La filosofia catalana a l'exili : notes per a un estudi

LA FILOSOFIA CATALANA A L'EXILI No es pe a un es udi* An oni MORA 1. FILOSOFIA CATALANA: TRADICIO, ESCOLA 1 EXILI Pe que la p opos a d'un es udi sob e la ilo- so ia ca alana a l'exili, quan aques a és apa en - men an dispe sa en au o s i ob es, i a an s anys d'ha e -se esde ingu l'exili, i quan el pe- íode polí ic que el man ingué es a ja clos? Pe al a banda, ¿hem de e una conside ació mol di e enciada de la iloso ia espec e a la es a de la cul u a exiliada dels anys 1936-1939? Comen~an pe aques a da e a qües ió, un es udi sob e la li e a u a ca alana a l'exili com el d'Albe Manen ' e idencia la di e encia que aques a po eni espec e a la iloso ia. La majo pa dels esc ip o s han ana o nan al país, on són més o menys conegu s, i on han con inua esc i in i publican , des de Joan Sales, que o - na l'any 1948, ins a Agus í Ba a, que ho a e el 1970, pe esmen a -ne dos de ben di e- en s. Així, eiem que la iiloso ia ha ingu un al e camí que el de la li e a u a: la p ac ica o- ali a dels ilbso s a l'exili no han o na a iu e al nos e país, a penes hi han publica i, lle a d'alguna comp ada excepció, la se a ob a ens és p ic icamen desconeguda. Pe adona -nos d'ai- xb n'hi ha p ou a epassa els noms que des- p és ani em ci an . Aques es a anbmal de la iloso ia ca alana a l'exili s'hau ia d'examina en elació a la si ua- ció de la iloso ia dins la cul u a ca alana con em- po ania, que no és gai e menys anbmala. 1 als es exilis que diu ha e iscu Edua d Nicol -el del país, el de la llengua i el d'es a al ma - ge dels cen es de p oducció cul u al eu o- pe~s-~, cal a egi -n'hi un qua : el que ca ac e- i za la iloso ia espec e a la cul u a ca alana. Aques exili és el que explica a la p olongació dels al es es. A més, ens explica a, en pa , aques pe manen es a en als que ca ac e i za ins a a ma eix la iloso ia en la nos a cul u a. Aques es a anbmal ja és p esen quan o so in es posa en dub e la me a exis encia de la * Aques es no es pe anyen a un es udi, en ac ual elabo ació, sob e la iloso ia ca alana a l'exili, que es po a a e me amb els aju s de la Fundació Bo ill, l'ob a Social de la Caixa de Ba celona i la C.I.R.I.T. (Ampliació d'es udis a l'es ange ). l MANENT, A., La li e a u a ca alana a l'exili, Cu- ial, Ba celona, 1976. En el dialeg ele isa amb XAVIER RUBERT DE VENT~S, Pensado s ca alans, de p bxima edició. iloso ia ca alana. És ja com un i ual inicia un es udi sob e una ob a ilosb ica ca alana amb aques dub e. El que no es é en comp e és que l'exis encia d'una iloso ia ca alana, si no li o- lem dona un mís ic sen i essencialis a, queda més que assegu ada i o a de o dub e jus amen a a és de qualse ol d'aques s es udis que co- men en pe in e oga -se sob e aquella exis en- cia. L'adjec i ació de nacional a una iloso ia es p odueix pe simple acumulació de noms i ob es. Una iloso ia nacional, algui ha e -ho de di , és la que es p odueix en el lla g del emps en una nació. Un cop en es aixb, podem comenqa a a egi adjec ius a aques a iloso ia nacional, que se 2 més o menys in e essan , o iginal, pob e, p o unda o allb que sigui. Amb Josep Fe a e Mo a, alesho es, podem di que els adjec ius an nosa quan es a iloso ia se iosa, clle a dels ad- jec ius que poden acla i -nos l'es uc u a con- cep ual de la iloso ia e a» 3. El dub e sob e una iloso ia ca alana ha es a a a o i , so in , pe la con usió en e la se a me a exis encia i una p ecipi ada alo ació de la se a quali a i o iginali a p eses globalmen , com si d'aques es en depengués aquella. També ha acaba pe con ond e l'ús indisc imina i poc igo ós de e mes com «Escola de Ba celona» i «T adició ca alana» aplica s a la iloso ia. Con é di e encia una i al a amb mol de comp e, en- ca a que sigui d'una mane a esquemi ica 4. Pe «Escola de Ba celona» s'ha en es, inicial- men , el g up de ilbso s incula s a la Facul a de Filoso ia de la Uni e si a de Ba celona dels anys in i en a, de la ma eixa mane a que es pa la a d'una escola de Mad id, en e e i -se a la Facul a de la Uni e si a d'aques a ciu a . Ja a l'exili, José Gaos a pa la d'aques es dues es- coles en aques sen i , i a egí que co esponien a les dues úniques acul a s que en aquells anys FERRATER MORA, Josep, ((Re lexions sob e la i- loso ia a Ca alunya», Discu s d'in es idu a doc o ho- no is causa, Bella e a, Se ei de Publicacions de la Uni e si a Au bnoma de Ba celona, 1979, p. 37; ex inclbs a Les o mes de la ida ca alana i al es assaigs, Edicions 62, Ba celona, M.O.L.C., 1980. CARRERAS I ARTAU, Tomas, pe exemple, no dis ingeix en e « adició» i csen i d'escola» a In o- ducció a la His d ia del pensamen ilosii ic a Ca a- lunya, Ca albnia, Ba celona, 1931, p. 18. Es em d'aco d amb ell, en can i, quan diu que «cal dis ingi en e l'exis ~ncia de la adició ilosb ica d'un poble, la alo- ació d'aques a adició i l'esde enido de la iloso ia en el ma eix poble», op. ci ., p. 90. hi ha ia a Espanya 5. Més a d, en pa la alguns deixebles d'O ega d'una «escuela» de Mad id en un sen i mol més especí ic del e me, sem- bla a que ambé es pod ia pa la d'una escola de Ba celona en aques sen i . En el seu a icle «La Escuela de Ba celona», Edua d Nicol