La Gesamtausgabe d'Ernst Bloch : Ernst Bloch entre nosaltres : butlletí bibliogràfic (II)

Enrahonar 13, 1986, 127-1 54 La Gesamtausgabe d'Ernst Bloch Emst Bloch, entre nosaltres: Butlletí biobibliografic (11)' Josep Manuel Udina i Cobo El 1946 -ara fa quaranta anyspublicava Bloch (1 885-1 977) als Estats Units, en alemany, l'obra Llibertat i ordre. Panoramica de les utopies socials 2. 1 el fet que aquesta aparegués en alemany no podia ser més simptomatic. Feia aleshores tretze anys que el filosof de la utopia concreta i de la docta spes havia hagut de fugir del nazisme i s'havia exiliat fora d'Alemanya: primer a Zuric; després a Viena, a París i a Praga. Feia vuit anys, alhora, que havia arribat finalment a America del Nord, on s'havia instalelat primer a Nova York; des del 1940, a Malborough (New Hampshire); i des de dos anys després, a Cambridge (Massachussets). Pero Bloch no s'havia integrat, no volia integrar-se, en la societat que l'havia acollit: una societat que el1 menyspreava amb tot el cor, en tant que societat prototípicament capitalista i imperialista, adversa a qualsevol tipus de marxisme i inequívocament aliena a qualsevol ideal sociaiista. Ni mes ni menys, la perfecta contrareplica d'ell mateix: un decidit anticapitalista, que no havia dubtat d'exiliar-se ja el 191 7 a Suissa per tal d'eludir la incorporació a files a Alemanya i la participació en una guerra que considerava purament imperialista; un fervorós marxista, profundament encisat per la revolució leninista (realització concreta de l'aportació marxiana); i un convencut partidari -i adhuc predicador, si se'ns permet el qualificatiude la transformació social i socialista del món. Llibertat i ordre n'era signe prou fefaent; i en publicar el llibre a Nova York en alemany, Bloch no feia sinó insistir a marcar distancies entre el1 i la societat nord-americana. El seu exili als Estats Units era per a el1 quelcom simplement obligat, purament extnn- ' El present article és una continuació de I'anteriorment publicat en aquesta revista: ((Ernst Bloch. entre nosaltres. (Butlleti biobibliografic [1]: Presencia de Bloch (1 885-1977) entre nosaltres en el centenari del seu naixement))). En~~ul~onui.. 1985. núm. 12. pp. 55-70. ? E. BLOCH. Freihoil und Ordn~rng. .lbris~ dot. Soriuliriop~c~n. Aurora. Nova York 1946. El llibre fou inclos després com a cap. 36 d'El principi c,.~.i~e~.unqu. sec: un exode forcat durant el qual visqué dominat per l'anhel de tomar a casa. La mateixa editorial Aurora, en que l'obra apareixia, havia estat fundada anys enrere pel mateix Bloch, conjuntament amb altres ilalustres exiliats alemanys: entre ells, Bertolt Brecht, Ferdinand Bruckner, Alfred Doblin, Lion Feuchtwanger i Heinrich Mann. S'hi palesava, doncs, un comú esforc per mantenir la propia identitat alemanya en l'exili. És cert que alguns dels confundadors de l'editorial romandrien definitivament als Estats Units i s'integrarien plenament en la cultura del país (com és ara el cas de Feuchtwanger i de H. Mann) 3; la majoria d'ells, tanmateix, tornaria -més o menys aviata Alemanya 4; i pel que fa a Bloch, no sols espera sempre aquest retom a la llar patria, sinó que fíns i tot es nega a fer el més mínim esforc d'integració en la societat nord-americana 5. Fou en aquest mateix clima espiritual de solidaritat alemanya com Bloch ajuda, per exemple, un altre exiliat, Ludwig Renn, en iniciar aquest a Mexic la publicació de la revista Das Freie Deutschland. 1 valgui remarcar aquí, de pasada, que els contactes que amb Mexic comporta l'assumpte per a Bloch no foren aliens al fet que el 1949 fóra precisament a Mexic, i en traducció castellana, on aparegués inicialment el llibre blochia al voltant de Hegel, Subjecte-objecte, sota el títol d'El pensamiento de Hegel i en una versió que no arribaria a apareixer mai íntegra en alemany 6. Breument: les dues úniques obres de Bloch publicades durant el seu exili a America del Nord veuen la llum en unes circumstancies i en virtut d'unes interrelacions que són inseparables dels més profunds vincles existents entre Bloch i Alemanya. Les incommovibles arrels alemanyes, d'una banda, i alhora una L. FEUCHTWANGER (1884-1958). exiliat a Franqa (des del 1933). arriba als Estats Units el 1941. Era expressió de la seva voluntat de restar-hi definitivament. el fet queja el 1944 hi publiqués en angles la seva novel.la Sit?iune. H. MANN (1 87 1-1 950) hi arriba el 1940 i. per bé que demana la nacionalitat nord-americana. no I'aconsegui. (En canvi, el seu germa Thomas. que -potser per Premi Nobelobtingué el 1944 aquesta nacionalitat. no romangué sempre a America del Nord. sinó que passa els seus darrers anys a Su'issa). B. (Eugen Berthold Friedrich) BRECHT (1898-1956) arriba a America del Nord el 1941: el 1948 se'n torna a Su'issa i I'any següent s'establi a Berlin Est. on mori. ((Ferdinand Brucknen). pseudonim de T. YAGGER (1 891-1958) arriba als Estats Units el 1936: el 1951, de tornada cap a Berlín, passa per París. A. DOBLIL (1878-1957). que s'ha\~,ia nacionalitzat frances. arriba a America del Nord el 1940: en acabar la guerra torna a Alemanya com a delegat cultural de Franca. No empra mai en públic. per exemple. cap altre idioma que I'alemany. La seva dona Karola fou. en canvi. menys puritana i no dubta de treballar. com a arquitecte que era. als Estats Units. la qual cosa no deixa de beneficiar I'economia familiar (a la qual no aportava gaire una actitud com la del seu espos). Cf in.fru. notes 73-76. incorregible i gairebé visceral alalergia envers el món capitalista, d'altra banda, expliquen prou bé no sols el fet que Bloch tornés a Alemanya, quan l'ocasió arriba, sinó també el fet que escollís, d'entre les dues parts en que la seva patria es trobava dividida, 1'Alemanya democratica: senzillament, perque no era 1'Alemanya capitalista i filoamericana; i era, en canvi, 1'Alemanya que -tot inspirant-se en la concreta configuració historica i político-social derivada de la revolució leninistas'obria a un esperancador futur de socialisme efectiu. Respecte a aixo, la seva llicó inaugural a Leipzig, el 1949, és prou eloqüent: el fervor marxista-leninista de Bloch hi fa joc perfecte amb una crítica extremament intempestiva del món occidental '. Sense exageració, hom pot pensar que el filosof de la utopia concreta creia aleshores, en arribar a 1'Alemanya Oriental, que havia entrat a la terra promesa de 17utopicum, després del seu llarg exode dels quasi vint anys darrers. Bloch hi arribava, a Leipzig, amb la convicció que encara hi tenia quelcom a dir. Si hom vol anomenar 1'Alemanya socialista d'aleshores terra promesa, cal que insisteixi, alhora, en el fet que per a Bloch no era encara aquella terra el paradís, i que hi podia i hi havia d'aportar la seva col-laboració, en la construcció d'una societat veritablement i acabadament justa i a la vegada lliure, socialista i democratica. L'esmentada llicó inaugural de Leipzig ho palesa també prou eloqüentment. Bloch es complau a proclamar exigencies i tasques pendents, arrelades en la propia veritat marxista, pero sovint oblidades per la majoria dels seus seguidors: ni el materialisme (o marxisme) vulgar, ni el marxisme (o materialisme) determinista i economicista, ni les simplificacions d'ortodoxies doctrinanes que establien el divorci entre investigació i reflexió tebriques i praxi revolucionaria, político-social, o que oblidaven el deute que el mateix Marx, per exemple, tenia amb l'idealisme, no deixaven d'ésser objecte de la més decidida i inequívoca crítica per part d'aquell professor que iniciava a Leipzig, als seixantatres anys, la seva docencia universitaria 8. Bloch estava convencut d'ésser portador d'un missatge que havia de proclamar i d'estendre, com a aportació personal a la transformació del món i a la construcció d'una societat definitivament orientada vers l'utopicum i l'ultimum. D'aquí l'activa dedicació del filosof a la seva docencia (i n'obtingué resultats extraordinariament positius: Bloch no sols aconseguia una audiencia molt notable, sinó que al seu entorn sorgia amb nova empenta tot un moviment de reflexió filosofica i de crítica político-social en virtut del qual hom ha pogut dir -relativament Cf BLOCH. L'(IIY ~(topiu-inuti'riu i U/~I.