Aproximació a Eugeni d'Ors

APROXIMACIÓ A EUGENI D'ORS Eusebi COLOMER «Un dels nés g ans e o s de la me a ida hau- a es a coneixe pe sonalmen Xenius. L'ideal de la nos a gene ació hau ia es a que, en el mo- men de e ac e de p esencia en la ida, ens ha- guéssim oba a nb un Xenius ja classic, ol a de o s els a ibu s de la glo ia, la se a ida con- e ida en llegenda -és a di , a nb un Xenius mo unes do zenes d'anys abans de la nos a apa ició en la e a.. . Aques a solució ens hau ia e i a el u men de la con empo anei a a nosal- es i po se nés enca a a ell. El des í d'aques home hau a es a de no lliga a nb els seus con- empo anis; en can i, jo c ec que se a ado a pels enido s»'. Aques es a lles, esc i es el 23 de juny de 1919, p o enen del Quade n g i de Jo- sep Pla. El g an esc ip o empo danes, alesho es jo e es udian de d e a Ba celona, hi palesa ja aquella ex ao dina ia ba eja de pe spicacia i mu ie ia que se a desp és un dels e s ca ac e- ís ics del seu a anna. La cla i idencia del seu judici és enca a més ema cable, pel e que Pla acos uma a pa la de Xenius a nb una desimbol- u a un xic co osi a i adhuc i e e en . Hi ha un pun , pe o, en el qual el judici de Pla no ha e- sul a exac e: discu i pels con empo anis, Euge- ni d'O s no ha es a ado a pels enido s. Des- p és de la se a mo una pesada llosa de silenci i d'obli ha caigu sob e la se a ob a. Na u al- men , hi ha excepcions, pe o, com se sol di , con i men la egla. Si aques a obse ació és di- da en el camp li e a i, ho és enca a més en el i- los6 ic. Du an aques s da e s decennis l'in e es dels his o iado s de la iloso ia espanyola, din e i o a de les on e es de I'Es a , s'ha concen a en els dos as es majo s d'unamuno i O ega. Eugeni d'O s en es a a al ma ge. Ja Es ho a de supe a aques a isió esqui ida i pa idis a. No podem queda -nos e e namen eclosos en el bi- nomi Unamuno-O ega. Cal ecupe a pe a la his o ia al es igu es cabdals de la p ime a mei- a del nos e segle. 1 en e elles ningú no s'ho é més me escu que el nos e Xenius. Pe la cul u- a ca alana aques a ecupe ació d'Eugeni d'O s és d'una necessi a pe emp o ia. Al amen ens manca ia una anella indispensable pe a la com- p ensió de la nos a ecen his o ia in el.lec ua1. Hom po pensa el que li plagui d'O s i de la se- a ob a. Pe o, com obse a ambé Pla, en la pe spec i a de la his o ia, el que el1 eu ja «no pod a se des ui »*. L'indi idu, ensenya Hegel, és el seu món en an que seu, és a di , la uni a de I'ésse dona i de l'ésse cons ui , d'allo que hom ha e d'ell i d'alo que el1 liu amen ha esde ingu . L'home no es po dis ancia mai del o del món cul u al i in el.lec ua1 que el sos é i I'encunya, pe o és un home madu i no solamen un adolescen que es a escapo1 o diu no, en la mesu a en que, bo i ac- cep an el seu món, s'esme ca a dona -li el seu encuny. Els indi idus e i ablemen genials són els qui adop en en on del seu món una ac i ud alho a passi a i ac i a, en una pa aula els qui en són a I'ensems c ia u es i c eado s. ¿No us sem- bla que aques a isió hegeliana escau exac amen al cas de Xenius? Fixem-nos de be11 an u i e11 el món de la cul u a. Quan Eugeni d'O s a comenca la se a a en u a in el.lec ua1, la ida cul u al ca alana es a a so a el signe del mode - nisme. El mode nisme és un co en mol di ícil de de ini , pe al com s'hi ba ejen masses co- ses, el na u alisme en la li e a u a, l'imp essio- nisme en la pin u a, el simbolisme en la poesia, la esi sociol6gica en la polí ica. i o aix6. sob e la base d'una ece ca apasionada del sen i del mis e i. Sense eu e-hi, com Joan Fus e , «un cok ail manicomial de p e ensions me a ísiques, e anescencies es e icis es i escla s xa ons, a nb al- guna go a de edemp o isme social»3, cal ecs- neixe que ou una mena de deso i que a p o- dui , anma eix, unes quan es ob es mes es. Calia posa o d e i ci ili a en aquel1 deso i, so - me e'l a la p imacia de la aó, eins au a l'exi- gencia de la eina ben e a, de I'equilib i i de la cla eda . Aix6 és el que éu Eugeni d'O s a nb el seu nou mo d'o d e: el noucen isme. Xenius endega el nou co en cul u al des d'una secció quo idiana de «La Veu 'de Ca alun- ya» que apa egué, d'cnca del gene de 1906, a nb el nom de Glosan'. «El Glosa z, esc iu Jsan Fus e , ou el "bu lle í o icial" o 1"'ac a apos o- licae sedis" del noucen isme, i la se a i adiació damun o es les es e es de la cul u a ca alana a p odui -se a nb una eloci a enllue nado a. Els b eus a icles de Xenius esde enien ca ed a i ju- isp udencia d'un nou "espe i del emps", da- an del qual ningú no podia es a impassible. No cald a que expliquem, a a i ací, l'immens impac e que el noucen isme ha deixa en la da- e a e apa de la nos a his o ia in el.lec ua1. Es un episodi ben conegu . ''Un eball admi able de sub e sió an ip o inciana" , segons Pla. No solamen aixo, és cla , pe o aix6 sob e o »". No oblidem, en e ec e, que da e a el Glosado hi ha ia u i home d'es a , En ic P a de la Riba. El c eado de la Mancomuni a , ac a a de e de Ca alu iya un país eu opeu. Con a un es a ana- c 6nic i con a les ine cies p o incianes que en p o enien, P a maldi pei a es abli les bases d'u ia ees uc u ació ins i ucional i in el.lec ua1 que ss cong uen amb el que alesho es es po a- a en 1'Eu opa bu gesa i il.lus ada. Pe aix6, en- e al es coses. con ii a d'O s la asca de do a a la Ca alunya enaixen d'un solid pensamen na- cional. 