expli- ca minuciosamen la inexis encia d'una escola ilosb ica ca alana en esa així. Quan alguna ega- da algú ha e se i aques ex pe di el con- a i, no ha comp a ni amb la se a p ime a a- se, que diu «ja sé que no hi ha una Escola de Ba celona» 6. Es po di p bpiamen , doncs, que dels anys in i en a su una escola de Mad id a l'en o n d'O ega (com epe idamen han e els seus deixebles, especialmen Manuel G anel1 i Julián Ma ías), i co n a mol un g up de Ba - celona, pe o no una escola 7. Una al a cosa que una escola és una adició ilosb ica. Pe de ensa -ne una de ca alana, s'ha in en a alguna egada busca onamen s a La T adició Ca alana (1892), de To as i Bages, sense eni en comp e que el que e i ablemen es p oposa a el bisbe de Vic e a mos a l'exis- kncia d'una adició de pensamen ca blic a Ca- alunya. Segui pa de les esis de To as i Ba- ges pe de ensa una adició ilosb ica ca alana p opia és el que en el seu momen a in e esa a F ancesc Pujols en el seu di e i Concep e Gene al de la Ciencia Ca alana (1918). Aques au o i la se a ob a ens poden dona una mica la idea de la pe spec i a en que una adició ilosb ica ca alana es po de ensa . GAOS, J., «LOS " ans e ados" españoles de la iloso ía en México», Filosojia y Le as, n.O 36, oc u- b e 1949, p. 207; a icle pos e io men inclbs en el seu llib e Filosojia mexicana de nues os dias (1954). A pa i d'aques ex podem pensa que és Gaos un dels p ime s en esc iu e sob e aques es dues suposades escoles. 6 NICOL, E., «La Escuela de Ba celona)), El p o- blema de la jilosojia hispá zica, Tecnos, Mad id, 1961, pp. 165 i SS. FERRATER MORA, J., ambé inclou el dub e en pa la d'aques a escola en el seu a icle co es- ponen al Dicciona io de Filoso ia. LLUÍS I FONT, P., igualmen pa la d'una mane a mol ma isada d'un «mo- imcn ilosb ic so gi a Ba celona», «en ce a o ma con inua en el segle xx», a icle «Escola ilosb ica ca alana)) a Ic ineu. Dicciona i de les ciencies de la socie a ca alana als Palsos Ca alans, Edicions 62, Ba - celona, 1979, p. 179. En aques sen i 6s jus LARROYO, F., quan, en pa la dels ilbso s exilia s espanyols, es e e eix a «la escuela de Mad id» i al «g upo de Ba celona)), La ilo- so ía ibe oameuicana, Po úa, Mkxic, 1978, pp. 134 i 137. Pa lan amb ce igo , no hi ha aques a a- dició ilosb ica. Una adició no solamen la cons i ueix una acumulació d'au o s i ob es ail- la s en el empc (aixb que en el nos e con ex podem anomena « iloso ia ca alana»), sinó que ambé cal comp a amb la inculació d'uns au- o s als al es, llu con inui a en el emps, una ce a he encia d'uns als al es a a és d'analisis, c í iques, in e p e acions, dispu es, co en s, in- luencies, escoles, g ups, e c. En la iloso ia ca- alana no es p odueix aques encadena i no hi ha, pe an , un habi de c í ica i adició ilosb- iques, co n p bpiamen con inuem sense eni a a ma eix. No és més que una con adicció p oduida pe aques es mancances el e que l'ob a de Joaquim Xi au hagi es a dins la iloso ia ca alana una de les poques que ha es a es udiada d'una mane a global i exhaus i a, almenys en dos eballs aca- demics sob e la se a iloso ia; i que jus amen en ells se l'hagi conside a ep esen a iu d'una es- cola de Ba celona, en un cas, i co n a in eg an d'una adició ca alana, en un al e. La no exis encia d'una adició ilosb ica ex- plica la debili a , la poca o iginali a de la ilo- so ia ca alana i la mínima o ca pe acaba d'a - ela i se ecunda. La esis encia a econeixe o aixb pe pe ua aques es a , i o igina una si- uació anbmala de la iloso ia din e de la cul- u a ca alana: un lla g exili. No és casual que, al inal de la se a ida. Eugeni d'O s ins i o es conside és un expa ia in ellec ual; co n am- poc no ho és que, ecen men , més d'un ilbso s'hagi conside a exilia espec e d'alguna ins i- ució. És pe aixb que la iloso ia exiliada dcl 1939 no ha pogu conside a acaba del o el seu exili, an enlli d'aques a da a, co n ho ha ana en la no ella o la poesia. Ha es a la ine - cia d'una manca de adició ilosb ica, i po se una inconscien olun a d'obli cap a un passa ilosb ic no especialmen esplendo ós, allb que ha ajuda a pe llonga l'exili de l'ob a ilosb ica més enlli dels condicionan s ja his b ics que el mo i a en i man ingue en an s anys. - Una de les mane es d'acaba ámb aques a ine cia que ens con inua a ec an po consis i a po a a e me una eina de me a ecopilació: o - gani za , explica i elaciona les dades del nos- e passa ilosb ic, i ecompond e'l en els seus agmen s. Aques a és una p ime a eina gai e- bé d'a xi e que, en la majo pa dels casos, no s'ha e 8. Conjun amen a nb aixb, s'hau ia de passa a l'analisi, a la c í ica, a la in e p e ació. No pe imp o isa p ecipi adamen una adició, sinó més a ia pe inicia -la. Les adicions s'he- e en, pe di -ho així, a a és de les di e ses c i iques de les c i iques c i iques. Cal, doncs, que comencem a e o jus les p ime es c í i- ques. En aques a eina són o a de llo o a mena de iom alismes; i, pe an , se a una in- con eniencia eco da massa que la cul u a ca a- lana ha dona el p ime ilbso en llengua oma- nica, ja que dins d'aques a cul u a, i al lla g dels segles, l'exemple no ha es a mol segui . També se a o a de lloc el de o isme que ens ajuda a se més medioc es del que som ealmen . Amb aixb, ens pod íem ca ega de mo al, ésse una mica o eguians i comenca a es udia «les epo- ques deslluides» de la nos a iloso ia, les quals, pe ce , no són poques i es an en la se a majo pa pe es udia . 