Reflexions sobre el buddhisme

En ahona 21. 1993 127.37 Re lexions sob e el buddhisme En ic Aguila ABSTRACT (Rejlexions on Buddhism) The essen cial doc nnes o he P i ni i e Buddhism lies almos su ely in he An- cien Pali Canon. No sec e doc ines a e sugges ed. no dogma ic s a emen s. Buddhism is a eligion in he sense o a end o Absolu e. His o ically, Buddhism eme ges in a social se ing o eligious ole ance. I pa ially main ained he ancien adi ions, pa ially in oduced new ene s, as God's inexis ence (anissa a) and he inexis ence o he Sel (anu a). I ejec s he au ho i y o he Vedas. The doc ine o Buddhism can be educed o a double psinciple: a) The e is he condi iona e an i s cause; b)The e is he incondi iona e and he way o i . Owing o he ac ha ~condi iona ex equals «pain ul», he double p inciple induces he o mula ion o he Fou Noble T u hs: 1. Pain exis s; 2. And i s cause; 3. Cessa- ion o pain exis s; 4. And i s cause. The condi iona e, he pain, is he wo ld, concei ed as some hing i eal, amed om wo p incipies: he physical ( upa) and he imma e ial ( iama). The wo ld as ecu en e o pain is he samsu a. I has a cause, he e o e i can be s opped. The incondi iona e, he ansphenomenic, coalesces wi h he no ion o nib- ba za, he deep conciousness. con eying he illumina ion. In ha sense, he way o he nibbana is knowledge. Semp e que em con iden a paslas de buddhisme sen o una ces a esis encia. La aó és pe que el buddhisme és una adició a nb la qual no comb ego gai e. 1 penco que pe que una e lexió sigui in e essan el qui la a ha de alo a -ne al a- men el ema. Pe a mi no al aixb an eqüen de pa la de eligió o d'espin ua- li a sense es as-hi implica , des d'una posició me amen humanis a o his o icis a o enomenolbgica. Aixo de ac as d'aques es qües ions askp icamen , edamen , sense cap mena d'in oluc ació, em esul a an incomp ensible com dedicas-se a iloso a sense apassionamen o com compond e poemes sense es as cap i a pe la magia de la pasaula. El dis anciamen emocional és admissible en l'ambi de la ciencia con en- cional, on l'elemen alo a iu, axiologic, s'ha de deixas pe p incipi, me odologi- camen , de banda, pe o no en l'ambi de les humani a s, on juguen un pape im- po an l'elemen d ama ic, el pok ic, o simplemen l'axiolbgic. Aquí no és el cas de esis i a la bellesa de les idees, sinó que es ac a més a ia de deixa -se sedui pe elles, de e ins i o l'amo amb elles, d'aco d amb el sen i e imologic de la 28 1 En ahona 21, 1993 En ic Aguilai. pa aula philo-sophia. Deixem-nos es a del cinisme in el.lec ua1 p e alen als nos es dies (Slo e dijk) i e o nem a posicions in e1,lec uals més calides i espon- Joses. Pe o, ipe que el buddhisme em deixa ed i ins a ce pun em epel,leix? Doncs pe una se ie de aons. La p ime a és pe que insis eix an en el dolo i en l'abandó del món. Sé que el dolo me a ísic i el ísic són una eali a p eocupan , emble, del món en que i- im, pe o d'aquí a insis i , com a el buddhisme, pe ac i a i pe passi a, en la e- ali a del dolo , hi ha una bona i ada. Veu e el món gai ebé exclusi amen so a el p isma de la so enca és an nega iu com eu e el món gai ebé exclusi amen so a el p isma del peca , com a una ce a o ma de cns ianisme. No poden iu e amb aques es neg o s, amb aques es nega i i a s, g a i an cons an men sob e les nos- es ides i les nos es men s. Hi ha dolo i hi ha peca , és ce , pe o an a in- sis encia en el peca i en el dolo esde é quelcom gai ebé mo bós, que eu sen i a o i eixuga gai ebé les ganes de iu e. Du an la me a es ada a S i Lanka aig coneixe un con empla iu alemany d'eda a ancada que em a con a que ha ia abandona succesi amen el cns ianisme i el buddhisme a causa de llu enu josa insis encia en els p oblemes del