La influència de la Crítica del judici en l'estètica romàntica

En ahona 14, 1988, 9-18 La in luencia de la C í ica del judici en l'es h ica oman ica An oni Ma í ABSTRACT (The In luence o C i ical Consciousness in he Aes he ics o he Roman ic E a) C i ical Consciousness is he in ellec ual poin o depa u e o pos - Kan ian idealism in al1 i s an agonis ic ami ica ions. I has decisi e in luence upon he c ys alliza ion o he oman ic heme -in aspec s ela ed o aes he ics, o he philosophy o Na u e and o he heo y o cogni ion as well. The Kan ian ((aes he ic idea)), ha well-known ep esen a ion o he imagina ion, inaccessible o de e mining hough , exp essed bu ne e comple ely exhaus ed by a wo k o a , is one o he key concep s o philosophical and li e a y oman icism. Acco ding o his concep ion o oman icism, a is he exp ession o he inexp essible, he in ui i e cogni ion o wha canno be unde s ood by pu e eason. The e is no language a al1 ha migh ende his anscenden al and ideal eaii y which we expe ience in he in ui ion o a . The poe ic ins ance is he mani esca ion o he spi i , he acul y o aes he ic ideas, ee and independen o he de e mina ion o Na u e, bu econciled wi h he in a is ic c ea ion. The iden i y o subjec and objec is gi en in he wo ks o a he e y ins an beau y is e ealed in he as in ini y o he human spi i . Si la C í ica del judici de Kan ha susci a una munió d'in e p e acions con a ies i ins i o oposades; si no ha me escu l'a enció i la cu a que mo i a en les dues c i iques an e io s i ha es a conside ada com una ob a esidual espec e de la C í ica de la aó pu a, és pe que la C í ica del judici s'ha es udia o en compa acions me odologiques espec e de les dues al es c í iques, i amb aixo s'ha demos a que la C í ica del judici ep odueix el me ode de la p ime a c i ica sense que cap de les se es pa s es elacioni pe cap lligam logic amb les pa s p eceden s. Malg a o s els p oblemes que susci a la me odologia d'aques a c í i- ca, malg a les ensions in e nes a les quals es euen subjec es alguns dels concep es onamen als del sis ema kan ia, la C í ica del judici onamen a l'idealisme pos kan ia en o es les se es ami icacions, múl iples i an ago- niques, i inicia la e lexió con empo ania sob e les qües ions onamen als de l'es e ica, de la bellesa i de les eo ies de l'a . Con enin en aques es qües ions con adic o ies, implíci es en la C í- ica del judici, mol s dels concep es anali za s en aques a ob a esde ind an cabdals pe a la c is al.li zació del oman icisme alemany, no an sols pe la se a iloso ia de la na u a i pe la eo ia del coneixemen , sino ambé, i sob e o , pe la se a es e ica. La qües ió del judici de gus , la subjec i i- a de l'expe iencia es e ica, l'analí ica del sublim, la na u alesa del geni i l'ésse de la poesia són ques ions i emes que, plan eja s a la C í ica del judici, se an ecolli s pel oman icisme o desencadenan en la se a his o- ia incipien les e lexions necessa ies pe que esde ingui un mo imen li e a i, a ís ic i iloso ic d'unes conseqüencies excepcionals din e del ma c de la cul u a eu opea con empo ania. De les qües ions que plan eja la C í ica del judici, la que susci a més con o e sia, la que assenyala més con adiccions a dins el sis ema de Kan i la que alho a ind a un esso innegable en el oman icisme és la ques ió de les idees es e iques. Pe Kan l'a és la ep esen ació d'idees es e iques i l'a is a és aquel1 home que é la acul a d'exposa idees es e iques. 