi no espe a el dic- amen dels dicas e is p eposa s al disce ni- men , secessió i ca iocinesi dels qui en aques pe i país usen la ploma, i han pa o- cina la publicació de les ob es que els jueus de Ca alunya esc igue en en heb eu o en a ameu. Fa alguns anys em aig p eocupa d'aplega els ex os o iginals dels pensa- do ~ de la &bala gi onina o de Ge ondi (amb «e» en heb eu).Vaig descob i amb Seccions bibliog 2 iques g an so p esa que no es oba en en els llocs on hom hau ia espe a oba -los. Alesho es aig comissiona una alumna acabada de llicencia al Depa amen de Fi- loso ia de la Uni e si a Au onoma de Ba - celona, heb ais a pe a ició, a i que anés a Is ael i s'agencés una col~lecció o oco- piada ín eg a dels ex os que Scholem ha ia diposi a a Je usalem; cosa que a e . Una ol a en possessió de o aques ma e ial, no aig sabe que e -ne. Els heb ais es uni- e si a is es dedica en a al es coses, els eclesihs ics (cada egada més escassos) p ou eina enien a nb la Biblia, a Gi ona o jus comenca en a ocupa -se de esca a el Call.. .Vaig publica algun a icle als pa- pe s, aig emou e algun despa x o icial.. .i a la i ho aig deixa sob e els genolls dels déus. Pe i, un bon dia, la cu a conjumi- nada dels uni e si a is de Ba celona i de 1'Ajun amen de Gi ona an que es enqui el male ici i que les ob es dels jueus de Ca- alunya puguin se conegudes pel públic d'aques país. El públic d'al es paisos ja en coneixia algunes. El eball del aduc o i comen ado és, en aques p ime lliu amen de la col.lecció, impecable. Ja coneixíem el a- anna cien í ic dCEdua d Feliu, que a poc ha ia publica una an ologia de la Guia de pe plexos de Maimonides a la Col.lecciÓ Tex os Filoso ics. Feliu ha na es ob es ep esen a i es de les di e en s onen acions in e1,lec uals del poli ace ic Nahamanides, el nos e Bonas uc Sapo a. La p ime a és el LLib e de la Redemp- ció. Elecció ence ada, ca es ac a d'una ob a en la qual Nahman s'ap opa des de l'bp ica heb ea al ema - an ca als c is- ians- del Messies. Alho a, és un esc i on es a pales el coneixemen que enia l'exe- ge a gi oní de la iloso ia i de la ciencia del seu emps. Pe als lec o s iloso s e es eix o ca més in e es el segon llib e adui pe Feliu. Excel.l ?ncies de la To a. Nahman hi examina la na ació genesíaca de la c eació, a nb esmen de múl iples doc nnes iloso i- ques a is o eliques i pla oniques. Aques escn s'ha de compa a a nb el De opi icio