La filosofia de l'educació a la "Maioricensis Schola Lullistica"

LA FILOSOBIA DE L'EDUCACIÓ A LA «MAIORICENSIS SCHOLA LUI,LISTICA» Sebas ik TRIAS MERCANT Anali za la iloso ia de l'educació a laMaio- icenszj. Schola Lullis ica suposa sub a lla es aspec es: El p ime és cons a a un e : el ca ac e p opiamen educa iu de la Maio icensis Schola. En segon lloc, cal de e mina els lími s epis- e molbgics din e dels quals é sen i la ilo- so ia de l'educació. Pe úl i n, in e essa acla- i que la ilosi ia de l'educació de 1'Escola Lul.lis a és un ((pensamen edemp o )). El ca ac e pedagbgic de la (dMaio icensis Schola Lullis ica » Hom c eu equi ocadamen que la Maio i- cens j Schola Lullis ica és només una ins i ució eminen emen ilosb ical dedicada a les as- ques d'in es igació lul.liana2 i medie al3. E ec- i amen , aques a in e p e ació i judici de alo coincideixen amb els c i e is de la e- is a Es udios Lulianos a la se a ((P esen a- ción» l'any 1957. El di ec o de la e is a, i nou ec o de l'Escola, esc i ia en aquella ocasió: La in es igación igu osamen e cien zpca de los alo es ideológicos o doc ina ios y sis emá icos, me- odológicos y biog áj2os, lingu i icos y a i icos, ence ados y dispe sos en los esc i os del Bea o ma- llo quin. He ahi lo que ha de cons i ui uno de los aspec os capi ales de nues a labo A. El p og ama és ealmen e un p og ama d'in es igació. Pe b espon únicamen a la segona epoca de 1'Escola (des de 1956 ins a ui). El sen i de 1aMaio icensis Schola des de la se a undació, l'any 1935, ins a l'any 1955, és adicalmen pedagbgic. Ci a é alguns do- cumen s inedi s que ho demos en. Compa em el ex abans esmen a amb I'In o me que a esc iu e l'any 1950 el p ime ec o de 1'Escola: Susci a s alguns du b es.. . c eim decisiu p esen- 1 11 Semina io de H? de la Filoso ía Española. Salaman- ca, 1980. La ponencia ou esc i a pe Lau eano Robles. 2 LOPEZ QUINTAS, A., Fzloso jz Es9añola Con empo á- nea, B. A.C., Mad id, 19; FLÓREZ MIGUEL, C. <Pano ama de la ida ilosó ica en España, hoy,, en Ac as del I Seminano de Ha de la Filoso jz Española, Uni e sidad, Salamanca, 1978. 3 CRUZ HERNÁNDEZ, M., El pensamien o de Ramon uull, Valencia, 1977, Ed. Cas aha. 4 Es udios Lulianos 1, 1 (1957), p. V. a ina mane a objec i a (que) ... I'Escola no ha es a mai una socie a lliu e, com podia esse una socie u dé udi s o una socie a lul. liana; sinó sz' n- plemejz una Escola. Pe aixb els seus memb es no3 diuen socios; sz'nó mes es, p o esso s i alumnesS . L'Escola Lliu e de Lul. lisme - aques a ou la denominació p imi i a, que can ia en pel nom lla í ac ual pe *mo de les pe secucions de la pos gue a ci il- e a una ins i ució pedagbgica. L'Es a u undacional ho deixa p ou e iden . Pa la d'un ((Conse11 d'ensenyan- ca», (le p o esso s i alumnes i cu sos -en e 1935 i 1955 impa i en 24 cu sos amb un o al d'uns 700 alumnes-; egula les p o es d'aplicació i ap o i amen ; a e e encia a p og ames, a ce i ica s d'es udis i a diplo- mes academics. Cclm a ins i ució pedagbgica 1'Escola com- po a es ca ac e ís iques onamen als: Neix amb la in enció no d'implan a una no a. pedagogia, ans de e e ma la iloso ia educa i a de la Uni e si a mallo quina del segle XVIII. Dos documen s, sense da a, con- i men el ca ac e uni e si a i de la Maio i- censk Schola: La Maio icensis Schola Lullis ica y su iyalidad uni e si a ia i P oyec o de ein eg a- ción mínima de las acul ades uni e si a ias. L'any 195'1 és iu enca a aques desig uni e si a i. El ec o di igeix al Minis o de Educación Nacional una ins ancia demanan pe a la biblio eca de 1'Escola l'a xiu de la Uni e si- a de Mallo ca, gua da a 1'Ins i u Ramon Llull i els documen s dels alumnes i p o es- so s, que conse a la Biblio eca