Ressenyes

CONDORCET, La his o ia co n a n'hcia de la aó, Ed. Laia, Ba celona 1984. A a que an es pa la de c isi de la mode ni a , l'edició de 1'Esbós d'un quad e his o ic dels p og es- sos de l'espe i huma de Condo ce -en la col.lec- ció ((Tex os Filoso ics» d'edi o ial Laia- a cu a d'A nau Puig, po se una excusa ben obada pe ajuda -nos a e lexiona sob e el concep e i1.lu.s- a de la his o ia que sembla habe en a a a -i qui sap si pe semp e- en ho es oscan s. Gai e- bé pe sa casme, les no es apa icions de Condo - ce en llengües peninsula sl a iben quan en e la comuni a in el.lec ua1 es des apa la sospi a que els bells emps de la con ianca en la ec a aó i en el p og és han pe icli a . És adhuc possible que la ella il.lus ació, deg adada a « aó ins umen- al», no es no i gai e a al a en el eball dia i dels homes que, abans d'aboli -la en el ce ell, l'ha- ien deg adada en la p ac ica social. Pod em es abli enca a a ui un dialeg ama en amb Condillac, sense que se'ns escapi un som iu e bu le a, de supe io i a , o ealmen , co n han go- sa esc iu e Monique i F ancois Hincke 2: «Il es des noms qu'on espec e pou mieux les oublie »? La espos a a aques a p egun a no és supe lua: llegi Condillac amb p o i no depend a an de la possibili a d'en end e a la lle a el seu missa - ge, co n de l'es o c pe ein en a -lo i e -li un lloc en la genealogia de la acionali a his o ica. Pe a una lec u a de Condillac escaien als nos- es emps de c isi, poc sen i ind ia essegui un hipo e ic il his o iog a ic mode ni zado : pe exemple, el «p og és» que a ui sembla exhau i en e e o iques ecologiques. En una celeb e i op- imis a con e encia dels anys de pos gue a, Ale- xand e Koy é3 inicia aques malen es a i man 1 Ul a l'edició ca alana, l'Esbós es oba al ne ca en cas- ella (Edi o ial Nacional, 1980). 2 Monique e F ancois HINCKER: P e aci i no es a 1'Es- qulsse en I'edició «Les classiques du peuple~, de l'edi o ial del Pa i Comunis a F ances ~(Edi ions Sociales». El lec o hau a ende ina que el p e aci segueix il pe anda les eo- ies de Geoges Lé e e i, pe an , es a una lec u a jacobina de la e olució ancesa. 3 Alexand e KOYRÉ: «Condo ce », Jou nal o he His o y o ldeas, ol. IX, ab il 1948, pp.,129-152; pos e io nen , es publica en ances en el olu n E udes d'His oi e de la pensée philosophigue, A nand Colin, Pa ís 1961, pp. 95-115. Hi ha que 1'Esbós e a «una ines a obe a e s el u u n, «al ma eix emps es amen i p o essió de e». Pe- o, que signi ica an a ui aques es pa aules quasi mhgiques si a eu se'ns diu que cal esbo a el u- u dels nos es co s, i sen im una mal ianca ins- in i a de e s la his o ia in uida co n a a xiu de les mancances de l'home. La e alo i zació de Condo ce a ui en e no- sal es depen onamen almen de la possibili a de pensa una no a il.lus ació, o el que és el ma- eix, una no a con ianca en l'home co n a sub- jec e de d e . Repensa la his o ia amb concep es il.lus a s signi ica, doncs, no an e con ianca a l'esde enido o a qualse ulla ca ego ia anshis- o ica sinó -i sob e o - a i ma que els indi i- dus i les socie a s són c eado s de alo s. El me- i d'una his o ia ilhs ada -cal econeixe a Koy é ha e -ho explici a - es a sob e o en la se- a possibili a d'en on a -la amb el model oman- ic; con a l'o ganicisme agic, incapac de eu e en l'home un agen ans o mado i pe du en la nos algia del passa , la his o ia il.lus ada si ua co n a alo cen al el subjec e en an que ac o de can i i a i mado del p esen . En aques con ex , el ma ques de Condo ce és una peca bkica pe a la econs ucció d'una u- u a i hipo e ica no a his o ia ildus ada, ca ell és l'únic dels «philosophes» en eu e co n la e o- lució ancesa «ha dona pe acabada la his o ia de l'allilie amen i ha inicia la