Reivindicació de l'ensenyament acadèmic

Rei indicació de l'ensenyamen academic Sa a Es ada Vold ia <comp e una llancan a a o de l'ensenyamen academic en un mo- men en el qual i lla una classe, una lliqó, un p o esso o p o esso a d'acade- mics és gai ebé una desquali icació. Aixo és degu , em sembla, a una con usió sob e el signi ica del eme acadenzic. Aques e e del cos um, o ca a ela , de simpli ica el signi ica de qualse ol eme de mane a que abas i la se a comp ensió amb al p ecisió i dis inció que so - i -se de les no es cons i u i es d'aques a comp ensió ulgui di necessh iamen en- a ja en el e eny semin ic d'allo que li és absolu a nen con a i, és a di , com si «blanc» olgués di absolu a nen blanc i, si no ho és ben bé, ja olgués di neg e. C ec que pe aques p ocedimen s'ha a iba a una si uació en la qual, en l'a go de l'ensenyamen , academic ol di exclusi amen memons ic, bui , u ina i, passa de moda, «ca ca» i, en conseqüencia, menysp eable, i ha de se absolu a nen subs- i ui' pe un ensenyamen an i-academic, que ol se c ea iu, ic, ac ual, e c. Jo ol- d ia, pe o, es abli un concep e d'academicisme ap e pe se aplica a un ensenya- men ac ual, e icac en el e eny de la iloso ia, si bé pod ia asllada -se a d'al es disciplines de les que cons i ueixen el cu ículum acade nic del ciu ada mi ji. Pe aixo haunem d'es abli : 1. A que ens e e im quan diem «ensenyamen academic~? 2. Que el sabe academic és una pa de la cul u a. 3. Que l'ensenyamen consis eix en l'assimilació pel que ap en de la cul u a d'una mane a c ea i a, i 4. ~Com, amb aques s suposi s, es po elabo a una didic ica pe e classe de iloso ia (no gosana di pe ensenya iloso ia, desp és del dic um de Kan ...) ? 1. L'Academia e a a A enes (i pe bé o pe mal la nos a cul u a es eclama he e a de G ecia); el lloc, el ja dí dedica a Academus, on Pla ó i pos eno men d'al es ilbso s ensenya en i es udia en iloso ia, la qual cosa ol di que allí cul i a en les ciencies i es udia en pe amba al g au mixim de sabe . Be and Russell a La sabidu ía de Occiden e1 enume a els e s ca ac ens- ics de 1'Academia: -Es a a o gani zada com les escoles pi ago iques del sud d'I hlia. -És la p ecu so a de les Uni e si a s, al com an desen olupa -se a pa i de 1'Eda Mi jana. -Els es udis academics e en: a i mk ica, geome ia plana i de l'espai, as o- no nia, ha monia. -L70bjec e dels cu sos e a condui els pensamen s dels humans des les mu a- cions del món sensible cap a l'es uc u a immu able que es oba se a d'elles, és a di , passa de l'esde eni a l'ésse . -Les disciplines no e en au onomes, sinó que o es esponien als cinons de la dialec ica, l'es udi de la qual cons i ueix el e e i ablemen dis in iu de l'en- senyamen . Russell a egeix que aques con inua essen l'objec iu de l'au en ic ensenya- men a ui. Del Museu d'Alexandna ens diu L.W. H. Hu112 que es ac a a de la p ime a uni e si a que hi ha hagu al món. Aques es i is i ucions consis eixen en cen es des dels quals es ansme el sabe , i, pe ansme e'l, cal o gani za -lo, de al mane a que el que ap en pugui cap a una ce a es uc u a i una ce a mane a de eballa que li pe me i o ien a - se3 en el món, és a di , en la mane a pensa i en la d'ac ua . 1 penso que el que en un ce sen i ano nenem academicisme és una pa onamen al d'aques a ans- missió. O gani za el sabe pe ansme e'l, és a di , pe compa i -lo i amplia -lo, cons i ueix l'objec iu de l'Academia, de l'academic, de l'academicisme4. Aques és el sen i en que p enem aquí academic. 