Ressenyes

en mans del poe a una exp essi i a no a i po- enciado a; la mo , di a un xic en l'escola o - mal del g an José Go os iza de «Mue e sin in», no s'acaba en el pessimisme del mexici («Anda pu illa del ubo helado/ anda, ámo- nos al diablo»), sinó en la con ianqa de la ida, g an a i mado a, exp esada en e s de g an i- go lí ic: Les ga ines onades, blanques llums d'ales i eles nú ols, cas elle es s'es onsen blau endins, gi a ol , gi a lo , d'ocells blancs, d'ocells [ blancs (VII) A di e encia de Go os iza («lleno de mí, si ia- do en mi epide mis/po un dios inasible que me ahoga,/men ido acaso»), Xi au és l'home de la con ianqa, es e ei pel comba en e po encies que se li escapen: mosseguen omb es, en emosseguen, llisquen empes es de oc oig sense caliu i ens olen mo , e e na mo , e e na: ce cle d'e e ni a , malbec i mo . (1) Xi au alimen a amb aó a den una e que el duu a la alo ació d'una na u a i d'un ésse que, inalmen allibe a s de la con ingencia pe la no i la esu ecció de la ida, apa eixen co n a sen i de la his o ia i del gaudi. A la i el ia ge no hau i es a inú il: hau 2 pe mes de e oba no an sols la cancó que can a en cada b i de cosa, sinó enca a més: la iden i a del poe a amb la canqó i la cosa. Y asi, aquel que dis aidamen e salió un dia de las aulas, acaba encon ándose po pu- o p esen imien o eco iendo bosques de cla- o en cla o, as del maes o que nunca se le dio a e : el Único que pide se seguido y luego se esconde de ás de la cla idad. Y al pe de se en esa búsqueda, puede dá sele el que descub a algún sec e o luga en la hon- danada que ecoja al amo he ido, he ido siemp e, cuando a a ecoge se. («Cla os del bosque», Ma ía Zamb ano.) Ramon Alcobe o A xiu de Tex os Ca alans An ics. Anua i pe a l'edició i es udi de ex os ca alans an e io s al segle XIX. Di ec o : Josep Pe a nau. Sec e- a i: Jaume de Puig. Edi a pe : Publicacions de la Fundació Jaume Bo ill, Ba celona. 24 X 17 cm. Volum 1, 1982, 520 pp.; olum 11, 1983, 676 pp. (Sigla: ATCA). L'ATCA és una publicació ca alana no a, de pe iodici a anual, que comp a ins al momen p esen amb dos olums, co esponen s als anys 1982 i 1983 -a ho es d'a a, no emb e de 1984, deu es a a pun de so i el e ce -, des inada, al co n es diu en la p esen ació del p ime núme o, «a edicions, es udis i exposi- cions de ciencia posi i a, sense pe o exclou e d'al es ipus de ece ca, en o n d'ob es d'au o s ca alans an e io s al segle XIX, qualse ol que si- gui la llengua en la qual o en esc i es». Hi ca- ben ambé cd'al es apo acions que hi acin e- e encia, co n és a a desc ipcions de documen s, d'incunables i de llib es an ics, no ícies sob e ob es o llu s on s, sob e copis es o els seus ob ado s, sob e la lle a o la se a e olució, i sob e imp esso s, biblibg a s, llib e e s, ma - xan s de llib es i biblio eques», així co n ambé «sob e ins i ucions pedagbgiques an igues», de o a l'2 ea lingüís ica ca alana i, quan calgui, de « o el conjun de egnes i e es que o ma- en pa de la co ona ca alano-a agonesa». Es ac a, doncs, d'un p ojec e ambiciós de « ece ca cul u al bAsica», encamina a aconse- gui l'in en a i, la p ese ació i la publicació del nos e pa imoni documen al, pe al d'e i a -ne la dispe sió i la pe dua, i ambé, és cla , pe que no do mi igno a pels es udiosos del nos e pas- sa , an de l'kpoca medie al co n del pe íode de la «decadencia». Aques es o q de ecupe ació de ex os s'inse eix en una adició que comp a, d'en~i de la Renaixenqa, amb noms illus