(JS O.YCI~IIS, traducció i edició a cura de J. MI. Udina (Col,lecció ((Textos filosofics». núm. 37). Laia. Barcelona 1985. pp. 1 13-1 47: «Universitat. marxisme. filosofia». Cf: ibld. als anys 1955 i 1956-: «si aleshores podia considerar-se la Universitat de Berlín l'escola representativa de la cultura de la República Democratica Alemanya, la Universitat de Leipzig s'havia convertit en veritable centre del debat político-cultural de la nova Alemanym) 9; i d'aquí que el 1953, amb el seu col.laborador Wolfgang Harich, fundés la revista Deutsche Zeitschrift für Philosophie, que aviat esdevingué la publicació marxista més qualificada i difosa del país. Pero també d'aquí va venir, sobretot, que Bloch es dediqués intensament a revisar escrits que havia portat dYAmerica del Nord i a publicar-los, a l'editorial Aufbau, de Berlín Oriental: primer, el ja esmentat llibre sobre Hegel, en una segona versió i amb el títol de Subjecte-objecte, el 195 1 (dos anys abans n'havia publicat una part, en una revista, en que recollia la primera versió de l'obra, aquella que havia estat traduida al castella el mateix any 1949); després, les monografies sobre Avicenna i I'esquerra aristotelica i sobre Christian Thomasius, un lletraferit alemany sense miseria, els anys 1952 i 1953, respectivament; finalment, els primers dos volums de la monumental obra, central en l'autor, El principi esperanca, el 1954 i 1955 (el tercer i darrer volum hauria d'esperar el 1959 per apareixer, a causa dels problemes que sorgiren els anys 1956 i 1957). La convicció personal (que aquesta proliferació de títols publicats palesa inequívocament) que tenia un missatge a comunicar de manera pública i compromesa -1'escrit és sempre, en efecte, tot un compromís-, Bloch havia de viure-la i experimentar-la alhora, molt versemblantment, com a exigencia de publicació d'allo que topicament hom sol dir «les obres completes)). 1 si Bloch no havia dubtat, 1949, a preferir 1'Alemanya Democratica, per sobre de 1'Alemanya Federal, com a concreció del seu retorn a la llar patria, hom pot imaginar que a l'hora de publicar les seves obres completes (i no cal oblidar que el 1955 l'autor complia setanta anys!) era també per a Bloch 1'Alemanya Democratica el lloc adequat i significatiu: el seu missatge filosofic de la utopia i l'esperanca concretes es publicana, així, en la seva forma definitiva d'obra completa, precisament en aquella Alemanya que s'esforcava per realitzar historicament l'ideal socialista ... Tanmateix, els problemes que sorgien els anys 1956 i 1957 entre Bloch i l'apartat ideologic del partit i de 1'Estat havien de fer avortar totes aquelles previsions i llur imaginada perfecta coherencia. No és el lloc aquí d'estendre'ns en les circumstancies que determinaren aquests problemes lo. Tan sols consignarem dos fets: el mateix filbsof que el 1955, en complir els setanta anys, era condecorat oficialS. ZEcC~l,,Ernst Bíoch: i~topia )] esperanza en e/ comlinistno (trad. cast. de l'original it. del 1974), Península, Barcelona 1978, p. 21. 'O Cf: per exemple ibid., pp. 21-69, on Zecchi ofereix tota classe de detalls sobre la ruptura entre Bloch i el poder politic de la República Democratica d'Alemanya. ment corn a pensador distingit del marxisme, el 1957 era també oficialment denigrat corn a revisionista i consegüentment rellevat de la seva docencia universitaria. Si Bloch continuava pensant en les seves obres completes, no calia ja que continués pensant que les publicaria a 1'Alemanya Democratica. De fet, dos anys després s'iniciava la publicació de la Gesamtausgabe de les seves obres a l'editorial Suhrkamp, de Frankfurt del Main. 1 s'iniciava, precisament, amb l'obra El principi esperanca, publicada ja parcialment a Berlín Oriental, pero que no acabava mai d'apareixer integrament. L'editorial Aufbau, que anava ajomant la publicació del tercer i darrer volum de l'obra, hi transigiria finalment el 1959, el mateix any que El principi esperanca apareixia de cop, en un sol volum (i, tanmateix, en dos toms), corn a volum ja de la Gesam tausga be. Més enlla dels avatars de la genesi, configuració concreta i publicació definitiva d'aquesta edició, diguem-ne, de l'obra completa de Bloch, interessa subratllar una cosa: la Gesamtausgabe 6s expressió d'aquella profunda i personal convicció de Bloch que tenia un missatge a comunicar en virtut de la qual s'havia apressat, en tomar de l'exili, a publicar les obres que havia elaborat al llarg d'anys. Com a missatge personal, digne -i adhuc exigentd'ésser publicat, fou acuradament escnt i revisat més d'una vegada, reelaborat i ampliat fins a última hora "; corn si l'autor cerqués incansablement de donar-li una expressió definitiva no acabada mai d'aconseguir. En qualsevol cas Bloch mai no volgué tocar ni canviar ni corregir ailo que havia inclos en la Gesamtausgabe, talment corn si l'autor s'hi hagués volgut comprometre per sempre. Per aixo, quan vuit anys després de la mort de Bloch hem volgut commemorar el centenari del seu naixement, se'ns ha fet ineludible parar particular atenció en la seva Gesamtausgabe, corn a herencia filosofica i corn a testament i llegat definitius que ell mateix volgué deixar-nos. Com vam indicar en el nostre article anterior (del qual formaven part inicialment les pagines que segueixen), l'ordre segons el qual presentem els diversos volums de la Gesamtausgabe (1959-1978) d'Ernst Bloch no coincideix amb l'ordre ni d'aparició ni de la mateixa l1 C' a tal1 d'exemples infra notes 22-29 (doble versió, i corresponents canvis i reelaboracions, d'Esperit de la ictopia), o les ja esmentades notes 73-76 (doble versió de Szcbjecte-objecte). Per a altres casos d'incansable autocorrecció blochiana dels escrits inclosos en la Gesamtausgabe, cJ: infra. nota 47 (Petjades), notes 51 i 58 (Herencia d'aquesta epoca), nota 63 (Escritspoliticsj, nota 86 (Elprincipi esperanca, en la seva doble edició berlinesa i frankfurtesa), notes 12 1 i 123124 (Ili~ons de La filosofia del Renaixement i llur incorporació a Intermons en la historia de la filosofia), etc. ordenació numerica, planificada d'entrada, d'aquests volums 12. 