1 Xenius s'hi esme ca de la aisó més ines- pe ada. pe o, de e . la més ajus ada a l'in en de P a . Va pa i del p incipi que el mi ji més adien pe a do a a Ca alunya d'un pensamen nacional e a el de enuncia al nacionalisme d'es- pa denya i de ba e ina i d'ob i ba a ba po es i ines es a o s els en s d'Eu opa. En al es e - mes, d'O s olgué s el menys nacionalis a dels pensado s jus ame i pe a se i la causa del nacisnalisme~. El noucen isme ou, doncs, e i- able nen segons l'exp essió de Pla, un eball admi able de sub e sió an ip o inciana, encami- na , pe o, a una asca adicalmen con a ia, la asca de la ecosn ucció nacional. La negació es- de enia, com en la dialec ica hegeliana, la con- dició d'una a i mació. Com de ini ul e io men el noucen isme? De be11 an u i, sembla un mo sense con o ns, gai- ebé inde inible, an o més que el mo p ece- den de mode nisme. Si p e én designa alguna cosa és només el nou espe i del emps, del segle in e, en oposició al ja caduca del segle dino e. Si ellegim, pe o el Glssa?i ens adona em que el mo no a mai sol. Xenius a b olla en o en d'ell o un do11 de mo s apa ella s i an agonics, co n sOn «na u a» i «cul u a», «espon ani» i «a bi- a i», « oman ic» i «clissic», e c, A l'a el de o- es aques es oposicions hi ha el ebuig adical de a allo que es na u al i espon ani. Les nacions són cul u es, ensenya Xenius. Pe aixo aquel1 que onamen és una cul u a, co n Ramon Llull, unda a una nacióG. La cul u a, pe o, co n ho diu el ma eix mo , és cul iu o con eu de la na u- a i en aques sen i és pe excel.lencia l'an ina- u a. La cul u a és el esul a d'una llui a con a un ad e sa i du i obs ina , una llui a en la qual no n'hi ha p ou amb la o ca de la o!un a ; cal a egi -ni ambé una bona dosi d'es a egia. Pe l'es a egia, deia d'O s, la e o ica es con e eix en inspi ació, I'o a d ia dig essi a en disse ació, el eball en ascinació. L'o ado es a. El poe a es a. L'a is a es a. L'home de ciencia es z. El ciu adi es a. Aques a glossa e a el i de g acia con a el mode nisme. El seu mani cs nés im- po an , les O aclons de San iago Rosinyol amb il~lus acions musicals dJEn ic Mo e a, queda a edui a una simple an igalla'. un cop mes, pe- o, la negació esde enia a i mació. La de nslició del mode nisme ob ia pas a la cons ucció del noucen isme. E a co n una me ia de ansmu a- ció de o s els alo s igen s. Con a el oman i- cisme Xenius pos ula a el classicisme. Con a el gus pe la dispe sió, l'es o c pe a l'uni a . Con- a i'exp essi i a , la bellesa. Con a la música. el dibuix. Con a els co en s, les igu es. Con a l'espon anei a , el o. Con a el Ilibe ina ge, el sone . Con a el cap ici, la no ma. Con a la sin- ce i a , la u bani a . Con a el e isme, I'a bi a- ie a . Con a l'exab up e, la g ami ica. Can a el u alisme, la ciu a .'lon a el ca e , la Uni- e si a . Con a l'ana quia, l'au o i a . Con a cl popula isme, la ci ili a . Con a el abuc. CI som iu e. Con a la e olució, la adició. Con a la ba ba ie ibe ica. la ci ili zaci0 medi c inia. To queda a so mes a un sis ema as íssim de a- lo acions, una obe u a de compis que a ia a de la conduc a indi idual als judicis més uni e sals i que enia co n a ped a de oc sense alla I'eu o- peisme a ul anca8. La Ilicó que es desp enia del Glosa i assolí la se a exp essió li e a iamen més eeixida cli La Oen plan ada. Te esa. l'he oina de la is el.la, 6s alho a símbol de la asa i dels noiis ideals a ís ics i in el~lec uals del noucen isme. L'essencia de Ca alunya s'anomena p opo ció, ha monia. se- eni a , equilib i, mesu a, en un mo , classicis- me. La Ben Plan ada, doc o a d'ha monia, i'es l'enca nació anscenden , co n si diguéssim la «idea pla onica» de la ca alani a . Pe aixo passa pe la ida del seu au o co n una apa ició i sc'n a inalmen cap al cel, deixan com una es ela aques es alades pa aules: «Com les mo iedes d'un impe i la ca a d'un Empe ado i la Ilegenda del seu escu , I'o de la Ben Plan ada po a a im- p esos la se a ima ge i el seu e b. Ve b de sal a- ció, pe que 6s de no mali a i de mesu a. Jo no he ingu a ins au a