es, co n Mili i Fon anals, Rubió i O s, Ma i2 Agui- ló, Je oni Rosselló, Ma eu Ob ado , Sal ado Galmés, Amadeu Pagks, Ramon Miquel i Planas o Josep M. de Casacube a. Pe o una de les no e a s de I'ATCA és que no es limi a als ex- os li e a is, sinó que pe segueix o a mena de documen s : ilosb ics, eologics, his o ies, ju í- dics, mkdics, e c. Un camp immens i gai ebé inexplo a , o a del cas de g ans igu es co n Ramon Llull o A nau de Vilano a (i enca a!). Els dos olums apa egu s, imponen s pel g uix i pel o ma , enen una es uc u a semilla: es componen d'«a icles» (sis a cada núme o), que ocupen ap oximadamen la mei a de les pagines, «no es i documen s» (diguem-ne a i- cles meno s: es al p ime núme o i qua e al segon) i una ex ensa esecció bibliog a ica», des- inada, com es diu ambé en l'esmen ada p e- sen ació, «a e coneixe el eball d'al i», dis ibuida en es pa s: un «bu lle í bibliog a- ic», « ecensions» ( ela i amen ex enses, i acompanyades de judici c í ic -i a egades ben c í ic-) i «no ícies bibliog a iques» (més cu es i simplemen desc ip i es). Aques es es dis i- bueixen en es capí ols: sob e «ob es i biblio- g a ies gene als» (absen enca a en el p ime o- lum), sob e cau o s i ex os ca alails» i sob e «a xius, biblio eques i museus». Les « ecen- sions» i les «no ícies», que s'ocupen an de lli- b es com d'a icles, es an disiosades seguin l'o d e c onolbgic de l'objec e d'es udi, excep e les e e en s a aa xius, . . .», que apa eixen pe o d e al abe ic de les poblacions. Cada olum es comple a a nb un doble índex, de « ons ma- nusc i s i simila s» i d'«au o s i ob es anbni- mes» i a nb un egis e d'«ob es en iades a la edacció» . Val la pena d'indica , ni que sigui pe la ia de la simple enume ació gai ebé sense glossa, el con ingu d'ambdós olums. El p ime con é qua e a icles de Josep Pe- a nau i Espel i dos de Jaume de Puig i Oli e . Els p ime s po en pe í ol: Un ex ca ald de Ramon Llull desconegu : la «Pe ició de Ramon al papa Celes i V pe a la conue sió dels in i- deis». Edició i es udi (Es ac a, e ec i amen , d'un ex ca ala del «doc o iUumina », desco- be pe Pe a nau a la Baye ische S aa sbiblio- hek de Munic, del qual només es coneixia la e sió lla ina que en a e Salzinge al segle XVIII. L'edició a p ecedida d'una ex ensa in- oducció, acompanyada de copioses no es i se- guida d'un índex de mo s, u ilíssim sob e o pe als ilblegs); Ac i i a s i ó mules supe s icioses de gua ició a Ca alunya en la p ime a mei a del segle XIV (Dóna a conkixe una se ie de docu- men s exis en s als a xius diocesans de Ba celo- na i Gi ona, de g an in e es an opolbgic pe als es udiosos de la cul u a popula ); El «T ac a- us b euis supe iu isdic ione inquisi o um con- a in ideles idem ca holicam agi an es » de Nicolau Eime ic. Es udi i edició del ex ; i Docu- men s i p ecisions en o n de F ancesc Eiximenis. Jaume de Puig signa els dos a icles següen s: El «T ac a us de hae esi e in idelium inc eduli a e e de ho um c iminum iudice» de Felip Ri- bo . Es udi i edició del ex (Una con ibució, com la del e ce a icle de Pe a nau, al conei- xemen de l'ac i i a inquisi o ial al segle XIV); i Una biblio eca del Renaixemen . L'inuen a i de la llib e ia de Vilabe an de l'any 1587 (amb la ~o~labo ació de Ma ia Jose a A nall). Pe a nau signa ambé les es «no es i do- cumen s» d'aques núme o: El es amen de Guillem Ma ell, pa en de Nicolau Eime ic; La bu lla de G ego i XI ela i a a l'esc ip o a ca alana so Ramone a Olle (esc ip