1 alhora que deiem els motius pels quals seguíem lliurement el nostre ordre de presentació, caracteritzavem aquest ordre com a basicament i senzillament cronologic 13. Com a cnteri que no cal justificar d'entrada -ja que respon a la mateixa logica de la propia biografia de l'autor-, la seva aplicació redueix la necessitat de justificacions a aquells casos en que la cronologia esdevingui massa generica o ambigua 14. En qualsevol cas, és el nostre un ordre de presentació d'uns volums (i, per tant, d'una bibliografia) que és alhora presentació d'un ordre biografic 15; en aquest sentit configura un ((butlletí biobibliografic)), i no simplement una freda llista bibliografica 16. La Gesamtausgabe de les obres d'Ernst Bloch '' 1. Esperit de la utopia l8 a) Versió original de 19 1 8: Geist der Utopie. Faksirnile der Ausgabe von 1918, GA 16 (1971), 445 pp. b) Segona versió, del 1923: Geist der Utopie. Bearbeitete Neuauflage der zweiten Fassung von 1923, GA 3 (1964), 352 pp. És la primera gran obra de Bloch, llevat de la seva tesi doctoral 19. '? Cf: el nostre article. ja citat (siipru nota 1). «Ernst Bloch. entre nosaltres)). Eni,ulionur. 1985. núm. 12. p. 61 (notes 33-34). l3 G/: ihid. l4 Aquest és el cas. mes concretament. dels volums «antologics» de la G~.su~~it(~~i.sgci/~c~: (:1: infh notes 60 ss. (volum d'E.\c,rir.s /~olít~cs). notes 64 ss. (volum d'E.vc,i.i/.s /ilosO/ic~.\) i notes 15 1 ss. (volum d'Esc,rit~ Iiteruris). l5 En tant que el nostre ordre «cronologic» de presentació ((intenta reflectir al mes fidelment possible el mateix ordre en que foren successivament elaborades (i. en molts casos -bé que no en tots-. consegüentment publicades) les obres de Bloch)) (J. MI. Udina. urt. cit.. p. 62). lb Cf ibid.. p. 56: «Hom pot. doncs. considerar aquestes pagines com a aportació fonamentalment bibliogruficu (...) Tanmateix -hom podra cornprovar-ho facilment-. el present article vol ésser quelcom mes que una simple aportació bibliografica. sernpre tan freda i impersonal; vol ésser. més aviat. una calida presentació -que de cap manera no pretendra mai deixar d'ésser pc~rsonulde la presencia. de la incidencia i del resso que té avui Bloch entre nosaltres)). És la unitat d'arnbdós articles -el present i I'anterior (del qual es la citació precedent)- el que hem volgut subratllar mitjan~ant el subtitol d'aquestes pagines («Ernst Bloch. ont1.e nosu1ti.c~: Butlleti biobibliografic [II]))). l7 Cf E. BLOCH. Gesut?itu~isguh~ de, l4érX.c ili 16 Büt~dcti. Suhrkamp. Frankfurt am Main 1959-1978. De fet. tanmateix. són 17 els volums del conjunt. be que el darrer (publicat el 1978). no numerat. és presentat com a «volum d'ampliació)) o cornplementari de la Grsumtuiisgube. '* En endavant. quan citem o ens referim a volums de la Gr.\cii~itciii.sg~iI~e~, ens limitarem a afegir la sigla GA després del tito1 de que es tracti. seguida del núm. del volum corresponent en I'esmentada edicio de Suhrkamp i. entre parentesis. de I'an! de la seva publicacio inicial a Frankfurt del Main. l9 Sobre la tesi doctoral de Bloch. 'f. infiu. nota 187. Exaltadament apasionada (com si hi ressonés la guerra en que l'autor no havia volgut participar), es tracta d'un combinat prou curiós, al be11 mig entre filosofic i religiós, entre místic i revolucionari; orientat a la interpel.lació profetica i alhora desitjós de rigor especulatiu, és un combinat d'exposicions sobre qüestions artístiques, de reflexions sobre la metafísica de la interioritat i variacions entorn de la peculiar comprensió que l'autor té del sentit de l'home i de la historia (sentit esbossat a partir de motius marxiano-revolucionaris, bíblico-escatologics, mítico-culturals, judeocristians, et~.)~O. Composta, en la seva primera versió, entre 19 15 (abril) i 19 17 (maig), a Baviera i Suissa, l'obra -tant en una versió com en l'altrafou dedicada per Bloch a la seva primera esposa (que ja havia mort en publicar-se la segona ~ersió)~'. Estructuralment, consta de diverses parts: sis, en la primera versió; i quatre, en la segona 22. S'hi afegeix en ambdós casos, a tal1 de solemne cloenda, una amplia exposició final sobre «Karl Marx, la mort i 1'Apocalipsi)), que forma un tot perfectament unitari 23. D'altra banda, entre les altres parts del cos de l'obra, n'hi ha dues de peculiar importancia: una, sobre la ((Filosofia de la música)), és una típica expressió de la preeminencia que la música té en Bloch com a «art, la més utopica de ?O Amb anterioritat, doncs. a la revolució sovietica. Bloch palesa ja un fort ascendent marxista i una exaltació revolucionaria: a I'igual que I'entusiasme que la revolució leninista suscitara en Bloch mai no el portara a cap renúncia deis valors biblicoescatologics. mitico-culturals o adhuc judeocristiana. ?' Cl Gris! d~r. L.topic ( 19 18). G.4 16 ( 197 1 ). p. 5: i Gos! tlo. C':OI)I<, ( 1923). G'.-1 3 (1964). p. 5 (trad. fr.: L'cl.\p~.ii dr I'iriopicl. Gallimard. Paris 1977. p. 7). 7 7 -- Heus aqui les sis parts de la versió original (del 19 18). totes elles agrupades sota el tito1 generic de L'clnc,ontic urnh io1 r??uicli.\- (DIO ~~c~/h~i/~c~,yc~~yi~liii,yj: l. «Una gerra \ella» (part introductoria: Gei.,i del. C'topic. G.4 16 [197 11. pp. 13-1 5): 2. <<La producció de I'ornament)) (sobre la producció artística i la seva historia: I~ILI.. pp. 17-52): 3. «L'heroi comic» (sobre El Qii~.\-o! i la teoria del drama: /hit/.. pp. 53-77): 4. ((Filosofia de la música)) (ihid. pp. 79-234: amb dos grans apartats. intitulats «Per a una historia de la música)) I «Per a una teoria de la música»: ihlcl. pp. 83-1 55 i 156-227: i amb un proleg i un apendix): 5. «Sobre I'atrnosfera del pensament en aquesta epoca)) (sobre la filosofia. des de Kant i Hegel fins a Nietzsche. Husserl i Bergon: ihirl. pp. 235-294: i amb un estrany apendix final sobre els més diversos temes: ihlc/. pp. 295-342): I 6. «L'esquema [dic. Ge.\!ulr] de la qüestió inconstruible)) (sobre I'amor i la metafísica de la interioritat: ibid. pp. 343-389). 1 heus aqui. d'altra banda. les quatre parts de la segona \.ersió (del 1923) de I'obra. igualment agrupades sota el tito1 abans esmentat: (1) «Una gerra \ella» (Gci.,! do. CÍopic. G.4 3 [l964]. pp. 17-19: trad. franc.. L'c1.\l)i.~i (11, l'riiol~~c~. ed. cit.. pp. 15-1 7): (2) «Producció de I'ornament)) (op. c.ir.. pp. 20-48: trad. cit.. pp. 19-47): (3) «Filosofia de la música* (op. L./!., pp. 49-208: trad. cit.. pp. 49-1 99). amb els mateixos dos grans apartats de la versió original (00. (,i!.. pp. 50-134 i 124-201: trad. cit.. pp. 52-1 19 i 120-1 92): i (4) ((L'esquema de la qüestió inconstru'i%le» (o/). (,II. pp. 209-187: trad. cit.. pp. 201-275). El material d'El Qiii.\-o!. suprimi: en la segona versió. integrara mes endavant (molt ampliat) el cap. 50 d'El l~r.iiic,ipi cJ,pc~~~ut7c~u. '3 C/: Gei.