Apunts sobre l'essència grega de la modernitat

Apun s sob e l'essencia g ega de la mode ni a Josep Mon se a i To en s L'es udi i la docencia sob e el món an ic, i el diileg amb els in el.lec uals i cien í ics ac uals, m'han cons e a esca i i p ecisa el doble lec o de les ela- cions del nos e uni e s cul u al amb el dels g ecs del passa i amb les cul u es no occiden als del p esen . Com semp e, l'hnim de les ano acions en ila a les ph- gines d'un llib e. Com semp e, el p ojec e del llib e do m en els llimbs, cada cop més nod i , dels p ojec es u u ibles. Calia, nogensmenys, decidi -se a so me e aquelles so in ejades exp essions o als a la p o a de la lle a esc i a, enca a que os so a la o ma de b eus apun s sense ecolzamen en l'e udició -gene e, al a di , que cada egada em emp a més. Recolli é, doncs, mi ja do zena d'ano a- cions dispe ses sob e el ec o empo al (els g ecs i nosal es) i una sola ano ació sob e el ec o espacial (les cul u es no occiden als i nosal es). Els g ecs i nosal es Al mig del lux uni e sal so geix en els i en s la con enció de la memo ia. La memo ia a u a el emps. Quan la memo ia ja ha c ea mul i ud de cul u es animals, so geix el llen- gua ge, que en obus eix la unció memons ica i li pe ne pe p ime a egada de anscendi les gene acions biologiques. Quan el llengua ge ha indui l'expansió d'una g an ane a de cul u es pa la- des, és a di , humanes, so geix la memo ia de la memo ia, la ixació del llengua - ge pe l'esc ip u a. Aques a g an oballa no ou ob a de sa is, ni de sace do s ni de gue e s. Fou ob a de ma xan s. L'esc ip u a s'inicih independen men a 1'Ex em O ien i al P oxim O ien a sic mil anys. Dels homes d'abans de l'es- c ip u a, no en sabem p ic icamen es. Dels de desp és de l'in en dels na - xan s, podem amba a sabe -ne qualse ol cosa. Podem sabe com es deia l'indi- idu, quan s ills enia, a qui es ima a, a qui emia, quan li cos a a una lliu a de pa. To depen de la esis encia dels ma e ials. Els enemics del g an nom ne- guen opic de la memo ia esc i a han es a semp e el oc, els co cs, les a es i la humi a . Malg a aques s qua e es alls, el passa ens ha ansmes una bona munió de supe ícies llises po ado es de signes d'esc ip u a. Aques s ex os eme en a e s que han succei de sis mil anys en@. D'aques conjun d'in o macions, en diem his o ia. La his o ia, anma eix, no és his onca. La his o ia és igo osamen p e- sen . El e eal és l'exis kncia d'una se ie de es imonis esc i s de emps passa s. Són la ii?emo ia de sis mil anys. Són els nos es da e s sis mil anys. Si ens in e- essein pe l'home, si ens in e essem pe nosal es ma eixos, no podem deixa pe d e ni una eng una d'aques limi a pa nmoni de signes de la p esencia huina- na sob e aques a es e a aixa empe ada que a des del Ma de la Xina ins a I'A lhn ic. To a insc ipció, o papi , o pe gamí, pa len de nosal es. Conkixe - los, i i e p e a -los, esciu a -los, ens in e essa an com explo a els nés emo s acons del plane a i del sis ema sola . Si més no, pe deixa el lux uni e sal amb un pam de nas. A l'in e io d'aques conglome a huma, delimi a pels documen s his o ia, els occiden als (així ens diuen els o ien als) ens sen im doblemen di e encia s, en l'espai i en el emps. Nos es són, pe di -ho amb una pinzellada apida, el No d i l'Oes ; 1'Es i el Sud són d'ells. En el emps -i seguim amb la aben pin- zellada- ens iden i iquem amb l'home occiden al des del Renaixemen . To s els al es, e es i segles enlla, són e i ablemen al es. La línia de e lexió que p oposo en aques es ano acions é un abas pe al ec o espacial i un abas di e en pe al ec o empo al. P e enc delimi a amb p ecisió i, d'una ce a mane a, en o i la noció d'iden i a cul u al del bloc no d- occiden al. con aposan -lo sob e o al conglome a o ien al. En can i, in en o supe a la ba e a empo al del segle XVI mi jancan un sal d'un mil.leni lla g que ens si ui en l'epoca dels g ecs i dels omans pe esca a -los de l'uni e s dels al es i in eg a -los en el momen