de la llibe a ~4 i a eu e'n llicons. Bo xí del món an ic i es an ís en ha ia nascu , íc ima del món nou que mai no a iba a comp end e plenamen en allo que enia de dinamic, Condo ce és una igu ai &+ ca i incapac de concilia ideli a s con aposades; que gai ebé sembla la p e igu ació de an s in- el.lec uals mode ns in imamen escindi s en la pugna en e el que és jus i el que és, simplemen , necessa is. L'ambigüi a en e polí ica i iloso ia que el mes- e de Condo ce , Vol ai e, ha ia sabu juga an bé, ja no ou possible en la segona gene ació ilslus- una eedició a Galli na d, Pa ís 1971, pp. 103-126. T adui' n de I'edició no d-ame icana del Jou nal. 4 KOYRÉ: QP. Ci ., p. 140. 5 KOYF& QP. Ci ., p. 141. Rep odueix un ex signi ica- iu de Condo ce : «Di é de mi na eix si se' n de nana quina és la p ime a egla de la polí ica? Se jus . La segona? Se jus . La e ce a? Se jus ». ada; idhuc cs ilís icamen la ba eja he e ogenia de disciplines i ma e ials que alguns han blasma en Condo ce 6, és conseqüencia d'una de e mi- nació conscien segons la qual el benes a del ge- ne e huma s'iden i ica, en úl ima ins ancia, amb una polí ica au en icamen democ a ica, és a di amb legali a o mal, d'adminis ació sob e les coses. En end e 1'Esbós de Condo ce ol di , a pa e nos e, obse a un model d'his o ia que, al ma- eix emps que es ei indica co n a cien í ica, es- a p o undamen inculada a la llui a pe la cons- ucció d'un ambi de pode a escala humana. És aquí que Condo ce econcilia educació i pode co n a dues o mes d'es abli el con ol sob e el social. Hi ha en o a l'ob a del nos e au o una conseqüencia adical en e el jo e economis a i- sioc a a, pa ida i de sup imi endis es i inan- ce s, i el madu polí ic epublica mode a que ol adui a "escola ancesa una e olució adical co n la d. i 89. Es ac a de dues o mes, que es olen complemen a ies, de eali zació d'una mo al. Així el eiem esc iu e indigna a Tu go : «El Pa lamen i un 'gébu '' a la "Comédie F angaise" abso beixen o l'in e es: es ac a de sabe si Le- kain se a eemplaca i el cancelle desplaca , i no si el poble de lYO leanais i el Ga inais ind a pa7~. iPod a es anya , doncs, que el1 ma eix acabi ei indican la con usió en e educació i polí i- ca? Quan la e olució iom an li o e eix una mi- g ada possibili a de eali zació dels seus ideals, deixa ana pel boc g os que: «Una de les u ili a s de la no a o ma d'ins ucció que millo poden e -se no a és la de po a la iloso ia a la polí i- ca, o millo di , con ond e-les»8. Polí ica és el Pe exemple Pie e JULIARD (Philosophies o Language in Eigh een h Cen u y in F unce, Mou on. L'Haia 1970) blas- ma l'enunciació eclec ica de la idea de p og és i alo a 1'Es- bós exclusi amen en la mesu a que hi apa eix una eo ia del llengua ge co n a mi a11 del p og és (p. 62). 7 Ca a a Tu go (4 de desemb e de 1770); ci a pe Geo ges WEULESEE a Le mou emen phisioc a ique en F an- ce. De 17562 1770. Mou on and Johnson Rep in Co po a- ion. L'Haia 1968, p. 226, ol. l. 8 1 el ex de l'ln o me i p ojec e de dec e con inua: ~No nés hi ha dues menes de polí ica: la dels iloso s que ecolza en el d e na u al i la aó i la dels in igan s que ells onamen en en el seu in e es i que, pe a oba c eduls, aco- nom que a a ha aga a la negació del e11 món, i Condo ceL s'a egeix a la c í ica una mica a les palpen es pe o amb el con encimen que l'acció ans o mado a és, més enlla de qualse ol al a conside ació, un ac e de jus ícia. El ossec mo al de l'au en ica il.lus ació és ben lluny de la ins- umen ali zació de la aó, malg a les ca ica u- es pos e io s del neoposi i isme. Sense aques pos ula p e i, la conside ació con- do ce iana de la his o ia po sembla un injus i i- cable ap io isme, quan no es p e én al a cosa que si