una no a Ilei, si 16 a es- au a la llei an iga. No ull po a - os e olució, més con inuació.. . Men es an , que cadascú des e lli i cill i i el que hi ha d'angelic dins cll, aixo és, el i me pu i la sup ema uni a de la i- da: allo que decla a ol di l'elegancia. Aconse- lla en els oman ics da e s: es la e a ida co n un poema. La Ben Plan ada aconsella nés os : es la e a p opia ida co n I'elegan demos ació d'un eo ema ma ema ic.. . Tu has d'ésse exem- ple de calma i no e o na as in idel al sen i de la p opo ció. Així e ull, i solamen a p eu d'aques a con enció pod as anuncia la me a pa- aula. Vés, doncs, i ins ueix-ne les gen s, ba ejan -les noucen is es en nom de la Te esa»Y. Una iloso ia conc e a no es po sepa a mai de I'home que la a. A a, en la pe sonali a de Xe- nius hi ha dos e s, en apa enca con a is, que condicionen la se a mane a de eu e el món: l'es e icisme i 1'in el.lec ualisme. To s dos enen a eu e a nb la se a condició d'home de la Medi- e ania. Com deia el1 ma eix, no es neix en a o a el Ma e Nos um. No hi ha dub e que en el ca ala el sen imen p e al sob e la passió. Una- muno no ana a del o desencamina en di -nos a la ca a, a nb aquella anquesa an basca que el ca ac e i za a: «Semp e se eu uns sen imen als. L'es e ica us a oga)). És cla , l'es e ica po con e i -se de egades en un pa any. En les da- e ies del segle xx un sen imen alisme ou i c i- dane ens hau ia pogu po a al ca e ó sense so ida de l'ana quia. Pe o no es pas així co n d'O s en enia l'es e ica. D'O s in en a a -no sé si semp e ho aconseguí- e passa la sensibi- li a pel sedas de la aó. Alesho es l'es e ica, lluny d'o ega l'espe i , li pe me de espi a a ple pulmó, li pe me sob e o de copsa una al a ca a de la eali a , l'ésse co n a bell, que al a- men li es a ia amagada. En qualse ol cas Xe- nius pe any al g up edui i selec e de pensado s do a s de sen i pe a la bellesa. El1 é poc dJA is- o il o de Seneca i mol de Pla ó i sob e o de Goe he. El seu o no es la me a ísica ni l'e ica, sinó l'es e ica. La p edilecció de Xenius pe al g an poe a de Weima és ben coneguda. En una de les se es da e es con e encies in i ulada «Si Goe he os iloso )) d'O s ase ia a nb em asi que hom ha ia comes una g an injus ícia a nb el poe- a alemany en no concedi -li la signi icació que é co n a iloso . En els manuals d'his o ia de la iloso ia els au o s sal en sense cap emo dimen de Kan a Hegel i abandonen Goe he a la ossa comuna de la poesia. A a, concloia dlO s, si hom no anomena iloso Goe he, cald a anomena -lo iloso i mig. Que Goe he os o no el que pensa Xenius, no ens in e essa aquí d'esca i -ho. El que ens impo a és sub a lla que d'O s, au o d'uns quan s pape s sob e ilo- so ia pu a, no conside és una cosa es anya a la se a asca l'in en de mi a el món a nb els ull de Goe he, una de les pe sonali a s es e iques nés e inades que eco da la his o ia de la huma- ni a . És que d'O s e a poe a? Com en el cas de Balmes les se es cu es incu sions en el país de la poesia o en gene almen un desas e. Pe o XS- nius e a poe a en un sen i nés p o und. Ho e a pel seu e ús apassiona de edui l'essencia de les coses a la dimensió de la pu a acionali a . En una ocassió escol a a algú que deia que I'aigua, en da e e me, no e a es nés que H,O i el1 a egí a nb g acia: H,O i una cansó. Les coses són el que són i, a nés a més, enen un pun de be- Ilesa. To po se -ho de bell: una simple gase i- Ila, un eball de us e ia i idhuc una eculllida d'escomb a ies si es duu a e me a nb pe ecció i a nb gus pe a la ne ejalO. Hem eco da sua a Goe he. Ens cal, pe o, e ambé cas d'una al a eu, mol escol ada a casa nos a en les da e ies del segle dino e, una eu que no eia gai es decennis ha ia Ilanca el c i : Abaix la me a ísica i la mo al i amun la bellesa! Em e e eixo, no cal di -ho, a Nie zsche. S'ha pa la mol de I'in lux de l'au o de Aixz'pa la Za a us a en el Ma agall jo e. De la elació en- e Nie zsche i d'O s, en can i, no se n'ha di es. Hom s'ha limi a a ce ca en el dionisisme de Nie zsche un p eceden de la concepció d'o sia- na de I'ob a d'a co n a ac e a bi a i. Tanma- eix, hi ha mo ius pe a sospi a que l'in lux de Nie zsche sob e el pensamen de Xenius a mol nés enlli. Nie zsche e a alesho es omnip esen en o s els cenacles in el.lec uals del país. La ge- ne ació cas ellana del 98 no es po en end e sen- se ell. Desp és de dos lla gs segles de p edomini de la aó, hom e igia l'a i la bellesa en alo su- p em. ¿No e a Nie zsche el qui ha ia esc i : «Te- nim l'a pe qu? no ens en onsem en la e i a ?». D'O s e iden men no ani a an lluny. L'immo alisme de Nie zsche, la se a sub e sió de o s els alo s igen s, la se a exigencia de pensa con a la aó, la se a olun a d'allibe a - se de