1 uná idea es e ica és aquella ep esen ació de la imaginació que inci a a pensa mol , sense que cap concep e de e mina li sigui adequa ; és a di , que cap concep e no li es a inen , i que, pe an , cap llengua ge no la po exp esa del o ni e -la comp ensible. Pe de inició, la idea es e ica ep esen ada en l'ob a d'a anscendeix el pensamen concep ual; més enca a: mi jancan la idea es e ica l'ob a d'a exp essa o es les expe iencies que no poden se exp essades de cap al a mane a possible. Les idees es e iques són ep e- sen acions de la imaginació, a les quals cap concep e no s'adequa, ep e- sen acions que, com les idees acionals, endeixen a ul apassa els lími s de l'expe iencia, a e sensibles les idees d'ésse s in isibles o a ep esen a els objec es de l'expe iencia amb una pe ecció al que la na u a no ens en po o e i cap exemple. La acul a que a possible aques a ep esen ació de les idees es e iques es, segons Kan , la imaginació, de inida com a c acul a de coneixe p oduc i a)). <<La imaginació (com a acul a de coneixemen p oduc i a) és mol pode osa a I'ho a de c ea una al a na u a, pe di -ho aixi, a pa i de la ma e ia que la na u a eal li dóna. Ens di e im amb la imaginació quan l'expe iencia ens sembla massa quo idiana. Nosal es semp e ans o mem aques a expe iencia, és ce , a pa i de lleis analogiques, pe o ambé a pa i de p incipis que enen la se a on mes amun , en la aó ... Aquí sen im la nos a llibe a en on de la llei d'associació, de mane a que, malg a que pe aques a llei la na u a ens p es a la ma e ia, aques a po se ans o mada pe nosal es en qualque cosa que supe i la na u a.)) G acies a la imaginació, on de l'ob a d'a , podem supe a la na u a, anscendi el món empí ic on I'en enimen exe ceix el seu pape de e mi- nan i ana « en el que es oba més enlla dels lími s de l'expe iencia)). D'aques a mane a, I'a is a po e esde eni sensible la idea i el món sup asensibles en la eali a de l'ob a d'a . G acies a la imaginació p o- duc i a, l'a is a po exp essa allo d'inexp essable que con é la idea de aó. A p ime a is a la idea de aó és el con a i d'una idea acional. Aques a és un concep e al qual no s'adequa cap in ui'ció: aquella, una in uició a la qual no s'adequa cap concep e. La idea es e ica és semblan a la idea acional en an que o es dues endeixen en e s alguna cosa que es oba més enlla dels lími s de l'expe iencia, la qual cosa p o oca, a pa i d'una ep esen ació, una di e si a de pensamen s pe a la qual cap concep e no és adequa . La idea es e ica ep esen a sensiblemen idees acionals, no pas di ec amen , sinó pe mi ja d'a ibu s es e ics ( ep esen- acions que, sense pode ep esen a di ec amen les coses que e usen o a ep esen ació, hi an pensa ). «La idea es e ica és una ep esen ació inexposable de la imaginació, i la idea acional es un concep e inde nos- able de la aó.)) La idea es e ica és cla amen la ma eixa cosa que la idea acional: exp essa allo que hi ha d'inexp essable en aques a. L'a is a, pe a Kan , exp essa sensiblemen , mi jan~an les idees es e- iques, I'objec e que les idees de aó no poden ep esen a . L'ob a d'a és, doncs, I'exp essió sensible del sup asensible. 1, de o es les a s, la poesia és I'a que assoleix un alo es e ic més g an, pe que ((eng andeix l'anima, dóna llibe a a la imaginació i, dins els lími s d'un concep e de e mina , en e la di e si a ilslimi ada de les o mes possibles que hi conco den, o e eix aquella que lliga I'exposició d'aques concep e amb una abundo de pensamen s pe a la qual cap exp essió e bal no és pe ec amen adequada, i així s'ele a es e icamen a les idees. La poesia dóna o ces a l'anima, li a sen i la se a acul a Iliu e, espon ania, independen de la de e minació de la na u a, de con empla -la i de ju ja - la des de pun s de is a que ella ma eixa no o e eix en l'expe iencia, ni pe als sen i s, ni pe a l'en enimen , i, d'aques a mane a, en a ús en p o i del sup asensible i, pe di -ho així, com a esquema del sup asensible)). L'ob a d'a és, doncs, la ep esen ació o mal i sensible d'una expe- iencia que u apassa els lími s del que és sensible; i malg a que la na u a o e eix la ma e ia pe a l'exp essió, aques a ma e ia és eballada de mane a que supe a la na u a de la qual p o é, i esde é simbol d'una eali a sup asensible que es mani ies a en aques a segona na u alesa que ha es a c eada pe I'a is a. L'a i la poesia son, pe als a is es oman ics, exp essió de