Pública. L'Escola ol ésse la uni e si a in e na- cio ial dels Pgsos Ca alans. Men euns euen a 1'Bscola la solució uni e si a ia pe als es- udiian s mallo quins6, al es, com Ramon d'AZós-Mone , de 1'Ins i u d'Es udis Ca a- lans i memb e de 1'Escola Lul.lis a, conside- en 1'Escola com «la Uni e si a lulqliana e- no ellada)) i el símbol de (( o es les e es on es pa la la llengua glo iosa de Mes e Ra- m~n»~. Aquells homes olien que la Maio i- censis Schola os, pa alelelamen a la Uni e si- qxIn o me del Rec o de 1'Escola Lullis a*, Documen s unú(acionals. Ca pe a única, núms. 28 i 30. Sec e a ia de la Schola Lullis ica. (Man ind é I'o og a ia dels documen s ci- a s). 6 La Almudaina, 27 de eb e o 1935. 7 Adhesions,, Mea'i e aneum, 1 (,1936), p. 15. dad de San ande dels cas ellano-pa lan s, la Uni e si a in e nacional dels Paisos Ca- alans. Esc iu el dia i La Almudaina del 27 de eb e de 1935 que es ac a d'aconsegui la inco po ació de «nues a ju en ud es udio- sa)) alsxo en s mode ns de la cul u a, co n esde ingué en els «Cu sos de e ano de la Uni e sidad de San an8e )). Solalici en del Minis e io de Ins ucción Pública, dels dipu- a s a Co s ca alans i mallo quins i dels Ajun- amen s locals ajudes econbmiques i enca - eguen a F ancesc Cambó la comp a del casal i possessió o masia de Mi ama? pe a lla de 1'Escola. La pedagogia de 1'Escola ha d'esse idel a la adició lul-llana. Esc iu Su eda Blanes l'any 1936 que 1'Escola ha de (( ecolli l'he encia escola l~l.liana))~. Pe aques mo iu els mem- b es -Mes es i P o esso s- en ing essa ha ien de ju a ideli a a la adició unz' e si- a ia mallo quina. L'any 1948 o nen a e e - ma aques a idea. P ojec en a ilia -se a la Sag ada Cong egació de P opaganda Fide pe a dona a 1'Escola l'espe i missional que i nposa Llull a la se a escola de ilengües de Mi ama lo. Un ca ac e pedagbgic an a ela en la adició lulaliana i uni e si a ia de Mallo ca i en la concepció cul u al de la llengua ca a- lana necessi a a el supo d'una iloso ia edu- ca i a adien . La dialec ica mode ni a -medie ali a co n a limi de la iloso ia de l'educació Els lími s epis kmics din e dels quals úni- camen é sen :i la iloso ia educa i a de la Maio icensis Schola énen dona s pe una dia- lkc ica que de e mina, pe una banda, allb que 1'Escola ebu ja i, pe al a banda, aque- lles idees que ol implan a . El e o igina i és la cons a ació d'una dis- pe sió iloso ica. Els 1ul.lis es de la p imi i a Maio icens j Scbola conside en una ba eja inac- cep able els dis in s co en s ilosb ics en e 8 TRIAS MERCANT. S., L 'Escola Lliu e de Lul,lisme (1 935 1942), Es udios Lulianos, XXIV, (1980). 9 SUREDA BLANES, F., ~Res au ació de 1'Escola de Lul.lis- me , Medi e aneum, pp. 17-39. 10 Documen s undacionals, Ca pe a única; núms. 33-34. els anys 1928 i 1938. La mul i o mi a del pensamen eu opeu -in uicionisme emo- cional de Schele , apocalip icisme de Spen- gle , an opologia edempcionis a de Sp ag- ne o el mis icisme nacionalis a de Schwa z, a Alemanya; be gsonisme i an ibe gsonisme a F anca; idealisme o ealisme a Angla e a; neo-hegelianismes pan-es a is a i libe al a I alia- c ea una di e si a ideolbgica insos- enible. En on d'aques a dispe sió p opug- nen la sen en ia communis co n a pa imoni in elalec ual comú que ga an i za una uni a de cul u a i un sol cos de doc ina me a ísica. Aquells 1ul.lis es de inien la dispe sió ilo- sb ica amb el concep e de mode ni a . 