2. El sabe academic és pa de la cul u a pe quk o sabe és, en un ce sen- i , llengua ge (in e p e ació), i com a al, és un p oduc e ansmissible, alho a que ans o mable ( ans o mable ol di can iable, no adul e able). Aques a lin- giiis ici a ( e me que, com d'al es que u ili za é més enda an , he aga a de H. G. Gadame Ve dad y Mé odo, Salamanca, 1977 - aducció al cas elli d'Anna Agud i Ra ael de Agapi o-) és el que cons i ueix la comp ensió de o a cosa en elació amb l'es uc u a del llengua ge. Aques sabe s'ha ana cons uin de ma- ne a successi a (no necessi iamen lineal) i és el que ens posibili a, o cons- uin -la, la nos a concepció del mónj. D'al a banda, l'es uc u a d'aques a cons ucció (el sabe ) es a pa en en la se a exp essió, no és quelcom del que puguem pa la , sin6 quelcom que es mani es a en el nos e pa la . Pa a asejan Wi gens ein pod íem di : «L'es uc u a dels es a s de coses, i ambé la de les p oposicions que les ep esen en, són idkn iques -1'es uc u a logica del món-, pe o aques a no es ep esen a, simplemen es a pa enb6. El sabe és llengua ge, es oba e i la llengua comuna del g up i en la pa la de cadascun dels seus mem- b es. Aques sabe s'objec i a en o ma de diileg, sigui un diileg en e dues o 1. B. RUSSELL, La sabidu ía de Occiden e, Mad id 1962, pp. 56-57. 2. L.W.H. HULL, His o ia y iloso ía de la ciencia, Ba celona 1961, p. 93. 3. Aga o la idea «o ien ación de Kan , Que ol di o ien a -se en el pensa ? 4. Vegeu la de inició d'acade»zia i acad2 ?zic al Dicciona io de la Lengua Espa iola. R.A.E. 5. Concepció del m6n, en el sen i u ili za pe M. Sac is án, La a ea de Engels en el An i- Du ing. 6. L. WITGENSTEIN, T ac a us logico-philosophic~~~, de 2.03 a 3.01. més pe sones, sigui el dialeg amb un ma eix. El dialeg condui pel me ode que s'ha e més e icien pe o ien a -se en el pensa (en el món) cons i ueix el sabe academic d'un de e mina momen , una pa impo an d'aques medi dels hu- mans que anomenem cul u a. 3. L'ensenyamen ha de se un mi ja a a és del qual l'indi idu huma ebi el sabe de la se a epoca, la memo ia de l'especie, de mane a que pugui e -ne un ús pe sonal. Aixo ol di que I'ap enen a ge és una cons ucció de la p opia men , en dialeg amb la men dels al es, u ili zan el ehicle que podnem a iome- na la men de l'especie. Resul en mol adequa s els e mes que e np a Gadaine , en l'ob a esmen ada abans, pe explica aques a elació: « o mació» (Bildu zg) i «T adició». La pa aula alemanya Bildung em sembla p ou signi ica i a pe sug- ge i que la in el.lig&ncia es a o man , es uc u an i a adqui in la se a p opia ima ge a pa i del llengua ge queja es a es able i en el qual s'ha des il.la l'ex- pe iencia del g up, i no és (la in e1,ligencia) una capaci a pu a nen ecep i a, sinó cons uc i a. El disseny d'aques a es uc u a in el.lec ua1 pe sonal sembla que no és quelcom que es eali zi ni d'una mane a pu a nen es e eo ipada, ni d'una mane a absolu amen indi idual. Cadascú o gani za els ma e ials comuns de di e ses mane es, dins del ma c d'unes possibili a s gene icamen ans neses pe he encia. Penso que en aques a o mació passa com el que F. Jacob diu de l'e olucionisme, que és un b icola ge'. Aques a Bildwzg ep del g up la adició, ella ambé amb una es uc u a de e minada, la qual possibili a la in e comunica- ció de les pe sones. Aques a es uc u a sembla que a npoc no és es inna , sinó ambé un esquema que s'ap en pe imi ació i que es a ed ecan en cada pe sona en ap end e la llengua g acies a la p essió dels pa lan s ja adul s i expe sR. Un ap enen a ge del ipus desc i o e eix essonancies pla oniques: un llen- gua ge comú, el diileg condui pe un mes e i es uc u a segons el logos d'aques llengua geg. Ens obem, en ce a mane a, a llAcad&mia, on el sabe es ansme , en una mena de cu sos, pe que els ap enen s de iloso ap enguin a pensa pe ells ma eixos? si uació que ambé s'assembla a l'exp essada pe Wi gens ein a 6.54 del Tiac a uslo. 4. De o aixo que hem di es desp en que no és concebible cap p ac ica in- el.lec ua1 sense un es udi es uc u a , i que un mi ja mol adequa pe ob eni aques a es uc u ació és passa pe un ce academicismell. Accep a que una ca- 7. F. JACOB, Elluego de loposi ~le, Ba celona 1982. 8. J. BR~TR, Acción, ~~e ~samie ~ o y lenguaje, Mad id 1984 9. E. LLEDÓ, La memo ia del Logos, Mad id 1984. 