l'inexp es- sable, anomenamen del que no es po anomena , comp ensió del que és incomp ensible, coneixemen del que es esis eix a ésse conegu , ma e ia sensible d'una eali a sup asensible, mani es ació ini a de l'in ini . El poe a, l'a is a oman ic, ce ca el ons e ade de o a cosa ce a, la se a essencia úl ima; ce ca la o ma sensible del pensamen , d'aquell pensamen que és onamen de o s els pensamen s; aquella e i a absolu a i o al que, pe p o unda, es uni e sal a o s els homes. Pe a l'a is a oman ic, a la eali a de l'a (la de l'a is a i la de l'objec e de l'a ) no li cal l'expe iencia immedia a, ans eu la ma e ia del seu a de la pu a aó i de la imaginació p oduc i a i anscenden al. 1 en aixo l'a is a oman ic, almenys en les se es eo ies, ul apassa Kan , pe al qual l'ob a d'a és p oduc e de la obada elic en e l'en enimen i la imaginació. Pe o Kan , que ha es a semp e an p ecís a l'ho a d'emp a els concep es, aquí no especi ica de cap mane a la na u alesa d'aques a imaginació; no especi ica pas si aques a imaginació és la imaginació sensible o la imaginació ans- cenden al. La di e encia en e ambdues imaginacions és, sob e o , que la segona és una imaginació lliu e i p oduc i a, pe o aixo no ol di que pugui c ea del no- es; pe nés po en que sigui la capaci a c eado a de la imaginació p oduc i a, aques a semp e c ea a pa i de la ma e ia donada pe l'expe iencia. 1 es que la imaginació anscenden al, que ( ima- gina)) i <(idea» nés enlla i sense necessi a de la pe cepció, pe a Kan no o neix dades al coneixemen ; en can i, pe als a is es oman ics i pe als poe es idealis es, aques a imaginació, independen de l'expe iencia, mos- a a l'home la cons i ució o igina ia de la se a essencia: «a elada» en la imaginació anscenden al, que és el desconegu . El que és desconegu no és allo de que no sabem absolu amen es: és allo que no és conegu o dedui' de l'expe iencia empí ica. Aques a essencia de l'home desconegu- da, pe que no es po pe ceb e en la eali a empí ica, enca a és en nosal- es com a memo ia emo a, com al10 que oman en nosal es i que mai no ha es a anomena pe cap llengua ge, pe que cap llengua ge mai no ho ha pogu exp essa , ja que el llengua ge con encionalmen logic és inade- qua pe exp essa la na u a d'aques desconegu . Raine Ma ia Rilke ho exp essa d'aques a mane a. ((Si ens os possible mi a més enlla del que po abas a el nos e sabe , ins i o passan pe sob e dels nos es p essen imen s, po se supo a íem lla o s les nos es is eses amb més g an con ianca que el nos e goig. Ja que elles son els momen s en que ha en a qualque cosa no a en nosal es, quelcom de desconegu . Els nos es sen i s emmudeixen en ímid cohibimen , o el que hi ha en nosal es e ocedeix, so geix un silenci, i el que és nou, que ningú no coneix, s'alca i calla ... El que és nou en nosal es, el que ha sob e ingu , ha en a en el nos e co , ha pene a en la se a es anca nés ín ima, i ampoc no és allí, ja. 1 no pe cebem quina cosa e a. Se'ns pod ia e c eu e que no ha oco egu es i, malg a o , ens hem ans o ma , com es ans o ma una casa en la qual ha en a un hos e. No podem di qui ha a iba , po se no ho sab em mai, pe o hi ha mol s símp omes que exp esen que l'esde enido ha en a en nosal es, pe ans o ma -se en nosal es, mol abans que s'acompleixi. L'ins an , apa en men sense es- de enimen s i immobil, en el qual ens pene a el nos e u u , és mol més p oxim a la ida que aques s al es momen s so ollosos i casuals que succeeixen com enin des de o a: lla o s oco e, ce amen , que sen im e igen, ja que o s els pun s en els quals solia descansa el nos e es- gua d, ens els han a abassa ; no hi ha lla o s cap cosa a p op, i o el que és llunya es in ini amen llunya. Hem d'accep a la nos a exis encia en o el seu abas : o , ins el que és inaudi , hi ha de se possible. Aixo és en el ons l'única alen ia que se'ns exigeix: ésse alen s pe al més es any, so p enen i inexplicable que ens pugui