Ressenyes

Seductor porque, dado el Ser como una seguridad en la que estamos y de la que parten igualmente nuestra existencia y la práctica cientíiica, «de él no derivamos fines vitales» (página 166). El Ser es la realidad; pero el problema de la verdad queda abierto. Puesto que -por su evidencia fenoménicaal Ser ya no hace falta buscarlo, deviene legítima nuestra dedicación a los entes. Y sin embargo.. . el misterio está en el fenómeno: la Critica de la razón simbólica culmina así su inversión del kantismo. Merce Rius Transparencies. Philosophycal Essays in Honor of J. Ferrater Mora, edited by Priscilla Cohn, Humanities Press, Atlantic Highlands, N.J., 1981. El destí d'un filbsof que gaudeix de renom internacional és el de acabar essent conegut i reconegut només corn a filbsof, malgrat haver tingut altres ocupacions, curiositats o deries. Es el cas de Josep Ferrater Mora a qui fa tres anys li fou dedicat un conjunt d'assaigs amb el títol de Transparencies. Un conjunt d'assaigs, perb, que, corn bé comenta tot lamentant-ho l'editora i encoratjadora de l'homenatge, Priscilla Cohn, és un conjunt de philosophical essays, un tribut al filbsof i no a l'home i creador que tanmateix és José Ferrater. Tan sols un dels escrits, el del poeta Joan Oliver, glossa la figura de l'amic i no parla del pensador. Deixem, perb, de banda aquesta inconveniencia gairabé inevitable, per dir que els escrits recollits són efectivament «transparencies», val a dir, interpretacions lúcides i crítiques substancioses d'un pensament que, només perque és coherent i rigorós, es deixa sintetitzar en uns trets fonamentals i constants. Des del primer llibre publicat, Cóctel de verdad (1935), íins el penúltim (em refereixo ara a l'obra filosbfica), De la materia a la razón (1979), totes les ideas i temes desenvolupats per Ferrater Mora, rsben el tractament i l'atenció que es mereixen. Llevat d'una excepció perfectament comprensible, pero lamentable: el darrer llibre esmentat, De la materia a la razón, per raons de temps (fou publicat en els momclts en que s'escrivia l'homenatge), no és considerat en detall i corn cal per cap dels autors. J. L. Aranguren, en la Introducció que glossa tota la serie d'escrits, es do1 molt justament d'aquesta absencia, tant més que De la materia a la razón és decididament una de les obres majors del filbsof homenatjat. Aquesta eventualitat fa que el mateix Ferrater Mora, en l'últim capítol del volum, destinat a comentar els articles que li dediquen, es vegi obligat a fer contínues referencies al seu darrer llibre on una gran part de les ambigüitats, equívocs o defectes d'escrits anteriors s'han volgut resoldre. Una cosa és l'opinió de Priscilla Cohn en fer un repis i valoració del conjunt de l'homenatge, i tot una altra l'opinió de Josep Ferrater. Si creiem en l'honradesa dels seus comentaris final~ (i, corn ell mateix afegiria, no tenim raons suficients per no fer-ho), jo diria que els articles el sathfan prou, i potier per duk raons bisiques: 1) perque certament constituieixen un compendi ben fet de la «seva filosofia» integracionista i continuista, 2) perque potser sia la primera vegada que tant sols de pas es fa esment del Diccionario de Filosofia (tots sabem que l'autor d'aquesta obra admirable defuig ser identificat només corn l'autor del Diccionario). Penso amb Aranguren que l'oblit, voluntari o involuntari, és injust, per bé que complagui l'interessat. No és qüestió aquí de resumir un per un els escrits recollits a Transpar2ncies. En grans trets, podriem distingir dos grups diferents. Els que es refereixen més directament a qüestions suscitades pel metode integracionista i per la idea de que la realitat és un continuum: problemes epistemolbgics, metodolbgics, ontolbgics o lingiiístics, tractats amb evident competencia i imaginació per M. Bunge, J. Echeverría, J. G. Caffarena, M. Krausz, J. Muguerza, U. Moulines, Grace A. De Laguna o la mateixa Priscilla Cohn. Tots ells es concentren en la interpretació crítica dels dos escrits de Ferrater Mora que, intencionadament, són també un continuum metodolbgic: El Ser y la muerte i El Ser y el sentido (el tercer de la serie havia de ser De la materia a la razón). Amb més o menys reserves, comprensió o simpatia, I'integracionisme de Ferrater és vist pels seus crítics corn una font de suggerencies i preguntes filosbfiques. L'altre grup d'escrits és rnés dispers i al mateix temps esta rnés