o a ins a a o almen desconeguda); i El nzanusc i mulzi- ques del «Pas o ale» de F ancesc Eiximenis. A la «secció bibliog A ica» del p ime o- lum, obem un «bu lle í bibliog a ic» de Jaume de Puig, i ula Deu a zys d'es udis sob e Ra- mon Sibiuda, di ui ecensions ( e ze de Pe a - nau, qua e de J. de Puig i una de Josep Ruaix) i cinc-cen es qua an a-dues «no ícies bibliog i- iques» (de les quals unes cinc-cen es són de Pe a nau, i la es a de J. de Puig). Els llib es i a icles objec e de « ecensió» o de «no icia» són, lle a de poques excepcions, de 1979 o pos e io s. El segon olum, enca a més ex ens que el p i- me , o eja les se -cen es pagines. Inclou un a - icle d'En ic Co es i Minguella sob e Una poe- sia cabalis ica desconeguda i uns agmen s d'lbn Guia p oceden s de l'a xiu Diocesd de Gi ona (Tex heb eu, a nb in oducció, aduc- ció i no es), es a icles de Josep Pe a nau i dos de Jaume de Puig. Els de Pe a nau s'in i u- len: «Lo sise seny, lo qual apellam a a us», de Ramon Llull. En apendix, «Libe de locu ione angelo um» (Publicació, a nb un ex ens es udi, no es i índex de mo s, d'un ex ca ali de Llull sob e el qual hi ha una ce a bibliog a ia, pe o que cu iosamen con inua a inedi , i d'un ex lla í complemen a i); Conside acions diac oni- ques en o n dels manusc i s lullians medie als de la «Baye ische S aa sbiblio hek» de Munic (Visió eno ada d'aspec es impo an s de l'e o- lució del luuisme, a nb algun esul a gai ebé espec acula , pe exemple sob e la con inui a del lullisme no sols a Pa ís, sinó ambé -con- a l'opinió admesa- als al es dos cen es on Llull ha ia olgu concen a se ies comple es d'ob es, Mallo ca i Geno a, i sob e l'ampli ud eu opea del lu~lisme qua ecen is a, ins i o a 1'Impe i); i La donació de la biblio eca d'A nau des Colome i la undació de la «Lib a ia Se- dis» de Gi ona (1347-1441). Els a icles de Jaume de Puig són: La «B e is compila io u um bea a e in eme a a i go Ma ia in pec- ca o o iginali ue i concep a)). Edició i es udi (Amb conclusions sob e l'au o , el lloc i la da a de composició); i Documen s inedi s e e en s a Nicolau Eime ic i el ldlisme (Vin documen s, la nlajo pa p oceden s de 1'A xiu de la Co o- na dlA agó, alguns ja descobe s i no publica s, d'al es descobe s a a). Aques segon olum con é es «no es i do- cumen s» de J. Pe a nau: No es dades sob e aduccions ca alanes de la Biblia els segles XIV i XV; Les condicions de la unió dlA agó i Ca a- lunya en un manusc i del alencid Ra ael Ma í de Viciana (capí ols ma imonials de l'enllaq en- e el com e de Ba celona Ramon Be engue IV i Pe onella, he e a del egne d'A agó); i Un e ce in o me de F ede ic Fu ió i Ce iol a Fe- lip II sob e els Pa sos Baixos (1578); i una «no- a» de Josep Ruaix sob e Els au o s ca alans an- ics en es an ologies. La csecció bibliog a ica» del segon olum comp en un «bu lle í bibliog i ic» de F ancesco San i, i ula O ien amen i bibliog a ici pe lo s udio di A nau de Vilano a, spi i uale. S udi ecen i (1 968-1 982)' in -i- es ecensions (deu a ch ec de Pe a nau, i les al es epa ides en- e nou col~labo ado s més) i sis-cen es cinquan- a- es «no ícies bibliog i iques» (unes sis-cen- es, de Pe a nau, i les al es, de J. de Puig, amb alguna d'escadusse a de Josep U deix). «Recen- sions» i «no ícies» es e e eixen, lle a d'excep- cions, a llib es o a icles publica s d'enqh de 1980. La lla ga i aus e a enume ació que p ecedeix és p ou eloqüen . M'ha sembla que e a una mane a di ec a i e ica~ de ansme e la