peca i del dolo . Es deia Swami Gaunbala. Una al a cosa que em moles a del buddhisme és el seu espe i d'abandona- men del món. P ime , pe que no m'ag aden les pos u es ex emadamen asce i- ques, i aques a n'és cla amen una. En segon lloc, pe que penso que el p oblema del món, o i els seus eno mes mals i nega i i a s, no és un p oblema pe ugi -ne, pe abandona -lo, sinó o al con a i, pe llui a -hi i pe ans o ma -lo. Da an del mal del món hi ha només dos camins: un que consis eix a in en a so i -ne, e i- a -se'n, e adi -se'n, que és el que p oposa el buddhisme, i un al e que consis eix a enca a -s'hi, a a on a -lo, en l'espe anca d'a iba algun dia a supe a -lo, a se capacos d'ins au a -hi una si uació adicalmen di e en , que és el que an aque- lles adicions que d'una mane a o al a pa len de edempció. Jo, sense cap mena de dub e, m'adsc ic en aques da e co en , i és pe aix6 que em cos a de sim- pa i za a nb el buddhisme. Pe o és que el buddhisme, del Món, no en ol sabe es, igual que no ol sa- be es de les dues al es eali a s amb les quals o a me a ísica adicional ela- ciona el Món, o sigui, amb Déu i amb 1' Anima o, el que és igual, amb Déu i el Jo. No és que el buddhisme negui l'exis encia del món, ni és ampoc que no consen i a adme e'n una se ie de eo ies p oceden s, amb més o menys emode- lacions, del b ahmanisme; el que passa és que el món amb la se a exis encia no in- e essa p ac icamen pe a es a l'adep e del buddhisme, pe al con1 l'únic que el p eocupa i que c eu que li con é és so i -ne, ele a -se'n pe sob e i , aix6, com més a ia nillo , sense pe d e gens de emps a o mula eo ies que li puguin do- na qualse ol mena de alo . Pensa en el món és pe d e el emps, com ho se ia dedica -se a pensa qui m'ha llenca la le xa que inc cla ada a la cm o quines són les se es ca ac e ís iques, en lloc de posa -me apidamen en mans d'aquell que me la po eu e. Pe o no sols el món és pe al buddhisme un ze o a l'esque a; ho és ambé Déu i 1'Anima o el Jo. Cu iosamen aques a pos u a és pe a mol s buddhis es una mena de mo iu d'o gull. Mol s buddhis es es an summamen co ois del e que llu Re lexions sob e el buddhisme En ahona 21, 1993 129 adició deixi de banda les qües ions de Déu i de ]'Anima. Pe a ells el e que el Buddha p ediqui una eligió que nega Déu i 1' Anima, al e és del que an o es les al es, si ua el missa ge buddhis a pe damun de la es a dels missa ges eligiosos. Vull ci a sob e aixo unes pa aules de qui e a ec o de la Uni e si a de Vidyo- daya, quan jo hi es udia a, el monjo i e udi , Walpola Rahula. Diu: Pe a p o ecció se a l'ho ne ha c ea Déu.. . Pe a la se a conse ació ha conce- bu la idea d'una anima i nmo al o a man, que iu h e e na nen . En la se a ig- no ancia, en la se a eblesa, emo / desig, l'home é necessi a d'a nbdues coses pe anquili za -se i consola -se. Es pe aixo que s'hi enganxa a nb ana isme i a e issamen . L'ensenyamen del Buddha no nan é aques a igno ancia, aques a eblesa, aques emo , aques desig, sinó que endeix a con e i l'ho ne en i1,lus- a , sup imip -los i a encan -los de soca- el. Segons el buddhis ne, les idees de Déu i de 1'Anima són alses i buides. Bé que p o undamen desen olupades com a eones són, anma eix, p ojeccions nen als e nbolcallades en una aseo- logia iloso ica i me a ísica complicada. Aques es idees es an p o undamen a elades en l'home, li són an p ope es i es imades que li desag ada sen i -i no ol co np end e- qualse ol ensenyamen que els sigui con a i (1961-78). En lloc del món, el buddhisme ens pa la de samsa a: una es anya oda de l'esde eni ; en lloc de Déu, ens pa la d'un cu iós eng ana ge causal ci cula que es a a la base de o ; en lloc d'un jo, d'un si-ma eix. d'una anima, ens pa la d'una se ie d'ag ega s men als que cons i ueixen l'indi i idu. To és bui : suñña, i l'alli- be amen consis eix onamen almen en una cessació de se : nibba za, que e a o- le di «apaga d'una bu ada». Si o a me a ísica necesi a de les idees egulado- es del cosmos, de Déu i del jo, el buddhisme, amb la se a denúncia i negació d'aques es idees, queda d'alguna mane a al de o a de qualse ol cons ucció me- a ísica. 