esde eni .)) Quan aixo oco e, quan el que és desconegu es mani es a i se'n sen , inde ugiblemen , la p esencia; i quan aques a p esencia ens mos a l'au- en ica dimensió de la eali a , apa eixen la eali a que s'o e ia als sen i s com a me a apa en a, cap llengua ge no s'adequa a aques a eali a ni cap llengua ge no po exp esa -la en la se a na u alesa esencial. És lla o s quan l'a is a oman ic es mal ia del llengua ge, o i que sap que és en el llengua ge on es gua da l'essencia o iginal de la poesia. No és pas la llengua quo idiana, eclosa en la se a p opia ins umen ali zació i u ili a , la que assoleix el e poe ic. No ho po e el llengua ge edui a la se a unció logica d'eina d'exp essió i comunicació d'un pensamen cons i ui' abans d'ell i sense el seu concu s; només po assoli la missió eminen men poe ica aquel1 di del llengua ge pe mi ja del qual es e ela a l'home l'au en ica comp ensió de l'ésse . «Pe les pa aules)), diu Wacken ode , ((nosal es egnem pe sob e o a la e a; pe les pa aules guanyem, sense es o c, o s els eso s de la e a. Només l'in isible que plana pe sob e nos e no po da alla a la nos a anima pe la sola in ocació de les pa aules. Pe o conec dues llengües me a elloses, amb les quals el C eado ha dona a l'home la capaci a de copsa i de comp end e les coses celes s en o a la se a po encia, de comp end e-les en els lími s concedi s a les c ia u es mo als. Aques es dues llengües a iben a la nos a anima pe un cami o almen di e en del de les pa aules; posen en mo imen o el nos e ésse de mane a que pene en dins cada ne i i dins cada go a de sang. Aques es dues llengües són l'a i la na u a. L'a és una llengua d'una especie al a que la de la na u a, malg a que ambé aques a exe ci a una po encia me a ellosa sob e el co de l'home, ob inguda pe camins igualmen obs- cu s i mis e iosos. L'a pa la mi jancan igu es humanes i se se eix d'una esc ip u a de je oglí ics, els signes dels quals nosal es comp enem i coneixem segons l'apa enca ex e na; pe o aques a on el que és espi i ual i sup asensible en o mes sensibles, i d'una mane a an commo edo a i me a ellosa que un al e cop el nos e ésse , i o allo que hi ha en nosal es, és posa en mo imen i colpi ins als onamen s ... Aques es llengües me a elloses, les o ces de les quals us aig sabe , commouen els nos es sen i s i el nos e espe i ; o més ben di , semblen ond e en una de sola -no sé exp esa -me d'al a mane a- o es les pa s del nos e (pe a nosal es incomp ensible) ésse en un nou i únic o gan, el qual a eny i comp en, pe mi ja d'aques s dos camins, els mi acles celes s.)) La ingenui' a de Wacken ode s'adiu amb aques a innocen desc ipció de la na u alesa de l'a i la poesia, i posa de mani es l'ex ema con a- dicció del llengua ge que diu i no diu el que ol di , que no s'a é a esde eni símbol del que es ol di , que ha d'apelala a la con enció de di <<no sé exp esa -me d'al a mane a)) pe que el que ol di no es po di sinó en la o ma de la poesia; aquella exp essió que és llengua ge pe o que anscendeix el llengua ge, que diu més del que diu o dien -ho com ho diu. Pe que la poesia és anomenamen , pe o ambe esde enimen , i suc- cessió i acomplimen ; no esgo a el seu sen i , pe o ampoc no esbo a el pe il de les pa aules que assoleixen el sen i . És així com la poesia apa eix com a con adicció ins alelada en el be11 co del llengua ge, que mena a ul apassa -lo i a nega -lo o ecolzan -s'hi. 1 aques a qües ió és ence a- damen econeguda pe Kan i explici ada en aques es e mes: «La poesia eng andeix l'anima, dóna llibe a a la imaginació, i, dins els lími s d'un concep e de e mina , en e la ilalimi ada di e si a de les possibles o mes que hi conco den, o e eix aquella que lliga I'exposició d'aques concep e amb una abundo de pensamen s a la qual cap exp essió e bal no es pe ec amen adequada, i, així, s'ele a es e icamen a les idees.)) Ni les idees de aó, ni les idees es e iques no o neixen dades al