1 així, pe no pe pe ua la bui- do , pod íem ana es udian els bui s, cosa que en una pe i a pa ja s'ha comenca a e . Ales- ho es, un cop es udia s o s, ens pod em aplica a nb p o i una lleuge a a ian de la di a d'A- do no: cal eni assimilada la nos a no adi- ció pe a pode odia -la a nb aó. 2. ALGUNES APROXIMACIONS A LA FILOSOFIA A L'EXILI Es cla que l'es udi que p oposem é el seu p incipal sen i en la se a inexis encia. Aixb no ol di que no s'hagin e alguns in en s d'em- p end e un es udi així o, m& so in , que no s'hagi indica la necessi a de po a -lo a e me. Val la pena que en eiem alguns de signi ica- ius. José Luis A angu en ha es a un dels p i- CARRERAS I ARTAU, T., diu: «Si exis eix una a- dició ilosb ica ca alana, és p ecís in en a ia -la. Si no exis ís aques a adició, i l'ac i i a ilosb ica ca alana, his b icamen conside ada, es eduís a uns quan s noms inconnexos, deslliga s dels g ans ilbso s o que ossin només un debil esso d'aques s, alesho es cald ia es u- dia les causes p o undes d'aques e coilec iu. Ens oba íem, doncs, en un p ime i in e essan íssim exe - cici d'in ospecció coilec i a», op. ci ., p. 90. D'aco d a nb les dues a i macions, enca a a egi íem que de no exis i aquella adició, com ja hem di , igualmen és p ecís in en a ia -la, és a di , in en a ia la no adi- ció, cosa que ja suposa ia «es udia les causes p o un- des» d'aques a inexis encia. me s, si no el p ime , que ha indica l'in e es d'es udia la iloso ia ca alana a l'exili. Ho a e en el seu a icle «La e olución espi i ual de los in elec uales españoles en la emig ación» (1953). En una noca a peu de pagina,diu que ha de deixa de banda. De manca de ma e ial bibliog i ic, «la e olución (o no e olución) de los in elec uales ascos y ca alanes, especialmen- e, po se mucho más nume osos e impo an- es, la de es os úl imos» 9. Pos e io men , José Luis Abellán inicia els seus es udis sob e l'exili espanyol a nb un ex que és, o hau ia pogu ésse , pun de pa ida pe a pos e io s es udis sob e la iloso ia a l'exili: Filoso ia española en Amé ica. 1939- 1966 'O. El sen i d'aques llib e e a en la se- a olun a sugge ido a, especialmen en la se a qua a pa on s'aplega un segui d'au o s, da- des, apun s c onolbgics i bibliog a ics, que con- inuen cons i uin un impo an pun de e e- encia pe a pos e io s es udis sob e el ema. La p ime a pa , la dedica Abellán a «T es iló- so os ca alanes», a nb es capí ols dedica s a Joaquim Xi au, Edua d Nicol i Josep Fe a e Mo a. E a la p ime a egada que, a Espanya, l'ob a d'aques s au o s s'es udia a d'una mane- a global. En pos e io s ex os, Abellán ha insis i en la necessi a d'es udia la iloso ia a l'exili. Ho ha e en el capí ol dedica a la iloso ia i el pensamen dins de El exilio español de 1939 i a Pano ama de la iloso ia española ac ual ". En el seu llib e Pensamien o español en la e a de F anco (1 939-1 975) 12, Elías Díaz ha es- udia el pensamen espanyol a l'exili en elació a nb el pensamen de l'in e io . Fa un in e es- ARANGUREN, J. L., «La e olución espi i ual de los in elec uales españoles en la emig ación», C i ica y medi ación, Tau us, Mad id, 1977, 2." ed., p. 133. lo Guada ama, Semina ios y ediciones, Mad id, 1967. l1 «Filoso ía y pensamien o: su unción en el exilio de 1939», El exilio español de 1939, 111, Re is as, pensamien o, educación, Tau us, Mad id, 1976. En el llib e Pano ama de la iloso ía española ac ual. Una si uación escandalosa, Espasa-Calpe, Mad id, 1978, de- dica una pa a l'exili: «En o no al exilio ilosó ico del 39~. l2 Tecnos, Mad id, 1983. Aques llib e és una eelabo ació de ex os an e io s, publica s a la e is a Sis ema (1973), i apa egu s pos e io men en o ma de Uib e a nb el í ol No as pa a una his o ia del pensa- mien o español ac ual (eds. de 1974 i 1978). san epas de l'inici del diileg en e un i al e i les polemiques que a o igina . El g up d'hispanis es de la Uni e si a de To- losa, que en di e en s ocasions s'ha dedica a es udia la iloso ia espanyola 13, ha dedica un olum collec iu als Philosophes ibé iques e ibé- YO-amé icains en exil 14, en enen « iloso ia» i «exili» en els seus sen i s més amplis possibles, ja que en el llib e s'inclouen es udis sob e es- c ip o s an di e sos com Anselm Tu meda, Joan Lluís Vi es, el jueu Menasseh ben Is ael, O ega y Gasse , Fe a e Mo a, Oc a io Paz i Helde Cáma a. En el ecen llib e c0~1ec iu publica a Mexic, El exilio español en México. 