Ressenyes

Ramon ALCOBERRO, El deso d e cí ic, El Llamp, Ba celona 1983. No enim coneixemen que el ex de Ramon Al- cobe o, El deso d e cí ic, I p emi Se a Mo e pe a ob es de ci isme, hagi me escu gai es c í i- ques ni comen a is, o i l'incen iu del p emi, l'in- e es del ema que l'au o ens p oposa i les se es ganes de ((susci a deba ~. ob a és un ex an apas- siona com miscel.lani - anma eix sus en a pe un conside able ons de lec u es on cimeja la ilo- so ia, pe b no hi manca la li e a u a « iloso able»-, i an umul ós com obs inadamen cons an a se - i l'objec iu on apun a el seu discu s, capí ol e e capí ol: de e mina quina és la p opos a de ci is- me que en l'ac ual momen his o ie, i p incipal- men , pe o no exclusi amen , en aques pe i país nos e, mai no anomena pe l'au o , pe b pa e i- camen p esen en les se es al-lusions i eu emis- mes, en én que li escau de p esen a . D'en ada, aques objec iu no és di ícil de esu- mi . L'au o pensa que és una ~noció modes a. i pa adoxalmen c e op og essi a>): amb uns an e- ceden s ene ablemen clhssics (El Pe icles de la His o ia de les gue es del Pelopones de Tucídides i el Sbc a es de les Apologies de Pla ó i Xeno on ), aspi a a enuncia -se en e mes a ins a les se es (<lec- u es dels da e s emps. (J. F. Lyo a d, Baud illa d, Sa a e , Rube de Ven ós, Sal ado Phnike i Josep Ra noneda), sense oblida les apo acions del pe sonalisme ni les ecomanacions del Club de Ro- ma. «Da e e», és cla , hi ha els ilbso s que un bon g adua ha de coneixe i que han deixa solc en l'ob a: Kan , Hegel, Fich e, Schele , Nie zsche, Moo e, O ega, Heidegge , Kuhn i Wi gens ein, al- menys pa cialmen , hi des aquen. En emig, com deiem, li an un ulle poe ic mode adamen ecun- dan , sob e o Sal a -Papassei , i a nbé Joan B ossa i Gab iel Fe a e . La p opos a (~ e op og essi a~ d'Alcobe o, alesho es, amb aques es apo acions ben poc ibu a ies de la acionali a c í ica, pe d els accen s encabo ia s i la ípica i i ació pos 1968, i esde é allb que els diplomh ics a l'ús anomenen mode adamen op imis a i a nbé po se es ímul pe a un co a ge he oic de signe mode n. Recollin -ne les di e en s de inicions, decla a- cions i desc ipcions que apa eixen al lla g del lli- b e, esul a que el ci isme p econi za pe l'au o és «un p ojec e d'au oallibe amen .; .una noció exis encialmen implicada a i indes iable de la ida iscuda c ea i amen n; .una ece ca il.lusionada o c í ica, escep ica o analí ica.. . que ma qui una di ecció a segui .; e an l'au en ici a , la madu e- sa, la esponsabili a , com la ulne abili a , la dis- pe sió, l'excen ici a , la disponibili a i l'acompli- men .. . del ale .; ((l'o gull de la di e encia.; .la ecupe ació de l'es ímul del social en el con adic- o i, el subjec iu, l'alea o i, que cons i ueixen més p o undamen l'ésse humh*. La igu a emblema- ica d'aques a .modes a noció e op og essi an és la del ((soli a i, que sap que les se es pe i es ce i- ud~ només enen un sen i p o isional.. . 1ns al.la - se en la p o isionali a , en l'imp e isible. e ací el que hau ia de p oposa una educació cí ica i so- cial del nos e emps». En suma, si ens és líci o - mula una conclusió, esmen a íem una de les se- es ases clau. Es ac a ia, en de ini i a, del « e- descob imen del subjec e, p ime en el sen imen de la pe dua, i desp és en l'acció de la ece can. El quad e del ci isme d'llcobe o és, doncs, a- ia i a isca . To i els signes pa adoxals i les apa- en s con adiccions, o i la ba eja d'ecos c í ico- ebels que hi essonen, aspi a a oba un sen i uni a i amb l'a i mació, sembla que única