1 mo- de ni a signi ica pe a ells pe e sió i iloso- ismes. Esc iu Su eda Blanes: «las iloso ías mode nas han p oducido en el mundo la desunión, el males a , la desolación y el do- lo de la ida, después de pe e i al hom- b e y a las cole~ i idades~)~~. Rebu ja la mo- de ni a no ol di , pe b, anca les po es a no es idees, semp e que aques es idees as- similin la adició. La sen en ia communis, en can i, é la se a més al a exp essió en el concep e de medie ali a co n a pe ec e equi- lib i d'una ((p o unda e eligiosa)) i d'una « e p o unda en l'e icacia de la aó))12. Aques equilib i a que ~~l'especulació no sigui, co n e a a dins de G ecia i és a a, un simple epi- sodi, una o gia in el-lec ual a is oc a ica, sinó un sen imen col-lec iu ... engend ado de sa- iesa popula 13. El concep e de medie ali a no signi ica un es ancamen en el passa , pe quk pe any a la se a ma eixa comp en- sió el sen i de p og és. El que ebu gen els 1ul.lis es és an aques es ancamen co n la concepció o eguiana d'a i ma que el p o- g és suposa c ema o a la adició. Pe a ells el p og és és alid quan es basa en el passa , del qual pa eix o el que s'a anca14. La medie ali a compo a, pe an , un e o n a l'o igen cons i u iu de la nos a pe sona- li a nacionalis a. La mode ni a é la se a exp esió ilosb- 11 SL'REDA BLANES. F., ((Facili an la o ganización. ..», Las Ciencias, 1 (1940), p. 174. 12 SL'REDA BLANES, F., «Res au ació.. .» 13 SUREDA BLANES, F., op. ci . 14 La cul u a cni iana d'0cciden . Manusc i . Ca pe a 13, núm. 17. A xiu de la Schola Lullis ica. ica a l'hzj. o z'c j.me; la medie ali a , en el a- dicionalisme. El p ime a i ma, segons els lul-lis es, que els p oduc es cul u als d'un poble -llengua, c eences, a , ciencia, ilo- so ia, polí ica, d e - es desen olupen pau- la inamen , quasi sense adona -nos-en, en el si de les col.lec i i a s, de la ma eixa mane a que c eix el ge men d'una plan a. Tanma- eix, les socie a s obeeixen la con ingencia de les lleis mo als i no es an so meses a la necesi a de les lleis ísiques. Aixb sub a lla el adicionalisme en p ecisa que en el des- en olupamen social in e enen, his b ica- men pa lan , múl iples u gencies impensa- des que imposen una decisi a in luencia in- di idual. ((La línea his ó ica de un pueblo -diu Su eda Blanes- no puede señala se po una línea ec a, ascenden e, pe o ni aun pa abólica, po que pueden su gi , y de he- cho su gen de ez en cuando, hechos y ca- pacidades men ales con su icien e pode ío pa a cambia el cu so de los acon eci- mien o~))'~. A pa i d'aques a con aposició ona- men al la dialkc ica mode ni a -medie ali a disco e espec i amen en una colla d'opo- sicions: l'oposició del col.lec i isme socia- lis a i de l'indi idualisme plu alis a, del sen- i ma e ialis a i mecanicis a de la ida i de la concepció c is iana Exp essa el con as d'una iloso ia subjec i is a, la iloso ia de l'especu- lado , p eocupada pe la solució lbgica dels p oblemes de l'exis encia, amb la iloso ia del seny, in e essada en la sa is acció me a í- sica dels p oblemes de la ida. En on a la genalogia de l'homo insipiens amb la pedago- gia de l'homo sapiens. La iloso ia de Iéa'ucacio'com apensamen edemp o La iloso ia de la mode ni a , al com la plan e ja la Maio icenszj Schola Lullzs ka, é la se a conc eció més adical en una polí ica de coloni zació. Esc i ia Su eda Blanes l'any 19 36: ((Cuando se quie e domina a un pueblo se ese a a la enseñanza la pa e más ecun- '5 SUREDA BLANES, F., op. ci . da de la labo c~lonizado a))'~. 1 la coloni zació és la e i a -pode , que imposa una legisla- ció de la uni o mi a i una dogma ica de la sub nissió, i és un sis ema de dominació que es e ili za la adició cul u al del país; a iom- a ina sola ideologia, impedeix la na u al e olució de les idees i p o oca la c isi de les doc ines au bc ones. La coloni zació peda- gbgica és en eali a cen alisme; aquel1 cen- alisme que ((pa a ene suje as las Regiones a un pode cen al, echaza el alo in elec- ual de las Regiones)). El cen alisme de Fe - an VII, en sup imi els u s dels Paisos Ca a.lans i decla a la gue a a la Uni e si a de Mallo ca ins a la se a abolició, no a e més que imposa la dic adu a de la llei i la pedagogia del dogma, ((mesquinesa in e1.lec- ual)) que a in e omp e ((la adició que ens pe soni ica))'' com a país. L'any 1935, a causa de les ci cums hncies a o ables, la Maio icenszj Schola Lulh ica ol- gué e e ma la adició cul u al del país que ha ia es a o egada cen anys abans. 