1939-1982, s'in- clou un capí ol sob e la iloso ia i ma pe Raúl Ca diel Reyes lS. En el1 se segueix la ca ac e ís- ica gene al de o el llib e d'o e i dades e b- nies i con adic b ies, o en alguna e e encia in e essan . De e , es ac a més d'un llib e que p e én dona una idea mol gene al sob e l'exili a Mexic (la majo pa dels ex os es an i ma s pe pe iodis es), que no pas d'un ecull de ex- os mol especiali za s. A aques s es udis i a icles ci a s pod íem a egi -ne d'al es que mos en l'in e es que ha despe a la iloso ia (o el pensamen en gene al) a l'exili, especialmen pe pa de ilbso s i in el- lec uals ame icans. Sob e aixb han esc i , en e d'al es, F ancisco Rome o, Leopoldo Zea, F an- cisco G. Díaz Lomba do o el ja esmen a F ancisco La oyo lb. Uns i al es ex os són es- '"m, A., Les philosophes espagnols d'hieu e d'aujouud'hui, P i a édi eu , Tolosa, 1956, 2 ols.; REINE GUY, Axiologie e né aphisique selon Joaquim Xi au. Le peusonnalis ne con empo ain de lJÉcole de Baucelone, Publica ions de 1'Uni e si é de Toulouse- Le Mi ail, Tolosa, 1976. Alain Guy ha anuncia una Hisioi e de la philosophie espagnole. El ma eix Guy ha e un pe i balanq d'aques g up de Tolosa: «La philosophie espagnole a l'é ange : I'equipe de Tou- louse», Ac as del I Semina io de His o ia de la Filoso ia Espa iola, Ediciones Uni e sidad de Salamanca, Sala- manca, 1978. l4 Publica ions de l'uni e si é de Toulouse, Le Mi- ail, Tolosa, 1977. '5 «La iloso ía», El exilio español en México. 1939- 1982, Fondo de Cul u a Económica i Sal a , Mexic, 1982. l6 ROMERO, F., «Tendencias con empo áneas en el pensamien o hispanoame icano» (1942), Filoso ia de aye y de hoy, A gos, Buenos Ai es, 1947, i ambé O ega y Gasse y el p oblema de la je a u a espiui ual y o os ensayos, Losada, Buenos Ai es, 1960, on diu imoni d'una ob a que, malg a o , a penes ha es a es udiada en el nos e país. Des del Ilunya ex d'A angu en, la manca de ma e ial biblio- g a ic no po segui essen obs acle pe comenca a coneixe l'implia ob a de la iloso ia a l'exili. La igno ancia d'aques a, de e , no s'ha degu ne- cessi iamen a aixb, ja que a ui una bona pa d'ella és locali zable en el nos e país. Quan a l'in e es d'un es udi sob e aques a iloso ia, no- més ens cal a egi una mínima e lexió a l'en o n de la se a igencia. En el momen de l'a icle d'A angu en l'in e es d'aques es udi podia coin- cidi amb el diileg que des del país (especial- men des de ce s ce cles in e1,lec uals de Ma- d id) s'inicia a amb la iloso ia espanyola a l'exili. En el momen del p ime es udi d'Abe- Uán es ac a a d'una p opos a d'es udi d'una ob a en g an pa ja e a. A ui ja es ac a d'un in e es pe ecupe a una ob a conside able, en- ca a que només sigui pel olum. D'aquí a uns quan s anys, si aques a ob a con inua amb l'es- cas essb que é en la se a majo pa a a ma- eix, un es udi així comenca i a eni un alo a queolbgic, un in e es pe a es udia els a s. El més lamen able del cas és que aixb ja co- menqa a passa . 3. ESQUEMA PER A ENDEGAR UN ESTUDI SOBRE LA FILOSOFIA A L'EXILI Ens hem e e i a l'in e es pe comenca a es udia els di e sos pe iodes de la iloso ia ca a- lana a pa i d'una p ime a e apa gai ebé d'a xi- e : classi ica au o s i ob es, i ixa dades. In- en a em aplica esquema icamen aixb a la iloso ia ca alana a l'exili. En la mesu a en que aques es udi s'ha de p oposa explica allb que ha es a una pa que el des e amen és «la condición habi ual de los ilóso os españoles» (p. 30); ZEA, L., La iloso ia en México, Biblio eca Mínima Mexicana, Mexic, 1955, 2 ols.; DÍAZ LOMBARDO, F. G., His ouia de la iloso ia en México, J. M. Cajica, Mexic, 1973. En e els espa- nyols que han pa la sob e el ema, apa dels conegu s ex os de J. Gaos i J. Fe a e Mo a, podem ci a l'a icle de GUILLERMO DE TORRE, «La emig ación in elec ual, d ama con empo áneo» (1940), inclbs a T ip ico del sac i icio, Losada, Buenos Ai es, 1960, 2." ed.; ens cons a que Ramon Xi au i Manuel Du án publica an en b eu ex os sob e la iloso ia ca alana a l'exili. impo an de la iloso ia ca alana dels anys en- a en& cal a o ga una especial a enció als dos ilbso s nés econegu s d'aquells anys, els quals desp és s'exilia en: Jaume Se a Hun e i Joa- quim Xi au. Els podem conside a , ambdós, dins d'un p ime g up gene acional, ja que, malg a pe inye a dues gene acions dis in es, du an els anys in i en a o s dos e en p o esso s del segon g up gene acional que a iu e des de din e la e o ma de la Uni e si a de Ba celona en e el inal dels seus es udis i l'inici de dona - hi classes. Dis ingim, doncs, un p ime g up gene a- cional (a), que du an els anys in i en a p o essa a a Ba celona, que ha ia nascu abans del can i de segle i que a pa icipa ac i amen en la e o ma uni e si a ia de la República (Se - a Hun e a se ec o de la Uni e si a de Ba celona, en la ansició de la Dic adu a a la República, i Xi au a se dega de la Facul a de Filoso ia i Lle es d'aques a Uni e si a , acul a - pilo d'aquella e o ma). En un segon apa a (b), dins d'aques a da e a dis inció, incloem au o s que no són es ic amen ilbso s, bé pe - que en enen la o mació pe o no s'hi an de- dica de ple (és el cas de Luis de Zulue a o Josep M. Capde ila), o bé pe que a pa i d'una al a o mació es an dedica , en una pa de la se a ob a, a algunes qües ions ilosb iques (Emili Mi a o Joan Cua ecasas). En el segon g up gene acional (nascu s en e el 1900 i el 1912) dis ingim igualmen els de- dica s plenamen a la iloso ia (c), dels que, mal- g a llu o mació, només s'hi an dedica pa - cialmen (d) (en aques cas, Rodol Llo ens). Incloem en e els p ime s des de Joan Rou a- Pa ella ins a Josep Fe a e Mo a, sense deixa de banda a Juan Da id Ga cía Bacca, que, si bé és nascu a Pamplona, es a doc o a a la Uni e