so ida del jo e in el.lec ua1 del nos e acó de món, del e obamen de la subjec i i a . Una subjec i i a esquincada, diu ell, deso ien ada i dispe sa, a e- gim nosal es. No és es any que en un momen d'au oanhlisi, p obablemen ugac del llib e, Al- cobe o hagi de econeixe que <(la se a noció de ci isme és di ícil.. Di ícil pe a ell, e ol a. pe o no incohe en , pe al lec o , ens pe me em de c eu- e. Un es ond amen de o es les ideologies - o es, sense excepció- que ha ien cons i ui ema d'en- g escamen i e ulsiu pe a al o al al a ac uació col.lec i a; una caiguda de o s els ideals socials, polí ics i eligiosos, que, del Renaixemen enca, han ana ecundan la consciencia occiden al, o- seguen el olun a isme de l'au o , com de an s al- es jo es in el.lec uals que no enen el alen ni la p epa ació d'ell pe a dissenya el quad e de la c isi. No ens escau aquí de p esen a -ne les mo i acions, d'al a banda ja p ou diagnos icades. Vegem-ne no- més, a g ans e s, la in lexió pe sonal amb que es p esen en en l'au o , és a di , en hpid esum, un esquema de la se a «pk dua., p e ia a la pos e- io umul uosa * ece can he oica. En p ime lloc, Alcobe o se sen si ua en la pos mode ni a , concep e en la ulne abili a del qual no hem d'en a , pe b que, e oni o no, li e- sul a ope a iu. En aques hbi , pe a el1 són pa- en s les conseqüencies del maig de 1968, enca a que pe la se a eda li a iben co n un eco llunya: és <<la des ucció de les no es o mes de sociabili- a al e na i a -les comunes, l7a esana )), esumeix ell; i jun amen amb aques es ~ unes~, el desc k- di dels ma xis nes ells i nous, la caiguda del mi- e del p og és, la i emeiable insegu e a -angoixa da an o s els in en s de man eni la pau, la hi- pe o ia consu nis a, la ciencia menan a models de e i a essencialmen subs i uibles, sense més de i ació angible, doncs, que l'a zucac deshuma- ni zado de la wnologia -que anma eix cal ap o- i a , diu ell-, el acionalisme desembocan en l'i acionalisme, des e a de la ci ili zació, c isi de models del subjec e pos mode n, manca o al de e e en s. Pe o heus ací que aques subjec e pos mode n --s'ha de sob een end e jo e- de nou so mes a la maquina del pode adicional, de nou eclbs en «la cel.lula amilia masclis a)), es posa a umina el pa adís pe du dels somnis d'allibe amen , aquell ealisme de ((demana l'impossible)), i no é més eixida que una e ol a modes a, obligadamen ín- ima pe b al amen ~elec i zadan; així l'au o ens diu que el subjec e pos mode n ((es um de les p ediques mo alis es)), de l'impe a iu ca ego ic kan- ia, de la ole ancia, unida baixamen al bu oc a- isme, de Rousseau, ((el san del censo ., i de la se a socie a polí ica, de la amília, del sindica .. . Quan la empe a u a comenca a acos a -se al pun cl'ebullició, des aca .la necessi a d'una mo al de la ansg essió que po se esul a ia la millo ga- san ia de l'o d en. També eu els nacionalismes dels pe i s pobles medi e anis -solo sensible de la mú- sica del seu assaig-, és a di , el del e i o i on es pa la la llengua en que el1 esc iu, co n a i e- ~neiablemen omhn ics i p o undamen eacciona- is. L'au o , aquí, adicaleja o undamen . Ni an sols es posa en l'ac i ud d'un Jaume Lo és, que en- én que en el cas de Ca alunya cal emp end e un deba sob e la se a iden i a , ni eclama pe a ella la discussió d'un cu iós concep e agnbs ic de na- ció, a semblanca d'un Eugenio T ías o d'un Josep Ramoneda. Alcobe o, aquí, o i les p ocli i a s es ilís iques del seu bon e b ca ala, o i la signi- icació de l'edi o ial que li publica el llib e, sub a lla la ins al.lació en