1 aixo a mi, pe sonalmen , em deixa o amen insa is e , aó pe la qual em sen o lluny del buddhisme. amb una g an di icul a pe dialoga amb ell. Amb aixo, pe o, no ull di que el buddhisme no sigui una doc ina bella i ins i o a ac i a. Ho és, i la p o a és que de les adicions o ien als és una de les que ha e més adep es se iosos a occiden . A a old ia dedica -me a desc iu e'n els e s p incipals, d'una mane a míni- mamen acadkmica, que és l'única mane a de ac a senosamen un ema així. Sé que aixo no se a del g a de o hom i en demano excuses, pe o no sab ia e -ho de cap més mane a. El buddhisme és el nom occiden al d'una as a sín esi doc inal, que ep o i- ginh iamen els noms de «la doc ina, el missa ge, la dispensació de 1'Il.lu nina o Buddha» (en pali: dhamma, buddha- acana, buddha-sasana). En la se a o ma més an iga, que és la que és oba a S i Lanka, Bi mania o Tailandia, s'anomena buddhisme canonic, buddhisme pali, buddhisme me idional i ambé he a ada, que ol di , «l'ensenyamen an ic o dels ancians». Es ac a d'un dels desen olupamen s més ema cables del pensamen indi, i és a l'o ien allo que el c is ianisme és a l'occiden . Es po ca ac e i za com una doc ina de pau, an ex e io com in e io , que é com a únic sabo , el sabo de la llibe a , d'una llibe a que a e e encia an a allo que és ma e ial com a allo que és im na e ial. 30 1 Emahona 21, 1993 En ic Aguila Enca a que calgui pa la d'un ce g au de ague a pel que a als ensenya- men s del seu undado , sembla, anma eix, que l'an ic canon p2li con é el nucli essencial del buddhisme p imi iu. A di e encia del que passa amb els eso ensmes, en el canon pali no hi ha doc- ines sec e es, es que aci e e encia a aquel1 «puny anca » de que pa len oca- sionalmen els ex os buddhis es. Una al a ca ac e ís ica impo an del buddhisme an ic és la de no se dogma- ic. El Buddha mai no a conside a les se es pa aules co n a dogmes sac osan s que calgués accep a . Pe con a, con ida a a o hom a in es iga i a posa exis- encialmen a p o a la alidesa de les se es pa aules. Una de les p egun es que s'han e so in és si el buddhisme és o no és una e- ligió. Miss Ho ne a i ma que el buddhisme no és cap eligió, a es que no pa la, co n ho a pe exemple, l'hinduisme, de Déu, d'ic a a. Pe o hom po discu i si allb que cons i ueix in ínsecamen una eligió és la e en Déu. Si, al con a i, allb que cons i ueix una eligió és la c eenca en una dimensió absolu a i en una o a aspi ació a « eali za -la», lla o s el buddhisme és an una eligió co n ho puguin se l'hinduisme o el c is ianisme, ca o el1 es a ama a d'aques anhel d'absolu . In en em si ua una mica el buddhisme en el seu con ex his b ic. El buddhisme apa eix en un momen de mol a e men ació i cu iosi a in e1,lec ual en el subcon inen indi, un momen en el qual l'exis encia de nom- b oses sec es i mes es ha ia c ea un clima de ole ancia eligiosa. El buddhisme pa icipa en aques a ac i ud de ole ancia, i mi a d'adap a -se al més possible als seus oien s. En connexió amb aixo hom a ibueix al Buddha aques es pa aules: Fos quin os llu llengua ge, aques es con e ia en el meu llengua ge (Digha, 11; 109). El buddhisme inno a i con inua alho a. To i di e encia -se de les Upanisads es a en ce a mane a p epa a pe elles. Malg a ins i ui una no a egla monacal o inaya, p en una se ie de