o a ce esa, pe a no pa la del seu an iso- c a isme i an ic is ianisme, li ha ien de e basa - da. D'O s no e a un home a esa , co n Nie z- sche, a balla sob e el cai e de I'abisme. Amb o i aix6, Xenius enlai a a a al1 de bande a l'ideal de la «ciencia co n a a ». Res no in e essa an ela medi e anis co n «a i ma en o a cosa la ic o ia de I'elemen es e ic de l'a . Nosal es no po- d íem ansigi a nb una Eu opa an ia ís ica»ll. D'O s no nega a la e i a en nom de la bellesa i de l'a bi a ie a , pe o a a de la bellesa una di- mensió de la e i a . Pe a canoni za una iloso- ia no n'hi ha p ou a nb la se a inali a o a nb la se a u ili a : la on p egona de la se a e i a au en la se a bellesa, en la se a aó es e ica. 1 so- b e o Xenius a a de l'a l'objec e p edilec e de les se es e lexions. És segu amen en aques camp on dJO s ha p odui au en iques ob es mes es. No és sense mo iu que el seu assaig T es ho as en el Museo del P ado ha conegu un g a- pa d'edicions i ha es a adui a les p incipals llengües cul es. Josep Pla é aó: la sensibili a es e ica és el més g an do que li ou concedi a d'O s pe la ida12. La sensibili a d'o siana, ja ho hem di , é i- be s dlin el.lec ualisme, ins i o de ca esianis- me. Xenius ou un home ama a de cul u a an- cesa. Coneixia co n pocs els g ans classics del se- gle di ui e, una época que no en a s'anomena des lumi2 es i en la qual el p edomini de la aó sob e les al es acul a s de I'espe i assolí un ex- em inigualable. D'ací li e segu amen la se a mania pe I'o d e, la cla eda , el sis ema. En La Ben Plan ada, en pa la de les ge manes de Te e- sa, obse a que «la aó humana oba un p egon plae a dis ibui cada un dels aspec es de eali a que con empla en es pa s ben o denades»'3; i en ence a la desc ipció de la se a he oina a ansa la quin aessencia de la se a p ecep i a li e a ia: «No can is es,. no exal is es, no ba egis es. De ineix, comp a, amida. Poguessis di co n S endhal, oll no obs an de passió pe l'església de San Pe e de Roma: Voici des dé ails exac s»14. La p ime a cosa que ens cal, solia di , «és so i de la con usió». 1 ambé: «Es ulgui o no, o a au en ica iloso ia és un sis ema, és a di , una o gani zació o al, una es uc u a, una a qui ec u a»l5. Hem e esmen sua a de les a els anceses de l'in el~lec ualisme de Xenius. Ell, pe o, el elaciona a no malmen a nb el ma c cul u al del món medi e ani. Cla eda medi e ania con a les boi es no diques, heus ací la ó mula que con enia la se a missió i po - se , ins i o , la de Ca alunya. D'O s ho exp es- sa a de egades a nb la coneguda bou ade: des- cob i el Medi a ani. És a di : «Descob i el que hi ha en nosal es de medi e anis i a i ma -ho de ca a al món i ex end e-ho, en ob a impe ial, en e els homes». A a bé, el Medi e ani, pe a Xenius, e a no solamen la Ila ini a , I'he encia cul u al de Roma, sin6 ambé l'hel-lenisme, el llega immens i excepcional de G ecia. «A enes és me a i a nb més aons que en aquella ho a e11 que uns ca alans hi egien el duca ». 1 el Medi e- ani e a sob e o el do de la llum, I'exigencia no an de so i de la eneb a, co n de llui a con a els qui s'hi empa en. «Hi ha la asa d'aquells que, com Goe he, malden pe a a iba de I'am- b a a la llum. Pe o hi ha ambé la d'aquells al- es, dels bons ills d'Helios, que l'han cbuda g a ui amen i pa imonialmen ». No cal di que Xenius es conside a a un exempla p i ilegia d'aques a segona asa d'homes. Pe aix6 a da- na a la se a asca in el.lec ua1 el nom dl«helis- miquia» i a adop a com a pa ó Soc a es, el i- l6so de la majeu ica, l'home que ajuda a als al- es a dona a Ilum, el llu espe i , els csncep es. Nascu un any abans que O ega, Eugeni d'O s se a, co n aquell, un pensado del nos e segle que no po se comp es sinó des de I'a ela- men en el segle passa . De e , la p egun a que au en el ons del pensamen d'ambdos iloso s és la p egun a ípica del pensamen eu opeu d'en e segles: co n in eg a la aó en la ida. Només és di e en llu pun de pa enga. O ega enia del neokan isme; dlO s, en can i, del p agma isme. En el sen i es ic e d'aques moe, el p agma isme és un co en iloso ic o igina als Es a s Uni s d'Ame ica en o n de Cha les San- de s Pei ce, William James i John Dewey. El p o- posi cen al del g up ou o mula pe Pei ce en el eball in i ula How o make ou ideas clea , de la mane a següen : «Concebem l'objec e dc les nos es concepcions conside an els e ec cs que poden se concebibles co n a suscep ibles d'abas p ic ic. Així, doncs, la nos a concepció d'aques s e ec es equi al al conjun de la nos a concepció de I1objec e». Aixo e a, cla i ca ali, e depend e la e i a de la se a u ili a p ac ica. El p agma isme, co n és ben pales, e a una ma- ne a de pensa que es co esponia exac amen a nb la