Formació de la consciència moral

FORMACIÓ DE LA CONSCIENCIA MORAL Oc a i FULLAT Aques í ol és escandalós pe que, d'en- ada, o mació -manipulació- i consciencia -au onomia- són concep es, i po se hdhuc eali a s, an agbniques. Si adme em, pe o, que l'ésse humh és e eb almen an agb- nic -només li naixe h la consciencia si p k- iamen l'han manipula -, alesho es la con- adicció, sense deixa d'ésse una espina, esde é com a mínim in e essan . De o es mane es cal en a en el ema amb una ac i ud d'au osospi a. El e eny es a mina on olbgicamen i epis emolbgi- camen . Comenco ad e in que amb el signi ican c(consci&ncia)~ no en enc solamen els end- mens de consciencia, sinó ambé la consciencia com a me a enomen, com anoumen. Pe que? Pe que si la consc2ncia no és es més que apa ic o'de conschcia -pe o no és conscien- cia- la se a o mació pe any exclusi amen a l'es e a de la (( ékhne)), i el ccbeha iou ism)) skinne ih é alesho es la da e a pa aula en la asca de o ma les consciencies mo als. La consciencia o mada d'aques a aisó se ia a almen el esul a de la «poíesis)) del su- posa educado . Com que aques da e supbsi em p o- dueix as ic, pos ulo, pe al de pode pen- sa en aques a qües ió, que la consciencia és ambé quelcom de subjec iu -inobjec i a- ble-, quelcom de me aempí ic, que no po ésse mai o almen na a pel discu s, ni pel cien í ic ni pel me a ísic, bé que aques da - e s'hi ap opi més, ni que sigui de o ma poe ica. Abo da é el ema en es ap oximacions successi es. El co de la mo al El.3 homes pensem i ac uem. Col.loquem- nos lda an l'acció a eali za . Que passa? Es acil descob i dues si uacions con aposa- des. A ol es hem de e una acció pe que hem decidi d'aconsegui un i. Si jugo a escacs, m'he p oposa de guanya ; da an meu a apa ició o segui un conjun de no nes indispensables pe a ence el con- incan . Són no mes hQ0 e ique.c si ull ba e el compe ido en el joc d'escacs. Lap udencia és la. i u més indicada en si uacions sem- blan s. Aquí es po pe d e. Es pe d quan hom no assoleix el i que s'ha p oposa . La polí ica és po se el camp pa adigmh ic d'a- ques a mena d'accions. Maquia el n'ensenya la no ma i a. El P íncep cald h que ac ui amb absolu a p udencia. Les accions sua a conside ades són u ili a ies; se eixen pe a una al a cosa. L'acció se eix pe a una al a cosa ? No mes hipo e iques (p udencia) ?. eali za Pa adigma: la mo al No mes ca egb iques (jus ícia) l ~a an una !-- '1 Vole i aconsegui un i } Pa adigma: J. L'acció io se eix pe a es acció a la poli ica Pe o, e aquí que a egades l'acció a e es a so mesa a unes egles ca ego iques. To jugan a escacs em descob eixo o ca a es- pec a unes lleis que no em pe me en e ampa -can ia , pe exemple, una peca de lloc quan el con incan es a dis e . Tan si desi jo guanya com si an me a de pe d e, no em queda al e emei que so me e'm a desplacamen s conc e s de i xes. En aques- a dimensió, mai no es guanya o es pe d. O e s ((jus )) o e s ((injus )). Res més. La i - u de la jus icia p esideix aques a mena d'ac- cions. La mo al s'ins alala en aques camp d'ope acions. Si abans les accions se ien pe a una al a cosa, a a es em as o a s da- an un compo amen que no se eix pe a es. La mo al es e e eix a l'acció inú il; la polí ica, a l'acció u ili a ia. En mo al la con- duc a al pe ella ma eixa; en polí ica és bona pe a una al a eali a , pe o mai en si ma eixa. La pe plexi a en on del judici a eme e és cosa que esol la aó a base de la bipola i- a (( e i a - alseda )). Tan la aó eb ica com la aó p a ica ope en d'aques a aisó, bé que la segonano juga mai ne del o . Semp e a ampa. Es el seu des i. Quan la pe plexi a neix da an de: ((quina acció eali za )), ja no és la aó, ni an sols la p ac ica, la que deci- deix de be11 an u i. Qui dic a l'acció és l'aa- o i a , i no, pe ce , alen -se del binomi (( e i a -e o )), sinó limi an -se a la bipola- i a elemen al ((ap o ació-desp o ació)). Només desp és d'ap o a o de desap o a , l'au o i a es al de la aó p ac ica a i de jus i ica la se a decisió. Es pe ilen dues menes d'au o i a s: les unes són socials - a- milia, escola, milicia, go e n, pa lamen , pa - i poli ic, església, ibunal de jus ícia, p es- igi social ...