ua -se a pos e io i de l'e olució de la humani- a i ex eu e'n les línies mes es que con igu en les socie a s. És, doncs, un doble joc de mo ali a el que podem ap end e de la lec u a de Condo - ce . Pe una banda, es p oposa ecupe a la mo- al (l'ap enen a ge) que ens o neix la his o ia pas- sada i, pe al a, es ac a de di ulga la mo al (l'e i- ci a ) que es de i a d'una si uació absolu amen no a en la his o ia de la humani a , es a di : la e olució ancesa en esa co n a eali zació de la llibe a . Vol ai e i Tu go en Condo ce La eo ia condo ce iana de la his o ia 6s deu o- a d'una adició que és possible pe soni ica en dos noms; els de Vol ai e i Tu go , que amb D'Alembe són els mes es cul u als més impo - an s del nos e au o i li ob en les po es dels sa- lons del momen . És aques a in luencia explíci a la que ha e pa la d'un suposa eclec icisme de Condo ce , o passan pe al la inno ació que suposa 1'Esbós espec e als plan ejamen s an e io s. Desp és de Mon equieu ja no e a possible pensa la his o ia co n a epe ició de o mes, ni podia epe i -se el e11 a gumen maquia el.lic de la + - una» que s'ha ia alla ga ins La Roche oucauld co n a c i e i pe a comp end e el món9. Calia oba un il explica iu de la eali a més consis- en i capac, sob e o , de jus i ica un c i e i de a iació que es comp ensible la mode ni a . En lo 'eixen amb p incipis de con eniencia i p e ex os d'u ili- a n. Vegeu en cas elli Esc i os Pedagógicos, Espasa-Calpe, Ma- d id 1921, p. 113. 9 Mkima 435: «La Fo una i l'humo; go e nen. el mónn. Vegeu la aducció cas ellana de les Máximas. Akal, Mad id 1984. aques nou plan ejamen ilhs a hi ha, amb Con- do ce , al es es es o cos impo an s: el de Vol- ai e en l'«Essaig sob e els cos u ns» (1756); el de Tu go , «Discu sos sob e la his o ia» (3 de julio1 i 11 de desemb e de 1750); i l'a ui obliga Vol- ney, au o en el pe íode e oluciona i de ~Rui- nes de Pal ni a, o nedi acions sob e les e olucions dels impwis* (1791). Quan Condo ce es posa a in e p e a la his o- ia és ob i que pesen els an eceden s cul u als, pe- o sob e o hi ha en el ex una e lexió sob e el p océs desc is iani zado de l'any II(hi e n del 1793 -p ima e a del 1794) que es duia a e me en els ma eixos momen s de edacció de l'ob a. El can i de men ali a s que ha es udia Vo elle el con e eix en un polí ic liquida i, des de l'ama- ga a11 p es a pe 1; ídua ~e ne , decla a o a de la llei com a gi ondí i sense llib es de consul- a, el iloso u ili za la e lexió sob e la his o ia pe e un úl im in en d'in e enció polí ica. La ans o mació de men ali a s de l'any 11 posa i al e11 món eologic i n'inaugu a un al e cien í ico-posi iu al qual cal epe i , pe da e a egada, la llicó de la con ianca en l'home c ea- do de alo s. NingÚ, pe o, no l'escol a a. Su'icida amb el e í que segons la llegenda li acili a Gabanís, la se a mo només se i a pe que el millo deixeble de Rousseau, Robespie e, es a i iqui en les posicions del seu celeb e «Discu s als Jacohn~ del 23 d'ab il de 1792 en que es dis ancia a de la ella i exhau- ida 11-lus ació: «Si els nos es mes es del pensa- men són academics, amics de D'Alembe , no inc es a espond e, sinó que les epu acions del nou egim no poden assen a -se sob e epu acions an igues». La his o ia, que indi idualmen es anca pe a Condo ce amb un acas igo ós, an que enca- a a ui manca una edició cien í ica i iable de les se es ob es comple es, no s'a u a a, pe o, en qües- ions de de all. A l'eng os exp essa a una ce a acionali a . Si Vol ai e ha ia ensenya a «pensa la his o ia en iloso ~lo i Tu go mos a a la in- e elació dels p og essos i l'es uc u a de la his- o ia com a sis ema" e a ob i que calia ehicu- 10 Sob e la eo ia de la his o ia en Vol ai e, egeu «Cua- o isiones de la his o ia occiden al» a J. FERRATER MO- RA: Vol ai e o la isión acional s a, Sudame icana 1958. 