in o - mació esencial sob e 1'ATCA i, a la egada, el sen imen d'admi ació da an d'un p oduc e d'a- ques es ca ac e ís iques. Vold ia a a sub a lla , en pa icula , es as- pec es que c iden pode osamen l'a enció pel seu ca ac e «anomal». En p ime lloc, el e que aques a publicació imp essionan sigui o- namen almen l'ob a d'una pe sona. Josep Pe- a nau i Espel n'és el di ec o , pe o al ma eix emps signa la majo pa dels eballs - ins els índexs- i hom ende ina que s'ha d'ocupa gai- ebé de o . So p kn que hi pugui a iba , ins i o coneixen el seu alen i la se a capaci a de eball. Fa anys que es a ac edi an com a g an in es igado de la nos a Baixa Eda Mi ja- na, amb nomb osos es udis i edicions de ex os lul.lians, a naldians i d'al es au o s ca alans me- die al~. Da e amen , i al ma eix emps que els olums que comen em, ha publica , en e d'al- es eballs, Els manusc i s luilians medie als de la «Baye ische S aa sbiblio hek» de Munic, 1, Volums amb ex os ca alans (Facul a de Teolo- gia de Ba celona, «S udia, Tex us, Subsidia», 111, 1982). Ha oda o Eu opa, as ejan ons bibliog a ics pe les g ans biblio eques i, de an en an , s'ha is ecompensa amb oballes sen- sacional~, com la que a e l'es iu de 1983 a la Biblio eca Reial de Copenhaghen, on a desco- b i cinc-cen s seixan a- es manusc i s ca alans, da a s en e 1154 i 1727, p oceden s de Gi ona i els seus encon o ns, gua da s en se caixes que la Biblio eca ha ia comp a a un an iqua i ale- many el 1918 i que cap unciona i ni cap in es i- gado no ha ia obe . Pe a nau, que no é po d'emb u a -se les mans, a ha e de comenqa pe ne eja -los i espolsa -ne els pa asi s, abans de Ilegi -los i de esumi -los o ecopia -los, segons l'in e es que o e ien. És només un exemple pe mos a que els documen s, no els hi po en a casa. Compa eix la p oducció de l'ATCA, i n'és el sec e a i, un al e in es igado pe spicac, Jaume de Puig i Oli e , el nos e p ime sibiudis a, que malau adamen no po consag a -s'hi amb la ma- eixa dedicació. Les al es collabo acions, de mo- men , semblen ocasionals. Tan de bo que s'anes- sin inc emen an . Si esul a ex ao dina i el ca ic e an «pe - sonal» de I'ATCA, no deixa de se ambé una «anomalia» el e que hagi de so i pa ocina- da pe una Fundació. El p ime núme o deixa ambé cons ancia d'un aju del Se ei del Lli- b e del Depa amen de Cul u a i Mi jans de Comunicació de la Gene ali a de Ca alunya, i el segon esmen a aques aju i un de la CIRIT (Comissió In e depa amen al de Rece ca i In- no ació Tecnolbgica) de la ma eixa Gene ali a . Pe b una cosa són aques s aju s -ben d'ag ai - i una al a de ben di e en la cons a ació que no hi ha ac ualmen a Ca alunya cap es uc- u a ins i ucional -uni e si a , ins i u o aca- demia -on pugui eni cabuda a nb una ce - a na u ali a un p ojec e com aques . La un- dació Jaume Bo ill ha comp es que el país no es po pe me e el luxe de desap o i a els seus e- cu sos humans i ha e un es o q econbmic sens dub e conside able pe posibili a de momen aques a publicació (enca a que sigui apa an -se un xic de la se a línia habi ual -20 és un indici de eplan ejamen ? ). C ida ambé l'a enció, en e ce lloc, l'apa- ició en la nos a so e a cul u a d'un ins u- men an al amen especiali za , en un país man- ca , d'al a banda, de les eines o dini ies de qualse ol cul u a eu opea, pe exemple, edicions no mals i comple es dels nos es esc ip o s i pensado s i npo an s. Aques s olums a ien su- posa a un obse ado poc in o ma que la nos a és una