si a de Ba celona (on a dona classes) i a publica di e sos ex os en aques a ciu a (algun d'ells en ca ala). - Finalmen no deixem de pa la d'un e ce g up, o ma pe ills d'exilia s (excep e F. Riu). Aques g up a pe den el sen i d'exilia a mesu a que a ancem amb els au o s: és plena- men jus i ica d'inclou e-hi Ramon Xi au, Ma- nuel Du an i Josep Mi e (si bé pe algú se a nés discu ible que aques s dos da e s es pu- guin conside a plenamen com a ilbso s), pe o ja ho són menys au o s pos e io s que, en o cas, hem c egu in e essan d'esmen a . A con inuació hem aplega en aques esque- ma gene acional o s aquells au o s que c eiem in e essan de eni en comp e sense pode e i- a una nés o menys lla ga llis a de noms se- gui s de dades quasi eleg h iques. Com diem en el í ol, allb que p oposem aquí no és es nés que les no es pe a un es udi en cu s. 4. PRIMER GRUP GENERACIONAL: DE SERRA HUNTER A CUATRECASAS a) JAUME SERRA HUNTER (Man esa, 1878- Cue na aca, 1943) es conside a a con inuado de F ancesc Llo ens i Ba ba. Des de 1913 a se ca ed a ic d7His b ia de la Filoso ia a la Uni- e si a de Ba celona, on c ea el Semina i de Filoso ia l'any 1914. Com ja hem di , del 1931 al 1933 és ec o d'aques a Uni e si a . Se a Hun e s'au ode ineix dins d'un «espi- i ualisme idealis a». Jo di Sales ha pe ila la se a possible o iginali a en l'in en d'adop a a Ca alunya la iloso ia academica ancesa de inals de segle. Els seus ex os semp e són a mig camí de la di ulgació, des dels dos olums de Filoso ia i cul u a (1930 i 1932, agmen s de di e sa p ocedencia) a les pe i es monog a ies que dedica a Sb a es (1931) i Spinoza (1933). En aques ma eix sen i , podem eco da els a icles ilosb ics que esc iu pe a la Enciclopedia Espasa. Exilia el 1939 ( eco dem que a a iba a se ice-p esiden del Pa lamen de Ca alunya), només s'a iba a publica un llib e seu a Mexic, dos anys desp és de la se a mo . Es ac a de El pensamen i la ida. Es imuls pe a iloso a (1945, p bleg de Josep Ca ne ), un llib e ep e- sen a iu de o el seu pensamen , plane en la se a exposició, sense masses p e ensions i, com diu Fe a e Mo a, amb una iloso ia «mol se- gle XIXD. El llib e ambé es publica en cas elii (1945, p bleg de Juan Da id Ga cía Bacca), pe o no es po di que el seu au o ingués gai e emps pe a in eg a -se en els medis ilo- sb ics mexicans. JOAQUIM XIRAU (Figue es, 1895-Mexic, 1946) és nés bon coneixedo de la íiloso ia con- empo ania, almenys d'alguns dels co en s nés impo an s, com la enomenologia, que ja expli- ca a les se es classes. Amb ocasió dels cu sos de doc o a que a ha e de e a Mad id (es doc- o a en Filoso ia a nb una esi sob e Leibniz -1921- i en D e a nb una sob e Rousseau -1923) coneix a O ega, a qui no deixa de eni semp e una admi ació, pe o ep una in- luencia més di ec a i pe manen de la Ins i u- ción Lib e de Enseñanza, especialmen a a és de Manuel B. Cossío, sob e qui a e un llib e (Manuel B. Cossío y la educación en España, 1945). La olun a pedagbgica que, en pa , ep de la Ins i ución no és del o deslligable de a a la se a labo a Ba celona (on asllada la se a ca ed a de Lbgica, a pa i del 1929) com a p o esso , on c ea el Semina i de Pedagogia. L'ob a ilosb ica ba celonina de Xi au no és la més des acable, pe o ja indica un il de pen- samen que no abandona. Una c í ica a la ilo- so ia mode na i una ece ca d'un onamen pe a iloso a ja es oba explici a a El sen i de la e i a (1927) i a L'amo i la pe cepció dels a- lo ~ (1936) ''. A l'exili mexici la se a ob a es- c i a assoleix una majo o iginali a a pa i de Amo y mundo (1940). En ell, Xi au oba una sín esi a les se es p eocupacions ilosb iques, en un camí p ope al que ha es a un ilbso que p og essi amen ha ana enin en comp e, Sche- le , i un que en aques s anys a ana descob in , Whi ehead, pe no ci a ja el ilbso que semp e és en el e a ons del seu pensamen , com és san Agus í. A l'exili ambé esc iu dos llib es sob e al es dos ilbso s que coneix bé i que no l'han deixa d'in lui , com són Be gson i Husse l. En els seus da e s llib es mos a una especial p eo- cupació a l'en o n del p oblema del emps (a pa - i de Lo ugaz y lo e e no, 1942) i esc iu un segui de llib es sob e pensado s ca alans i es- panyols, una mica en e l'enyo i l'espe anga: Vi- es (1944), Llull (1946, el seu da e llib e) i l'esmen a sob e Cossío. l7 Sob e l'e apa ba celonina de Joaquim Xi au han dona es imoni CALSAMIGLIA, J. M.a i MARAGALL, J., «Semblanza de Joaquín Xi au», nsula, n.O 234, maig 1966, p. 5, i el ma eix MARAGALL, J., «Reco d de Joa- quim Xi au», Con i ium, n.O 26, gene -ma c 1968, pp. 115-122, i en el p bleg a l'edició ba celonina de Amo y mundo (1983). Podem esemen a ambé la mol ambigua e e encia que a MACHADO, A., de Xi au a «Miscelánea apóc i a: sigue Mai ena.. .», Ho a de España, n.O 20, agos 1938, pp. 5-12 (inclbs a Juan de Mai ena). b) LUIS DE ZULUETA (Ba celona, 1878-No- a Yo k, 1964) inicia una lla ga co espondencia a nb Unamuno a p opbsi d'un comen a i que aques li a ole e a un a icle seu publica a La Publicidad, «La p udencia de León XIII» (1903). Des d'alesho es, Unamuno es con e - eix en ecep o de les inquie uds i dub es del jo e Zulue a, dels seus in e essos pe la ilo- so