\r de,, Ptopie (1 9 18). G.4 17 (1 97 1 ). pp. 39 1-445. i Go.s/ tlci. L.!op~c ( 1923). G.4 3 (1964). pp. 289-346 (trad. franc.: L'cspi,it tlc I'ritoj~ic. ed. cit.. pp. 277-334). totes les arts» 24; l'altra, intitulada «Vers una metafísica de I'obscur nostre, del ja-no-conscient, de I'encarana-no-conscient, de l'inconstniible problema del nosaltres)), és una aportació fonamental per entendre Bloch i hom pot considerar-la com a anticipació de I'exposició que ocupara el cap. 20 -i també el 16d'El principi esperanca 25 (una aportació, d'altra banda, que sols es troba definitivament configurada en la segona versió de l'obra en qiie~tió)~~. Pel que fa a la reelaboració que comporta una segona versió, val a dir que no altera ni l'estructura original (amb les corresponents parts fonamentals) ni tampoc el sentit i l'abast del contingut més essencial de tot el conjunt 27. ES tracta, doncs, l4 Aquesta important part sobre la música. que manté en les dues versions de I'obra una identica funció de centralitat (vegeu sirpra nota 22), vindra a trobar la seva prolongació en el cap. 5 1 d'Elprincipi esperunqa: ((Traspas i món huma de la mes gran intensitat, en la música» (Das Prinzip Hofnzrng, GA 5 [1959], pp. 1243-1 297: trad. cast.. Elprincipio esperanza. Aguilar. Madrid 1977-1980.111, pp. 152-201); i és en aquest capítol on trobem la definició de la música com la més utopica de les arts (<f. per exemple. op. cit., p. 1290: trad. cit., 111, p. 195). ?j CJ Das Prinzip Hoffnilng, GA 5 (1959), pp. 334-368 (cap. 20: «El taranna d'anticipació i els seus pols: obscur instant, oberta adequació)); trad. cast., Elprincipio csperunza. ed. cit., 1. pp. 283-313). CJ: també op. cit., pp. 204-223 (cap. 16: ((Excedent d'imatge utopic en la realització)): trad. cit., vol. 1, pp. 169-1 86). La interrelació d'aquests capítols 16 i 2 1 és notable. '6 L'esmentat apartat (((Vers una metafísica de I'obscur nostre. del ja-no-conscient, de I'encara-no-conscient, de I'inconstruible problema de nosaltres))) és el nucli, en la versió definitiva d'Esperit de la iitopiu (Geist der Utopie. GA 3 [1964], pp. 237-287: trad. franc.: L'esprit de I'irtopie ed. cit.. pp. 229-275), de la quarta part de I'obra en aquesta versió (((L'esquema de la qüestió inconstruible)): op. cit., pp. 209-287: trad. cit.. pp. 201-275). Ara bé, aquesta part no sols és una reelaboració molt acurada de la corresponent part sisena de la primera versió del llibre (Geist der Utopie, GA 16 [197 11, pp. 343-389). sinó que alhora incorpora alguna aportació de context ben diferent (op. cit., pp. 66-77: passatge que, també molt reelaborat, integra juntament amb la reelaboració de les pagines abans citades el gran apartat en qüestió) i adhuc incorpora, a tal1 d'introducció, quatre de les diverses i massa diferents aportacions que integraven la quarta part d'aquella primera versió (en concret, les aportacions corresponents de I'op. cit., pp. 346. 360-363. 304-3 19 i 271-294: en són llocs paral,lels. en la versió definitiva: Geisr der Utopie, GA 3 [1964]. pp. 209 s.. 210 s.? 212-218 i 219-236). l7 C' sirpru nota 22 (on consignavem les equivalencies entre les parts d'ambdues versions de I'obra). Més endavant, a proposit de la doble redacció de Sicbjecre-objecte, veurem també com el sentit primigeni de I'obra mai no canvia radicalmente en Bloch. malgrat els canvis que hi faci. Pel que fa a la radicalitat, alhora. d'uns tals canvis. heus ací consignats els llocs paral,lels d'ambdues versions d'Esperit de la irtopiu en relació amb la part quarta (((L'esquema de la qüestió inconstruible))) de la versió definitiva (part sisena de la versió primigenia): Geist der Utopie, G,I 3 (1 964), pp. 209 S, 2 10 s. 2 12-2 18. 2 19-236. 237, 241-256, 262-267, 267-273, 274-283 i 283-287 (trad. franc.: L'esprit de I'ictopir, ed. cit., pp. 203s., 204s., 206-212, 212-228, 229, 233-247, 252-257, 257-263. 263-271 i 271-275) = Geist der Utopie, 1918. c;4 16 (1971), pp. 346, 360-363, 304-319. 271-294, 363s.. 364-373, 349-360, 373-382 i 66-67; no tenen, tanmateix. paral,lel en la versió original, de 19 18, d'Esperit de la utopia, els passatges de l'edició de 1923, (GA 3 [1964]), pp. 237-241 i 256-262 (trad. franc. cit., pp. 229-233 i 247-252). A més del canvi d'ordre d'una segona versió d'una mateixa obra: d'una reelaboració del mateix; una reelaboració, alhora, millorada. Els canvis introduits, bé sue són nornbrosos i de 'considéració, no afecten el nucli del llibre, el qual guanya radicalment en unitat en ésser reelaborat: hi han estat supnmides aportacions que afavorien la dispersió tematica (en llur majona es tractava de supressions exigides -per la publicació, el mateix any, del recull d'assaigs crítics intitulat A través del de~ert)~~; o bé, hi han estat reagrupats diversos dels altres escnts, amb la qual cosa la nova ordenació del conjunt guanya també considerablement 29. Publicada a Berlín, aquesta segona versió fou, una vegada més, revisada -de forma, tanmateix, purament formalen ésser incorporada a la Gesamtausgabe, edici6 definitiva a que correspon la traducció francesa del llibre 30. Aquest llibre era proper a les preocupacions d'obres contemporanies com ara Historia i consci&ncia de classe de Lukács 31. Del ((romanticisme revolucionan)) que, segons el mateix Bloch, s'expressa tant en Esperit de la utopia com en la següent obra sobre Thomas Münzer, en seran donades ({mesura i determinació)) en El principi esperanca i en obres postenors 32. d'aparició, en I'obra, dels diversos wnjunts de pagines, cal subratilar tambt la llibertat amb que l'autor reelabora les pagines antigues (moltes de les quals, quant a llur literalitat, són almenys en part considerablement o adhuc totalment transfomades). '8 Del recull Durch die Wiisste. Kritische Essa~~s (Cassirer. Berlin 1923), n'hi ha edició moderna. reelaborada: Dirrch die Wiisste. Friihe Kritischr Ai(sÜtze, Suhrkamp (editions Suhrkamp 74). Frankfurt am Main 1977'. 148 pp. De la versió primigenia d'Esperir (le lo irtopia, el recull n'incorporava en bona mesura la part cinquena (Geist dcr Cropie. (; i 16 [1971]. pp. 238-270 i 319-332). sovint sense canviar el text, pero a vegades (e/: ihid. pp. 238-243) amb una reelaboració total (el: Dirrch die Wiisstr. 1977. pp. 77-86): tanmateix. algunes de les corresponents aportacions (com és ara el cas de les relatives a Bergson. Husserl o Hartmann: cf: Geist der Utopie G i 16 [197 I]. pp. 249-267) no es troben ja en la moderna edició de Dirrch die U/iissre. per tal com foren recollides a Hcrc'nciu d'uqirestu epoca de forma molt reelaborada. En canvi. no han estat suprimides d'aquesta moderna edició d'A través del desert altres aportacions. de tema politic (c:f Dlrrch dic. Wiis~lc. 1977. pp. 9-19 i 30-55). que han estat incorporades al volum d'Escrits polifics de la (;4 29 Cf: sirpra nota 29. on hem vist com la versió de 1923 recollia només una part de la massa polifacetica i dispersa cinquena part de I'edició primigenia d'Espc~rii dc la iitopiu; i la recull. aquesta part parcial. tot integrant-la en el conjunt més important de ((L'esquema de la questió inconstruible)) (quarta i sisena parts, respectivament. de les versions segona i primigenia de I'obra). 30 La traducció francesa inclou algunes breus notes, sempre interessants i que el lector agraeix. 31 L'obra de Lukacs -com també el llibre de K. Korsch. itlar.uisrnc i filosufiaapareix el mateix any en que Bloch reedita Esperit de la C1topiu en segona versió. Hom ha dit que aquesta primera obra blochiana pot deure tant a Lukács. com Histuriu i consciinciu dc classe a Bloch: ambdós pensadors. prou amics en un temps, havien compartit en els anys anteriors estudi, recerca i dialeg filosofics. Tradui'da al castella (C. Lu~Ács. Historiu J. conciencia de clase, Grijalbo. Mexic 1969 i Madrid 1975). I'obra ha estat reeditada en dos volums (Orbis, Barcelona 1985). Vegeu també respecte a aixo, infru nota 71. 