-; l'al a classe d'au o i a s és mol di e en : és l'au o i a de la p opia consciencia. Unicamen en aques a segona ca ego ia d'au o i a é sen i pa la d'ac- cions mo als. L'especi ici a de la mo al o- ba la se a dis inció en l'au o i a de la cons- ciencia de cada u. La es a són coses a egi- des, incloses les aons de la aó p ac ica. 1 Pe plexi a / Pensa 1 ( /--, E o u decidi 1 Fe dcial 1 1 Au o i a ) h Ap o ació Desap o ació De la p opia - - consciencia P ac ica Tan el discu s sob e la llibe a com el cia. La es a són,conside acions més o menys discu s en o n dels alo s són discu sos pos- cla i icado es. Es cla que hem de suposa e io s al ac um mo al i, conseqüen men , aques a consciencia com a lliu e i, pe an , no l'especi iquen. A l'inici de l'ac e mo al hi es i ada en el emps i negui osa sob e o pel senyo eja l'au o i a de la p opia conscien- emps que enca a ha d'a iba . La consciencia, d'en ada, ac ua i desp és es pa la de alo s. L'axiologia e da e a de la consciencia; pe b, de o es mane es, a apa ició. No queda al e emei que anali - za -la. Hi ha pensado s, com a a Pla ó, que pa len de alo s absolu s. Aques s pensa- do ~ expliquen mol bé l'obliga o ie a de so - me e's a allb que és aluós, pe b mai no acaben de deixa p ou cla el con ingu dels alo s. D'al es, en can i, com Ma x, només adme en alo s his b ics. Aques s expliquen mol bé els con ingu s dels alo s, pe o no saben com e -s'ho pe demos a -ne l'obli- ga o ie a . Veig mol di ícil de sal a cohe- en men d'un pla a l'al e; de mane a que semp e queda an des onamen a s o els con- ingu s o l'obliga o ie a de la mo al. El sen i mo al només so geix quan s'ha ence a la ida in e subje i a, dins el p océs e olu iu, ca només aques a mena de ida des e lla la consciencia i li possibili a el com- p omís. Quan l'home ce ca exclusi amen la joia indi idual, la mo al es a exclosa. En can i, quan l'home es deleix pe la elici a col-lec i a, queda obe a la mo al. Si el di exhau eix l'ésse , la mo al no és ' possible. Si l'ésse es a semp e, d'alguna o - ma, més enlli del di , la mo al é sen i . Mai, pe b, el di no esca i ii si l'ésse queda di o almen o no. Com sabe -ho?; decidim- ho, doncs. Hi ha mo al pe que hem decidi que n'hi hagi. Un pa e11 de llib es ecen s in i en in el- ligen men a e lexiona de nou ocan a mo al. L'un és de Jankélé i ch, Lepa adoxe de la mo ale; de l'al e n'és au o Glucksmann i es i ula Cynisme e Passion. El p ime és de 1'Edi o ial du Seuil; el segon de 1'Edi o ial ! G asse . Valo s, deu e, penedimen La consciencia mo al s'explici a en els «ju- dicis de alo )), en el ((sen imen del deu e)) o de l'obligació, i en el e de ((penedi -se». Di ícilmen aques es es explici acions e- sul en in e1,ligibles si en l'home no hi ha quelcom d'i educ ible. Cal op a en e el ma e ialisme i la mo al. La consciencia mo al és consciencia del con lic e. G ecia ja con aposii la aó a la passió i el bé al plae . Kan oposii socie a i indi idu, deu e i desig. Con lic i i a . G ecia i Kan sup imien, en el lími , els segons ele- men s del con apun ; és a di , anhela en un home que no necessi és la mo al. Pe b aques home ha es a semp e quelcom me ahis b ic. Seinse alo s no hi ha mo al. ~dhuc si els alo s són exclusi amen his b ics esul en indispensables. E. WEIL, a Philosophie poli i- que (p. 38, Ed. V in, 1956), esc iu: ((Le con- enu du d oi na u el dépend des con ic- ionc,, des moeu s, des adi ions de la com- munau é. Le d oi na u el ne pe d pas pou