pensamen , ni, a l'en enimen , no li o e eixen cap ce esa; empe o gene en una abundo de pensamen s, una in ini ud de sen i s, de sen i s possibles, no eali za s, pe o p essen i s com a eali zables; pe aixo la poesia eng andeix l'anima, pe aixo dóna llibe a a la imaginació, pe que deixa en e eu e la in ini- ud de possibili a s ideals que espe en el momen p opici de la se a eali - zació, del seu desplegamen i de la se a ins au ació de ini i a en el món eal, objec iu i his o ic. Les idees es e iques no poden o e i dades al coneixemen pe que anomenen una eali a humana no assolida, una eali a ideal on l'ésse de l'home s'acompleix en el1 ma eix. Ideal inassolible, pe o no impensable, pensa sob e la o ma in ini a de l'a pe que cada home des de la se a subjec i i a pugui econeixe allo d'ell ma eix que ol anscendi els lími s del seu món, que són els lími s del seu llengua ge. Pe aixo con inua dien Kan : ((La poesia dóna o ces a l'anima, li a sen i la se a acul a lliu e, espon ania, independen de la de e minació de la na u a, de con- empla -la i de ju ja -la des de pun s de is a que ella ma eixa no o e eix en l'expe iencia, ni pe als sen i s, ni pe a I'en enimen , i, d'aques a mane a, en a ús en p o i del sup asensible i, pe di -ho així, com a esquema del sup asensible.)) La poesia dóna o ces a l'anima. La poesia, que és exp essió d'idees es e iques, en o eix l'anima (Geis ), que és la acul a d'exposició d'idees es e iques, i aques a acul a se sen allibe ada i independen de la de e - minació de la na u a, de al mane a que po con empla -la, des de la poesia, com a aliena a la se a eali a ac ual, que es la eali a que li ha es a o e a pe la poesia, i que és la eali a de la poesia. Una eali a que s'ha des e lla , que ha des e lla l'ésse de l'home en o a la se a in ini ud i en la se a inde e minació, inde e minació empo al de la p opia exis en- cia pe que cap cosa eal no és pe cebuda o a d'ell. En aques espai i en aques emps c ea pe la poesia, s'ac uali za l'ideal, que ja no és només en el pensamen , sinó ac uali za , eali za en l'ins an poe ic, ins an on el sup asensible es mani es a en la se a de e minació sensible i en la se a inde e minació concep ual. Pe que a aques a mani es ació sensible del sup asensible, cap concep e de l'en enimen no s'hi adequa. Aques a ex- p essió sensible del sup asensible es onamen a, empe o, sob e un concep- e que li dóna alidesa uni e sal, no pas un concep e de e mina de l'en enimen , sinó un concep e inde e mina , el ((concep e acional del sup asensible, p incipi de l'objec e (i ambé del subjec e que ju ja) en an que objec e sensible)). «Aques concep e acional del sup asensible, que és alho a p incipi de l'objec e i del subjec e, Kan l'anomena «el subs a sup asensible dels enomens)), i ambé «el subs a sup asensible de la humani a )) i el «pun de concen ació de o es les nos es acul a s a p io i)). Hi ha implíci a una iden i icació en e el concep e acional i inde e mina del sup asensible exposa en l'ob a d'a , g acies a les idees es e iques, i la nos a acul a inde e minada del sup asensible. Dien -ho d'una al a mane a, hi ha una iden i a en e l'objec e i el subjec e, una iden i a en e l'ob a d'a i el ecep o d'aques a ob a d'a . Aques a iden i a és la e elació de la bellesa, ja que el i sup em que 1'in el.ligible ha ixa pe a la nos a na u alesa és la conco danca del sup asensible amb o es les nos es acul a s de coneixemen . És, doncs, l'in el4igible el que el gus pe cep, i la bellesa és la e elació i l'apa ició d'un ons, ocul i amaga ins a a, que des e lla l'anima i s'hi con on. La bellesa, pe ce- buda i iscuda com aques a iden i a del sup asensible i la nos a acul a inde e minada del sup asensible, es i ica la uni a de la na u a, pe o aques a uni a és un pu enigma, només podem cons a a -la, pe o no en podem sabe la on , ja que és ocul a i amagada al nos e en enimen , i no podem coneixe -la pe que n'ul apassa