ípica amencan way o lz*. Amb o i aixo no li manca en seguido s en la ella Eu opa: F.C.S. Schille a Angla e a, W. Je usalem a Alemanya i el p ime Gio anni Papini a I alia. És di ícil d'esca i el camí a a és del qual aques a concepció u ili a ia del coneixemen a iba ins al jo e Xenius. Que d'O s conegué el pensamen de William James és un e indub a- ble: al amen no s'hau ia p es la moles ia de e u a -lo en les pagines d'un dels seus eballs p ime encs: Religio es libe as. No oblidem ampoc que Nie zsche, un au o ben conegu de Xenius, sense se es ic amen un p agma is a, de inia anma eix la e i a co n «aquella mena d'e o sense el qual una de e minada especie d'ésse s i en s (e iden men , els homes) no po- den iu e». Finalmen , co n a ac i ud d'espe i , el p agma isme s'a enia admi ablemen a nb la p uija d'e icicia de la socie a con empo ania. Deixem-nos de eo ies, pensa a el bon bu ges, i oquem de peus a e a: les coses alen d'aco d a nb el que podem e a nb elles. En qualse ol cas és un e que d'O s comenca a iloso a en l'ho i zó his o ic del p agma isme. El seu in en és cla amen de supe ació: es au a la ella adició in el.lec ualis a del pensamen occiden al. Pe o, a nb un agu sen i his o ic, s'adona immedia amen que la millo mane a de deixa quelcom en e a és dona decididamen un pas enda an . «El que ha es a és. El que aquells co en s ens han po a no ens és possible de desconeixe -ho. Ens cal, si, deixa -los en e a, pe o aixo desp es d'ha e passa pe ells»16. L'in- el.lec ualisme al qual aspi em és pos p agmi ic i é en comp e el p agma isme»17. D'O s el in- gué an en comp e que en una al a ob a p ime- enca, La ó mula biol¿?gica de la logica, no dub- a d'escome e I'enemic a nb les se es ma eixes a mes i li mos a que la aó és ú il a la ida. La aó es una diis asi -més a d di i: és com una dihasi- que mi jancan la se a asca d'assimi- lació anul.la la oxici a del món i a possible la ida. Pos e io men , Xenius conside a a que en- e la aó i la ida la segona és la més o a, pe o la p ime a la més excel.len . Que sigui, doncs, la aó la que domini, pe o sense exclou e la ida. La p imacia de la aó és indiscu ible, pe o és la p imacia d'una aó insc i a en la ida. «Pels seus ui s els coneixe eu», diu 1'E ange- li. Si quelcom no se eix pe al que ha ia de se - i cal ebuja -ho. Aques a, pensa d'O s, és la llicó que es desp en del p agma isme. 1 cal que la iloso ia l'ap engui, aques a Ilicó. Pe aixo la iloso ia d'o siana no se a una iloso ia de ca e- d a o de manual, sinó, pe di -ho així, una ilo- so ia u ili a ia, una iloso ia que se eixi pe a la ida. Un io e c í ic musical ances ha ia di : «P ou de cignes, p ou de Ilacs, p ou de pa cs: ull una música en la qual pugui en a -hi co n en la me a p opia casa». De mane a semblan d'O s ol una iloso ia humil, quo idiana, usual, una iloso ia en la qual l'home es obi co n a ca- sa. És en aques sen i que d'O s pa la i de la « iloso ia de l'home que eballa i que juga» i ambé d'una «me a ísica d'es a pe casa». Així, en la da e a pagina del Glosan' de 1906 es eia aques a p egun a: «Que has e ? Que e s u, glo- sado ? Has e una me a ísica d'es a pe casa. E s un me a ísic d'es a pe casa»18. D'O s sub a lla, doncs, el binomi con empo- ani iloso ia i ida. El1 no concep ni una iloso ia al ma ge de la ida, ni una ida sense iloso ia. Cal que ambdues coses agin semp e jun es sen- se inú ils p oblemes de p ecedencies. «P ime iu e, desp és iloso a ?», p egun a a Xenius en una glosa esc i a en 1910 pe a I'Almanacco del Coenobium de Lugano. 1 esponia: «Ho nego. En aix6 no conec ni abans ni desp és. Anomeno iloso Publius pe qu? iu en la consciencia de l'e e ni a del momen »'9. En cada ob a de l'ho- me que aballa o que juga s'amaga una lla o d'e e ni a . Filoso a ol di descob i i cul i a aques a lla o , e que b o i i aci lo ida. Pe a d'O s, « es d'humi no és al2 a la iloso ia». El seu pensamen au i bo í de qualse ol cosa i ho ans o ma a en subs ancia d'e e ni a . Com li ag ada a de di , con e i i «llanecdo a en ca e- go ia». Pe a du a e me aques a ope ació d'O s comp a a nb dos mi jans: el dialeg i la i onia. Si iloso a és colli les lo s d'e e ni a del momen ugisse , cal que el iloso es igui semp e ale a, semp e a pun pe a copsa el missa ge que li po en els esde enimen s. El pensamen esde é alesho es diileg. Diileg d'un home a nb un al- e, d'una iloso ia a nb una al a i, en da e e me, diileg del iloso a nb el seu al e ego, de la consciencia a nb la supe consci?ncia o, co n deia Xénius, a nb I'«ingel». Aques diileg, pe- o, co n li esde enia a Soc a es, ind i semp e un pun d'i onia. El pensamen dialoga1 no eposa en la e i a que acaba de oba . La des ueix a nb un lleu som iu e, pe a ce ca -ne de be11 nou