p ac iques d'al es sec es; pe exemple, el cos um de no can ia de esidencia du an l'epoca de les pluges. Quan compa em les doc ines buddhis es amb les d'al es adicions índies, obse em que hi ha coses que é en comú, co n és a a la doc ina de la no- iolen- cia o ahimsa, igualmen ípica del jainisme. Pe al a banda hi ha doc ines que modi ica, co n passa amb les doc ines del ka ma i de la eenca nació. Finalmen , hi ha en el1 doc ines inno ado es, com són les doc ines de la inexis encia de Déu, de la inexis encia d'un si-ma eix, de l'o iginació dependen ; en p2li: anissa a, una 6, pa iccasamupp6da. Aques es da e es doc ines són les que pe me en al buddhisine a i ma -se en- on de l'hinduisme i enca amb ell, g hcies al epudi de l'au o i a dels Vedes, un epudi que ha algu al buddhisme el quali ica iu de 116s iku o mo imen sec- an he e odox, amb el qual és conegu en el si de l'hinduisme. Vis en conjun , el buddhisme apa eix din e de les di e ses adicions índies co n una de les més posi i is es i p agma iques. L'esquema doc inal basic del buddhisme es deixa p esen a en aques s e - mes, enca a que no sigui o mula exac amen d'aques a mane a enlloc: Re lexions sob e el buddhisme En ahona 21, 1993 13 1 -Hi ha el condiciona (sankha a) i la se a causa. -Hi ha l'incondiciona (a-sankha a), el ans enomenic (appañca), i el camí que hi condueix. A es que el condiciona és el ma eix que el dolo ós i que l'incondiciona e- p esen a la cessació del dolo , aques esquema onamen al, po se exp essa al- ema i amen en o ma d'allo que s'anomenen les Qua e Ve i a s Nobles: -exis eix el dolo -i la se a causa; -exis eix la cessació del dolo -i el camí que hi condueix. In en a é dona una isió més pa icula i zada d'aques s esquemes onamen- als que bé pod ien se anomena s la Bona No a p opia del buddhisme. Pa lem en p ime lloc del condiciona o dolo ós i de la se a causa. És consi- de a co n a quelcom que gi a, co n una mena de oda, que ep el nom de samsa a i s'iden i ica a nb el món, pe o no pas amb el nón al co n es em acos uma s a imagina -lo, sinó amb un nón concebu d'una mane a especial. El samsa a, de e , no és una en i a ixa, sinó un conjun de enomens insubs- ancial~ que eben el nom de dhammas, que podem adui pe «coses». El samsa a és, a més, concebu co n a quelcom in e io , en la mesu a que la se a eme gencia, el seu de enimen i el p océs que po a is al seu de enimen es oben, segons se'ns diu, en aques ma eix cos d'una b aca d'a npla ia (c . Samyu a, I,61-62). El món, a i ma 1'Angu a a Nikaya (IV, 430), no és es més en de ini i a que els cinc caps de l'ac i i a senso ial. Conside a aques nón co n a quelcom i eal és is co n una cosa su n namen ú il des del pun de is a de la disciplina espi- i ual, ca co n diu el Su anipa a (10-14): Si algú pensa que o aixb és i eal, deixa anal alho a les coses d'aquí i les de més enlla, a la mane a d'una se p que es desp kn de la se a pell caduca. El nón és anali za de di e ses mane es. Una d'elles és en dues seccions: - La p ime a cons i uida pe la dimensió ma e ial anomenada o ma o dpa, que cons a dels qua e elemen s ísics designa s co n a e a, aigua, oc i ai e. - La segona cons i uida pe la dimensió i n na e ial designada co n a nom o nama; que es a in eg ada pels qua e elemen s psíquics anomena s: sen i- men , pe cepció, p edisposicions i consciencia. Una al a o ma d'anali za el nón és di idi -lo en do ze es e es o aya anas, in eg ades pels sis sen i s i els sis objec es dels sen i s, als quals només cal a egi les sic o mes de consciencia ( isual, audi i a, e c.) pe eni l'analisi del nón en di ui componen s o dha us. Una al a mane a de conceb e el nón és dis ingi -lo en coses (dhammas) p imh ies i secunda ies o de i a i es. Tan les unes co n les al es enen es ca- 32 1 En ahona 21. 