els lími s, ja que ha es a des- e llada pe la idea es e ica. La bellesa és, doncs, la idea de aó mos an - se a la in uició. Recollin l'he encia kan iana i desen olupan el que és apun a i asse- nyala a la C í ica del judici, els oman ics -i penso en Holde lin, Schel- ling, Hegel, No alis i F ied ich Schlegel- s'endinsa en en aques a e lexió sob e la iden i a del sup asensible que es mani es a en la ecepció de la bellesa a ís ica. És des d'aquí, des de les qües ions que plan eja el con- cep e d'idea es e ica, que els oman ics pod an a i ma i old an demos- a que l'a és exp essió de l'inexp essable, anomenamen del que no es po anomena , comp ensió del que és incomp ensible, coneixemen del que es esis eix a ésse conegu , ma e ia sensible d'una eali a sup asen- sible i mani es ació ini a de l'in ini . L'es e ica oman ica p e én anulela o a con adicció i eposa en la uni a absolu a que només po ésse des e llada pe I'expe iencia es e ica i en l'expe iencia es e ica, aquella expe iencia on es palesa el sup asensible que do m expec an en nosal es espe an el seu des e llamen . Apendix: Camí de l'alba A a eig, enca a amb me's cla eda , el pe ill: la Ilengua de la nos a con e sa des ueix con ínuamen la possi- bili a de di allo de que pa lem. P esencia del no- es que ha esde ingu Ilengua ge, el poema ob e un cami que, o enin del no- es, hi mena; allí on o a cosa eposa en el onamen del seu no-esse . Obli de la his o ia, memo ia de l'esde enido , el poema neix com a obli de l'ésse ; en un obli d'aquella pa aula que ol, emo osa, ence cla I'ésse , e eni -lo en e la xa xa, els ila s del discu s i del e b. El poema so geix d'un en onsamen del jo, en el nau agi d'aquell llengua ge que cons i ueix l'a i mació del jo i de la se a di e encia. El poema so geix de la c is alli zació d'un llengua ge que cap subjec e no sos e -que no és p opie a ni cons i ució de cap jo i que eposa, quie , des d'abans de so gi la pa la. Un llengua ge inde e mina , com és inde e mina allo que anomena. To poe a anomena un sol poema. Ce ca la p esencia de la e i a en un ma eix i Únic poema. Pe o el poe a, de e i a , no en ce ca cap: la oba, la econeix, la comp en i s'hi a a da. Vol iu e-hi, i es dins el poema on habi a aques a e i a ; e i a agmen a ia, pe o que es pe cep, en la pleni ud del seu sen i , en el lleu emolo del poema. Lleuge esa que passa com un ol pe o que es de é, mbbil, en la in ini ud de la se a exp essió i del seu anomenamen . És e i a el que des e lla el poema. Ve i a sense nom que s'ocul a en e el eixi -el sen i - de les pa aules. Pa aules que mo en -o són mo es- dins del labe in de la signi icació, dins el bosc indes iable de l'exp essió i del sen i , i que, o mos an la minúscula e i a del poema, I'obscu eixen i I'en osqueixen, pe - que aques a e i a em la llum del sen i , que o ho de e mina. La e i a del poema se sen i es pe cep en o a la se a p esencia pa adoxal, en la se a ex ensió inesc u able, en la se a obe u a a l'exp essi i a , que anscen- deix la ma eixa pa aula que la sos é. El poema eixampla l'ho i zó del sen i que la pa aula eduia. La in ini ud del poema eposa en la ini ud, en la limi ació de la pa aula que és I'o igen del poema. La pa aula poe ica expandeix els con ins del silenci, n'eixampla els dominis; a sabe allo que ens pe é des de l'o igen o espe an se des e lla i que, de an p ope , es sec e i ebu ja o a mediació. Com la cosa que anomena, la pa aula poe ica és una pa aula no di a, no p onunciada. És pa aula sec e a que en un ins an e ulgeix enmig de la osco , i que es cob eix o segui con onen -se, en e la pe cep ible immedia esa, amb I'e idencia quo idiana on cada cosa é el seu nom i es eplega en el seu nom. Pa aula sec e a que, lluny del poema, no ha di mai el que diu ni ho pod a di mai, eclosa i es ingida en un sabe que c eu que no é limi s. La pa aula del poema sap dels Iími s, i és des d'aques sabe des d'on assoleix la in ini ud del