Col·legi de filosofia

COLOLEGI DE FILOSOFIA Des del 19 de gene ins al 30 de ma c de 1982, el Col.legi de Filoso ia endega un cu s dedica a iloso ia de la cul u a. Hi in e in- gue en es dels seus memb es undado s: Josep Ramoneda (((Cul u a i his o ia))), Xa- ie Rube de Ven ós («El pe íme e de la cul u a))) i Eugenio T ías (((Cul u a y c ea- ción))). No a em comp a a nb la p esencia de Jo di Llo e que, segons pa aules p bpies, celeb a a ((l'any sabh ic)). Pe b a odonia el plan e un nou con e encian , Miguel Mo- ey, que debu a a nb unes e lexions sob e ((Genealogía de la cul u a)). Du an el cu s isi a en el Col.legi di e sos in el.lec uals: les con e encies o en obe es, igual que la Taula Rodona, cloenda celeb ada pels mem- b es del Col-legi, inclbs, a a sí, Jo di Llo e . Si olem esumi la bnica que p esidí el cu s, cau em d'an u i en el bpic d'assenya- la que el a annh dels p o esso s és is o- samen di e s. Tanma eix, és possible o- ba un pun en el qual o s s'hi econeixen: llu ebuig co dial de les eo ies o ali zan s, que només expliquen l'objec e mi jan~an la se a assimilació p e ia. Aques a ac i ud, que no ol ésse nihilis a, es adueix en una u ili zació de les p bpies eo ies c i icades. Pe aixb no és es any que una ciencia com la ísica apa egués epe idamen en els dis- cu sos dels ponen s, ins i o en algú an poc sospi ós de posi i isme com T ías. La asca comuna és la in es igació de les condicions de possibili a (his b iques, ge- nealbgiques, epis emolbgiques o on olbgi- ques) que expliquen el naixemen de la nos- a cul u a i en pe me en la c i ica. Ens o- bem a nb una ac i ud onamen ado a, si pe al en enem la in e sió del p ojec e posi- i is a, que és subs i ució del «pe que)) pel «com» (J. Ramoneda). Jo em pe me o una e lexió al espec e, a egin que no semp e el «com» exclou el «pe que»; mol es ega- des és la se a olun a ia o ma d'exp essió ( o el con a i de la se a ocul ació ideolbgi- ca). Vull ema ca -ho, ja que aques e es dóna so in en e els memb es del Col.legi; poc en els pensado s més (( onamen als)), com E. T ías, el discu s del qual es a ple de pe quks, i d'una o ma punyen en d'al es, especialmen X. Rube . El «com» in odueix un ma ís p ac ic en la jus i icació eb ica. La eo ia ja no es con- empla, es a. Es llengua ge, pe o ambé po- sició. Quelcom a eni en comp e quan as- sis i n a les classes del Col-legi. Es cla que podem ana -hi sense cap coneixemen p e i de la ideologia dels seus memb es. Hom di h: que ells ens donin el pe quk, ca el llengua - ge ha de se i pe a alguna cosa. No ho dub o; semp e que no oblidem la posició des de la qual se'ns mani es a. 1 no m'es ic e e in als p essupbsi s ideolbgics, ambé, en el ons, llengua ge. La posició no és quel- com p e i, sinó una o ma d'exis encia. Si c eiem que el llengua ge és, pe di -ho a nb pa aules de M. Mo ey, «el joc de o s els jocs possibles)), en end em el discu s del nos- e in e locu o des de qualse ol posició pa - icula , segons les egles de (un) joc a osse- gades com a pa imoni adicional o indi i- dual. Aixb sí, a nb la p e ensió d'ha e -ho comp es o des de la uni e sali a lingüís i- ca. En can i, si pensem que el llengua ge és la possibili a de o s els jocs possibles, ens eu em obliga s a e -la e ec i a. 1 lla o s el eu em (( ebaixa -se» a la ca ego ia de lle - gua. A a bé, una llengua s'ha d'ap end e. Es coe~ci i a. No o ega la llibe a , pe o no s'iden i ica a nb l'a bi a ie a c í ica. Pe exe ci aques ap enen a ge, el Col-legi de 1;iloso ia ens o e eix el cu s 1983 (p o- bablemen en ma xa quan apa egui aques núme o) un cicle que po a pe i ol: Raons i e i a . In ne no iam Pej Calsa niglia. Hi pa icipa an Jaume Casals («La huma- na na u a i la e i a segons Mon aigne))), Jo cli Llo e (((Holde lin: de la aó a la e i- a ))), An oni Ma i («Raó i e elació))), Mi- quel Mo ey (((Sob e la men ida))), Josep Ra- moineda (((Raó polí ica i e i a s ilosb i- ques))), Xa ie Rube de Ven ós («El e e- dic e de Pila ))), Pep Subi ós («Mi e i aó a la ideologia del p og és))), Eugenio T ías («La le xa del emps: obli i e i a en Heideg- ge o), An oni Vicens (((Ve i a i inconscien a la psicoanhlisi))) i Ge a d Vila (((As ucia , conlpli i p udencia ))). No hi in e ind an pe a a dos memb es del Col-legi ecen men inco po a s, Pe e Lluís Fon i Jo di Ma agall. E,spe em que sigui sa is ac o i i en iqui- do pe a o hom. Me ck R i s