Presentació

Com ja s'ha esdevingut en altres tres ocasions, el present número d'ENRAHONAR recull corn a articles una bona part de les ponencies que integraren les IV Jornades de Filosofia, celebrades -en dues sessions (marc i abril-maig de 1983)- en ocasió del centenari de la mort de Karl Marx. Organitzades, una vegada més, pel Departament de Filosofia de la Universitat Autbnoma de Barcelona, aquestes darreres Jornades tingueren corn a collaboradors associats no sols 1'Institut de Ciencies de 1'Educació de la mateixa Universitat Autbnoma, corn d'un temps en$ era ja habitual, sinó també 1'Institut de Ciencies de 1'Educació de la Universitat de Barcelona, els Departaments d'Histbria de la dosofia i de la ciencia i d'Antropologia de la mateixa Universitat de Barcelona, la Societat Catalana de Filosofia i el Collegi de llicenciats i doctors en filosofia i lletres i en ciencies de Catalunya i Balears, així corn el Deutsches Kulturinstitut, 1'Institut Francais i 1'Istituto Italiano di Cultura de Barcelona. Hom creia fermament que els cent anys de la mort de Marx exigien de la filosofia una evocació de l'obra del gran pensador de Treveris, una valoració de les seves aportacions -de la seva vigencia avuien l'hmbit de la cultura o de la societat i (per que no també? una reflexió crítica sobre el marxisme en les seves concretes realitzacions histbriques. 1 tot aixb, en qualsevol cas, vist des d'una perspectiva i amb una intenció inequívocament i prioritiiriament filosofiques. Evocació de l'obra marxiana fou, en efecte, I'Amplia aportació del professor J. MI. Bermudo (((Ciencia normal y ciencia filosófica en K. Marx»), que se centrava bhsicament en l'analisi i el comentari de textos marxians (des de La miseria de la filosofia, del 1847, fins a l'epíleg de la 2a. edició alemanya d'El capital, del 1873, passant per la introducció del 1857 als Elements per a una critica de l'economia politica). Una valoració de les aportacions socio-culturals de Marx comportaren, així mateix, exposicions corn la del professor F. Fernández Buey («Los gustos y las opiniones de K. Marx sobre cuestiones literarias y artísticas»), que presentava un jove Marx poeta gairebé romhntic, i destacava alhora les escasses pero eloqüents indicacions del Marx madur sobre estetica, o la del professor G. Labica («Marx, marxisme, philosophie»), que plantejava la paradoxa d'un Marx que fou crític radical de la filosofia i del qual, tanmateix, han sorgit sistemes dosofics, corn és ara el marxisme-leninisme, paradoxa, aquesta, potser inversa a la d'una actual preocupació per un marxisme en crisi quan per Marx el marxisme fóra essencialment crisi. 1 pel que fa a una reflexió crítica del marxisme o dels marxismes histbrics, en foren finalment testimoniatge les exposicions del professors R. Lowenthal («Les doctrines de K. Marx i llur destí»), que interpretava l'actual incidencia universal del marxisme corn a resultat d'un Marx alhora científic i fundador també d'una religió, i M. L. Salvadori («Marx e i marxismi»), que denunciava les contradiccions que el desenvolupament histbric del marxisme -dels marxismes, millorcomporta, de fet, respecte de les genuines intencions i doctrina marxianes. Aquestes són, en una bona part, les aportacions que donaren vida a aquelles IV Jornades i que aquí presentem en forma d'articles. Sols «en bona part», tanmateix, perquk no foren exactament totes. Valgui, si més no, fer-hi ara esment, tot i que per raons diverses no siguin recollides també en aquestes pagines, les ponencies dels professors Ramon Valls Plana, Alfred Schmidt i José M." Ripalda, així com la del professor Emili Gasch, que ha estat publicada en forma de llibre (Marx a Espanya. Un estudi sobre la difusió de I'obra de Marx: 1869-1939, I.C.E., U.A.B. 1983). Car també aquests noms protagonitzaren, juntament amb els anteriors, en les Jornades que evoquem, una capacitat de convocatoria entre nosaltres i en temes filosbfics inhabitual. Molt nombrosos, en efecte, hi arribaren a ésser els assistents, que podien seguir les ponkncies en traducció simultdnia de l'alemany o en la llengua de torn (frances, italia, castelld o catala) i sempre en el marc seriós i acollidor de 1'Ateneu Barcelonks. Perb el present número d'ENRAHONAR recull, a més del~ articles que corresponen a ponencies de les IV Jornades, un seguit d'aportacions complementdries, més o menys centrades també entorn de Marx o el marxisme. Bé que de fet no ho siguin, hom pot considerar-les com a «comunicacions» d'unes tals Jornades commemoratives del centenari de K. Marx; i són incloses aquí entre les Notes. Si més no, configuren un interessant ventall de temes, perspectives i incidencies: en relació al paper histbric del jueu a Occident i les analisis marxianes sobre la qüestió jueva (R. Alcoberro), a la paradoxa de la moral implícita en l'obra d'un Marx madur caracteritzable per l'amoralisme (N. Bilbeny), al «marxisme calid» d'un Ernst Bloch (E. Díaz) o a I'antropologia en quk arrela la pedagogia marxista (O. Fullat). Heus ací un conjunt, doncs, que vol ésser commemoració d'un centenari, alhora que evocació també d'unes Jornades pdaritzades entorn d'aquest: evocació agraida d'aquells qui les organitzaren, a tots els qui en feren una realitat concreta d'evocació de Marx, la seva obra i la seva aportació filosbfica. Josep Manuel UDINA