his o ic del nosal es. L'home modem, mi an al seu ol an i a a és del emps, se sen di e en i, so in , supe io . Aques ma eix sen imen e a di ós en e els g ecs de l'epoca clissica. Tenim aquí, d'an u i, un e de men ali a que ap opa g ecs i modems a a és dels segles. Els hel.lens es conside a en la pun a de llanca del p og és, de la modemi a . L'Hkl.lade, es esa pe o a la Medi e hnia, e a l'únic poble e i ablemen ci ili - zu , 6s a di , l'únic o11 hi ha ia au kn iques ciu a s, o ganismes polí ics més enlla de la simple aglome ació d'habi acles. Aques a ele ada idea que es eien d'ells na eixos, els con aposa a a o s els al es pobles, als quals quali ica en de bi - ba s simplemen pe quk no pa la en g ec. Ben ce , o s els pobles a bo en sen i- ilen s d'o gull nacional, i com més p imi ius més s'hi ab anden. Pe o només els g ecs, en e o s els pobles an ics, basa en la se a supe io i a en els ma eixos ino ius que p egona l'occiden mode n: la llibe a , la democ acia, la cul u a cien í ica, els a encos ecnologics. Bls g ecs, sob e o als segles VI i aC, se sen ien p o agonis es de la pleni ud dels emps. Enca a que sembli una a zagaiada, cal eco da que els an ics 110 es conside a en an ics, sin6 modems. Als homes d'a ui ens esul a a du e l'es o c de p escindi de dos mil.lennis i mig que ens sepa en, pe imagina -nos els g ecs. Inconscien men ambuim als homes de emps passa s una ac i ud de p o isiona- li a , i e is a l'e ec e que e en a l'inici d'una his o ia al capda all de la qual som nosal es. Vold íem que econeguessin la se a an igo . Els g ecs, pe o, no hi es- a en disposa s de cap mane a. La ci ili zació g ega, amb una llengua elabo a- díssima, un a e ina i la acionali a de la se a ciencia i de la se a o gani zació polí ica, es p oclama a, i e a, la culminació d'un lla g p océs de c eació cul u al. L'He1.lade es conside a a a si ma eixa mode na, a ancada, di e en . Nosal es ambé ens hi conside em. Es diu que el 95% dels cien í ics que han exis i són ius. Empedocles hagués pogu di el ma eix. 1 p obablemen , men e esbo za a un u ó d'Ac agas pe cap a un co en d'ai e que e esqués la ciu a , ho deia. Aques a sensació de pleni ud i de madu esa és discemible en la ci ili zació medi e hia ins al segle II dC. Desp és, pe espai de més d'un mil.lenni, els inims es lamen a an de les calami a s del emps, i mi a an enda e a amb en e- ja i enda an amb espe anca. No ó a gens es any, doncs, que algun eu opeu es- ga ia en e els esba ze s que cob ien el Capi oli al segle x hagués engega de debo aquel1 amós «nosal es els medie als». Sembla, doncs, que hi ha p ou indicis pe comenca a sospi a que de o aques passa , espec e al qual els modems ens sen im an di e en s, n'eme geix un bloc compac e que p esen a apa ences de simili ud i de con inui a amb el que som o c eiem se . 1 quan dic «un bloc» ull di que n'eme geix només un. Esca im, i a a sí que amb la b e e a del gene e «apun », els e s onamen als d'aques a simili ud. Els hbi s cul u als i socials de l'epoca mode na que p esen en esencial con inui' a amb el món an ic g ec i oma són els de la llengua cul a, els p edica- men s e ics, els c i e is es e ics, les idees i les o mes polí iques, els sis emes i- loso ics i els p incipis de la ciencia. Cadascun d'aques s capí ols me eixe ia un ac amen especial, i el ind i, si Déu ol, quan el p ojec e del llib e baixi dels llimbs. Men es an em limi a é a unes b eus conside acions sob e el ema de la ciencia g ega. Els g ecs an c ea es sis emes cien í ics que enen enca a igencia en la o - ma que ells els an es abli : la geome ia, les coo denades as onbmiques i la eo- ia acús ico-musical. Pe b an e quelcom de mol més impo an que c ea es ciencies conc e es. Van es abli les bases concep uals de les ciencies na u als. Aques s p incipis es poden esumi en qua e apa a s: es ablimen del ca ic e sis ema ic de o coneixemen cien í ic; lbgica de la classi icació; exp essió ma e- mi ica de les lleis ísiques; ece ca dels onamen s úl