11 El minis e isioc a a Tu go ha pa i una conside able la aques s dos es o cos pe a e la llum en 1';s- - se his o ie, pe o l'o iginali a de Condo ce no es a en la sín esi de eo ies an e io s, ni en l'es- o c pe a ame e a la e olució l'he e a ge del passa iloso ic, sinó jus amen allí on se'n sepa a pe assoli la se a p opia eu. Malg a se deixeble i compilado de la p ime. a edició pos uma d'ob es comple es de Vol ai e, Condo ce se'n sepa a en dues idees onamen als: el concep e d'o d e his o ic i el ca ac e no apo- loge lc de la se a his o ial*. Com a isioc a a en- de:x a conside a que les lleis his o iques ep e- sen en egula i a s ob ingudes a pa i de e s eco- nomics i no an sols en la llui a con a els p ejudi- cis de la aó. Si com a his o iado econeix en Vol- ai e el me i d'ha e es a ama en els can is es- uc u al~, pe al a banda lamen a el subje i isme que a de 1'Essaig sob e els cos u ns una ob a d'ag a- dable lec u a pe o mancada de cien i ici a ". Pe a Vol ai e la his o ia e a una eina més que podia ap o i a -se en la llui a de la aó con a la supe s ició, ú il sob e o pe a mos a com ~l'opi- nió ha e can ia g an pa de la e a. No an sols han desapa egu impe is sense deixa aca, ambé les eligions han es a engolides en aques- es as es uines~14. Condo ce , sense nega aquesea possibili a , p e én e quelcom més cien- í ic, in odui la ma ema ica social, és a di la eo- ia de p obabili a s, en la e lexió his o ica. Les in u'icions de Vol ai e, exp essades acien í- icamen en les p ime es planes d'El segle de Lluís XIV, ha ien d'assoli una o mali zació cohe en u nala so n: els economis es el conside en iloso i els ilo- so s segu amen el p enen pe economis a. No igu a en el olum qua del Dicciona i de Filoso ia de J. FERRATER MO- RA. Pe a les ci es que aquí donem de les se es ob es u ili - zem els ex os de El p og eso en la his o ia uni e sal, Edi o- ial Pegaso, Mad id 1941; amb un p oleg signa pe J.M. (Ju- lián Ma ías?). 12 Vegeu B.L. MECK: La Fisioc acia, A iel (A iel Quince- nal), Ba celona 1975. 13 Vegeu CONDORCET, Vz'e de Vol ai e, Ed. C es, s.d., Pa- ís: «Una al ob a només podia ag ada a iloso s [...] pe o l'assaig de Vol ai e semp e se a pe als homes que exe cei- xen la aó una lec u a deliciosa, pe la ia dels objec es que l'au o ha p esen a , pe la apidesa de l'es il, pe l'amo a la e i a , a la humani a que domina o es les planes [...l. No és la his o ia dels segies la que l'au o ha eco egu , si- nó el que hau íem olgu e eni de la his o ia)) (pp. 75, 76 i 77). 14 ((Rema ques pou se i de supplemen a l'essai su les moeu s., IV Du pou oi de l'opinion. i és ben possible que la di isió condo ce iana de la his o ia de la humani a en deu pe íodes sigui una e olució aonada a pa i de l'a i mació dog- mi ica de Vol ai e segons la qual la humani a ha passa qua e g ans epoques de e i able g ande- sa: la G ecia dels segles i , la Roma de Cesa i Augus , el Renaixemen lo en í i el segle de Lluís XIV a F anca's. Pe a Condo ce , en can i, no- més exis eix una au en ica elici a que cal si ua en l'esde enido quan s'albi a: 4'especie huma- na allibe ada de o es aques es cadenes, sos e a a l'impe i de l'a za , al dels enemics dels seus p o- g essos, i encaminada amb pas e m i segu pe la u a de la e i a , de la i u i de la elici a »l6. Els eballs dels homes han de ga an i aques a elici a u u a sense cau e en el pa any d'hipo e- iques a cadies, uns pugnan pe l'au osupe ació humana en el camp del conc e i de la ciencia, que a pa i de l'epoca se ena de la his o ia hu- mana ens ha o ni l'eina segu a pe a la ans o - mació del mónl7. Cal simplemen emp a -la amb bon