una de més g an. I onia ol di , doncs, posi- ció d'al e i a . Signi ica alho a adició i Ilibe a d'espe i , conse ació de la ó mula en on de I'ana quia omin ica, pe o ambé man enimen d'un ma ge de llibe a que impedeixi que es pe i iqui en dogma i escoliis ica. La i onia man- é semp e obe es les po es i ines es de I'espe- i i, com deia dlO s, oba la sín esi en la ma ei- xa esi20. D'O s dugué a e ne aques dialeg i onic a nb dos g ans co en s del pensamen eu opeu: el a- cionalisme que s'ob e a nb Pa menides i es clou a nb Hegel i I'i acionalisme biologis a o in ui- cionis a de Ludwig Klages i d'Hen i Be gson. E i on del aonameii abs ac e del acionalis- ne o de la in uició i al de l'i acionalisme, d'8 s adop a i onica nen una posició de sín esi: la e i a només la copsa el pensamen imme s en la ida, és a di , no la aó eda, abs ac a, concep ual, sin6 la in el.ligencia conc e a, igu- a i a, eide ica, a mig camí en e I1«esp i de géome ie» i I1«esp i de inesse» de Pascal, una i i el.lig?ncia que no concep ni I'uni e sal abs- ac e ni I'indi idual conc e , sinó p ecisamen I'uni e sal conc e , la idea enca nada, I'ideal i- en . Filoso a , deia Xenius, és pensa a nb els ulls. Aques ou e1 sec e d'allo que Renan ano- mena a el «mi ack g ee». Els g ecs o en uns ho- mes que pensa en a nb els ulls. Pe aixo o en capacos de oba en les coses conc e es i ugisse- es la se a o ma ideal, e e na, el seu eldos. D'O s no opina al amcn . Pe aixo p opugna la o nada a la mane a de e dels g ecs, a una « aó conc e a» o «in el.lig?ncia plena», que no es des- lligui del llengua ge i de I'acció, que no sigui ni ma e ialis a ni massa esqui a en el seu espi i ua- lisme, que ce qui la o ma uni e sal en la igu a conc e a i i a, un ipus de pensamen que el1 acos uma a a exp essa a nb el mo , an ca ala, de «seny». Mode namen , I'he meneu ica iloso ica ha c ida I'a enció sob e la impo ancia de les « o - mes» del pensamen . Quina 6s la o ma del pen- samen d'o sii? El1 ma eix eiis dóna la espos a a aques a p egun a a nb la se a coneguda doc ina sob e I'esquema ci cula de la iloso ia. En oposi- ció a les ciencies pa icula s, l'esquema del ce - cle. En l'escala cada g aó ecolza en I'an e io i, inalmen , o a l'escala en el sol. La iloso ia, en can i, no ecolza en es, pe al com la se a asca 6s dona comp e de o . La se a o ma, com ja deia Hegel, és la del ce cle que comenca i acaba en el1 ma eix. Un ce cle legí im i no iciós, en la mesu a en que 6s p ou ample pe a aba ca -ho o . D'O s a seu, doncs, el pun de is a de He- gel pe o a nb una co ecció impo an , que el1 solia anomena la « e o ma keple iana» de la i- loso ia: el ce cle no é un sol cen e sin6 dos i es con e eix en el el.lipse. La ó mula ecs da a Kan i la se a amosa « e olució cope nicana». El p oblema de la iloso ia en empos de Kan e a el de la elació del coneixemen a nb els seus ob- jec es. Kan a p end e peu de la no a ima ge del món de Cope nic pe a dona una ol a de campana a la p oblema ica iloso ica: no són els objec es els qui de e minen el coneixeme i , si ió el coneixemen el qui de e mina els objec es. A a, pensa d'O s, el p oblema de la iloso ia 6s un al e: es ac a de supe a les dues posicisns an i e iques del acionalisme i de l'i acionalis- me i d'in eg a la aó en la ida. Pe aix6, imi- an la comesa de Keple , el qual a subs i ui en I'as onomia el ce cle pe I'el.lipse, d'O s ol descob i en la iloso ia la no a «o bi a de la aó» que se si ui. en elació a nb el e11 acionalisme, com 1'el.lipse espec e al ce cle. Aques a 6 bi a ind a dos subcen es, la aó i la ida. pe o e- dui s a la uni a pe mi ja de la aó conc e a i i- en , és a di , del seny2!. Només ens es a desc iu e b eume i l'a qui- ec u a del sis ema. Aques a no é es d'a i icio- sa, ans coincideix, senxillamen , a nb el desen- olupamen de la lla o o igina ia del pcnsa- men d'o sia. Be gson, en un ex mol ap ecia pe d'O s, pa la de l'expe iencia p egona que au en el ons de o a iloso ia. Aques a expe- iencia s'exp essa desp és a nb les o mes i els concep es p opis de cada epoca, pe o la g andcsa d'un pensamen , més que d'allo que «diu». de- pen d'allo que ha « is » o «expe imen a ». Des- ca es, pe exemple, éu l'expe iencia de la ee ee- sa que acompanya ine i ablemen s ac e de consciencia i I'exp essa en el p incipi: cog2i-o, c - go sum. ¿Quina és l'expe iencia p egona, o igi- na ia, de la qual depen el pensamen senie d'Eugeni d'O s? És una expe iencia que es a a I'abas de o hom, ja que és p opia de I'ho ne que eballa i que juga, i que s'exp essa a nb aques al e p incipi: ope o , e go szim cz m ali- quo alio. D'O s ha ep es mol es egades aques- a expe iencia bisica, pe o mai no ho ha e a nb an a cla eda . senzillesa i con encimen