1993 En ic Aguila ac e ís iques basiques, aixo és. se dukka, se aizicca i se ana 6. De seguida ho explico. Pe dukkha o dolo ós no solamen s'en én el dolo ísic o el so imen psíquic, sinó quelcom mol més consubs ancial i me a ísic, és a di , la limi ació in ínseca de o allo que és enomenic, limi ació que li p opo ciona necessa iamen un sa- bo ama g. Pe anicca o impe manencia s'en én el lux cons an de les coses. Tan el si- ma eix com el món ma e ial són un lux cons an (sam ana). To a cosa no és més que una se ie ( i hi) i la noció de ixesa és del o ic ícia. Ni l'ésse ni el no-és- se no són la e i a , sinó únicamen l'esde eni . 1 la peculia i a de o plega au en el e que malg a que hi hagi can i, es en eali a no can ia; i malg a que hi hagi acció, enlloc no podem oba un agen . El món és un con inu eni a se i de- sapa eixe , pe o aques p océs no é un subjec e, un supo , sinó que és o a la cosa. En la se a o ma ex ema la doc ina de la impe manencia dóna lloc a la doc ina de la ins an anei a dels dhammas, de les coses, que és p ac icamen ad- mesa pe o es les escoles buddhis es, bé que sigui especialmen posada en elleu en l'hmbi del he a ada, és a di , del buddhisme me idional. Pe ana 6 s'en enen dues coses: - El e que o es les coses (dhammas) p ima ies o de i a i es siguin insubs- ancial~, que en pali es diu nisa a, nijji a, que ol di «sense ésse ni ida p o- pies» (c . A hasalini, p.38) - El e que o es les coses (dhammas) p ima ies i secunda ies no pe anyin a un si-ma eix. Hom epe eix una i una al a egada que o s i cadascun dels dhammas són un-a a, és a di , que es an manca s d'un si-ma eix, que no e- nen ipsei a . Les esc ip u es canoniques epe eixen ins a la sacie a que cap o gan de pe cepció in e io , ni a npoc cap objec e ex e io dels sen i s, no és és a a, és a di , ni un ma eix ni p opi d'un ma eix (c . Samyu a, IV, 48-50 e passim). Amb aixo hem pa la amb un ce de all de la o ma com el buddhisme an ic o he a ada concep el condiciona o dolo ós, que és iden ic al món. Sense nega del o el món, és e iden que el buddhisme an ic li concedeix, anma eix, un mí- nim de eali a , o el que és igual, la eali a mínima possible. Ca , a pa de eu e'l cons i ui pe un conjun de enomens impe manen s i insubs ancials, el eu cons- i ui pe uns enomens que enen mol més a eu e amb una dimensió subjec i a que no pas amb una dimensió obje i a. Reco dem, si no, alguns dels pun s sua a esmen a s. Pe exemple, - que el món no és en de ini i a es més que els cinc caps de l'ac i i a senso- ial, o bé, - que an l'eme gencia com el de enimen del món enen la se a seu a l'in e io d'aques cos humh d'una b aca de lla g. Di aixo sob e el món, passem a a a conside a amb més de all la o ma com el buddhisme concep la causa d'aques món o samsa a. Re lexions sob e el buddhisme En ahona 21. 1993 1 33 El samsa a é una causa, i és pe aixo que po se de ingu . -iQui ha e aques a nina de us a?, -es p egun a el The iga ha, i espon-: Ni un ma eix ni cap al e, pe o depen d'una causa i és pe la up u a d'aques a causa que a iba al seu eme. Segons el Samyu a Nikaya (1. 38), el samsa a é pe supo i lloc d'es ada el ka ma. L'eng ana ge causal de l'o igen del samsa a es posa de mani es en la eo ia anomenada pa icca-samuppada, en sansc i p a i ya-samu pada, de la qual o- bem una mi ja de do zena de ó mules al lla g de o es les esc ip u es canoniques. Pa icca-samuppada es deixa adui de di e ses mane es. Pe exemple, pe -cop oducció, o bé pe -0 iginació dependen , o bé pe -eme gencia co elacionada amb. És una eo ia causal que cons i ueix, segons es diu, un ensenyamen únic del buddhisme. La se a impo ancia es posa en elleu en ases com aques es: -Qui eu l'o iginació dependen eu la doc ina (Majjhima. 