cela sa digni é ni sa alidi é)). El que no es po e és p escindi de o a axiologia. El Fonakmen pou une mo ale, de GORZ (Ed. Gali- lée, 3.977), é pun s lluminosos sob e la qües- ió, com a a aques : ((En e u de quoi l'es- cla e é ol é au -il mieux que l'escla e sou- mis ..., le ebelle que l'inquisi eu ?)); només en i u d'uns alo s. A Ci adelle (p. 550, Ed. Ida Pléiade) Sain Exupé y apun a ambé a alo acions objec i es quan esc iu: ((11 es ce es mau ais que l'homme éc ase le ou- peau.. Mais il es plus mau ais que le oupeau éc ase l'homme)). No n'hi ha p ou amb els alo s. Aques s, a més, cal que obliguin. Deu e. Poe icamen ho clesamaga el ma eix Sain -Exupé y: «La libe é pe me a ii l'homme de s'épanoui ; l'aui e ..., la con ain e, le ba i a g and)) (p. 567) 1 pe que? Senzillamen , ens di i, pe c~ue ((la libe é qui e use la con ain e, c'esi: la libe é de n'e e poin )) (p. 724). La con on ació ((llibe a -deu e)) pe me l'expe iencia mo al més o a, que és, ni més . ni n-ienys, el peca , la ansg essió. La al a és l'expe iencia majo dins la mo al. El peca e ela la llibe a , p oclama el deu e be a . Si inc deu es, és senyal que inc pode s. Si ha ja d'ha e ac ua d'una al a mane a -no pecan -, senyal que podia peca . El peca és el es imoni p i ilegia de la consciencia mo al. Quan Adam menji el ui p ohibi éu l'expe iencia de la mo al. La llibe a és la capaci a de pode ob a segons la ep e- seni:ació d'una llei i de pode bu la l'obliga- o ie a de l'esmen ada llei. Kan deia que el mal deixa ia de se -ho si no os una mane a d'ésse de la llibe a que p o é de la llibe - a ma eixa. La mo al iccuda deixa de se una adqz isi- cló i esde é una conqz es a cons an . La ida mo al és una ida o ien ada, és un encami- na -se. El emps la posibili a i adhuc la un- da. El sen i o ien ado de l'exis encia mo al no és quelco n d'acaba , sinó a e e cons- an men ins al dia de l'acomplimen . U o- pia?, po se sí; pe o sense u opia la mo al no és possible. Pe que els e s p e e i s i ac uals ens an as ic, espe em un esde enimen llu- minós que ens ompli. Sense as ic i despu- lla s d'espe anca, la ida mo al no és pos- sible. Reali a Expe iencia mo al U opia _L_ - Sain -Exupé y ho p oclama bellamen en el llib e ja ci a , Ci adelle (p. 644): «Ce qu'im- po e, c'es d'alle e s e nous d'e e a i é jamais l'on n'a i e nulle pa sau dans la mo )). La ne odica Les conside acions an e io s em pe me- en d'anuncia uns p incipis o ien ado s de la me odologia. que des e lla h la conscien- cia mo al. Se an conseqüencies de i ades de les hipo esis o mulades an e io men , en l'es il d'una e lexió. Aques s p incipis al- d an, doncs, en la mesu a en que alguin les susdi es conside acions p k ies. Aques a de- bili a , pe o, no és exclusi a del meu discu s sob e la mo al; qualse ol al e discu s pa eix de la ma eixa anemia. Desp és, i pe acaba , e n e e i é obe amen a aspec es me o- dologics. Enume o els p incipis de mane a concisa: 1. Cal op a pe la i educ ibili a de l'és- se huma a ma e ia. Fo mació, doncs, pe una ((Wel anschauung)) dualis a. Dins dels monismes -ni ma e ialis es ni espi i ualis- es- la mo al no hi é cabuda. 2. Fe descob i el alo ele a de les ac- cions inú ils, g a ui es, que no se eixen pe a ob eni al es coses, sinó que alen pe elles ma eixes. 3. Des e lla la consciencia de l'incondi- cional. La Jus ícia cons i ueix un pun de e e encia absolu . Una dosi de pla onisme, en mo al, no a gens malamen . 4. Fe no a que la consciencia de cada u, abans que no pas la aó, és l'au o i a de ini- do a del e mo al. 5. Ajuda , en el emps degu , a e que l'educand ap engui a dub a me odolbgica-. men de o es les au o i a s socials. Al a- men , la mo al es mo en mans de la psico- logia i de la sociologia. 