3' C' Geist der Utopie, c..! 16 (1971), p. 347 (trad. franc.: L'esprit de I'irtopir. ed. cit.. ta alguns afegitons, corresponents a escnts dels anys 1937-1940, a tal1 de complement tematic 58. De i'obra, en aquesta versió definitiva, hi ha la traducció francesa 59. 5. Escrits polítics (més literalment: Mesures politiques, epoca de pesta, temps anterior a la revolució de 1848): datables entre 1902 i 1970. Politische Messungen, Pestzeit, Vormarz, GA 11 (1970), 490 pp. Diversos són els motius que aconsellen de presentar aquest volum en el conjunt de la Gesamtausgabe en relació amb el d'Herencia d'aquesta epoca. En primer lloc, més de les dues terceres parts dels escrits polítics aquí recollits es remunten a abans de la fi de la segona guerra mundial 60; se situen, doncs, entre la publicació original del volum anterior i la de Subjecte-objecte 6'. En Segon lloc, gairebé la totalitat d'aquest grup majontan d'articles té el nazisme com a protagonista 62. En tercer lloc, i pel que fa a la resta d'aportacions (que corresponen a les 160 pagines finals del volum, en les quals hi ha recollits escrits dels anys 1950-1 970), val a dir que llur tema més comú és el de l'alternativa: marxisme comunista o capitalisme burges; i és per aixo, tanmateix, que són inseparables del grup precedent. No sols perque per Bloch la derrota del nazisme és historicament inseparable del paper que hi va fer el comunisme sovietic; sinó també perque el mateix Bloch, en contrast precisament amb la seva perspicacia crítica enfront del fenomen hitleria, incidia en molts d'aquests escnts en una sorprenent 58 A part els ja esmentats articles sobre el nazisme de 1937 (cf: supra. n. 5 l), I'article sobre Brecht de I'any següent (cf: szcpra. n. 55) i tres aportacions -de 1937, 1938 i 1940sobre I'expressionisme (cf supru n. 50), es també datable com a posterior a 1935 -i, per aixo mateix, incorporat a la reedició de la GesamtausgabeI'escnt recollit a Erbschaft dieser Zeit, GA 4 (1962), pp. 80-86 (trad. franc.: Heritage de ce trJrnps, ed. cit., pp. 73-79). c(Complement» aixi mateix dlHerencia d'aqltesta epoca s8n també en bona part nombroses de les aportacions blochianes del volum d'Escrits polítics, que presentarem a continuació. 59 E. BLOCH. Héritage de ce ternps, trad.: J. LACOSTE, Payot, París 1978, 390 pp. El traductor tingué I'encert d'incloure-hi i1,lustradores i oportunes notes a peu de plana. 60 Aixi, per exemple, tots els escrits integrants de les quatre primeres parts del volum (Politische Messilngen, Pestzeit, Vormarz, GA 11 [1970], pp. 14-19, 20-86, 87-259 i 260-330, respectivament), corresponents als periodes 19 1 119 13, 19 141930, 1932-1 938 i 1938-1943; també s'hi remunta I'aportació recollida ibid., pp. 402-409, entre els escrits inclosos en La sisena i darrera part (ibid., pp. 375-483). 61 El 1935 i el 1949, respectivament. 62 Aixi s'esdevé amb tots els que integren la tercera part -d'altra banda, de bon tros la mes extensadel volum: «Irrupció i infern nazis)) (Politische ~Wessiingen, Pestzeit, Vortnarz, GA 11 [1970], pp. 87-259); d'altra banda, la part següent (ibid., pp. 260-330: «El crepuscle dels déus durant I'epoca nazi))), relativa a I'exili nord-america de Bloch -al llarg del qual aquest gairebé no publica res, pel que fa a articles-, té també com a tema comú (almenys de fons) el del nacionalsocialisme. ceguesa, totalment acntica, enfront d'un fenomen com el del stalinisme. 1 fins tal punt foren seriosos els problemes suscitats en aquest respecte -Bloch intenta de dissimular en la Gesamtausgabe aquella ceguesa dels anys anteriorsque l'assumpte provoca una gran polemica, tipificable en la publicació, el 1972, del recull d'escrits blochians intitulat De l'atzar a la catastrofe. Articles politics dels anys 1934-1939 (un recull no preparat justament pel mateix autor)63. 6. Escrits filosdjcs (literalment: Escrits filosdfics entorn de la fantasia objectiva): datables entre 1902 i 1968. Philosophische Aufsatze zur objektiven Phantasie, GA 10 (1 969), 634 pp. Valen raonaments semblants als exposats en relació amb el volum precedent per justificar, o si més no explicar, la inclusió aquí dels Escrits filosdfics. En efecte: més de la meitat de les pagines d'aquest volum l'ocupen escnts antenors a 1949 -quan Bloch deixa l'exili-; i de la resta de pagines, no en són més de trenta les corresponents a aportacions posteriors a la publicació completa &El principi esperanqa 64. És a dir: els materials que hi ha recoliits es remunten fopamental63 La publicació del volum d'Escrits politics comportava, en efecte, no sols una selecció per part de I'autor dels articles publicats per el1 en altres temps, sinó també una revisió -correcció, omissió, etc.- molt intencionada de passatges diversos de la majoria dels articles recollits; i fins a tal punt el sentit d'aquella selecció i d'aquesta correcció dels escrits era clar (eludir escrits, passatges o frases que palesaven una falta d'actitud critica enfront de les limitacions, dels defectes i adhuc de les aberracions del regim sovietic, sobretot stalinista) que al cap de tres anys de I'aparició del volum en qüestió V. MICHELS publicava un altre «volum» de clara intenció crítico-correctiva: Ernst BLOCH, Vom Hasard zur Katastrophe. Politische Aufsatze aus den Jahren 1934-1939, Suhrkamp (edition suhrkamp núm. 534), Frankfurt am Main 1972, 450 pp. Es tractava d'una recopilació -feta per l'esmentat Michelsdels articles que, sobre política, havia publicat Bloch en I'esmentat període en llur mateixa versió original, de manera que hom podia comprovar els canvis (omissions, correccions, etc.) que hi havia fet I'autor en preparar llur publicació en la Gesamtausgabe. Dels 68 articles recollits en la recopilació que ens ocupa, 26 no havien estat incorporats en el volum d'Escritspolitics. Pel que fa a les correccions i petites omissions dels articles incorporats en aquest volum, i als problemes que aixo comporta -com a manipulació blochiana d'uns textos que podien resultar compromesosen relació amb el mateix autor, vegeu el bren estudi d'Oskar NEGT, «Ernst Bloch -der deutsche Philosoph der Orktoberrevolution. Ein politisches Nachwort)), incorporat com a cloenda (i com a «epíleg politic))) del mateix volum de recopilació: ibid., pp. 429-444. 64 Si hom prescindeix de les tres aportacions incloses a Philosophische Aufsatze, GA 10 (1969), pp. 80-1 15 i de les altres tres recollides ibid., 144-169, les quals no són explícitament datades, pero resten de fet situades entre articles i escrits del 1919 i dels anys vint-trenta, respectivament, aieshores resten com a posteriors a 1959 únicament les aportacions incorporades ibid., 72 s., 345-355, 401-405 i 526-531. Pel que fa a I'epoca de Leipzig, hi corresponen -a part d'algunes altres: menorsles aportacions recollides ibid., ment al període anterior a Subjecte-objecte, o adhuc corresponen només, pel que fa a gairebé tots els altres, a la decada immediatament posterior 65. D'altra banda, una bona part dels escrits en qüestió corresponents als anys cinquanta reincideixen en el tema del marxisme comunista i en la qüestió del possible encís de la revolució leninista, el qual impedí a Bloch durant un bon temps una visió crítica del leninisme-stalinisme 66; qüestió i problema, aquests, que acaben d'ésser abordats a proposit precisament del volum d'Escrits politics 67. D'interes més estrictament filosofic són, tanmateix, les aportacions incloses en la part titulada ((Consciencia anticipadora, fantasia objectiva: exploracions entorn d'Esperit de la utopia i d'El principi esperanqa)) 68; i menció especial aereixen també (com a articles que complementen inestimablement Subjecte-objecte) els dos escrits referents al sistema de Hegel -un dels quals esdevingué famós per les incidencies de la seva publicació inicialinclosos en la darrera part del volum 69. Pel que fa a pp. 270-500, llevar evidentment dels dos grupos de pagines suara esmentats (345-355 i 40 1-405). 