aquell indi idualisme adical, que uig co n del dimoni de o ideal col.lec iu. No sa- bem si aixo ep esen a la p opos a de la dispe sió i de la ulne abili a o l'al e na i a, igualmen in- di idualis a, de l'au en ici a i la esponsabili a .. . ¿Té alguna cosa a eu e aques en o solamen de l'au o , an obs ina i magní ic, amb el ci isme que el1 pe segueix, al cap i a la i, a ian d'un in e ks obliga pe la col.lec i i a ? Volem di : al ci isme -qualse ol ci isme-, jno li oca incula -se amb alguna mena de socie a ? Ci isme, jno e de ci- es, ciu ada? In en a esold e aques a apo ia en l'ambi del pensamen de l'au o , eclama e e e encia a unes qües ions, concep ualmen elacionades amb el seu p opbsi , que cons i ueixen el con apun obliga de la se a noció de ci isme; olem di les ca ego- ies sociolbgiques que designem amb els noms de socie a ci il i socie a polí ica, en o n de les quals s'ha aixeca da e emen una ce a polemica. Pel que a a Ca alunya, un dels dispa ado s de l'a e ha es a la esi d'Eugenio T ías sob e la Ca- alunya-ciu a , exposada en el seu llib e La Ca a- lunya-ciu a i al es assaigs. No es ac a, co n ja e a de suposa , de la Ca alunya-ciu a del noucen- isme o igina i d7Eugeni d'O s, un ideal cí ic an- i u alis a de pe eccionisme social, sinó de la ca- ego ia de socie a ci il que Eugenio T ías esca a de Hegel, una es e a in e media en e la amília i 1'Es a . La socie a ci il -en én T ías- és l'es- pai dels pac es i del eball o ma iu i cul u al, de la con e sió del u alisme p ima i i incul e en ci- ili a lle ada i c eado a; de e , la socie a que es o ja a Eu opa a l'empa a de la e olució indus- ial co n a es uc u a social gene ada pel p edo- mini del pode bu gks. A a bé, la socie a ci il es dis ingelx de l'Es a , segons aques a concepció, en- e al es coses pe que po o ja -se i adqui i pode sense incula -s'hi. Així, pe exemple, la socie a ci il ca alana, cons i uida a i de segle a ca a11 de la bu gesia indus ial indígena, ou i és enca a una socie a ci il sense Es a , unida polí icamen a una Espanya sense socie a ci il, pe b que cons- i ula i cons i ueix un Es a co n una ca ed al. Alcobe o ecull l'especi ici a de la socie a ci il pe «so a de l'Es a », pe b la pensa co n a ~deses- uc u ada i elemen al, bé que i a)). Tancada en ella ma eixa, segu amen iu ensions analogues a les que egis a la ca alana co n a conseqüencia de les llui es socials que acompanya en la ma eixa o midable expansió economica que signi ica la se- a indus iali zació, pe b albe ga pe sones eals de ca n i ossos, els coloni zado s i els coloni za s, els explo ado s i els explo a s, i no me ainen els ciu- adans abs ac es del con ac e social que idea Rous- seau. És aques a la massa social en la qual pensa el nos e au o en el cu s de les se es elucub a- cions da e e el ci isme, pe o sense es a en la o mulació de d e polí ic d'un cos social que po iu e les se es con adiccions e eb a o no amb 1'Es a . El1 la eu co n el lloc huma de l'aglome a- ció, l'ind e on cl'anima ulga ol a i ma -se co n a al., l'espai de les majo ies silencioses «on s'ha buida el sen i de les g ans pa aules», on la ci i- li zació esde é na cisis a, aquel1 hbi obscu so- cial de la in lació gene ali zada, de l'a u ob e in- sal able, de l'hedonisme incon o mis a manca de p ojec es i co a ge, el món en que el pode ha es- de ingu co n mai enemic de l'espe i , és a di , aquella socie a ci il que a es ones el e eix, a es- ones l'angoixa i a es ones el desespe a, la socie a de la se a de as ada pos mode ni a . Ja no impo - a així la eplica que hom ha oposa