10. «G hcies a elles, (les p oposicions del T ac a us) pujan -hi s'ha en ila més amun d'elles. (Pe di -ho així, ha de Ilenca l'escala desp és d'ha e -se en ila ). Ha de supe a aques es p oposi- cions, lla o s eu h el món co ec amen .» 11. S6c pe ec amen conscien que quan olem di que un a is a, un ilbso , e c. són mol c e- a ius, diem que no són acadkinics. Amb aixb el que olem di és que no s6n epe ido s passius d'una adició clhssica -més enda an pa la ein dels clhssics-; pe o en gene al o s han passa poc o mol pe una adició acadkmica en la se a o mació (aixb ald ia ms i o pe Wi gens ein an poc acadk- nic com pensado ). paci a de eball in el.lec ua1 po se exe cida sense cap mena de p ac ica i d'un cop, old ia di adme e que cadascun dels humans és només un mi ja pe que s'exp essi una mena de sa iesa supe io , de la ma eixa mane a que un il elec ic pe me el pas de l'elec ici a . No cald ia e es i, ins in i amen , so i ia el sa- be . L'expe iencia ens mos a que no és així. En el cas de la iloso ia, el e que sigui necessa ia una o mació, no pe menys explíci , és menys ce . La iloso ia, ce amen , é un objec e d'es udi an ampli i poc de ini que pod ia e pensa que iomés cal posa -se a pensa i que o s els iloso emes so i an quan la men es posi en con ac e amb les coses, sense cap mediació. Fins i o en els dialegs pla b iics, l'exp essió del sabe no és quelcom au omi ic. Sbc a es, en comenca el seu expe i nen amb l'esclau, s'assegu a que l'esclau pa la g ec, pe oba en la llengua g ega els ins umen s pe eco da . Una didic ica de la iloso ia ha de p essuposa uns ce s coneixemen s del discen . Hegel ho explica de mane a cla a: Sembla especialmen necessa i e de nou de la iloso ia una qües ió se io- sa. En el cas de les cikncies, les a s, els alen s i les kcniques exis eix la con- icció que no podem possei -los sense el eball i l'es o c que ep esen a ap en- d e'ls i p ac ica -los. Si algú é ulls i di s, no pel e de dona -li cui i un ins unien se a capac de e saba es; con k iamen , a ui domina el p ejudici segons el qual o hom sap de seguida iloso a i ap ecia la iloso ia, ca posse- eix la mesu a necessa ia en la se a aó na u al -com si es disposés ambé de la mesu a d'una saba a pel e de eni peu. Fins i o sembla que hom conside a que la possessió de la iloso ia aii en la manca de coneixemen i d'es udis, com si aquella soacabés on aques s comencen12. Sembla, a pa i d'aquí i sob e o el que hem di , que no es po conceb e un ea udi de iloso ia si aques es a al damun de la ciencia, al cos a de la ciencia, és a di elaciona amb el sabe . Aquí opem amb un ema polkmic i mol academic, en el sen i adminis a iu d'aques a pa aula: qiiun s'ha d'ensenya laj'iloso ia?, en quin momen d'un de- e mina pla d'es udis cal e iloso ia? No old ia en a massa en aques a qües- i6 que pod ia des ia -nos del nos e ema13. El que sí old ia ecalca és que qualse ol discu s ilosb ic eque eix coneixemen s p e isl4. 1 aques s coneixe- men s p e is han de se de di e sos camps, enca a que no o s siguin d'un ma eix ni ell. Pe una banda, és necessi ia una ce a compe encia, una ce a especiali - zació, una de e minada o ien ació de la men (pe la ob enció de la qual s'hau h de passa pe un ce academicisme) i, pe al a banda, eque eix no se un espe- 12. Aques ex m'ha sembla semp e mol ú il pe e e lexiona als qui conside en la iloso ia com una xe ada. 13. Pod íein aquí e e e encia a la polemica Bueno/ Sac is án sob e el lloc de la iloso ia als es udis acadhmics; i ambC a G eph, Qui a peu de la philosophie? 