concentrat en l'obra menys coneguda del filbsof. Les teories socials desenvolupades a El hombre en la encrucijada són analitzades i combatudes per Salvador Giner. El mateix fa A. Sánchez Vázquez tot comentant els conceptes de «societat» i «ideologia» a La filosofia actual o Cambio de marcha en filosofia. J. Mosterin es concentra en els escrits sobre lbgica; C. O. Schrag i també Priscilla Cohn es fisen en algunes de les preocupacions «existencialistes» del primer Ferrater; halment, el malaurat A. Deaño ens recorda I'existencia d'un dels articles rnés premonitoris sobre Wittgenstein, escrit pel nostre filbsof l'any 1953. És cert el que ens diu F. Miró Quesada: la filosofia de Josep Ferrater Mora és, sens dubte, un reflex de la seva personalitat. «És un dels filbsofs menys dogmatics», actitud que constitueix una manera lúcida d'enfrontar-se als temps de confusió que estem vivint. El pensament de Ferrater Mora defuig tota mena d'Absoluts. El continuisme es un intent de trobar Iligams, d'evitar preguntes últimes o fonamentals. Aquest caracter anti-absolutista, anti-dogmatic, tolerant per sobre de tot, es fa rnés i rnés present a mida que són abandonades les preocupacions ontolbgiques i es guanya el terreny de l'acció o de la moral. Una obra consistent i rigorosa, pero al mateix temps, tenyida d'ironia, distanciada d'una realitat inassolible del tot. Una obra marcada per l'autocritica i l'autocorrecció gairebé obsessives. Una ullada a la completíssima bibliografia reunida per L. Montoya corn part de l'homenatge, n'és una bona mostra. Ferrater Mora ha tingut sempre en compte els seus lectors i crítics, considerant i incorporant llurs observacions a les noves edicions de cada llibre. Ja ho he dit altres vegades: l'obra de Josep Ferrater és una obra oberta i corn a tal roman a l'espera d'un nou homenatge. VictOria Camps Ramon XIRAU, Graons, Edicions 62, Barcelona, 1979. Dit i descrit, Edicions 62, Barcelona, 1983. La publicació a Barcelona I'any 1974 del poemari «Les Platges» significa la recuperació per a la poesia catalana d'una veu madura, forjada en l'exili mexich, dins una tradició estetica molt diferent a la que imperava aleshores en els Paisos Catalans. És potser per aixb que Ramon Xirau (Barcelona, 1924) resultava, per als seus primers crítics, una veu difícil de classificar, que a la fi hagué de llegir-se amb l'etiqueta maldestra de «poesia de l'exili», que és corn dir un calaix de sastre que aplega tant a mestres indiscutibles (Bartra, Benguerel) corn a una munió de versaires que algun mal dia emborronaren un paperet amb enyoraments més o menys patribtics. Per sort la memoria del lector garbella les obres i a la fi resten tan sols les que revelen autentica solidesa. A les altres el temps els aplica la seva «adiquia» i deu anys després se'ns fa dificil recordar títols que el mandarinat cultural d'aleshores considerava «essencials». 1974 fou certament una anyada de collita excepcional en la poesia catalana, pero en un futur continuarem llegint tres autors basics: Xirau, Jaume Medina (que publica aquel1 any «Temps de Tempesta~) i Antoni Munné (autor de «Fruita d'Argila»). . . que certament no foren els autors rnés publicitats pels savis d'aquells temps. La poesia de Ramon Xirau es consolida plenament amb l'aparició del seu segon llibre a Barcelona: «Graons» (1979, prbleg d70ctavio Paz). És aquest potser el llibre més solid dels publicats pel poeta Xirau, que especialment en el llarg poema de la primera part, onze cants, arriba al cim de la seva explanació. Potser el tema esencial de Xirau sigui la identitat. Reconeixerse, retrobar-se, repensar-se en els objectes, en els paisatges, en els llibres, constitueix per al poeta el sentit del seu viatge d'exploració entre les paraules. Com els romhntics que estima i estudia amb passió des de la seva catedra de MGxic, Xirau escriu poemes per a la veu; estilísticament el seu esforc -i el seu jugar amb els sonsserveix per tal que el lector faci un esforq i reciti les paraules, convertint-se d'aquesta manera en torsimany del poeta entre els homes. 1 encara un altre tret convindria destacar de l'estil de Ramon Xirau: l'ús del llenguatge i la inventiva dels mots. Com a poeta d'exili en una llengua minoritaria i oprimida, el drama més intim i, alhora, universal del creador consisteix en veure corn se li escapen les paraules, corn lentament s'esvaeix la parla del poble i s'imposa un model lli-