1 ho ol e en on an a la labo coloni zado a una ~ed~xgogia de la adició. La iloso ia de l'e- ducació que la supo a no és, pe an , una maih ica, un dona a llum pe p ime a ega- da no es idees pe a una o igina ia educació. Al con a i, és una iloso ia de sal ació o, co i diu Su eda Blanes, unpen~amez edemp o . Redimi és esca a , ecupe a , e e ma i, ambé, allibe a i deslliu a . Pensamen e- denip o signi ica, doncs, es au ació de la p opia ((pe sonali a his b ica)) i econquis- a de la « ios a pe sonali a cul u al))18, que són isonomia del país, consciencia col.lec- i a del poble, anhel de ((cul u a ilosb ica n~s ada))'~. Pensamen edemp o és am- bé allibe a -se de l'uni o misme cen alis a, que és ((uni a pan eís ica, i hnica i aglapi- do a)), pe a e o na a un uni a isme nacio- nalis a, en el sen i de la uni a 1ul.liana que (( iom a sense abso bi ni de o a »*O. L'uni a isme nacionalis a no és una (( idel 16 SUREDA BLANES, F., «Glo ias de la Pa iaa, Co eo de Mah ca, 22 de Ab il 1936. 17 SUREDA BLANES. F., «Res au ació.. .D. 18 SUREDA BLANES, F., «Dins el enaixe nen dels es udis lul~lians», La Almudaina, 15 de mayo 1936. 19 SUREDA BLANES. F., «Res au ació.. .D. *c SUREDA BLANES. F., op. ci . co espondencia al pa io isme)) ni un sen i- men omhn ic de nos algia de g andesa. L'Es- cola Lul-lis a pe a e i a aques de allimen consigna al seu Es a u que «no es anca a mai dins un xau inisme odiós i e~ k il»~'. El nacionalisme és la plasmació d'una iloso ia educa i a que espon a les necessi a s sen i- des del poble, que exp essa la aó de con i- nui a de la cul u a del país i, donan una ullada a la his o ia de la nos a ci ili zació «pe conkixe el onamen de la se a ideo- logia ..., e isca aquel1 ideal en el sen i que es a con~eb e))~~. Immedia amen , diu Su- eda Blanes que el nacionalisme é un doble cai e. Po ésse un nacionalisme eixis a que enca la adició -ci a en aques cas el neo- hegelianisme de Gen ile i el nacional-socia- lisme de Schwe z- i un nacionalisme cul u- al, cons i ui a a és del desen olupamen his b ic a la ece ca de la uni a di e encial de la cul u a del país. No hi ha dub e que el nacionalisme que de ensa 1aMaio icensis Schola es aques segon. La es au ació de la pe sonali a his b ica i cul u al d'un poble no és al a cosa que e i a la se a adició que el di e encia. Els pobles, esc iu Su eda Blanes, da an les des- g acies col.le(: i es -i una desg acia col-lec i a ou la coloni zació de Fe an VII- s'a e en a la p bpia geog a ia, a les cadenes de la adició i a la e dels seus a an passa s. 1 aques es cadenes de la adició, onamen del ca ac e pedagbgic de 1aMaio icensis Schla, són el lul-lisme, la medi e anei a i el seny. Pel ld-lisme la Maio icensis Schola o ien a la iloso ia de l'educació cap a la e i as sal&- z; e a, que és un apos ola de la since i a i de la aó p ac ica. En aques sen i els lul-lis es ma ginen el omisme pe que exp essa l'ideal educa iu en la ó mula ((amo -in eleligen- ia)) i s'acos en al model ancisca de l'«amo - ol~n a »~~. Pe la medi ex anei a la iloso ia educa i- a de 1'Escola Lul-lis a assumeix o s aquells ideals que s'oposen a qualse ol ma e ialis- me. La medi e anei a és l'es o c del es- so gimen de les esskncies espi i uals que 21 Es a u de 1931, Documen s Fundacionals. Ca pe a única, núm. 1. Sec e a ia de la Schola Lullis ica. 22 La cul u a c is iana dlOcciden , manusc i ci a . 