ia, de la se a o mació a l'es ange abans que a Espanya, de la se a inclinació cap a qües- ions de pedagogia. P og essi amen , pe b, se sen í més p bxim a Gine de los Ríos i a la Ins i- ución Lib e de Enseñanza. Va e la se a esi doc o al sob e la pedagogia de Rousseau ( l910), i a combina l'ac i i a polí ica a nb la de pu- blicis a, semp e des d'una pe spec i a epubli- cana d'esque es (al lla g del emps, passa de se dipu a pe Solida i a Ca alana a se -ho pe Acción Republicana, i assoleix el ca ec d'am- baixado al Va ich, desp és el de minis e d'Es- a ). S'exilia a Bogo i, Gineb a i No a Yo k. La se a ob a és mol dispe sa en dia is, e is es i con e encies. JOSEP M. CAPIIEVILA (Olo , 1892,-Banyoles, 1972) é uns inicis mol p ope s a Eugeni d'O s, qui l'anomena assis en a la di ecció del Semi- na i de Filoso ia, conjun amen a nb Joan C e- xells (1919). Més a d és memb e undado de la Socie a Ca alana de Filoso ia (1923). La se a ac i i a , pe b, es decan a més cap a la c í ica li e a ia i el pe iodisme. En aques da e camp, di igeix la e is a de Ca les Ca dó La Pa aula c is iana (1925), i unda a nb Josep M. Junoy el dia i ca blic El Ma i. del aue n'és di ec o (1929-1934). S'exilia a ~olbmgia. La se a ob a ilosb ica gi a a l'en o n d'un neo omisme una mica sui gene is i de no mol a olada, en ex os com Bellesa i e i a (1924) i especialmen En el llinda de la iloso ia (Co espond2ncia amb Mau ici Se ahima, 1960). Sob e la se a elació a nb d'O s é Eugeni d'O s. E apa ba celonina (1965). Del conjun de la se a ob a, i a més d'aques da e llib e ci a , al la pena eni especialmen en comp e els seus eculls de c í- iques li e h ies: Poe es i c i ics (1926) i Es u- dis i lec u es (1965). EMILI MIRA (Cuba, 1896-B asil, 1964) a po a a e me una impo an labo en psico- logia a la Ba celona dels anys en a. Va se el p ime que en aques país a esc iu e sob e F eud (La psicoanilisi, 1926). Cap de 1'Ins i u Psico ecnic de Ba celona (193 1-1939)' ou co- di ec o , amb Joaquim Xi au, de la Re is a de Psicologia i Pedagogia, en la qual a publica in e essan s a icles com, en e d'al es, «Assaig psicolbgic sob e el dolo » o «Psicopa ologia dels es a s passionals~. Exilia al B asil, a esc iu e sob e els emes més di e sos elaciona s amb la psicologia: Los undamen os del psicoanálisis (1943)) Manual de psicologia ju idica (1945) i Cua o gigan es del alma: el miedo, la i a, el amo , el debe (1947)) en e mol s d'al es. BARTOMEU OLIVER (Benissalem, Mallo ca, 1894-Ca acas, 1972) ampoc és exac amen un ilbso , pe o al la pena esmen a -lo pels seus llib es sob e Cice ó (Cice ón en su ida y en su ob a i El legado de Cice ón). S'exilia a Ca acas, on ou un dels p ime s p o esso s de la Facul- a de Filoso ia i Lle es, de la qual a se dega. JOAN CUATRECASAS (Camp odon, 1899) és me ge, p o esso de Pa ologia gene al a la Uni- e si a de Ba celona (1924) i ca ed a ic d'a- ques a especiali a a la de Se illa (1930). Exilia a l'A gen ina, a pa de segui com a me ge i p o esso de medicina a uni e si a s d'aquell país, s'in e essa pe l'an opologia ilosb ica, ma- e ia de la qual n'a iba a se p o esso a la Uni- e si a de La Pla a. A més d'una mol abundan bibliog a ia sob e di e ses qües ions mediques, és au o de di e en s ex os a l'en o n d'una pe- culia isió d'an opologia i biologia, com El homb e, animal óp ico (1963)) La me amo osis del homb e masa (1967) i Psicología de la pe - cepción isual ( 198 1). És d'ell el p bleg a l'edi- ció cas ellana del llib e pbs um de Ramon Tu ó, T es diálogos (1951). Al es ex os seus són Lenguaje, semán ica y campo simbólico ( 1972) i Ramón Llull, médico y ilóso o (1977). 5. SEGON GRUP: LA GENERACIO DE L'EXILI Hi ha qui ha anomena aques g up la gene- ació de la República, ja que es a o mada pels qui an acaba liu o mació a la Uni e si a e o mada i an comenqa a p o essa -hi. Pe p ime a egada a Ca alunya, un g up de jo es enia una o mació ilosb ica sblida i amb conei- xemen dels co en s del pensamen eu opeu més impo an s del momen . La p egun a sob e que hau ia es a la íiloso ia en aques país, a pa i de la Facul a de Filoso ia i de les gene acions o mades en ella no é espos a. Només ens que- da la possibili a de sabe que ha es a dels qui in eg a en aquelles p ime es gene acions des- p és de la gue a. Alguns dels que es a en a Ca- alunya o en depu a s i sepa a s de la Uni e si- a : Josep M. Calsamiglia (Ba celona, 19 13- 1982 i Jo di Ma agall (Ba celona, 1911). Els que a en ana a l'exili an có e una so di- e sa. c) JOAN ROURA-PARELLA (To ella, 1897- Middle own, 1983) a es udia a Ba celona, Ma- d id i Be lín. En aques a da e a ciu a a segui cu sos d'sp ange , Kohle i Jaege . Del p ime ep una in luencia decisi a, especialmen pel que a a la lec u a de Dil he~, i una ce a concepció de la pedagogia. Els seus ex os gi en a l'en o n d'aques s au o s, que coneix mol bé, i sob e qües ions que els són p bpies: la uni a de la ciencia a pa i de la cons ucció del món espi- i ual; la psicologia com a base de les ciencies de l'espe i . S'exilia p ime amen a Mexic, pe pas- sa desp és als E.U.A. En e les se es ob es hi ha la se a esi doc o al Educació i ciencia (pu- blicada en cas ella a Mexic, 1940; en cu s de