Ressenyes

cimiento y moralización del estado.. ¿Cómo la construiremos? Julia Manzano 1,luís ALEGRET et al., Antologia de textos de j%osofia, Teide, Barcelona 1983. Lluís Alegrer, Hilari Arnau i Lluís Cuéllar han preparat una selecció en catala de textos ~histbrics. de la filosofia. Es tracta concretament de 112 pagines memorables distribuides entre divuit temes, ordenats segons un criteri cronolbgic, més un apendix dedicat a cinc filbsofs catalans (Ramon Llull, Arnau de Vilanova, Serra Hunter, Ferrater Mora i Rubert de Ventós). Els temes es desglossen en una introducció general, uns quants textos seguits, cadascun d'ells, d'un brevíssim comentari, un vocabulari i una bibliografia. L'espai dedicat a cada tema i els autorc elegits revelen, corn és lbgic, les preferkncies dels editors. Encara que no és just esmentar il.lustres absents en una antologia limitada per la finalitat didactica i les exigencies tkcniques paleses, potser sí que seria raonable, per exemple, que Aristbtil hagués cedit una de les tres places que ocupa com a font dels pre-socratics a algun fragment d'Hericlit; que Bacon i Galileu haguessin admes la cornpanyia del Cusa o de Ficino en la representació d'un Renaixement que controlen en exclusiva; que Spinoza o Leibniz haguessin renunciat a algun dels seus tres paragrafs respectius en favor de Malebranche en el capítol ((Racionalisme»; que Locke i Hurne haguessin tingut un gest semblant amb Berkeley en «Empirisme)>; que Rousseau i Newton no s'haguessin menjat, només amb un pare11 de queixalades, tota la 1.lustració; que els dos macrocapítols dedicats a Kant i a Hegel s'haguessin esqueixat lleugerament per fer una mica de lloc a algun altre idealista.. . Pero, com deiem, les raons no deuen faltar per justificar aquesta tria i ja sabem que tota selecció comporta sempre una aposta. D'altra banda, petites anomalies ortografiques i lexicografiques, la manera de remetre a les obres de que provenen els textos elegits, la irregularitat de les bibliografies -queja comenca a ser proverbial en els recents manuals de filosofiai la manca d'un índex general de tots els textos, contribueixen a fer un xic incomode l'ús d'un llibre que s'hauria de definir a partir de la seva comoditat. Ara bé, tot aixb no pot fer rninvar gaire l'esforc de síntesi, de traducció i d'ordre que han fet els tres autors. La seva contribució a la normalització de l'ensenyament en catala de la filosofia és notable, i el valor objectiu del llibre només queda pendent d'una revisió a consciencia del problema que planteja la fabricació de llibres disciplinaris per a adolescents, almenys en un camp tan obert com és la filosofia. Una obra com aquesta, un pkl més arrodonida -sens dubte, ho podem esperar de la segura reedició-, potser resultaria més interessant per als professors que per als alumnes de batxillerat i de COU. Jaurne Casals