juí i, pe an , esde é g a ui a an la in oca- ció al p e es p og essisme de la eligió que ha ia de ensa Tu go , co n el deisme ol e ii p o es- sa pe Condo ce en els emps p e is s a la e oluciól~. Tampoc no és linial la elació Tu go - Condo ce ; el minis e p og essis a de Lluís XVI li és p ope , ul a l'a ini a polí ica en el pa i dels isioc a es, en dues eo ies basiques. Pe una banda Tu go ha ia a i ma que una his o ia uni- e sal acionalmen explicada ha de mos a la in- e elació dels e slg, pe o, a més, ha ia p oposa un model acional d'his o iado que an icipa a de cen anys la llei dels es es adis de Com e20. En ~u ~o - la his o ia és exp essió de la aó que es mani es a a a co n a iloso ia desp és d'ha e - 15 D'El segle de Lluh XN hi ha aducció cas ellana, Fon- do de Cul u a Económica, Mkxic. 16 CONDORCET, Esbós, p. 240. l7 CONDORCET, op. ci , pp. 125 i SS. 18 TURGOT, P ime discu s, p. 24. 19 Vegeu TURGOT: Segon Discu s, 11 de desemb e de 1750. «Pe o un p og és enca a mis g an s'acos a pe que es descob eix aques a mú ua dependencia de o es les e i a s que encadenan -se en e elles, ildumina unes mi janpn les al es; pe que cada dia a egeix quelcom a la immensi a de les ciencies, cada dia les a més icils, pe que els me odes es mul ipliquen amb els descob imen s, pe que les bas ides an pujan al ma eix emps que els edi icis.~ ho es a co n a eligió. Condo ce , anma eix, e- bu ja aques a eleologia his o ica subjec i a, co n ha obse a Y on Vela al21, descon en pe que hi oba a al a les possibili a s de dona -li ex- p essió igo osa i o mulació cien í ico- ma emi ica. L'in en , acassa , de Condo ce és el de bas i una ma emi ica social que pe me i in odui o- es les a iables que cons i ueixen els e s his o- ics, plan ejan així el que se a nucli de les e le- xions oman iques: el pas del quan i a iu al qua- li a iu. Que la aó ulgui abas a o el camp de la his o ia i que o gani zi legalmen l'en o n, al- men co n New on o co n la medicina del mo- men es udiada pe Foucaul , esul a el pun més con lic iu de la p opos a condo ce iana. Semp e pod a c i ica -se que el seu os un esquema idea- li za , co n ideali zada e a la eo ia economica de Quesnay quan eclama a la ~con ulsió in e nan de l'economia que ingué en o ma de e olució epublicana. En el céleb e col-loqui en e Cassi e i Heideg- ge (Da os, p ima e a del 1929),22 el p ime de ensa que els concep es de llibe a no són co- neixences, sinó «pe spec i es» que no es deixen esquema i za , men e el segon c i ica a, a p o- posi de Kan , la limi ació que a pa e seu ep e- sen a a el concep e d'home i de llibe a en la i- loso ia ilslus ada, p oposan que: el'única elació escaien a la llibe a en l'home és que la llibe a s'allibe i ella ma eixa en l'homen. Si ua s en aques a con adicció, Condo ce ens o e eix en 1'Esbós una opo uni a pe e lexiona sob e el doble ca ac e de la concepció il-lus ada de la his o ia, que alho a es ei indica co n a llui- a con a els p ejudicis i ins au a el p ejudici de la acionali a , l'únic, po se , que a ui po allibe a -nos. His o ia iClus ada e sus his o ia oman ica Pensa un ex iloso ic consis eix a u ili za -lo pe a comp end e el p esen i si ua -lo en la ge- 20 TURGOT en el Pla dels dos discu sos sob e la hU 6 ia uni- e & ecoiii pe DwNT DE NEMOURS. Edició ci a- da, pp. 88 i SS. 21 Y on BELAVAL: Esquüe. P esen a ion. Edició Lib ai ie Philosophique J. V in, 1970, Pa ís, p. XII. 22 Déba su le Kan isme e la Philosophie, Edi ions Beau- chesne, 1972, especialmen les pp. 30, 31 i 39. nealogia d'aques a eble conques a que anomenem la acionali a i que, en de ini i a, a a sabem que és, només, una de les acionali a s possibles. Pe aixo ma eix, pensa Condo ce no és únicamen si ua -lo en el seu con ex