publicació a Ba celona de l'o iginal ca ala), Edua do Sp ange y las ciencias del espí i u ( 1944)' El mundo his ó ico social (Ensayo sob e la mo ología de la cul u a de Dil hey) (1947) i Tema y a iaciones de la pe sonalidad ( 1950). JUAN DAVID GARCÍA BACCA (Pamplona, 1901) é una o mació quasi an amplia com ho és la se a ob a en el nomb e de llib es. Pa eix d'un bon coneixemen de l'escolas ica i del o- misme ( é di e sos ex os sob e di e en s qües- ions escolas iques, alguns en lla í), pe o ambé dels g ecs ( adueix l'ob a comple a de Pla ó i llib es d'A is b i1, Euclides, Plo í, Plu a c.. . ), de la ísica i de la ma emi ica mode na i de la iloso ia con empo hnia en gene al. Fa el doc o- a a la Uni e si a de Ba celona (Ensayo sob e la es uc u a lógico-gené ica de las ciencias i- sicas, 1935) i hi a classes. Aquí publica, en e an s al es ex os, In oducció a la logis ica amb aplicacions a la iloso ia i a la ma emi ica (2 ols., 1934) i In oducción a la lógica mode - na (1936). S'exilia a Mexic i desp és passh a Qui o i a Ca acas. Esc iu sob e di e sos pensa- do ~ equa o ians i eneqolans, o ecopilan ex- os d'ells. En el seu pensamen és impo an el descob imen de Heidegge (mol p esen , pe exemple, en les se es aduccions dels p e-so- c i ics, 1942), pe o ambé el de Ma x (Hu- manismo eó ico, p ác ico y posi i o según Ma x, 1965). Aques s coneixemen s i aques es e apes són in e io i za s pe Ga cía Bacca en un pensamen que é una o a olun a pe c ea una iloso ia o iginal que es ol exp essada en un es il mol pe sonal. Aixb el po a ambé a una con on- ació de iloso ia, li e a u a i poesia al lla g de mol s dels seus ex os (especialmen , Filoso ía en me á o as y palab as. In od~ción li e a ia a la iloso ia, 1945, i Glosas ilosó icas a unos e sos de An onio Machado, 1959). El esul a de o aixb és una ob a gai ebé inabas able en pagines publicades, en emes ac a s, en coneí- xemen s exhibi s i, sob e o , enc eua s. A més, a una mol peculia anilisi de o a mena de iloso ies: El poema de Pa ménides (1942), Nue- e g andes ilóso os con empo áneos y sus emas (1947), Sie e modelos de iloso a (1950). So- in s'ha conside a que Me a isica na u al es a- bilizada y p oblemá ica me a isica espon ánea (1963) e a la se a ob a nés pe sonal i de ini i a, pe o Ga cia Bacca és mol lluny d'ha e di I'úl- ima pa aula. Ac ualmen anuncia la publicació d'un g an olum i ula Pasado, p esen e y po - eni de g andes nomb es. Men es an enca a ha e Vida, mue e e inmo alidad (1983) i ha culmina la aducció de les ob es comple es de Pla ó. Recen men , una edi o ial ba celonina ha inicia la publicació d'ob es de Ga cía Bacca amb nés ex os inedi s d'aques a an peculia iloso ia: T es eje cicios li e a io- ilosó icos de dialéc ica i T es eje cicios li e a io- ilosó icos de economia (ambdós del 1983), en e d'al es. LUIS FARRÉ (Mon blanc, 1902) és a 1'A gen- ina des del 1932. Allí a el doc o a (Axiología y j-iloso ia an igua, 1944) i des d'alesho es a classes a di e ses uni e si a s del país. És au o de di e sos llib es d'es e ica (Es é ica, 1950, Cal ego ias es é icas, 1966) i de ex os sob e els més di e sos au o s (Unamuno, James, Kie ke- gaa d, Luc eci, San ayana). Ja des de la se a an opologia, segu amen el seu llib e nés cone- gu en e nosal es (An opologia ilosó ica. El homb e y sus p oblemas, 1968, en ac ual eela- bo ació), la decan ació cap a p eocupacions nés de ipus eligiós, i conc e amen cap a la eolo- gia, es a en nés explíci a (és p o esso del Ins i u o Supe io E angélico de Es udios Teolb- gicos de Buenos Ai es). Es es imoni d'aixb Fi- loso ía de la Religión (1969), Aislamien o y comunicación (1970), Homb e y libe ad (1972) i Libe ad y iesgo en una eologia del homb e y del mundo (1976). EDUARD NICOL (Ba celona, 1907) a es udia inicialmen pe a mes e, abans que iloso ia. L'any 1933 guanya la ca ed a de 1'Ins i u Sal- me ón de Ba celona (del qual n'a ibi a se di- ec o ). L'any 1938 ou nomena sec e a i de la Fundació Be na Me ge. S'exilii el 1938 a Tolosa i passa a Mexic on ixi la esidencia. Allí a se sec e a i de la e is a Filoso ía y Le as (1941) i di ec o undado de Diánoia (1955). C ei el Semina i de Me a ísica, del qual n'és ca ed a ic. Nicol és el ilbso ca ali que ha emp es la cons ucció d'una ob a ilosb ica sis ema i zada, o ce can un eplan ejamen dels p oblemes onamen als de la iloso ia. Des del seu p ime llib e (Psicología de las si uaciones i ales, 1941) queda cla aques plan ejamen i, p ic icamen , hi queda de la mane a que s'ani i desen olu- pan . Els au o s con empo anis nés p esen s en la se a ob a, gai ebé els seus in e locu o s, són Heidegge , Be gson i, en meno mesu a, Cassi- e . La se a ob a es a cons uin peca a peca, amb una g an olun a de cla eda , igo i cohe- encia in e na, pe ilan -se p og essi amen d'un llib e a l'al e (i en mol s casos eelabo an -ne nés d'un). A a és de la se a ajec b ia, po- dem eu e es e apes. Una p ime a e apa és una c í ica a la me a ísica adicional (que cons i- ueix una negació de l'ésse a empo al i immbbil de Pa menides) en llib es com La idea del hom- b e (1946 i 1977) i His o icismo y exis encia- lis~zo (1950 i 1960). En una segona e apa es dedica a de ensa una on ologia