65 La decada de 1949-1959. 66 Son particularment simptomatiques respecte a aixo les dues aportacions incloses a Philosophische Aufsafze, GA 10 (1969), pp. 317-330 («Universitat, veritat, Ilibertat))) i 330-344 («Opció partidista, en la ciencia i en el món»), del 1955 i el 195 1. respectivament. Prou eloqüents són, així mateix, la Ilico inaugural de Bloch a Leipzig. el 1949 (ibid., pp. 270-291: ((Universitat, marxisme, filosofía», de la trad. cat. de la qual parlarem infra. n. 92) i I'article aparegut a Atifiau l'any següent sota el títol: «Sobre I'estat actual de la filosofía» (op. cit., pp. 292-317) i en el qual I'autor ofereix una furibunda crítica (certament parcial i apasionada, adhuc injusta i sovint gratuita) de la fílosofia contemporania occidental que no li sembli assimilable marxianament. L'encís sovieticosocialista que sembla dominar Bloch en la primera meitat dels cinquanta tan sols molt posteriorment esdevindra desvirtuat de manera explícita, en nom de la utopiu-concreta, pel mateix filosof que hi havia incidit probablement en nom de la utopia-concrefu ... Hom haura d'esperar, en efecte, el 1965 (cf: Politische ~Messiingen, Pestzeit, Vorinürz, GA 1 I [1970], p. 394) i el 1967 (cf: ibid., pp. 442 i 440), pero sobretot el tragic final de I'anomenada ((primavera de Praga» (cf: ibid., pp. 377 i 430), perque les critiques blochianes a la no infreqüentment trista realització socialista de la utopia revolucionaria esdevinguin inequívoques (i, per exemple, incloguin ja el fet d'anomenar Stalin juntament amb Hitler, Siberia com a sinonim de camps de concentració, etc.). 67 Cf: supra nota 63. Philosophische Aufsafze, GA 10 (1 969), pp. 74-1 89. Cal destacar-hi les aportacions (no datades): «De la historia del (bivalent) concepte d'inconscienn) (ibid., pp. 86-1 15) i ((Esperanca, doble obscur en-si, admiració, incognit central, cosa per a nosaltres» (ibid., pp. 144-158). 69 Op. cif., pp. 461-481, «El problema de la separació engelsiana de ((metoden i «sistema» en Hegel», i pp. 48 1-500, «Hegel i la forca del sistema)). aportacions. ambdues. del 1956. La segona correspon a la conferencia de Bloch a Berlín en ocasió del 125 aniversari de la mort de Hegel. La primera, tanmateix, correspon a I'article de I'autor inclbs en el número monografic sobre Hegel de la Deutsche Zeitschriftfür Philosophie, la distnbució del qual fou finalment impedida per motius de censura (fet, aquest, que s'inscnu en el conjunt d'incidents entre el cercle blochia de Leipzig i l'ortodbxia del partit traduccions entre nosaltres d'alguns d'aquests escrits, cal esmentar en italia la del citat i incidentat article sobre Hegel 70; aixi com la de la recensió que en el seu temps féu Bloch de la famosa obra lukacsiana de 1923 Historia i consci2ncia de classe 'l. En catala hi ha la traducció de la llicó inaugural de Bloch en ambar a Leipzig el 1949 (auniversitat, marxisme, filosofim) en l'antologia L'arc utopia-materia i altres escrits '*. 7. Subjecte-objecte. Il.lustracions entorn de Hegel: 1949 i 195 1 (nova versió). Subjekt-Objekt. Erlauterungen zu Hegel. Erweiterte Ausgabe, GA 8 (1962), 525 pp. Trad. cast.: El pensamiento de Hegel (trad.: Wenceslao ROCES; sobre una primera versió no publicada mai íntegrament en alemany), Fondo de Cultura Económica, Mexic, 1949, 470 pp.; i Sujeto-objeto. El pensamiento de Hegel (trad. de W. ROCES, revisada i ampliada -d'acord amb l'edició definitiva de l'obraper Guillermo HIRATA, Justo PÉREZ del CORRAL i José M.a RIPALDA), Fondo de Cultura Económica, Madrid, 1982, 514 pp. L'any de l'arribada de Bloch a 1'Alemanya Oriental surt a Mexic la traducció castellana d'una primera versió d'aquesta gran monografia en el govern, en els quals cnstal.litza la ruptura entre el poder comunista alemany i Bloch). També mereix especial menció, com els dos articles anteriors -ara, pero, com a complement d'Herencia d'aquesta epoca-, el comentari de Bloch a la seva propia obra del 1935, publicat en ocasió d'una recensió feta a Moscou el 1957 sobre aquesta mateixa obra: «Observacions sobre Herencia d'aquesta epoca)) (Philosophische Aufsütze, GA 10 [1969], pp. 31-53). 70 Amb anterioritat a la publicació d'aquest article en la Gesamtausgabe, n'aparegué una traducció de Giancarlo SCORZA (sobre el text original de 1956) en I'antologia italiana: E. BLOCH, Dialettica e speranza, Vallechi, Florencia 1967, pp. 39-61: ((Sulla distinzione del "metodo" di Hegel da1 "sistema", e alcune conseguenze)). Les úniques diferencies considerables (n'hi havia d'altres, com la del mateix títol, que son irrellevants) entre aquesta versió italiana i el text alemany de I'edició definitiva del 1969 es troben en la traducció del terc final de la p. 478 i els dos primers tercos de la p. 479 de la Gesamtausgabe (en la trad. it. citada, p. 58, el passatge resta molt menys ampliat) i en les 10 darreres linies de la versió italiana (op. cit., p. 61), que han estat omeses a Philosophische Aufsatze, GA 10 [1969], p. 481. 71 Inclos també (com els esmentats articles sobre Hegel i la discussió sobre la validesa o no validesa del seu sistema) en la darrera part del volum d'Escritsfilosof;cs (intitulada ((L'obert en el real. Col.loquis marxistes~: Philosophische Aufsatze, GA 10 [1969], pp. 412-627), I'escrit ((Aktualitat und Utopie. Zu Lukács, Geschichte und Klassenbewusstsein)), del mateix 1923 (op. cit., pp. 598-621), ha estat traduit per Laura BOELLA en I'antologia italiana preparada per aquesta: E. BLOCH, A. DEBORIN, J. RÉVAI, L. RUDAS, Intellettualli e coscienza di classe. II dibattito zu Lukács 1923-1 924, Feltrinelli, Mila 1977, pp. 148-167: ~Attualita e utopia. Storia e coscienza di classe di Lukács~. 72 «UniversitZt, Marxismus, Philosophie* (Philosophische Aufsatze, GA 10 [1969], hegeliana de l'autor, bé que sota un títol més comercial que no l'original mateix: el d'El pensamiento de Hegel en comptes del de L'autoconeixement. Il.lustracions entorn de Hegel 73. La versió alemanya corresponent no apareixera mai en edició íntegra; pero el mateix 1949 foren publicats en una revista berlinesa els cinc primers i el darrer dels capítols o epígrafs 14. Hom no pot dir si fou com a causa o com a efecte 75; el cas és que Bloch fa després una nova versió -acuradament revisada, i ampliadade I'obra, la qual veu la llum dos anys més tard 76. La Gesamtausgabe, poc més d'una decada després, es limitara a afegirhi un nou capítol 'l. Caldra tanmateix esperar dues decades més perque l'editora castellana acompleixi la tasca d'actualitzar-ne la traducció, d'acord amb els canvis (correccions o omissions) i afegitons introduits per l'autor en l'obra, pero hom pot dir que l'espera no ha estat inútil, car el llibre que n'ha resultat és veritablement una joia literaria i pp. 271-291); trad. cat.: Ernst BLOCH, L'arc utopia-materia i altres escrits, Laia, Barcelona 1985, pp. 1 13-147. 