14. Fins i o la in oducció a iloso a -quejo anomena ia sensibili zació pe la iloso ia (com la sensibili zacib musicalh de laphilosophy o Child e ~ es eali za en l'hbi academic i p essupo- aa una se ie de coneixemen s en els alumnes. cialis a en el sen i en que ho exp essa a un p o eso no d-ame ici: «especialis- a és qui ho sap o sob e gai ebé es i es sob e o a la es ad5. Admesa aques a p ime a condició, la de pa i dels coneixemen s p e iamen adqui i s, no pe inclou e'ls en un es adi supe io de ciencia p ime a, sinó pe cons ui un pensamen e lexiu d'un ipus di e en del cien í ic, old ia dona unes línies pe o gani za academicamen una didic ica de la iloso ia (que no n'exclou d'al es possibles). P ime hau íem d'aco a un camp ilosb ic conc e . Si bé o po se ilosb ic, en ce sen i , no és igual una qües ió e ica que una qües ió de eo ia del coneixe- men , e c., com no és igual la química que la ísica, o i que ambdues són cien- cies. Dins el camp de l'explicació de la na u alesa, de la mo al, del coneixemen , e ce e a, ens obem semp e amb algun p oblema16 de onamen ació de la ma- eixa explicació que donem a aquel1 enomen, i en el eball de legi imació d'aques a explicació, en la se a c i ica, au p ecisamen el pensamen ilosb ic. Aques a c í ica, pe b, no és una c í ica sob e la aó en gene al, sinó sob e un ce ús de la aó, i aixb és el que dóna lloc a les di e ses disciplines ilosb iques. Pe e aques eball c í ic (i pe ap end e a e -lo) necessi em, com en o eball in- el.lec ua1, ins umen s concep uals, e mes que designen ens de aó cons ui s pe explica enomens. Sense concep es cien í ics no hi ha mane a d'en end e cien $camen es, igual que sense pa aules designa i es de o s els objec es i si uacions no podem cons ui -nos un món. En iloso ia passa el ma eix, i una de les mane es (c ec que una de les millo s, si no la millo ) d'adqui i aques s ins umen s de pensa- men consis eix a oba -los en la adició iloso ica i esca a -los d'ella pe al d'u ili za -los, o ans o man -los pe e iloso ia. Aques ha de se l'objec iu de l'ensenyamen de la iloso ia. Diem « aba -los en la adició ilosb ica», i aquí p ecisamen au la con e- niencia del que hem anomena academicisme. La adició ilosb ica es oba p imi iamen a l'ob a esc i a dels ilbso s. La o mació, pe an , d'un es udian de iloso ia ha de consis i bisicamen en la lec u a dels clissics de o s els emps,17 no pe epe i -los, sinó pe in e p e a -los i u ili za -los en el p opi pen- samen . Aques a lec u a exigeix la guia d'una ce a o denació en el emps, una g adació en els con ingu s i una ac i i a p ac ica de pensa igo osamen en o ipus de si uacions, a l'igual que l'es udian de ma emi iques a exe cicis i p o- blemes esseguin camins de egades ja oba s pe al es en si uacions, mol es egades in en ades, o com l'ap enen de pin o copia o imi a els clissics de la 15. La idea del que en enc pe aques ipus de o mació i el ipus d'especialis a del que pa lo, s'inspi a en M. Sac is án, El luga de la iloso ía en los es udios supe io es, i en els consells del ma- eix Sac is án a «S udiu n gene ale» pa a odos los dias de la semana. 16. Segons Russell mai no pa lem de coneixemen s iloso ics, només de p oblemes ilosb ics. (B. Russell, Iniciació a la iloso ia). 17. Sob e com llegi els classics, egeu l'ob a de Gadame ci ada an e io men . pin u a pe e -se la mi, és a di , pe ap end e a esold e p oblemes (de pe spec- i a, de composició, e c.) que mai no pod ia esold e només amb la eo ia. L'o denació en el emps po es abli -se pe cu sos acadkmics; la g adació dels coneixe nen s, pe una o gani zació de p og ames (no única nen de iloso ia s ic o sensu, si ió de o s aquells coneixemen s i habili a s que ens possibili en l'ac i i a del pensa ); i la p ac ica, en el que anomenem ac i i a acadkmica (elasses, exe cicis, discussions, e c.). 1 o aixb amb la alo ació pública que o a ac i j a co~npo a. Es possible que aques p ocedimen didic ic pe a la iloso ia no sigui l'únic; pe b, a a pe a a, eln sembla el més adequa pe assoli una au kn ica o nació i- losb ica -una eal cons ucció del pensamen ilosb ic. Aques a exposició deixa de banda mol s aspec es: un d$ mol impo an se- ia, pe exemple, l'anilisi dels ac o s que ens po en a ebu ja I'es udi acadk- mic ... En explica o aixb so i íem de la didic ica. In en a explica -ho o d'una mane a o iamen ada ja se ia e iloso ia.