a la esi d'Euge- nio T ías, la idea que no hi ha socie a ci il sense subo dinació a les di e ses je a quies de pode , en da e e me man ingudes pe la o ca, que cons- i ueixen l'es uc u a ealíssima d'una o gani zació d'Es a (a Ca alunya, pe exemple, l'absencia d'un Es a p opi no eximeix els ca alans de la subjec- ció als o gans adminis a ius de 1'Es a espanyol ni de la submissió al seu exk ci i a la se a policia). Pe a Alcobe o, an se al la espos a que calgui dona a aques a disquisició eo ica; és la socie a ci il-massa, &se sense a ibu , sense p edica , sense quali a , sense e e encia», la que «ha e e- da l'ene gia social que la sus en a a)i, co n ci a De Baud illa d, la que només es ed qa ia, posa que pugui ed qa -se, a nb la pu a ecupe ació de l'in- di idu, po encian la di e encia, «gosan pode se o sense a u a -se», co n diu Gab iel Fe a e en un seu poema. Sob a o a educació cí ica i social, ine i ablemen ins umen dels quad es de pode . .Si la socie a ci il és a ui mul i o me, des e- hiculada, guanyada pe la di e si a , cal una acció que assumeixi, exac amen , les ma eixes ca ac e- ís iques que aques a socie a .» La p opos a de ci isme de l'au o aconsegueix així, eb icamen , supe a l'a zucac d'apel.la al subjec i isme més e o ge pe a apun ala el col.lec- iu. No podem, doncs, acusa -lo d'incohe encia, no li podem di que, endu pel umul de la se a ena exposi i a, acaba elacionan con a aó e - mes he e ogenis. Podem, pe b -i ens sob a ien a gumen s-, e isa les se es analisis, discu i -li la noció de la pos mode ni a i sob e o , sob e o , mos a que el seu ci isme « e a@u ic» plan eja una g eu con adicció en e l'esma de c ea i i a exigi- da, la possessió d'an ído s e icacos con a els pa- anys del passo isme, la in uició de designis ope a- ius sigui en l'espo , l'a o la ciencia, la necessi a d'algun ipus d'es o c supe -jo pe a un mínim in- dispensable d'au odo nini que eclama del seu so- li a i, i la de as ació psíquica que a ibueix als ealie- na s~ de la se a socie a , al co n el1 l'en én. Els indi idus-massa ~uni s en el silencin, poc sembla que puguin a iba a esde eni soli ans c ea ius, ac o s mo i a s a la ece ca de pa adisos de llibe a compensa o ia. Si una acció polí ica li po sembla desquali ícada en el que el1 conside a pos mode - ni a , la se a adical p opos a indi idualis a, enca a que ens esignéssim a conside a -la cí ica, només ens pod ia ale en l'escena i d'un món absolu a- men ~ e op og essiuii: un món edimi , allibe a pe una au oges ió espi i ual e ícac, aquella ciu a uni e sal que un Tomas Mo e pos mode n anome- nana el egne de la U opia ma cusiana. ~Hem d'en- end e, pe o, aques ((deso d e cí ic. co n una e ica in i ació a una p i aci a he oica, signe pa adoxal de la an p oclamada decadencia d'occiden ? LO o jus és el b illan cas ell de ocs a i icials d'un i- lbso en o mació excepcionalmen do a pe a l'assaig? Al ied Badia JEAN LARGEAULT, C i iques e con o e ses, Uni- e si é Pa is-Val de Ma ne 1983, ( ol. 1 y 11). Philosophie de la Na u e, Uni e si é Pa is-Val de Ma ne 1984. Lecons de Mé aphysique, Uni- e si é Pa is-Val de Ma ne 1984. . Las piezas que componen los úl imos es lib os de La geaul que engo en cuen a en es e comen- a io son ele an es pa a la ísica, la on ología y la iloso ía de las ciencias. La iloso ia de las ciencias La si uación de la iloso ía de las ciencias ac- ualmen e, an o en F ancia como en los países an- glosajones, no es b illan e. La geaul c ee que el e o no al es ado de cosas como lo deja on, en e o os, Poinca é y Meye son, pasa po la c í ica del