73 Ernst BLOCH, El pensumiento de Hegel, Fondo de Cultura Económico, Mexic 1949. L'editor (ibid., p. 4) hi advertia: «Esta obra se ha traducido directamente del original inédito. Su titulo en alemán es Die Selbsterkenntnis. Erlüicteriingen zii Hegel». l4 Ernst BLOCH, «Die Selbsterkenntnis. (Aus Erlauterungen zu Hegel))): Sinn lrnd Forn7 1 (1 949), fascicle 3, pp. 5-36. El darrer capítol duia aleshores el núm. xxi (com en la traducció castellana). Només podem fer traves a Bloch a l'hora conjectures. Fóra possible que la revista Sinn und Form posés de la publicació del seu estudi hegelia i que l'autor decidís revisar-ne el text; bé que fóra encara més senzill pensar que el motiu de la no publicació integra de I'estudi en la seva primera i originaria versió degué ésser la seva extensió (val a dir, tanmateix, que el conjunt dels cinc primers i del darrer capitols o epigrafs de I'obra resulta extrany!). Pero també fóra possible que Bloch hagués decidit ja de reelaborar el seu estudi hegelia, i que hagués deixat publicar-ne sols una part en I'esmentada revista, a tal1 de propaganda o preparació previes (com fara també, per exemple, amb diversos dels capitols d'Ei principi esperanca (cf: sobre aixo, infra n. 85). l6 Ernst BLOCH, Subjekt-Objeckt. Erlauterungen zu Hegel, Aufbau, Berlín (Oriental) 195 1. En aquesta nova versió, i més enlla dels nombrosos canvis (correccions, omissions o afegits) experimentats al text, els 21 capitols de la primera versió es convertiren en 24: n'hi havia dos de nous (els capítols 6 i 20) i un dels altres antics capítols havia estat desglossat en dos (els actuals 18 i 19). 77 Subjekt-Objekt, GA 8 (1962), pp. 473-488 (trad. cast.: Sujeto-objeto. FCE, Mexic 1982, pp. 439-45 1): «Hegel i I'anamnesi: contra l'encis de I'anamnesi)) (c. 23). Bloch hi fa la més radical crítica seva de Hegel pel caracter primordialment i basicament contemplativo-interpretatiu del pensament (el qual pensament, com I'oliba de Minerva, sols aixeca el vol al capvespre, sols es dirigeix vers el real quan aquest ja s'ha esdevingut, quan res ja no es pot fer per canviar-lo), caracter que correspon a la manera d'entendre la realitat per part de Plató (el real és sols l'esdevingut i ja fet, I'etern i immutable, objecte de I'anamnesi o la rememoració). Cal remarcar que la grafica imatge amb que Bloch es refereix criticament a Hegel (com a sotmes a «encis») ha estat adoptada per nosaltres més amunt per apuntar també una critica del mateix Bloch (en tant que víctima, també ell, d'un encis: de I'encis, aquesta vegada, no de I'anamnesi, sinó de la revolució sovietica; cf supra n. 66). d'investigació 78. Pel que fa a aquests canvis i afegitons, i a la qüestió de llur significació, cal consignar alhora aquests dos punts: d'una banda, la nova situació de Bloch, en arribar a 1'Alemanya Oriental, «condiciona» alguns canvis significatius de la segona versió respecte de la primera elaboració de l'obra; pero, d'altra banda, aquella nova situació «no determina)) cap canvi de sentit ni d'orientació en el llibre, els quals es mantenien lliurement identics i adhuc paradoxalment reafirmats i accentuats 79. Elaborat originariament durant els darrers anys de l'estada de Bloch als Estats Units, o potser abans, l'estudi s'obre amb una part introductoria: un inicial «accés» a Hegel, al seu llenguatge i a la seva producció escrita 80. Hi segueixen les dues parts principals del llibre, les quals per elles mateixes n'il.lustren prou bé el sentit i l'abast: Bloch hi presenta primer cadascuna de les obres, o «parts» fonamentals de la filosofia, de Hegel i pot aixi oferir després tot un seguit de consideracions finals, de caracter interpretatiu, el títol generic de les quals -«La superació)) (Die Aufhebunglja deixa veure que és des de Marx que Hegel és entes i les seves idees assumides per l'autor, bé que alhora cal dir també que el mateix Marx és d'igual manera entes per Bloch a través de Hegel 82. En aquest sentit és impossible de no veure Subjecte78 Vegeu I'acurat comentan que en férem en apareixer: J. MI. UDINA, «Al voltant de Hegel. Ernst Bloch ben traduit al castella (Sujeto-objeto, FCE, Mexic 1982))): Enruhonur. 1984, núm. 718, pp. 165-1 7 1. En el1 consignavem tant els valors com els limits d'aquesta traducció contrastant-la amb la modelica versió francesa: Ernst BLOCH. Sltjet-Objel. Eclercissements sur Hegel (trad.: Maurice de GANDILLAC), Gallimard. París 1977. 500 pp. 79 Cf: J. MI. UDINA, «Al voltant de Hegel)), art. cit. pp. 166 s. (i nn. 12-13). 80 Cf: Subjekt-Objekt, GA 8 (1 962), pp. 17-56 «Der Zuganp: trad. cast.: Siijero-objeto. ed. cit., pp. 17-55 (cc. 1-6). Hi ha dos breus epigrafs o capítols introductoris, seguits d'uns altres dos sobre el llenguatge hegelia (la defensa del qual per Bloch sona a autojustificacio. per la dificultat que té també el mateix llenguatge blochia: -f: op. cit., pp. 18-32: trad. cit. pp. 21-33: cc. 3-4) i uns altres dos sobre el nucli doctrinal i sobre les obres de Hegel. 8' Cf: op. cit., pp. 57-376, «Die Philosophie)); trad. cit., pp. 57-349 (cc. 7-1 7). Després d'un primer capitol (el més extens) sobre la Fenomenologiu de I'esperit (c. 7). Bloch sotmet a examen el taranna -empiric, bé que mai no empiricista-, i el metode dialectic hegelians (op. cit., pp. 109-120 i 121-1 54: trad. cit., pp. 104-1 15 i 1 16-146: cc. 8 i 9). i també la resta de les grans obres de Hegel, des de la Lugicu (c. 10) fins a la hlsturiu de la filosofia (c. 17: op. cit., pp. 349-376; trad. cit., 325-349), tot passant per I'Enciclopediu (c. 1 1: op. cit., pp. 179-202; trad. cit., pp. 168-1 89), per la filosofiu de lu nutilru (c. 12) i per la de la historia ltniversul (c. 13: op. cit., pp. 226-244; trad. cit., pp. 212-227), per la filosofia del dret (c. 14), per la filosofiu de I'urt o esteticu (c. 15: op. cit., pp. 274-3 13; trad. cit.. pp. 256-291) i per la Jilosofiu de la religio (c. 16). Com en la majoria dels epígrafs o capitols del Ilibre, en tots els d'aquesta part hi ha sempre un apartat final amb una selecció de textos de l'obra de que es tracta o íntimament relacionats amb ella. 82 Cf: op. cit., pp. 377-520 «Die Aufhebunm: trad. cit., pp. 351-481 (cc. 18-25). Després de Hegel, hom arriba -amb Kierkegaard, Schelling i sobretot Feuerbacha Marx (c. 18) la critica del qual del caracter idealista de la dialectica hegeliana (c. 19: op. cit., pp. 408-418: trad. cit., pp. 380-389) no impedeix Bloch de descobrir en Hegel un «criptomaterialisme» (c. 20); segueix un confrontament de Hegel i Kant, on cadascú té objeete en el més ampli conjunt d'obres referides a Hegel que són comunes a diversos pensadors dels així anomenats ((neomamistes)) (en llur intent de recuperar Hegel i fecundar des d'eil, reinterpretant-lo, la interpretació mateixa de l'aportació mamiana): així, per exemple, El jove Hegel, de G. Lukács; Raó i revolució, de H. Marcuse; o Déu ha mort, de R. Garaudy 83. Almenys, pero, Bloch avisa que la seva no és una obra über, sinó zu Hegel 84. corn a virtut el que 6s limitacid de I'altre, i viceversa (c. 21: op. cit., pp. 441-453; trad. cit., pp. 409-419), i la defensa blochiana de la sistematicitat corn a caracter essencial del filosofar, bé que d'una sistematicitat «oberta» (c. 22), en oposicid a la sistematicitat «tancada» les arrels de la qual en Hegel es troben en el seu «encís de I'anamnesi)) (c. 23: op. cit., pp. 473-488; trad. cit., 439-451), de qub ja hem parlat (supra n. 77); hom conclou amb la proclama de la profunditat i de I'utopic, de I'autoidentitat i del genuí, corn a objectiu latent ja en Hegel (c. 24) i possibilitat mediada ja concretament a partir de Marx (c. 25: op. cit., pp. 483-492; trad. cit., pp. 473-481). «Dialectica i esperanw 6s el títol d'aquest capitol final, i ens diu ja prou clarament que 6s Bloch el qui en el fons interpreta tant Hegel a travts de Marx corn Marx a travts de Hegel, o adhuc a travts -wm tambt ha estat ditde Fichte o de Schelling: ts a dir, Bloch reinterpreta el materialisme marxista passant-lo de nou pel filtre de I'idealisme. 