ims dels concep es ma- ema ics i cien í ics (amb la impo an cons a ació de la i acionali a dels p inci- pis p ime s). Una ce a his o iació de la ciencia ha p e es posa una sepa ació adical en e la ciencia an iga i la mode na sob e la base de la quasi o al absen- cia d'expe imen ació en e els an ics. L'epis emologia con empo ania, an na- eix, ha deixa ben cla que la ciencia é an a necessi a de l'expe imen ació com de la eon zació abs ac a, i en aques da e aspec e els models i els lími s, els an deixa de ini i amen es able s els g ecs. Els imbi s en els quals hem assenyala con inui a concep ual i social no e- p esen en aspec es ma ginals de la nos a cul u a, ben al con a i, abas en les se- es línies essencials. Podem conclou e. doncs, que, pe damun dels segles que ens sepa en, els mode ns con inuen l'a en u a humana, cul u al i cien í ica dels an ics g ecs i omans. Els al es, e es enlla Respec e al p ime ec o , el emps, he p oposa una maniob a d'ap opamen a a Cs dels segles. Pel que a a l'espai, p oposa ia l'ope ació con a ia; si no ben bé un dis anciamen , sí una delimi ació cla amen di e enciado a. No es ac- a, amb o , d'una p opos a polí ica, sinó d'una simple in e p e ació dels e s. El ema demana ia mol més espai del que o e eix aques a secció. Em limi o, doncs, a un sol apun , que con empla, pe o, un aspec e onamen al de la qües ió. La ci ili zació g eco-occiden al és l'única que ha c ea un sis ema de conei- xemen s i de ecniques pe ence i elimina p og essi amen el dolo ísic de l'home en les se es mani es acions bisiques: la am, el ed i la malal ia. El dolo ísic cons i ueix l'únic ho i zó comple amen nega iu de l'home. El dolo de l'home és un dolo especí icamen di e en del de qualse ol i en . Es un dolo conscien . La consciencia enca nada és inexo ablemen so ido a. A a bé, aques a ma eixa consciencia é el pode de c ea els ins umen s concep uals i ecnics pe supe a el dolo . De e , pe o, aques a c eació cul u al ha es a du a a e me pe una sola ci ili zació sob e el plane a: pe la cul u a g eco-occiden al. To hom qui conside i que la supe ació del dolo és un bé esencial i absolu , e- coneixe i a la ci ili zació occiden al un alo absolu i, amb ell, una supe io i a espec e a les cul u es (que són o es les al es) que no posseeixen aques alo . La ciencia i la ecnologia, doncs, desp és de con ibui a de ini la cul u a occi- den al, queden de ini i amen digni icades en i u de la se a po enciali a d'alleuge imen del dolo de l'home sob e la e a. Comen a i imp omp u sob e la no a de Josep Mon se a El p o esso Josep Mon se a en la se a no a sob e l'essencia g ega de la modenii a p o a d'es abli un lligam empo al i espacial al ol an de la elació en e G ecia i el món con empo ani. Obse em que l'au o eballa més in ensamen el essan empo al que l'espacial. Aques és un p ejudici p ou a ela a la adició iloso ica occiden al (com posa de nani es O o F. Bollnow a la se a ob a Mensch und Raum). La me a p incipal «objecció» a la no a del p o esso Mon se a és en aques a línia. Malg a que l'au o econeix que la qües ió necessi a mol més espai del que disposa, e- sul a p ou in e essan obse a en quina mesu a és ce que la ecnologia que he e em de G ecia és supe ado a del dolo . L'au o no di e encia «dolo » i «so imen », i po se cald ia e -110. Seguin Ka l Jaspe s, el so imen , a di e encia del dolo , és una ((si uació-lími », i, pe aixo, no es po ence . Supe a el so imen old ia di nega -nos com a ésse s hu nans, com a «Exis encia». L'educació, així, hau ia de eni com a asca bhsica el desen olupamen de la cons- ciencia del so imen , en esa com l'ac e de «des e llamen » pe al d'esde eni cjo ma- eix)). En qualse ol cas, Mon se a eballa la «modemi a ». Pe o, ipod íem di el na eix de la «pos modemi a »? El essan empo al, o his o ia, o e eix més inci acions in el~lec uals que l'espacial. Quan a la di e encia en e dolo i so imen , és el cas que la ecnologia occiden al é in- cidencia en ambdós aspec es. Josep Mon se a