sinó en en a -lo amb els seus c í ics. Una compa ació Volney- Condo ce pod ia du -nos ben lluny en aques ca- mí, ins a mos a com el p ime ep esen a la e- lla a is oc acia incapac d'adhe i -se a una labo ans o mado a que agi més enlli de l'assump- ció de opics o mal$'. Si, d'en ada, obem una ce a simili ud de pun s de is a, conseqüencia d'una e olució in- el-lec ual i una mili incia polí ica compa ida, la di e encia bbica en e ambdós consis eix en la ca- paci a pe a dona la ben inguda als emps nous i a l'inconegu que, men e espan a el com e Vol- ney, exal a i ilalusiona el ma ques de Condo ce pel que signi ica d'expansió de la aó. Així, men- e que Volney eclama un ((cabdill pode ósn que exe ceixi d'o denado en el caos pos e olucio- na i, i assumeix el ema pla oni zan del legisla- do uni e sal, bé que ama a d'un empi isme ingenu24; Condo ce , més adical, ebu ja l'idea d'un o d e es able en la na u a i en én el d e na u al com a eali zació col.lec i a de la aó i com a desen olupamen de po enciali a s cons uc i- es allibe ades del jou de l'an igo i l'au o i a no ac edi ada pe la p ac ica social. Pe o, el pun cen al de la eo ia illus ada de la his o ia i, pe an , de 1'Esbós és l'a i mació de la acionalí a -i de la ciencia- com a cons uc- o a de la ida. Malg a que aques a pos u a hagi es a de o ada pels qui demanen al passa : «Co ! A do ! Sang! Humani a ! Vida!»25; es a, pe o, la 23 Cons an ine F angois de ~hasseboeu , co n e de Vol- ney (1757-1820), és ambé absen del D cczonan h Filoso & de J. FERRATER MORA. Po locali za -se enca a la ua- ducció cas ellana de Les Ruines de Palm a a cu a d'A man- do Ruiz Gómez, Ed. Eda , Mad id 1975, amb in o macions sob e la se a ida i ob a. 24 VOLNEY, op. n , p. 72, capí ol XIV, «Es millo a a el gene e huma?~. 25 HERDER: Enca a una iloso ia de la his h ul, edició a cu- a de Lluís Sala i Molins, Ed. Laia, Ba celona 1983, p. 102. Pe a la con on ació dels models d'his d ia ilhs ada i his- o ia oman ica, egeu les pp. 71, 82, 95, 100, 101, 103, 109 i 150 del ex dlHe de , ad ega con a Vol ai e. Pe a la c í- ica neod.lus ada dJHe de , egeu NIETZSCHE: El ia ge i la se a omb a, pa ag a 118. p egun a de si el concep e omin ic de la his o- ia, amb la se a isió p ome eica de la labo hu- mana i el seu subje i isme absolu , pod i dona - nos la lucidesa necesskia en aques inal de milleni o, pe con a, cal o na a la con ianca en una aó ilslus ada, lliiu e ins i o d'una excessi a con ian- ca en ella ma eixa. Ramon Alcobe o Oc a i FULLAT, Ve dades y T ampas de la Peda- gogía (Epis emología de la educación), Ed. CEAC, Ba celona 1984. Ve s una cnJ ica de la aó educa i a Sembla adimks pe la majo pa de pensado s que l'es i onamen al a u ili za pe la iloso ia és la acionaii a , el Logos. Tanma eix, la aó no es po e se i sense coneixe els seus lími s, és pe aixo maceix que al lla g de la his o ia de la iloso ia han apa egu c i iques epis emologiques: cal limi a el LOROS, cal posa -li on e es. - La iloso ia de l'educació (en enen aques a com la e lexió sob e les inali a s, el p océs educa iu i els seus componen s) necessi a qües iona les di- e ses « o mes» que p en la aó aplicada a la pai- deia. Aques és l'objec iu p io i a i del da e lli- b e del p o esso Oc a i Fulla : Vudades y T am- pas de la Pedagogía. L'au o es uc u a la se a ob a so a qua e g ans apa a s: 1. Una in oducció sob e l'o igen del enomen educa iu i les elacions que g osso modo es poden es abli amb la acionali a . 2. Analisi de la aó eb ico-educacional. 3. Anilisi de la aó p ic icoeducacional. 4. Andisi de la aó c í ico-educacional. Passem o segui a anali za -los. 1. In oducció L'home -$'ha di - és un animal acional. Que signi ica aixb? To allb que succeeix da an