83 L'obra de Georg LuKÁcs, Der junge Hegel und die Probleme der kapitalistischen Gesellschaji (traduida en la seva edició d'Aufbau. Berlín 1954, al castella per Manuel SACRISTÁN: El joven Hegel i los problemas de la sociedad capitalista, Gnjalbo, Mkxic 1963, 552 pp.) fou publicada el 1948, bé que estava llesta des del 1938; Bloch s'hi refereix cnticament en Subjekt-Objekt, GA 8 (1962), pp. 51 s. (trad. cast.: Sujeto-objeto, ed. cit., pp. 5 1 s.), per l'extremisme de ['actitud des de la qual interpreta Hegel (del qual fa un revolucionan i adhuc un marxista avant la lgttre). Mes moderada, bé que també massa inclinada a subratllar tot el que en Hegel porti cap a Marx, és la interpretació hegeliana de Herbert MARCC'SE a Reason and revolution, Hegel and the rise of social theory (l.a ed., 1941; 2.a, 1954), obra traduida al castella per Julieta FOMBONA i Francisco RUBIO LLORENTE: Razón y revolución. Hegel y el surgimiento de la teoría social, Alianza Editorial [libro de bolsillo 2921, Madrid 197 1, 444 pp.). Si hom volgués situar aquests dos autors a I'esquerra de Bloch, pel que fa a llur interpretació hegeliana, hom podja també situar a la dreta del nostre filosof l'obra de Roger GARAUDY, Dieu est mort. Etude sur Hegel, PUF, París 1962, 436 pp.; a més de trad. alemanya, se'n féu trad. cast.: Dios ha muerto. Estudio sobre Hegel (trad. A. Llanos), Buenos Aires 1973 (com també hi ha trad. cast. de la versió abreujada que de l'obra oferi el mateix Garaudy: La pensee de Hegel, Bordas, Pan's 1967, 208 pp.). 84 Vegeu RamQn VALLS PLANA, Del yo al nosotros. Lectura de la ((Fenornenología del espíritu)) de Hegel, Estela, Barcelona 197 1 (n'hi ha reedició: Laia, Barcelona 198 1, sense cap correcció ni ampliació), p. 404. Valls, si no anem equivocats, fou el primer entre nosaltres que destaca la diferencia entre la majoria dels neomarxistes que pretenien fer una obra o un estudi sobre Hegel, pero que no feien sinó dir-se ells mateixos a proposit i corn al voltant de Hegel; cf el nostre ja esmentat article: J. MI. UDISA, «Al voltant de Hegel. Ernst Bloch ben tradui't al castella (Sujeto-objeto, FCE, Mexic 1982))): Enrahonar, 1984, núm. 718, pp. 165 s. (i n. 3-6), on no sols citavem el passatge sencer de Valls i traduíem Subjekt-Objekt, GA 8 (1 962), p. 1 I (trad. cast.: Sujeto-objeto, ed. cit., p. 1 1 i 13), sin6 que alhora ampliavem el sentit del mateix enunciat blochia corn a propi de qualsevol filosof que fa autbntica historia filodfica de la filosofia (sobre el tema tornarem més endavant, a propdsit del volum d'lntermons en la historia de lafilosofia: cf: infra n. 128). Potser pot semblar un xic estirat treure tant de suc d'una distinció terminologica, corn és 8. El principi esperanca: 1 9541959. Das Prinzip Hoffnung, GA 5 (1959), XX -1 657 pp., en 2 toms. Trad. cast.: El principio esperanza (trad.: Felipe GONZÁLEZ VICÉN), Aguilar, Madrid, 1977 (vol. 1, XXVIII-456 pp.), 1979 (vol. 11, 516 pp.) i 1980 (vol. 111, 534 pp.). És aquesta sens dubte l'obra clau, central i decisiva, de totes les obres d'Ernst Bloch. 1 és alhora fruit d'una llarga elaboració (des del 1938 fíns al 1947, als Estats Units), sotmesa ulteriorment a correcció dues vegades (el 1953 i el 1959) 85: abans, respectivament, de cadascuna de les seves dues grans primeres edicions, berlinesa (en tres volums: 1954-1 959) i frankfurtesa (l'esmentada de la Gesamtausgabe) 86; la primera d'aquestes edicions, tanmateix, no exempta de dificultats 87. Del llibre, hom pot dir-ne surnma filos6fica de la utopia, catedral laica de l'esperanca o enciclop2dia especulativa de les petjades que hom pot trobar, en l'home i en la historia (i adhuc en la mateixa naturalesa), del novurn, del summurn i de l'ultirnum 88; noms, tots ells, d'aqueli ({encaraara la de zu i über, pero el mateix Bloch intitulava la tercera part del seu llibre hegelia «Die Authebungv, amb la qual cosa no permet equivocs sobre la perspectiva i la intenció de l'autor respecte de Hegel. 1 es per aixo que el traductor frances -d7altra banda tan lloat per nosaltresno ha sabut fer justicia al títol mateix del llibre blochia, en traduir 1'Erlauterungen ZU Hegel pel facil éclaircissements SUR Hegel (els traductors castellans han defugit el problema mantenint com a subtitol l'antic titol de la primigenia traducció de l'obra per W. Roces, el 1949); en tot cas, I'Erlauterungen, com també l'éclaircissements, tampoc no permeten equívocs ... Cf Das Prinzip Hoffnung, GA 5 (1959);~. IV; trad. cast.: El principio esperanza, Aguilar, Madrid 1977-1980, 1, p. VII. 86 L'edició de Berlín (Oriental), d'Aufbau, es dividí en tres volums: 1 (1954; parts 1 i 11, cc. 1-22), 11 (1955; parts 111-IV, cc. 23-42) i 111 (1959; part V, cc. 43-55); i divergeix de la Gesamtausgabe en alguns passatges. Es tracta generalment de diferencies consistents en correccions o omissions per part de l'edició frankfurtesa de frases o paraules soles; i en alguns d'aquests canvis hom pot observar el mateix que indicavem (supra n. 63 i 66) a proposit dels escrits polítics blochians. Menció també especial mareix aquí, d'altra banda, l'edició extraordinaria que de l'obra féu la mateixa editorial frankfurtesa: Emst BLOCH, Das Prinzip Hoffnung (Wissenschaftliche Sondemausgabe in drei Banden), Suhrkamp, Frankfurt am Main 1967, 1658 pp., en tres volums. 87 Sobretot les dificultats s'agreujaren en relació amb el tercer dels volums, que sols aparegué quan tota l'obra era publicada en la Gesamtausgabe frankfurtesa. Hom no pot verificar, tanmateix, si aquestes dificultats havien ja sorgit en relació amb els dos pnmers volums de I'edició berlinesa: en cas que la resposta fos afirmativa, aleshores hom podria interpretar com a pressió indirecta feta sobre els editors el fet que Bloch anCs publicant en forma d'articles capitols solts de l'obra. Sembla, pero, més aviat, que una tal publicació no tenia caracter de pressió, sinó de simple anticipacid: a mesura que Bloch considerava ja llest del tot un capitol de la seva immensa obra, el publicava com a article. Aixi, del 1949 al 195 1, apareixen en la revista Sinn und Form, un cada any, els futurs capitols 40, 39 i 14, respectivament, d'El principi esperanca; després les publicacions proseguiren, ara tanmateix en la revista creada pel mateix Bloch i els seus deixebles, Deutsche Zeitschrift für Philosophie: el 1953, els cc. 18, 19, 20 i 21; i el 1954, els cc. 16 i 48. 88 És el mateix Bloch qui insisteix a servir-se de noms trets del Ilati, junt amb llurs