6. L'expe imen ació de la con i encia, com a elació humana esencial, ob e al món dels alo s e ics. 7. Tan el con lic e com la pe plexi a o amen iscu s da an l'acció a e , o cen l'apa ició de la consciencia mo al. L'au o i- a anihila aques a consciencia. 8. Con é es imula la ece ca cons an de alo s e ics. D'esquena a aques s alo s, no hi ha mane a de o ma la consciencia. Man- ca ien pun s d'o ien ació. 9. El deu e conscien (i no ui de e lexos condiciona s o bé de supe acions del ian- gle edipia) esul a indispensable en aques a e . 10. L'expe iencia cla i iden del peca cons i ueix un e mol aluós quan a la o mació de la consciencia mo al. No es ac- a de « e peca )), sinó d'ap o i a l'expe ien- cia lúcida del peca . 11. La consciencia mo al és una conques- a semp e inacabada. Els qui pa len d'una consciencia mo al ja o mada con onen la mo al amb la psicologia. La ((mo al de la esponsabili a )), la de C eó -1'An igona de Sb ocles-, mo al ealis a, opo unis a, objec i a ins i o , no és mo- al: és polí ica. En can i, la ((mo al de la con- icció)), la d'An ígona, que ecolza en la sin- ce i a , que és quasi na cisis a i subjec i a, és mo al e a, i educ ible a d'al es expe- iencies p ope es. L'educació mo al no és una educació pe a la u ili a ni pe al plae , sinó pe a la Jus icia, la incondicionali a . Passo a a en conside acions p ac iques. Pe ence a la qües ió, p oposo un quad e de les e apes psico- isiolbgiques de l'home. In ancia / I 7 8 11 12 16 117 21-24 -- Pube a Jo en u 1 Adolescencia En la o mació de la consciencia mo al c ec que hi ha es pe íodes pa icula men sensibles: la segona i la e ce a in ancia i la pube a . En e els es i els se anys es iu el com- plex d'Edip, el qual es esol p oduin el so - gimen del ((Supe -jan. ES el momen en que es an in e io i zan les no mes socials, en- e les quals s'inclouen no mes k iques. Con- é esme ca -se en la supe ació de 1'Edip sen- se culpabziT za els in an s. Aques a culpa se- ia exclusi amen psíquica, no pas mo al. L'ac e mo al no el' conside o pas possible abans dels 15 o 16 anys. Amb an e io i a és qües ió només de p epa a -ne adequada- men el camí. En e els 8 i els 11 anys es a consolidan el ((Supe -jo)) que, en bona pa , s'omple de manamen s socials de o con ingu mo al. Cal, en iqui el coneixemen amb no mes de conduc a, pe o pa an mol d'esmen a no angoixa els educands. Una cosa és in o - ma -los del Bé i del Mal, i una al a de mol di e en és acusa -los o p ojec an damun d'ells les nos es po s i op essions. En e els 12 i els 16 anys escla a el desig d'au onomia; hi ha ebelelió. Els alo s mo- al~ in e io i za s poden causa p oblemes e ec ius mol o s i semp e se so me an, més o menys, a qües ionamen . Cal ajuda a epensa -los. Alguns psicblegs han e una lec u a psi- colbgica del que anomenen ni ells mo als. Madu :sa Vellesa I Clima e i (Menopausia, and ophusia) Malg a que enca a no po ha e -hi ida mo- al, es p odueixen mecanismes que in lui an en una possible ida mo al pos e io , que mai no comenca a abans dels 15 anys. Les e apes de que pa len ce s psicblegs són aques es: I Nz ell mo al (7-1 0 anys) - po del cas ig; - iden i icació amb el pa e; - ianca e e encia a alo s (al Bé); - és bo allb que sa is a. II Ali ell mo al ( 10- 1 3 any S) - se ce ca la lloanca i s'e i en les censu es; - es espec en models conc e s d'au o i a que an compli el deu e. III Ni ell mo al (1 3- 16 anys) - a apa ició la mo ali a de con ac e (pe exemple, és bo allb accep a democ h i- camen ); - so geixen p incipis indi iduals de cons- ciencia que adme en la uni e sali a de les egles, ecolzades en ce a acionali a . A.ques s es ni ells no són enca a mo als, són ni ells psíquics d'au o egulació de la co iduc a. Són dades, anma eix, mol p e- cioses, que pe me an a l'educado de la co isciencia mo al p epa a in el-ligen men l'a ibada de la mo ali a , la qual s'inspi a a en els onze p incipis an e io men ano a s.