csm la p ime a egada. Penso en el b eu assaig in i ula Religio es libe as que d'O s p esen a en 1908 al 111 Cong és In e nacional de Filoso ia de Heidel- be g. Da an la pue ili a de ce s co en s con- empo anis, el p agma isme p incipalmen , que olien po a la eligió als labo a o is de psieolo- gia expe imen al, d'O s dis ingeix e ! el e eli- giós les exp esions ex e nes, que hom po exami- na co n qualse ol al e e de consciencia, i la consciencia ma eixa que les supo a i se si ua pe aix6 ma eix o a d'aquelles 6 bi es insigni i- can s. La eligió, allo que ens lliga a nb Déu, és en el seu san ua i més ín im libe as, ac e de la Ilibe a . Pe o, a egeix d'O s, la eligió és Ilibe - a pe que el jo és Ilibe a , pe que en el ons de o a acció hi obem semp e un jo ensibo nable, un jo que s'escapa co n una anguila de les xa xes cien í iques o expe imen als a nb les quals ol- d íem aga a -lo, un jo que és el ons i educ ible que es a dempeus ins i o quan hem pesa , mesu a i examina o es les se es exp essions, un jo que només podem de ini pe la negació de o condicionamen i de o a a ali a , és a di , pe la idea de Ilibe a . Imaginem, en e ec e, un llenya ai e que col- peja un a b e a nb la se a des al. Es ac a d'un e de eball senzill, pin o esc, plis ic. L'home ol aba e l'a b e i l'a b e es esis eix a se aba- u . L'expe iencia iscuda pel llenya ai e po exp esa -se a nb aques s e mes: «Heus ací dos exe ci s: d'un can ó jo, el neu desig, el neu b ac, la me a o ca, la me a des al i de l'al e l'a b e, a nb la se a esis encia, la se a du esa, les a els que s'endinsen en la e a»22. En el ons d'aques a expe iencia hi ha els dos g ans p incipis de la iloso ia: un «jo» que és po- encia i llibe a i una «na u alesa» que és esi- encia i a ali a . Si ele em aques a expe iencia a p incipi, la ó mula pod ia se aques a: «El que jo ull i el que s'oposa a allo que jo ull». No cal di que o e humi de eball i de joc po edui -se a aques a o mulació. La ida no es duu a e me sinó mi jancan una llui a incessan a nb el món que ens odeja. Respi a Es guanya con- ínuamen una ba alla. A a, si ens hi u em bé, ens adona em que el llenya ai e no ha exp essa exac amen els lími s de la se a expe iencia. El1 ha ia di : «D'un can ó jo, el neu desig, el meu b ac, la me a o ca, la me a des al~~3. El ma eix llengua ge s'ha is o ca a dis ingi en e el p i- me e me i els següen s, en e el jo inadjec i a i els al e e mes designa s a nb una adjec iu de p opie a que els posa en elació a nb el jo. Aixo ol di que en elació a nb mi ma eix les al es coses me es no són an me es co n semblen. Pe al llenya ai e el b ac, la o ca, pe anyen a la ma- eixa amilia hos il que el món ex e io : aques es coses són ambé a ali a . El neu cos cau so a I'acció dels meus sen i s, co n els al es objec es del món i co n aquells m'cposa esis encia. Ab- solu amen pa lan , jo no sóc el neu cos. Pe mo ius anilegs cal ejimina ambé de l'es e a es- ic a del jo el empe amen , la endencia, la ca- paci a in el.lec ua1, e c. To es aques es coses m'han es a donades, són «dades» a nb les quals haig de comp a i que de egades m'oposen ambé esis encia, almenys pe aó de la se a li- mi ació. El desig pe sonal no es dona ia pe sa is- e a menys de possei una in el.ligencia in ini a. Jo no sóc enca a o aixo. ¿Se é po se almenys la me a olició? Tampoc. 2Qui no old ia se un home ene gic? Jo old ia ole , diu el debil, pe o co n e -ho? També en la olun a hi ha un pun de esis encia, de a ali a . Al lla g d'aques a anilisi, que eco da el que Desca es dugué a e me en elació a nb la possibili a del dub e, d'O s ha ana o nan al món, a allo que jo no sóc, o allo que e a meu. Res a. pe o, una eali- a . Jo sóc, doncs, el qui ull o no ull, el qui aig o des aig, el qui m'imposo co n a i bi e no solamen al món i als seus objec es, sinó idhuc a mi ma eix. La llibe a és el nucli da e , in im, ensibo nable, i educ ible, de la pe sona24. Hem a iba a un pun des del qual no ens cos a ia gens de econs ui l'edi ici sence del pensamen d'o siA. Acon en em-nos a nb ixa les se es pa e s mes es. Tenim a la mi els dos p o agonis es del d ama de la ida i del diileg de la iloso ia. D'una banda, el jo, la po encia, la llibe a ; de I'al a la na u alesa, la esis encia, la a ali a . L'anilisi del jo ens po a ia a lapoe ica (de poiesis = c eació), a l'acció de l'home pe a domina la na u alesa i pe a doma -se a si ma- eix, ins a assoli un elemen de pu a pe sonali- a , de llibe a immaculada que dlO s, igu a i- amen , anomena l'ingel. Se home, en aques con ex , és endi a esde eni Angel. Viu e és des e lla un Angel pe a in an a -lo en l'e e ni- a . L'anilisi de la na u alesa ens po a ia a la pa- e ica (de pa hos = passió), a I'es udi del