1, 190-191). -Qui eu la doc ina em eu a mi (I i u aka, 90-91). Sense una comp ensió p o unda de l'o iginació dependen es a impossible es- capa del samsa a. Segons el canon pali (Samyu a, II,5), aques a doc ina ingué a la men del Buddha men e e lexiona a sob e la e1 del dolo . Heus aquí un dels passa ges on aixo s'exp essa: Tal és l'eme gencia d'aques a massa sence a de dolo : -pe la igno ancia énen condicionades les o macions khiques, -pe les o macions kk miques e condicionada la consciencia, -pe la consciencia énen condiciona s el nom i la o ma. -pel nom i la o ma énen condicionades les sis es e es dels sen i s, -pe les sis es e es dels sen i s e condiciona l'impac e dels sen i s, -pe l'impac e dels sen i s e condiciona el sen imen , -pel sen imen e condicionada l'ape encia, -pe I'ape encia e condiciona l'enganxamen , -pe l'enganxamen e condiciona l'esde eni -pe l'esde eni e condiciona el naixemen , -pel naixemen énen condicionades la ellesa i la mo , el g euge, la is o , el so imen , la lamen ació i el desespe . Especial impo ancia é en la isió buddhis a de o aques eng ana ge causal la p ime a de les nocions esmen ades, és a di , la noció d'«igno ancia» o a ijja. Pe a ijja no s'en én, pe o, una sola cosa, sinó di e ses coses elacionades. Així, en el con ex buddhis a, hom en én pe a ijja: -la igno ancia de les Qua e Ven a s Nobles, la isió de les quals p odueix l'emancipació; 34 i En ahona 21, 1993 En ic Aguila -la idea de se l'au o de les ob es (c . Udana, 70); -la idea de se pe sonalmen ; -la idea que hi ha pe manencia en allo que és impe manen , o bé que hi ha un si-ma eix allí on no hi ha un si-ma eix. Hi ha una cosa, pe o que el buddhisme, a di e encia de l'hinduisme, no en én pe a ijja o «igno ancia» i és una mena de pode cbs nic que explica ia en pa co n la eali a absolu a es con e eix en el món ela iu. A ijja se a, sens dub e, allo que es a a l'a el de o s els ag ega s, de llu mo imen , de llu in e connexió, ins i o , si es ol, de llu in el.ligilibili a , pe o aixo no a d'a ijja la p ime a causa en el sen i que ho és, pe exemple, l'ic a a edan ic. La aó d'aixo és que a ijja é ella ma eixa a els, i no po se , pe an , una p ime a causa. El Visuddhi-magga, una mena de Su nma Theologica del buddhisme he- a ada, diu, en connexió amb aixb, que a ijja no és la causa p ime a, pe al co n es a de e minada en si ma eixa pel que s'anomenen asa as o impu eses. Aques a qües ió, anma eix, es p es a a se c i icada, pe al com, de la ma eixa mane a que es diu que a ijja p o é dels 6sa as, a nbé es diu que els asa as p o enen d'a ijja. To al, que es cau en un ce cle iciós, di ícil pe al a banda d'e adi , men e es pos uli, co n ho a el buddhisme, una mena d'eng ana ge ci cula co n la causa de o . Eng ana ge ci cula a ni ell de causali a endeix acilmen a implica ce cle iciós a ni ell de aonamen . A egades -i co n pe e i a aques de ec e- es diu que a ijja é una mena de comencamen , bé que aques sigui incalculable i indisce nible (c . Samyu a, 11, 172 i 178-190; Majjhima, 1, 185). Si és així, l'eng ana ge causal no se ia d'en ada ci cula , sinó lineal, bé que ul e iomen es pogués eca gola sob e el1 ma eix. Enca a un pa e11 de coses més sob e aques a eo ia buddhis a de la causali a . La p ime a és que aques a eo ia p e én si ua -se en e dues eo ies ex emes; que són el de e ninisme i l'inde e minisme (en sansc i : niya i- ada i yad ccha- ada). Si ho aconsegueix o no ho aconsegueix és una al a qües ió, en la qual no em sembla opo ú d'en a aquí, pe al co n ens embolica ia en discussions i- losb iques di ícils de segui . La segona cosa que olia di és que no és cla si el pa