cul u a no solamen no mal, sinó puixan i ica en ecu sos de o a mena, que, pe eni , é ins i o ece ca onamen al en el camp humanís ic. Na u almen , s'equi oca ia i, en in- o ma -se millo , es queda ia pa a d'alguns dels nos es de ici s cul u als. Pe b aixb no és pas culpa de 1'ATCA. Ben al con a i: qui sap si aques a in es igació pun e a a ossega i, a la lla ga, p ojec es «o dina is»! Malau adamen , no es ic en condicions de e sinó comen a is desc ip ius i ex e ns, com a lec- o p o undamen in e essa , a uns olums que me eixe ien l'hono d'una c í ica igo osa pe pa d'especialis es del ma eix ni ell de compe- encia que els au o s -¿quan s n'hi ha al país? Sense en end e-hi gai e, em sembla mol al el ni ell d'exigencia en les edicions, que suposen un eball au en icamen «ge mhnic». Imp es- siona igualmen la massa ingen d'in o mació bi- bliog a ica. (Un pe i de all: no he sabu eu e a nb quin c i e i a egades es dóna, i al es e- gades no, I'edi o ial dels llib es essenya s.) Cal des aca -ne ambé la quali a lingüís ica: un ca- ala dúc il i segu , a nb mol poques dis ac- cions. 1 una p esen ació que a goig. El conjun esul a d'un in e es indiscu ible pe als ilbso s, eblegs, ilblegs i his o iado s. Segu amen que no hi ha gai es « e is es» al món d'aques es ca ac e ís iques i d'aques a ca- ego ia. M'ha e pensa en els A chi es d'his- oi e doc inale e li é ai e du Moyen Age. Ens hem de elici a pe aques a publicació, i hem de elici a els au o s que la duen a e me i la Fundació que l'ha pa ocinada. Pe e Lluis Fon P. S. Jus al momen de co egi p o es, m'a iba el e ce olum de l'ATCA, coedi a pe la Fundació Jaume Bo iil i pe l'lns i u dJEs udis Ca alans. Sembla com si s'anés ap opan al seu locus na u alis! En do- na é comp e en el p ope núme o d'ENRAHONAR. Alain GUY, His oi e de la philosophie espag- nole, Tolosa de Llenguadoc, Associa ion des Publica ions de 1'Uni e si é de Toulouse-Le Mi ail [APUTM], 1984, 24 X 15,5 cm., 490 m. Aques a His oi e de la philosophie espagnole de l'in a igable p o esso de la Uni e si a de Tolosa de Llenguadoc Alain Guy a iba quasi una en ena d'anys desp és del seu llib e pione en la ma e ia, Les philosophes espagnols d'hie e d'aujou d'hui (amb p bleg de Geo ges Bas- ide, 2 olums: 1, Époques e au eu s; 11, Tex- es choisis, Tolosa de Ll., P i a , 1956; ad. cas . de l'o iginal e isa i ac uali za en un apendix, a nb p bleg de F ancisco Rome o, Lo- sada, «Biblio eca Filosó ica», Buenos Ai es, 1964). En ce a mane a, doncs, l'au o es elle- a a si ma eix. 1, si enim en comp e que aque- lla p ime a p esen ació dels 6lbso s hisphnics suposa a ja més de quinze anys de ece ca i de di ulgació del pensamen peninsula , esul a que po a i ma a nb aó que «(ha) consag a des de a mig segle la (se a) ca e a d'in es igado i de p o esso a la iloso ia de llengua espanyola». Deixeble de Jacques Che alie , a qui a de- dica el seu p ime llib e (Me aphysique e in- ui ion: le nzessage de Jacques Che alie , Cha - les-La auzelle, Pa ís, 1940), Alain Guy a doc- o a -se mol jo e a nb una doble esi sob e l'es- cola de Salamanca: La pensée de F ay Luis de León: con ibu ion a I'é ude de la philosophie espagnole au XVIe. siecle (V in, Pa ís, 1943; ad. cas . pa cial: El pensamien o ilosó ico de F ay Luis de León, Rialp, Mad id, 1960) i Es- quisse des p og es de la spécula ion philosophi- que e héologique 2 Salamanque au cou s du XVIe. siecle (ib., 1943). Desp és d'una lla ga do zena d'anys de eball, publica els sua a es-