món, de la machina mundi, co n una miquina que no és cap maquina, en la qual o enomen és un epi enomen, ins a iba , en da e e me, a un elemen de pu a ine cia, allo que d'O s igu a i- amen anomena el peca o iginal. Si l'home s'en én des de I'ideal de l'ingel, la na u alesa, al seu en o n només es po en end e des de l'an ii- deal del peca . El seu deso d e ac ual p essuposa un o d e o igina i, del qual ha decaigu . Com els neopla onics i el da e Schelling, d'O s explica la na u alesa des de I'espe i . La na u alesa és una mena de esidu de I'espe i , la ba e a que s'oposa a l'home i el o ca a e ina -se i a pe ecciona -se. Com ho ensenya la Ben Plan a- da: «aixo que és di la na u a i on la os a eble- sa us a au e a cada pas, no és al a cosa que la cend a que deixen els ideals quan pugen, gosa- díssims, ins al cel i, i el seu esidu i escomb im. ¿Has is alguna egada, quan els in an s, pe es a, es donen a encend e aques s igils enginys de oc que han pe nom coe s, com, men e puja ai e amun la dau ada es ela, cau a e a alho a quelcom de ja inú il i de soca ima , una Ileuge- a des e a? Doncs, d'ai al cend a és o mada la na u a que caigué de les idees quan a~endien»~s. Res a enca a el diileg de l'home amb el món. L'es udi de les es o mes possibles d'aques dialeg, segons que l'home ac ui com a coneixedo (ho no sapiens), com a alo ado de la eali a d'aco d amb c i e is es e ico-mo als (ho no ludens), o com a ans o mado i p oduc- o (ho no abe ) dóna lloc a la dialec ica o am- bé a la ciencia de la cul u a. És aques el camp on el da e dJO s a esme ca p e e en men la se a ac i i a in el.lec ua1. En enim la p o a en el manusc i pos um, publica desp és amb el nom de Elsec e o de la cuhu a, on d'O s desen olupa una g andiosa isió de la his o ia cul u al de la humani a que pe la se a ampla ia ens po a ia a pensa en Hegel si el nos e au o hagués eba- lla amb ca ego ies menys es a iques i mes dinimiquesZ6. En la pe sonali a d'Eugeni d'O s, com ho ha obse a G. Díaz Plaja, hi ha una ce a cin ideli- a » que explica po se l'obki de que ha es a ob- jec e pe pa de les gene acions pos e io s. La se- a llui a pe la cla eda i la se eni a clissiques dela a, com ho econeix A angu en, una anima ba oca i apasionada. En e l'home i el pensa- do hi ha un encamen apan . Josep Pla, en el seu Quadem g is, ho o mula a d'una mane a di ícilmen supe able, «Un home que s'ha passa la ida p edican el classicisme, la ns mali a , la con inuació, la supe io i a de la ca ego ia sob e I'anecdo a -i de e no és més que un me anec- do ic, un o iginal, un cap iciós, un es a ola i, un 0m?in ic»~7. No ens escandali zem massa a- cilmen d'aques a con adicció. L'his o iada de la iloso ia no se n'esdacandali za: hi es a massa acos uma . En e les idees d'un home i la se a i- da hi ha semp e qualque elació, pe o de ega- des és d'oposició, de con as . Com deia el ma- eix Xenius, ((cadascú s'assembla a aquel1 dimoni que ac a de ence ». Alesho es, el pensamen d'Eugeni d'O s hau i es a po se l'exp essió de la se a llui a pe ence el seu dimoni i pe des- e lla el seu ingel. Aixd dó'na a la se a igu a una g andesa mol supe io a la d'un Iluminós hal.10 olímpic, necessi iamen d'o ipell. NOTES 1 J. PLA. El quade n gni. Un die an (Ob a comple a, I), 13 La Ben Plan ada, p. 5 7. Ba celona 1969, p. 692. 14 Ibid., p. 19. 2 J. PLA. Homeno s (P ime a se ie), Ba celona 1958, p. 15 F. LEFEVRE, Eugenio dlO s, a: Une heu e azec ..., V, 161. Pa ís, 1929. 3 J. FUSTER, No es pe a una in oducció a l'es udi de Jo- 16 La iloso h del homb e que abaja y quehega, p. 19. sep Pla, a J., Pla, El quadem gni, p. 34. 17 Ibid., p. 29. 4 Ibid., p. 28. 18 Glosan (1906-1910), Ba celona 1950, p. 21. 5 C . J. CARRERAS ARTAU-J. TUSQUETS TERRATS. Apo s 19 La iloso h del homb e que abaja y que juega, p. hispaniques i la Philosophie ch é ienne de llOcciden , 109 s. h aine-Pa ís 1962, p. 185. 20 CF. J.L. ARANGUREN. La ilo o h de E. d'O s, Mad id 6 C . J. M. CAPDEVILA, Eugeni d'O ~. E apa ba celonina 1945, p. 33 SS. (1906-1920), Ba celona 1965, p. 72 s. 21 C . ibid., p. 130 SS. 7 C . J. PLA. Homeno s, p. 145. 22 Es udios ilosó icos. Religio es libe as, Mad id 1925, 8 C . ibid., p. 145 s. p. 16. 9 La Ben Plan ada, Ba celona 1958, p. 142-144. 23 Ibid., p. 21. 10 C . J. IRIARTE, Eugenio d'0 s o la clan'dad medi e á- 24 C . ibid. 28 SS. ea, a: Razón y Fe, 150 (1954), p. 436 s. 25 La Ben Plan ada, p. 140 s. 11 La iloso ia del homb e que abaja y quehega. An o- 26 C . sob e el ema E. ROJO PEREZ. La ciencia de la cul u- logia ilosó ica de E. d'O s po R. Rucabado y J. Fa án, a. (Teo ía his o iológica de E. d'On), Ba celona 1963. Ba celona 1914, p. 51. 27 J. FTA. El quade n g is, p. 693. 12 C J. PLA, Homeno s, p. 159.