icca-samuppada a únicamen e e encia a p ocessos psicologics indi iduals, o si a, a més, e- e encia a p ocessos ísics i cbsmics. Jaya illeke, un pensado buddhis a d'una ce a impo ancia, c eu que a ambé e e encia a p ocessos ísics i cbsmics (1963,445 SS). iPe quines aons? Doncs, en p ime lloc, pe quk la ó mula de la causali a és gene al, i en segon lloc, pe que, a més d'esmen a en e els p oces- sos condiciona s p ocessos psicdlbgics, n'esmen a ambé de ísics. Aixo de banda, la co elació d'un a un que s'es ableix en cada cas en e causa i e ec e de- mos a, segons Jaya illeke, que es em da an d'una isió iloso ica de la causa- li a i no pas da an d'una isió o dina ia d'aques a ma eixa casuali a . Pe a Ja- ya illeke, el pa icca-Samuppada no desdiu en absolu d'una eo ia e i ablemen igo osa de la causali a . To aixb pel que a e e encia a la causa del condiciona , del dolo ós, del món. D'una mane a mol sin e ica podem di que es ac a d'un eng ana ge causal ci - cula que se sos é a si ma eix g acies al pode de la igno ancia i que és suscep i- Re lexions sob e el buddhisme En ahona 21, 1993 135 ble d'in e omp e's i es ond a -se ni jancan la subs acció d'aques pode . Com si diguéssim que la igno ancia és el g an ac o d'ine cia que pe me a la oda cau- sal de gi a , i que si aconseguim elimina aques ac o d'ink cia la oda causal s'a u a d'ella ma eixa i cessa d'alguna mane a la o ali a del p océs enomenic. Pe o pa lem ja de l'incondiciona i ans enomenic, que és el que ealmen comp a pe al buddhisme, com pe a o a au en ica espi i uali a . L'incondiciona , el ans enomenic, s'iden i ica en el buddhisme he a ada amb el nibbana. El nibbana és el més enlla, el supe conscien , igualmen conegu pels ioguis hin- dús. El nibbana és l'al a iba, allo que no neix i no mo . El eme ans enomknic em sembla millo que no pas el e me noümenic pe designa el nibbana, enin en comp e que co espon gai ebé al peu de la lle a al sen i del mo pali appañca amb el qual l'hbi absolu és ocasionaimen designa (c . Angu a a, 11, 161). Un ex canonic (Udana, 80) de ineix el nibbana com el no-na , el no- e , el no-esde ingu , l'inc ea . El nibbana no é con apa , diu un comen a i (a Majj- hima Nikaya, 11, 370) on es o mula la p egun a següen : ¿Quina és la con apa del nibbana? i on espon: Aques a qües ió a massa lluny i es a més enlla de l'abas d'una espos a. Nibbana és la pe ecció, la san eda , la sa iesa. Hi ha dues mane es de ca ac e i za el nibbana: una posi i amen , l'al a ne- ga i amen , com oco e amb la majo ia d'absolu s que obem en les di e ses a- dicions eligioses. Des d'un pun de is a nega iu, el nibbana és la cessació del p océs cons an del quín uple ag ega ; és el deixa de e -se un ma eix. «T ansi an pel món, no sóc ningú en absolu )), diu el Su anipa a, e e in -se a 1'Il~lumina . Des d'un pun de is a posi iu, el nibbana po de ini -se com un esde eni I'absolu . Miss Ho ne posa en elleu que un dels epí e s onamen als del Buddha en el canon pali és el de b ah na-bhu o, és a di , «aquel1 que ha esde ingu l'ab- solu », en enen pe b ahma no pas el déu B ahma del pan eó popula , sinó la pa- aula que designa la dimensió anscenden de la eali a en la adició índia més an iga, des dels Vedes ins a les Upanisads. Pe o, p oclama l'exis kncia d'allo no-dolo ós, d'allo incondiciona , ex ingi , apaga , en una pa aula: del nibbana, no és l'única cosa impo an pe al bud- dhisme. Es ambé impo an p oclama l'exis kncia d'un camí que po a ins a allo que és no-dolo ós, incondiciona o ex ingi , és a di , ins al nibbkna. ¿Quin és aques camí? Logicamen , el camí que po a ins al nibbana és l'an í esi del camí que po a ins al seu con a i -el samsa a. Si aques da e é les se es a els en la igno an-