23 0). ci . o ma en, dins l'a io , els gk mens de les cul u es g eco-lla ina, c is iana i eu opea, Lul.Iisme i medi e anei a s'agombolen an ín imamen que Miomand e, pe iodis a ancks, a esc iu e, en ela a la c bnica de la cons i ució de 1'Escola Lulelis a, que en ella «le p og amme de cul u e medi e anée se con ond a ec le lullisme mi2me»24. G acies al seny la iloso ia de l'educació, ebu jan els plan ejamen s d'una pedago- gia pu amen o mal, a ela els seus p inci- pis en el ((sen i de la ida)) i en el ((sen i de la sa iesa)). Pe aques mo iu el seny és, en p ime lloc, unpensamen sa i. 1 aques pensa- men sa i neix únicamen quan el poble, adonan -se de la se a ida in el-lec ual con- sue udina ia o de la con adicció als p opis alo s adicionals, co espon a les u gkncies d'una supe ació col~lec i aZs. Alesho es po- encia les eaccions espi i ualis es i ebu ja els ideals de cai e ma e ialis a. Su eda Bla- nes decla a com en un mani es : «Venim amb la eacció ... del seny, que i ali za, con- a l'absu d p i ilegi de la ma e ia, que es e- ili za i occeixZ6. Pe o aixb el seny cons- i ueix el componen popula -mai no és plebeisme- de la pedagogia lul-lis a. Pe b el seny és ambé sa iesa democ a i zada en un doble sen i . Es iloso ia popula en la ma eixa mesu a que ho és ~~l'escolas icisme popula )) de Ramon LlullZ7; o sia, és sobi a- namen a ís ica, i un a en anya semp e eo ia, p ac ica i mes ia. 1 ho és ambé pe - que el pensamen - i, pe an , l'educació- ha es a assumi pe la p bpia llengua del paísz8. Saben els 1ul.lis es que la sabidu ia popula adica, p ecisamen , en la Ilengua. ALGUNES CONCLUSIONS Resumin les conside acions p eceden s podem a ibui a la iloso ia de l'educació . . 24 L 'in ansigean , 1936. 25 SUREDA BLANES, F., <Facili an la o ganización de una Escuela Filosó ica nacional*, Las Ciencias, 1 (1940), p. 202. 26 SUREDA BLANES. F., eRes au ació.. .ls. 27 CARRERAS ARTAU. T. y J., HP de la Filoso ia espanola. ~oso uc~ 2;znadelossiglosXIIdXV, Mad id, 1939,~. 23. 28 SUREDA BLANES, F., eRes au ació.. .S. Tamb6 *Alla pe lo Puig de Randa*, nanusc i , ca pe a 43, núm. 4. A xiu de la Schola Lullis ica. -pensamen edemp o - de la Maio icensis Schola Lullis ica les ca ac e ís iques següen s: 1 .a ES una iloso ia uni a is a, an i k ica de l'uni o nisme cen alis a i aglapido , que essal- a el sen i di e encial de la cul u a del país. 2." ÉS una iloso ia nacionalis a que assu- meix la adició mall~ quina~~ en els mo- men s algids de la pedagogia lul.liana i de la ideologia de la Uni e si a 3O. 3.a Una iloso ia medi e anio-eu opea que in eg a la genuina pedagogia c is iano-medie- al, educado a i educa i a socialmen , con a 29 P ime Cu s de lul.lisme, 1931, ca pe a 55 i ca pe a 3 1, A xiu de la Schola Lullis ica. 30 TRIAS MERCANT, S., Las esis ilosó icas de la Uni e si- dadluliana, Es udios Lulianos, VIII, 3 y IX, 1,2-3 (1965). els iloso ismes disg egado s de la mode ni a . 4." És una heosobeia31 que p opugna una educació consubs ancial amb l'espe i del poble. Els lul-lis es es an con encu s que una ((ensenyanza ajena al espi i u del pueblo ie- ne más de ue za que un ejé ci o de ocu- pa~ibn))~~. 5.a En conseqükncia, és una iloso ia que, amb l'ajuda del seny, onamen a una pedago- gogia de ole ancia i de la gene ~si a ~~ i una polí :ica educa i a de la e i a i del bé34, conclicionada semp e al pensamen pa ib- ic, i mai a l'in e é~~~. 31 !~UREDA BLANES. F., *Facili an la o ganización.. .». 32 !~uREDA BLANES, F., «Glo ias de la pa ia», op. ci 33 Es a u de 1931, Sec e . Schola Lullis ica. 34 {bid. 35 !SUREDA BLANES, F., %Glo ias de la Pa ia».