de l'ésse a la is a i empo al (iden i ican ésse , exp essió i símbol), en llib es com Me a ísica de la exp e- sión (1957 i 1974) i Los p incipios de la cien- cia (1965). Una e ce a e apa la cons i ueix una ilogia a l'en o n de la iloso ia i el seu esde e- nido : El po eni de la iloso ia (1972), on es plan egen i anali zen els agen s ex e ns a la c isi de la iloso ia i de l'home (pe a Nicol, ambdues són insepa ables); La e o ma de la ilo- ia (1980), que en elació a l'an e io se ia una e isió a la c isi in e na de la iloso ia (de e es ac a d'un es udi de la c isi ilosb ica de la mode ni a ); i la C i ica de la azón simbólica. Re olución en la iloso ia (1983), ecapi ulació dels dos llib es an e io s (p ac icamen una su- pe ació dels seus neg es p esagis) i, p opiamen , de o a la se a ob a. Nicol és au o d'al es llib es que complemen- en i desen olupen di e ses qües ions dels Ili- b es esmen a s, com El p oblema de la iloso ia hispdnica (1961), La p ime a eo ía de la p a- xis (1978) i La agonia de P o eo (1981). És in e- essan des aca , del p ime , la dis inció que a de iloso ia i assaig, ja que la con usió de l'una amb l'al e cons i ueix, pe a Nicol, aques «p o- blema de la iloso ia hispanica» . DOMENEC CASANOVAS (Ba celona, 19 10- 1978) a se un dels deixebles nés di ec es de Joaquim Xi au. A mi jan els anys en a, a e classes al Semina i de Pedagogía. Va se ca e- d a ic dels Ins i u s de Vigo i de Man esa, si bé pe poc emps, a causa de la gue a ci il. Fou p o esso de I'École de Sciences Poli iques de Pa ís (1938). Exilia a Bogo i, col.labo i a El iempo, i d'allí passa a Ca acas, on, l'any 1944, unda la Facul a de Filoso ia i Lle es, de la qual n'a iba a se dega. Ha en o na a Ba ce- lona des del 1959, deu anys més a d és einco - po a a la Uni e si a Au onoma, on es doc o a amb un eball i ula Una e olución his ó ica del concep o de e dad (1973). En e els seus llib es obem dos ex os d'in oducció a la ilo- so ia: Las endencias undamen ales de la iloso- ia ac ual y o os ensayos ( 194 1, que inclou am- bé una In oducción a la iloso ia de san Agus- in) i La duda pe eg ina (1953)) una his o ia de la iloso ia que inicialmen a apa eixe en o ma d'a icles a la p emsa dia ia. JOSEP FERRATER MORA (Ba celona, 1912) és el ilbso ca ala exilia que necessi a menys p e- sen ació. Ha ia publica ja un llib e, Cóc el de e dad (1935)) abans d'exilia -se a Cuba (on es- c iu la p ime a edició del Dicciona io de Filo- so ia, 1941); desp és a a Xile (on, en e d'al- es, esc iu Les o mes de la ida ca alana, 1944, Cua o isiones de la his o ia uni e sal, 1945, i El sen ido de la mue e, 1947). La es a de la se a ob a I'esc iu als E.U.A., on esideix des de 1947. El ma eix Fe a e ha desc i la se a ajec- o ia com un p og essiu despulla -se de e o ica. 1, ealmen , aixo és e iden si anali zem l'e o- lució que a de l'esmen a llib e El sen ido de la mue e a El se y la mue e, dos liib es que conse en una iden ica es uc u a de capí ols, pe o que han so e successi es eelabo acions amb el da e í ol (1962), 1967, ins a la de 1979), que són esul a de di e en s e apes del seu pensamen . Aques cons an eplan ejamen dels p opis llib es, que el ma eix Fe a e indi- ca i explica d'un ex a l'al e, cons i ueix una de les ca ac e ís iques més p bpies de la se a mane a d'en end e la iloso ia, segu amen un dels seus pun s nés pe manen s: que en iloso ia mai s'a iba a di l'úl ima pa aula, ja que aques és un sabe en una cons an e olució. La dis ancia en e els dos llib es sob e la mo e de e minada sob e o pel p og essiu allun~a- men que Fe a e expe imen a espec e a les iloso ies eu opees (els exis encialismes, un ce o eguisme.. .) i pe una len a ap oximació cap a les iloso ies anglo-saxones, que no és en abso- lu o cada espec e al empe amen ilosb ic de Fe a e i la qual acaba pe coincidi amb la se a anada a No dame ica. En aques sen i cal eni en comp e que El sen ido de la mue e no és pas un llib e exis encialis a (la mo és, des del p incipi, un mo iu pe a ce ca el que en diu «una on ologia gene al»), de la ma eixa mane a que el pa allelisme en e El se y el sen ido i El se y la mue e amb els llib es de Heidegge i Sa e només és p esen en els í ols, com ha di el ma eix Fe a e . La p og essi a p esencia de la iloso ia analí- ica és especialmen no able a pa i de El se y el sen ido (1967), de Indagaciones sob e el len- guaje (1970), i és mo iu de e lexió i au oani- lisi a Cambio de ma cha en iloso ia (1974). El «can i de ma xa» es e e eix, doncs, no sola- men al decu s de la iloso ia en gene al, sinó, i mol especialmen , a la p opia, ja que en un- ció d'ella Fe a e po a a e me un lúcid eplan- ejamen de a is pun s de la se a iloso ia expo- sada en llib es an e io s. Aques a ac i ud de eplan ejamen s se a ep esa en el llib e de ilo- so ia nés pe sonal, ins a a, de Fe a e , De la ma e ia a la azón (1979)) en el qual el ca ac e de cons an e olució i au oc í ica co espon ple- namen a una ac i ud iloso ica (més que a una iloso ia i, íins i o , nés que a un me ode), on l'analisi ope a semp e enin en comp e di e sos pun s de is a que ell p e én in eg a (d'aquí l'anomena «in eg acionisme», que no é es a eu e amb cap o ma d'eclec icisme).